29.9.07

La poesia infantil de Shell Silverstein

Un lloc especial, en anglès, és la web de l'escriptor, il·lustrador i poeta Shel Silverstein (1930- 1999). A més de molt bon poeta, Silverstein il·lustra els seus propis poemes. A la web també hi ha activitats per a realitzar els propis xiquets -són divertides; estan en format pdf.).
Els seus versos són frescos, amb humor, dinàmics i... amb un "no sé què" especial que connecta immediatament amb els lectors, infantils i adults. Ens encanta aquest poema infantil:

THE ROMANCE
Said the pelican to the elephant,
“I think we should marry, I do.
’Cause there’s no name that rhymes with me,
And no one else rhymes with you.”
Said the elephant to the pelican,
“There’s sense to what you’ve said,
For rhyming’s as good a reason as any
For any two to wed.”
And so the elephant wed the pelican,
And they dined upon lemons and limes,
And now they have a baby pelicant,
And everybody rhymes.

I aquest, per seu ritme i musicalitat:

THE TOUCAN

Tell me who can

Catch a toucan?

Lou can.

Just how few can

Ride the toucan?

Two can.

What kind of goo can

Stick you to the toucan?

Glue can.

Who can write some

More about the toucan?

You can!


Us recomanem dos llibres de Shilverstein, Batacazos. Poemas para reirse (Traducció de Daniel Aguirre Oteiza) i Donde el camino se corta. Nuevos poemas para reirse (Traducció de Victoria Alonso Blanco), amdós publicats per Ediciones B, dintre la seua col·lecció La escritura desatada. Silverstein aconsegueix l'objectiu clau del llibre: arrancar un gran somriure llegint els seus poemes.


Gonzalo García, bon amic i gran poeta, jugant amb els poemes de Silverstein ens ha enviat dos magnífics i humorístics poemes, que també podem llegir al seu bloc Darabuc (també en castellà), lloc que aprofitem per a recomanar-vos, doncs els seus articles i comentaris sobre la literatura infantil i el foment lector són estupendos i ben fonamentats, a més dels poemes que hi publica.

LA CANGUR
La senyora Glamur em sol fer de cangur.
I quan tornen els pares,
els entrega un bossot
i els explica:
«Aquí està; s’ha pres tot el sopar».
I se’n va, d’un gran bot.
*
RAT-PENANT
De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»

Convocatòria V premi Luna de Aire de poesia infantil

Per cinquena vegada s'ha convocat el Premi de Poesia Infantil Luna de Aire. És un dels premis més prestigiosos de poesia infantil. Està convocat pel Cepli (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil) de la UCLM, amb el patrocini de Promociones González, S.A. i la col·laboració del Banc de Santander.

Les bases són les següents:

1ª) Podrán concurrir a este premio todos los autores mayores de 18 años que lo deseen, de cualquier nacionalidad, con una sola obra por autor.

2ª) Las obras presentadas, escritas en lengua castellana, deberán ser originales e inéditas, y no haber sido galardonadas en ningún otro concurso. No se admitirán aquellas obras que sean traducción o adaptación de otros originales.

3ª) Se concursará con un libro de poemas, de tema libre, que contenga un mínimo de 20 poemas y un máximo de 30, y una extensión entre 250 y 400 versos.

4ª) Se establece un único premio de 3.000 euros.

5ª) Los originales se enviarán bajo plica. Se remitirán dos ejemplares a:CEPLI (Premio de Poesía Infantil)Facultad de CC. de la Educación y HumanidadesAvenida de los Alfares, 44 16071 CUENCAEL PLAZO DE PRESENTACIÓN FINALIZARÁ EL 30 DE NOVIEMBRE DE 2007.

6ª) El jurado, que procederá a abrir la plica del ganador, una vez acordado éste, estará compuesto por especialistas en literatura infantil y críticos literarios.

7ª) El Cepli de la UCLM valorará la posibilidad de publicar el libro premiado.

8ª) El fallo del jurado será inapelable y el premio puede ser declarado desierto.

9ª) El fallo del jurado se hará público en la web del CEPLI en la segunda quincena del mes de enero de 2008.

10ª) Los originales no premiados no se devolverán.

11ª) El hecho de presentar las obras al concurso supone la conformidad con las presentes bases.

NOTA: "Enviar bajo plica" significa que hay que realizar el envío en un sobre grande, dirigido a la dirección establecida en las bases, que contenga la obra concursante, con indicación del nombre del premio o concurso y el título de la obra, firmada con un seudónimo. En el mismo sobre se deberá incluir otro más pequeño y cerrado.En el exterior del sobre pequeño deberán figurar los mismo datos (nombre del premio o concurso, título de la obra y seudónimo) y en su interior los datos personales del autor, dirección postal y electrónica y teléfono.Más información: CEPLI +34 969 179 100 (Ext. 4329)www.uclm.es/cepliwww.grupogv.com

27.9.07

Trencaclosques poètic

LLegint poesia gatuna... un trencaclosques per a jugar. Fàcil! Proveu de fer-ho! És divertit descobrir la image. Què és?



El procés creatiu en poesia: Frente al silencio

Moltes vegades els lectors de poesia ens preguntem pel fet de la creació literària. Com sorgeix un poema? Quin és el procés de creació? Existeix l'inspiració? Per què de vegades els poetes escriuen sobre un tema i dsprés mai més ho fan? Què suposa enfrontar-se a un paper en blac o a la pantalla de l'ordinador? ...? Aquestes i moltes altres preguntes són les que solem fer-se.
Hem trobat a un amic poeta, Carlos Eduardo Fuenmayor García (Veneçuela) , que des del seu bloc, Llamaradas negras -us recomanem que li doneu una ullada i gaudireu de bona poesia-, ens dona l'explicació a part d'aquest procés creatiu.




FRENTE AL SILENCIO
Hoy las palabras huyen de mi
juegan conmigo
*
Corren de un lado a otro de la habitación
provocándome, invitándome, seduciendome
pero no se dejan agarrar
*
Me hablan con voz sensual
se me muestran voluptuosas
*
Pero me huyen
*
Mi corazón palpita, mi corazón desea
pero calla
*
Ni a mi me habla
La il·lustració és d'Amelié Waldberg

26.9.07

Pata de Gallo, revista de poesia

Dintre la web de Literaturas.com, podem trobar un suplement especial dedicat a la poesia: Pata de Gallo (títol original!).

Podem llegir l'últim número, corresponent al mes de setembre. Hi tenen publicats en total 4 números des del mes de maig. Com totes les revistes hi tenen una serie de seccions fixes: El canto del gallo, Reojos, Visiones, Los otros. Trobem poemes, poetes, llibres de poesia, entrevistes... tot de plena actualitat.

Un lloc interessant i un bon recurs poètic per anar visitant cada mes.
La il·lustració és d'Adeline Gouarné.

25.9.07

També els gats són poetes

El gat poeta, Toni Bra


MI GATO QUIERE SER POETA
(Mario Meléndez, Xile, 2004)

Mi gato quiere ser poeta
y para ello
revisa todos los días mis originales
y los libros que tengo en casa
Él cree que no me doy cuenta
es demasiado orgulloso
para dejar que le ayude
Lleva consigo unos borradores
en los que anota con cuidado
cada cosa que hago y que digo
Ayer no más, en uno de mis recitales
apareció de incógnito entre la gente
vestía camisa a cuadros
y mis viejos zapatos rojos
que no veía hace tiempo
Al terminar la función
se acercó con mi libro en la mano
quería que lo autografiara
y para ello me dio un nombre falso
un tal Silvestre Gatica
Yo le reconocí de inmediato
por sus grandes bigotes y su cola peluda
pero no dije nada
y preferí seguirle la corriente
Luego me deslizó bajo el brazo
uno de sus manuscritos
“Léalos cuando pueda, Maestro” me dijo
y se despidió entre elogios y parabienes

Y sucedió que anoche
y como no lograba dormir
levanté con desgano aquel obsequio
para darle una mirada
Era un poema de amor
un hermoso poema de amor
dedicado a Susana
la gatita siamés
que vivía a los pies del sitio
Parecía un texto perfecto
tenía fuerza y ritmo e imaginación
y todos los elementos necesarios
para decir que era un gran poema
y sin duda era un gran poema
un poema como pocas veces había leído

Entonces me entró la rabia
y la envidia y la cólera
y me pilló la madrugada
con el texto entre las manos
sin atreverme a romperlo
o a hacerle correcciones
Que Dios me perdone por esto
pero no veo otra salida
mañana echaré mi gato a la calle
y publicaré el poema bajo mi nombre

24.9.07

Sac de poemes, activitats poètiques al voltant de la seua lectura

D'entrada, cal dir que estic en contra de tots aquests llibres, de qualsevol gènere literari, que solen recomanar-se o obligar a llegir a l'escola o a l'institut, i que porten al final una guia didàctica per a omplir l'alumne o que marca les pautes als professors per animar a llegir un llibre. Què horror! És l'anti-animació lectora! (no entre en més detalls, ja us explicaré un altre dia la meua opinió des del punt de vista de foment de la lectura entre el xiquets i la gent jove).

Malgrat el que he comentat al paràgraf anterior, hi ha excepcions. Del llibre Sac de poemes, d'Isabel Mingo, editat per Bullent hi podem trobar una proposta didàctica (en format pdf.: http://www.bullent.net/ficheros/libros/849618753.pdf), realitzada per M. Dolors Olva que ens pareix interessant, doncs va més enllà de "fitxes" per a realitzar a classe, de les preguntes tòpiques sobre un determinat poema, dels exercicis lingüístics aprofitant una lectura, del tractament merament pedagògic a l'hora de llegir. Són activitats, a més, que ens poden servir de pauta per animar a llegir poesia infantil.

Doneu-li una ullada i ja ens comentareu.

La casa de Tomasa, llibre de poesia infantil

De vegades hi ha llibres que, bé pel seu contingut, bé per les il·lustracions, bé pel tema..., no sabem on classificar-los. De fet, aquest llibre que us recomane no sabia si comentar-lo ací o al blog que editem sobre il·lustració i llibres il·lustrats per a nens , Pinzellades al món (si us agraden, com a mi, les bones il·lustracions us recomano és doneu un tomb per aquest blog. Poc a poc anirem penjant, com estem fent en aquest lloc de poesia infantil i juvenil, informació sobre àlbums il·lustrats, llibres, webs, activitats, exposicions, noticies,... i ens agradaria que fora tant interactius com aquest).


La casa de Tomasa és un llibre de Phyllis Root, amb unes magnífiques il·lustracions de Delphine Durand i està editat per Edelvives. És molt atractiu de llegir doncs está ple de finestretes per anar descobrint les diferents parts de la casa. A Tomasa la visiten els seus amics, a ritme de rodolí. Us fiquem un exemple de les seues primeres pàgines:
Ésta es la casa que hizo Tomasa:
pequeña y sencilla. La hizo en un rato
para ella y su gato.

¡Pon, pon, pon! -¿Quién llama?
Juanito Glotón
-Yo quiero una tarta, y quiero un rincón
Y éste es el cuarto con tarta y rincón.
Aquí en esta casa que hizo Tomasa.

¡Pon, pon, pon! -¿Quién llama?
La abuela Rosario
-Mi perro precisa un enorme armario.
Y éste es el cuarto con un gran armario.
Aquí en esta casa que hizo Tomasa.

...

A més, és un llibre perfecte per a treballar en grup, doncs sempre apareix la mateixa tornada al principi i final de cadascú dels visitants. El llibre requereix diferents lectures: oral, col·lectiva, individual, iconogràfica, poètica... I dona pas a inventar-se altres personatges que poden visitar a Tomasa, seguint la mateixa estructura dels poemes i seguir escrivint el llibre, creant-ne un de nou.
Un llibre de poesia infantil -tal vegada a cavall amb els contes poètics i els àlbums il·lustrats- per a prelectors i primers lectors, per a xiquets amb dificultat lectora -doncs és força moticador- i per als adults que ens agradi la poesia infantil i les bones il·lustracions.

El final és... sorprenent (ja ho veureu!). Un bon regal per a casa o per a l'aula (els bons i atractius llibres a classe fomenten la lectura, llàstima que pel seu cost no es solen comprar).

23.9.07

La primavera poètica: poema infantil


I cal també donar la benvinguda a la primavera, a tots els lectors d'aquest blog que hi viuen a l'hemisferi sud. Un poema infantil de la primavera.

Saludos a todos y.... feliz primavera


LA PRIMAVERA
(Inés y Olga)

Si te suben como espuma
burbujitas de alegría
seguro es la primavera
que llegó con el día.

Hay aromas y colores
¡y golondrinas, por fin!
juegan chicos y gorriones
y el arrollo cantarín.


La il·lustració és de Laurence Cleyet-Merle.

La tardor poètica: dos poemes infantils


Ara que ja estem a la tardor, podem gaudir d'aquests poemes infantils.

Otoño
(Laura Devetach)

El león ruge.
Rodando llega el otoño
sobre ruedas de tres O
las uvas y las manzanas
dejan pálido al melón.
La vaca muge.
Rodando pasa el otoño
con muy pocas golondrinas.
Chisporrotean fueguitos
madurando mandarinas.
El león ruge
la vaca muge
el secreto del otoño
se descubre porque cruje.

OTOÑO
(Marta Giménez Pastor)

Por un camino largo
color abano
juntando margaritas
se va el verano,
y se quedan los duendes,
abril y mayo,
haciendo los deberes
sobre un zapallo.

La il·lustració és de Romina Carrara.

El aburrimiento, poema escènic de Rafael Alberti

Sempre m'ha agradat el poema d'Alberti, El aburrimiento. Quan a la biblioteca de Cocentaina l'hem recitat dintre d'alguna de les animacions lectores, tots els oients -menuts, joves i adults- s'han quedat bocabadat i, al final, esclaten en una forta rissotada. Proveu de recitar-lo, amb una bona inflexió de veu i gesticulació adient, i ja ens contareu.

El aburriminto
Me aburro.
Me aburro.
Me aburro.
¡Cómo en Roma me aburro!
Más que nunca me aburro.
Estoy muy aburrido.
¡Qué aburrido estoy!
Quiero decir de todas las maneras
lo aburrido que estoy.
Todos ven en mi cara mi gran aburrimiento.
Innegable, señor.
Es indisimulable.
¿Está usted aburrido?
Me parece que está usted aburrido.
Dígame, ¿adónde va tan aburrido?
¿Que usted va a las iglesias con ese aburrimiento?
No es posible, señor; que vaya a las iglesias
con ese aburrimiento.
¿Que a los museos -dice- siendo tan aburrido?
¿Quién no siente en mi andar lo aburrido que estoy?
¡Qué aire de aburrimiento!
A la legua se ve su gran aburrimiento.
Mi gran aburrimiento.
Lo aburrido que estoy.
Y sin embargo... ¡Oooh!
He pisado una caca...
Acabo de pisar -¡Santo Dios!- una caca...
Dicen que trae suerte el pisar una caca...
Que trae mucha suerte el pisar una caca...
¿Suerte, señores, suerte?
¿La suerte... la... la suerte?
Estoy pegado al suelo.
No puedo caminar.
Ahora sí que ya nunca volveré a caminar.
Me aburro, ay, me aburro.
Más que nunca me aburro.
Muero de aburrimiento.
No hablo más...
Me morí

Premi Internacional per a Llibres de Poesia ja editats


L'editorial Azafrán y Cinabrio, junt l'Instituto Cultural de Aguascalientes, estableix un premi internacional per a obres poètiques ja publicades. El premi té per objectiu fomentar la lectura, reconèixer la creació poètica contemporània i enfortir les llavors editorial i l'intercanvi cultural internacional; a més, rendir homenatge al poeta mexicà Macedonio Palomino.

Una iniciativa interessant. Us animem a participar, doncs cal l'oportunitat de ser premiat per un llibre ja editat.

La convocatòria té les següents bases:

1. Podrán participar personas de cualquier edad y nacionalidad o instituciones y empresas relacionadas con la publicación de obras poéticas.

2. Participarán con uno o más libros de poesía publicados, sin importar la fecha de edición. Se aceptan también libros antológicos o colectivos.

3. Se recibirán libros publicados en cualquier formato y con cualquier tipo de encuadernación, con o sin ISBN, de modo que puedan participar ediciones artesanales o de autor además de las ediciones más formales o de sellos editoriales. No se aceptarán fotocopias o impresiones caseras por computadora.

4. Los libros deberán enviarse por duplicado a la siguiente dirección: Azafrán y Cinabrio ediciones At'n Eugenia Yllades Calzada de Guadalupe 35, Guanajuato, Gto.36000 MéxicoTeléfono (473) 7341680

5. En el mismo envío de los libros, los participantes incluirán una hoja con declaración escrita de aceptar las presentes bases y de estar facultados para participar en este concurso (ya por ser autores de la obra o por ser titulares o asociados de los derechos de la obra). Las obras que no cuenten con la declaración señalada serán descalificadas. Por tratarse de un concurso de buena fe, no es necesario que sea una declaración notariada.

6. Los participantes incluirán también una hoja con sus datos personales y de localización (nombre, lugar y fecha de nacimiento, nacionalidad, domicilio, correo electrónico, teléfono y una breve semblanza de la trayectoria del autor o autores del libro).

7. Los libros participantes no serán devueltos y pasarán a formar parte del acervo del Instituto Cultural de Aguascalientes y de la biblioteca Gérard de Nerval de Azafrán y Cinabrio ediciones. 8. El plazo de recepción de obras termina el 31 de octubre de 2007. La editorial enviará un mensaje electrónico al participante para confirmar la recepción de los dos ejemplares de las obras, así como su declaración escrita y los datos personales.

9. El jurado estará conformado por distinguidos intelectuales y poetas; y tendrá la facultad de proponer a los organizadores la resolución de cualquier situación imprevista.

10. El premio no podrá ser declarado desierto y consistirá en un diploma y la publicación de una edición de 1000 ejemplares de la obra, de la cual el ganador recibirá 100 ejemplares como único pago de derechos.

11. La resolución del premio se dará a conocer durante el mes de diciembre de 2007 en la página de la editorial: http://www.ayc.com.mx/, además de hacerse conocer a los participantes por medio del correo electrónico y al público en general en diversos medios culturales.

12. Todas las cuestiones relativas al concurso serán dirimidas por Azafrán y Cinabrio ediciones con la asesoría de los miembros del jurado. Cualquier informe o pregunta sobre el presente concurso se podrá hacer por correo electrónico en la siguiente dirección:
premiompayc.com.mx Aguascalientes, México, 21 de marzo de 2007

Poesia cinematogràfica: Nine poems in Basicalata

Els dies 28 i 29 de setembre visita Barcelona el poeta novaiorquès John Giorno (1936), amb motiu de la preestrena mundial de la pel·lícula del director Antonello Faretta basada en 9 poemes de Giorno. John Giorno és un dels autors primordials de poesia nord-americana contemporània i un dels iniciadors de la Spoken Word i la performance poètica en Nuova York.
Nine Poems in Basilicata presente un llibre en format audiovisual. L'espectador pot "fullejar-lo" per capítols o llegir-lo sencer. La pel·lícula es projectarà el 28 de setembre (19.30h) en el MACBA de Barcelona i l'entrada és gratuïta. Comptarà amb la presència del poeta i del director del film i després del visionat de la pel·lícula es podrà gaudir d’una tertúlia amb tots dos.
El dissabte 29 (20h, Claustre del Convent de Sant Agustí) serà el torn del recital que Giorno farà al costat de l’artista LYDIA LUNCH. Ambdós són dues de les figures més importants de l’spoken word, dos referents per entendre la confluència entre recital poètic i treball sonor amb la paraula. Han establert un vincle personal i afectiu a través dels anys i a partir, sobretot, del seu moviment en l’escena contracultural de Nova York. Comparteixen, també, una relació intensa amb Barcelona. Amb tot, poques vegades en els darrers anys han coincidit tots dos, i per aquesta única ocasió comptaran amb la colaboració Matthew Tree i Silvia Mestre.
Una trobada interessant i una pel·lícula que caldrà veure.

Una antologia d'antologies poètiques

Acaba de sortir publicat el llibre del professor Grammatikí Tsaliki, Las antologías de la poesía española reciente, que publica l'Editorial Universidad de Granada en la seua col·lecció de Teoría y Crítica Literarias que dirigeix la professora Sultana Wahnón.

Partint d'una reflexió sobre els caràcters etimològic i històric del concepte d' "antologia", Tsaliki ordena tot l'assaig. Las antologías fundamentales simplifican la complejidad poética con el fin de consagrar una nueva orientación, si es posible uniforme, que a veces termina por momificarse en un academicismo estéril. Por esta razón, sería necesario revisar las nóminas generacionales. El canon literario, lejos de ser una entidad inmutable, consiste en el continuo reescribirse de la historia.
Un llibre interessant per a poetes, professors i especialistes en teoria poètica.

22.9.07

Poetry 180, blog de poesia infantil de la Library of Congress

Difondre la poesia infantil i juvenil és una tasca a realitzar per les diferents institucions vinculades amb el foment de la lectura, les biblioteques entre elles. Este és l'objectiu principal d'aquest bloc -realitzat des de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina i, acabem de descobrir, que compartim aquest mateix objectiu amb una altra biblioteca molt més gran, molt més important, molt llunyana: The Library of Congress d'Estats Units, la "crème de la crème" de les biblioteques mundials.

Hi tenen un bloc, Poetry 180, a poem a day for american high schools, amb poemes infantils de diferents autors de totes les edats. A la pàgina de benvinguda ens diu:

Welcome to Poetry 180. Poetry can and should be an important part of our daily lives. Poems can inspire and make us think about what it means to be a member of the human race. By just spending a few minutes reading a poem each day, new worlds can be revealed.

Poetry 180 is designed to make it easy for students to hear or read a poem on each of the 180 days of the school year. I have selected the poems you will find here with high school students in mind. They are intended to be listened to, and I suggest that all members of the school community be included as readers. A great time for the readings would be following the end of daily announcements over the public address system.

En resumen, la poesia pot i deu ser una part important de les nostres vides. Els poemes poden inspirar-mos i fer-mos pensar en el què és ser i formar part de la humanitat. Tan sols dedicant uns estoneta al dia llegint poesia podrem descobrir nous mons. Així, Poesia 180 està dissenyada de tal manera que cadascun del 180 dies lectius escolar els estudiant puguen trobar un poema.

Un dels poemes que hi podem llegir és, The bat (el rat-penat), de Theodore Roethke



The Bat

By day the bat is cousin to the mouse.
He likes the attic of an aging house.
His fingers make a hat about his head.
His pulse beat is so slow we think him dead.
He loops in crazy figures half the night

Among the trees that face the corner light.
But when he brushes up against a screen,

We are afraid of what our eyes have seen:
For something is amiss or out of place

When mice with wings can wear a human face.

Haikus infantils per a la tardor i la primavera

Els haikus són altres de les alternatives a l'hora d'escriure poesia. És una composició d’origen japonès i de mètrica : 5-7-5. Podem aprofitar ara, que hem canviat d'estació -per a uns, la tardor; per a altres, la primavera-, per a crear-ne. Els resultats poètics són enriquidors i sorprenents. A més, podem aprofitar l'aprenentatge de la sil·labació, entre la gent menuda, per a ensenyar la seua tècnica.

Del blog, Verso niño, realitzat per Jano Antrix, poeta de Xile, hem copiat aquest haiku (us recomanem, a més, que llegiu els altres poemes infantils que hi té, són molt bons i amb humor -Peluquero, La tarea-).

Haikus de La Oruga

La oruga avanza
acordeón diminuta
lenta esperanza

La oruga ignora
que tiene por destino
ser mariposa

Oruga roja
ferrocarril pequeño
sobre una hoja

La il·lustració és d'Angry Chicken.

Cuaderno de Poesia, revista digital de poesia


Per aquest cap de setmana us volem recomanar una revista de poesia : Cuaderno de Poesia. És una revista nova, jove, amb nous aires que aportar als lectors de poesia, que aprofita el món digital per a realitzar la seua difusió. Porten ja dos números monogràfics, tractant la poesia des de vessant diferents (molt interessant aquesta visió). La primera revista tracta de POESÍA, EN FEMENINO PLURAL (març, 2007); la segona, POESÍA, DE LAS CIUDADES (juny, 2007). Està en preparació el tercer número.

La revista té gran interès per a poetes i per a lectors de bona poesia, doncs, a més de donar a conèixer autors novells amarats pels ja reconeguts i amb el nexe d'un tema dossier, trobem llibres de poesia, enllaços, poemes, entrevistes, recomanacions... La revista es complementa amb un bloc, que permet actualitzacions constants.

L'edició està a càrrec d'una bona amiga i coneguda en aquest bloc, Sinera -Montserrat Gutiérrez Juárez -. Felicitacions per realitzar aquesta magnífica tasca i desinteressadament compartir-la amb tots nosaltres.

Un lloc que cal difondre, sobre tot entre els joves lectors.

21.9.07

Garra de la guerra, llibre de Gloria Fuertes

De la gran poetessa, Gloria Fuertes, coneixem quasi tota la seua obra infantil, però ens deixa més sorpreses els poemes del seu llibre Garra de la Guerra, editat per Media Vaca (una xicoteta editorial valenciana amb un fons molt interessant i original). Són poemes molt crus que ens parlen de la Guerra Civil, de la bomba atòmica, de la fam, de la guerra... i dels xiquets que sempre són les víctimes favorites de tots els conflictes bèl·lics.
És un llibre que, malauradament, està de plena actualitat, amb tanta violència repartida per tot arreu. Ací trobem a la Gloria Fuertes més desconeguda, menys complaent, la que parla des de dins, de les seues experiències. Reconeguda pel seu llenguatge i la seua frescor, ací ens presenta la seua poesia més elaborada. Les il·lustracions de Sean Mackaoui complementen a la perfecció els seus poemes.
Un llibre de molt recomanada lectura, sobretot per a la gent jove. Una poesia que no ens deixarà indiferents.
La garra de la guerra
Hay que decir lo que hay que decir
pronto
de pronto
visceral del tronco;
Con las menos palabras posibles
que sean posibles los imposibles
hay que hablar poco y decir mucho
hay que hacer mucho
y que nos parezca poco:
arrancar el gatillo a las armas
por ejemplo.

Poesia infantil per la Pau -Poemas para la Paz-

També hui és el Dia Internacional de la Pau. I per gaudir d'aquest dia poèticament podem llegir molts poemes de nens iugoslaus -ells si que han patit l'horror de la guerra-
Ivana
(11 años, de Cepin)

Detened la guerra y la lucha
por la sonrisa de un niño.
Detened los aviones y los autobuses
por la sonrisa de un niño.
Detened todos los tanques
por la sonrisa de un niño.
Detened todo lo que mata y destruye
por una sonrisa de felicidad
en la cara de un niño.

I un poema fantàstic de Joana Raspall

PODRIES

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
I un altre de Gloria Fuertes:
VENDRIA LA PAZ

Si todos los políticos
se hicieran poetas,
vendría la paz.
Si todos los políticos
se hicieran Pacifistas,
vendría la paz.
Si todos los injustos
se hicieran el harakiri,
vendría la paz.
Podeu llegir més poemes sobre la pau en aquest mateix blog. La il·lustració és de Élena Nazzaro.

20.9.07

Poesia des de l'oblit: Dia Mundial de l'Alzheimer

Cada vegada augmenta més el número de les persones majors i grans que pateixen la terrible malaltia de l'Alzheimer. En aquest dia, especialment, volem dedicar-los un poema a elles i als seus familiars-. Desconeixem el nom de l'autora, però després de llegir el poema podem concloure que hi ha una gran sensibilitat pel tema. Aquests malalts, i també els seus familiars, necessiten molt d'amor i carinyo i molta, molta ajuda.


Cuando la cosa se ponga fea
tómatelo con calma;
baja el ritmo, aguanta un poco,
que hasta la peor de las rachas
tiene un final.

No tires la toalla,
porque aunque muchas cosas no te gusten,
no podrás parar el mundo para bajarte,
pero sí puedes luchar
día a día para cambiarlo.

Cuando no sepas lo que está pasando
y no veas sentido a las cosas que te ocurren,
mira hacia las estrellas, a la más blanca, esa que tanto brilla,
y siéntete parte esencial del Universo,
respirando, viviendo, en pie,
porque ni el Universo
con toda su grandeza,
podrían intentar ser el mismo sin ti.

Habrá días que pienses
que no significas nada para nadie;
pero yo te aseguro
que eres lo más importante de nuestras vidas.
Y que tu vida ha sido
el mejor regalo inigualable.

Mira la noche tan hermosa...
escucha el silencio...
siente el amor que palpita...
En todos los seres que pueblan el planeta...

¡¡¡Aquí nada está acabado!!!

Y si alguna vez te fallan las fuerzas
Si alguna vez te quema la tristeza,
desde la inmensa soledad del alma...
Mira hacia el cielo
y escoge la estrella más bonita:

¡¡TE LA REGALO!!


I finalitzem amb les paraules d'Enrique Villagrasa, El alzheimer es el laberinto y la poesia es tu hilo.

Poema infantil de pares a fills: Oswaldo Roses


Oswaldo Roses -pseudònim de José Repiso Moyano-, escriptor i poeta andalus, té un preciós poema infantil, un poema ple de sentiment i d'imaginació, d'inquietud, d'esperança. Un poema de pares a fills -desconeixem si va adreçat a la seua filla i en agradaria averiguar-ho-. El volem compartir amb tots vosaltres.

CANCIÓN INFANTIL
¿Cómo soñará mi niña
en un día, día nuevo?;
¿qué siembra su corazón
entornando tierna besos?

Se enorgullecerán pájaros
que vuelan más por su cielo;
se reirá la maravilla
cerca, con un tic ligero.

¿Qué soñará mi niña,
qué, ella ya, como un juego
mientras baila con sus bromas,
mientras le escribo los cuentos?


La il·lustració és de What What.

17.9.07

Poesia infantil dedicada al llibre: El Libro



Un llibre és un amic. És fonamental ficar a l'abast dels xiquets i xiquetes molts i bons llibres. Així ho han entès al col·legi públic de Quart de les Valls -València-, els alumnes de 1r. i 2n. d'Educació Primària dedicant-li un magnífic poema infantil al llibre, El libro.


EL LIBRO
Me gustan los libros
Me encanta leer
Aprendo las cosas
que hay que saber.

Un libro es amigo
Un fiel compañero
Divierte y anima
Con mucho salero.


Per a "salero" la gràcia que ells han ficat en el poema.

16.9.07

La poesia infantil de Floria Jiménez -Costa Rica-

Floria Jiménez, poeta de Costa Rica, ha dedicat part de la seua vida a la poesia infantil. Té nombroses obres plenes de poemes infantils de gran sensibilitat, amb un gran imaginari poètic, amb temes que als xiquets els són propers. Les poesies infantils de Floria Jiménez Díaz és força coneguda a Amèrica. De vegades descobrir a una gran poeta ens és difícil, doncs, cal dir-ho (jo la primera) desconeixem molts poetes i poemes que s'editen a Sud-Amèrica. Cal obrir nous camins, noves lectures i transmetre-les als nens, compartir la riquesa poètica creuant oceans, muntanyes, continents... La poesia ens uneix.

Entre els llibres que té publicats estan: Me lo contó un pajarito, Paulina y el caracol, Galipan y yo, Tres cocodrilas del cocodrilar, Detrás de donde nace el sol , El color de los sueños, Tortuguita paz, Mirrusquita i Érase este monstruo. D'aquest últim llibre hem copiat el poema del "coco" i Que comen los monstruos -sempre m'ho he preguntat- .

Pobrecito el Coco,
¿De qué vivirá,
sin casa ni oficio
gorra ni costal?

Que comen los monstruos

Para el desayuno
de los más golosos:
refresco de arañas
con dulce de coco
y un emparedado
de insectos melosos.

A media mañana,
lombrices por kilos
con mocos de rana
pimienta y pepino.

Después, a las doce,
para el gran almuerzo,
lenguas de serpiente
con mucho aderezo,
sesos de gusano,
bigotes de puerco
y una calavera
de un zancudo muerto.

Un altre poema que ens ha agradat molt és el de La tortuga poca prisa, que camina al seu aire...amb personalitat, sense estar pendent de la gent i d'altres maneres de caminar. Que cadascú camine al seu ritme, com la tortuga Poca Prisa.

La tortuga poca prisa

La tortuga poca prisa
tiene su modo de andar:
camina un poco y se para
a ver el viento pasar.

La tortuga poca prisa
tiene su modo de andar:
si descansa no camina
y la deja el viento atrás.

La tortuga poca prisa
tiene su modo de andar:
y el tiempo la deja atrás.

Tiene el niño su sonrisa
tiene sus olas el mar:
la tortuga poca prisa
tiene su modo de andar.

La il·lustració és de Tsuyatsuya Leader.

15.9.07

Poema a la magrana: La granada, de García Lorca


La magrana, reina de la Tardor -Toni Bra-
El nostre amic Toni Bra -del que se n'aprofitem de les seues magnífiques fotografies- ens ha enviat aquesta foto de la magrana que, ara, pels nostres camps estan esclatant. No hem pogut ressistir-se a manipular la foto per tal d'humanitzant-la. Una autèntica reina: Sa Majestat la Magrana, reina de la Tardor.
La tardor s'ompli de nous fruits de sabor encisador: caquis, raïm, taronges, mandarines, codonys, figues, pinyons, raïm, castanyes, nespres, avellanes, ametlles, "ceroles", carabasses, moniatos, ... Ben segur que cadascun d'aquests fruits tenen un poema -no? què espereu per a crear-lo?-, i, per supost, la magrana (granada, en castellà) també.
Aquesta fruita, tan típica de la nostra tardor, ha inspirat a un gran poeta: Federico García Lorca. Al llibre d'Enrique Mapelli podem trobar aquest poema.

Canción oriental
(La granada, 1920)
Es la granada olorosa
un cielo cristalizado.
(Cada grano es una estrella,
cada velo es un ocaso.)
Cielo seco y comprimido
por la garra de los años.

La granada es como un seno
viejo y apergaminado,
cuyo pezón se hizo estrella
para iluminar el campo.

Es colmena diminuta
con panal ensangrentado,
pues con bocas de mujeres
sus abejas la formaron.
Por eso al estallar, ríe
con púrpuras de mil labios...

La granada es corazón
que late sobre el sembrado,
un corazón desdeñoso
donde no pican los pájaros,
un corazón que por fuera
es duro como el humano,
pero da al que lo traspasa
olor y sangre de mayo.
La granada es el tesoro
del viejo gnomo del prado,
el que habló con niña Rosa
en el bosque solitario.
Aquel de la blanca barba
y del traje colorado.
Es el tesoro que aun guardan
las verdes hojas del árbol.
Arca de piedras preciosas
en entraña de oro vago.

La espiga es el pan. Es Cristo
en vida y muerte cuajado.

El olivo es la firmeza
de la fuerza y el trabajo.

La manzana es lo carnal,
fruta esfinge del pecado,
gota de siglos que guarda
de Satanás el contacto.

La naranja es la tristeza
del azahar profanado,
pues se torna fuego y oro
lo que antes fue puro y blanco.

Las vides son la lujuria
que se cuaja en el verano,
de las que la iglesia saca,
con bendición, licor santo.

Las castañas son la paz
del hogar. Cosas de antaño.
Crepitar de leños viejos,
peregrinos descarriados.

La bellota es la serena
poesía de lo rancio,
y el membrillo de oro débil
la limpieza de lo sano.

Mas la granada es la sangre,
sangre del cielo sagrado,
sangre de la tierra herida
por la aguja del regato.
Sangre del viento que viene
del rudo monte arañado.
Sangre de la mar tranquila,s
angre del dormido lago.
La granada es la prehistoria
de la sangre que llevamos,
la idea de sangre, encerrada
en glóbulo duro y agrio,
que tiene una vaga forma
de corazón y de cráneo.

¡Oh granada abierta!, que eres
una llama sobre el árbol,
hermana en carne de Venus,
risa del huerto oreado.
Te cercan las mariposas
creyéndote sol parado,
y por miedo de quemarse
huyen de ti los gusanos.

Porque eres luz de la vida,
hembra de las frutas. Claro
lucero de la floresta
del arroyo enamorado.

¡Quién fuera como tú, fruta,
todo pasión sobre el campo!

14.9.07

Pluja... de poemes per a totes les edats

Una pluja de poemes de pluja.

Un llibre:
Gotas de lluvia y otros poemas para niños y jóvenes, de José Emilio Pacheco, editat per Era (Mèxic, 2005)

Un haiku, Tormenta de Javier Díaz Gil:

TORMENTA
Me inundarán
en noches de tormenta
voces de ausencia.
Un poema juvenil, Sota la pluja, de Joan Brossa:


Sota la pluja desplego un mapamundi
Un poema infantil, Lluvia, de Rubén ( 8 anys, col·legi P. San José. Prado del Rey -Cádiz-):
LLUVIA
Cuando las nubes se ponen grises
llueve en el campo.
Cuando llueve en el campo,
huele a tierra mojada.
Cuando huele a tierra mojada
salen las margaritas.
Y cuando salen las margaritas
se ponen contentas.
Y cuando se ponen contentas
escampa.

Un poema d'amor, Escrito de lluvia, de J.O.D:

ESCRITO DE LLUVIA

La lluvia persigue sin cesar

Derramando con lenta precisión

No miente, no hiere

Solo es,

Solo es... fría.

La lluvia corre sin parar

Como besos perdidos

A cuerpos ajenos

No miente, no hiere

Solo es... dulce.

La lluvia invade sin prisa

Como el hurto,

Que son los besos arrancados

No miente, no hiere

Solo es.... descuidada.

La lluvia arropa, envuelve

Sin voz, sin llantos

Como los truenos de luz

Que se disparan entre neuronas lloronas

Solo es.... agonía.

Poema ignorant de la pluja, de Josep Maria Sala Valldaura


Quina pluja! Una autèntica turmenta, fortíssima, ens ha deixat atemorits aquesta vesprada a Cocentaina. Pot ser el començament de la tardor o les turmentes típiques de finals d'estiu. Això ens ha portat al poema de Josep Maria Valldaura, Poema ignorant de la pluja, del seu llibre Els arrels d'ala i de vol (1991). Molt bó.

Poema ignorant de la pluja

Quan, ullpressa,
bocabadada, em demanis què és la pluja,

filòleg,
recordaré PLUVIA
les consonants inicials conservades,
la inflexió de la o tancada davant BY
(per pervivència del iod)
el pas a prepalatal fricativa sonora...

poeta,
et diré que la pluja és aigua de mar,
que torna de viatge perquè, veient les estrelles,
ha enyorat les estrelles del mar,
perquè recorda, quan contempla els cavalls,
els cavallers de casa i els peixos...

Ullprès, bocabadat per dins,
jo no sé què és la pluja.

La mateixa pluja, en funció de a qui preguntem, pot canviar el poema: meteoròleg, llaurador, excursionista, nens, jardiners, bombers, venedors de paraigües, recollidora de bolets,... Podem, utilitzant la mateixa estructura del poema i continuar-lo, incloent diferents punts de vista o professions. Proveu-ho!

La il·lustració és d'Heather Castles.

13.9.07

Pinta con las letras: abecedaris per pintar i jugar amb la poesia

Al principi d'iniciar aquest blog us varem recomanar, en general, el lloc de Poesia Visual que està dins de Educalia. Un lloc per a jugar visualment amb la poesia infantil.

Avui us volem xerrar d'un altre apartat: Pinta con Letras. D'una manera senzilla, plàsticament motivadora i amb uns resultants sorprenents podem anar creant els nostres propis poemes visuals. Podem crear cal·ligrames infantils, pictogrames i siluetes. El lloc té moltes possibilitats educatives, més enllà de la poesia visual infantil, doncs podem realitzar abecedaris pictorics, aprendre com estan situades les lletres al teclat de l'ordinador, aprendre a utilitzar el ratolí i algunes eines per a jugar amb les lletres... i més possibilitats que vosaltres anireu descobrint amb els vostres fills i/o alumnes.
La web està en castellà, però nosaltres podem crear els nostres abecedaris, pictogrames i cal·ligrames en qualsevol altra llengua que s'escriga amb la nostra mateixa tipografia: català, basc, gallec, francès, anglès, portuguès, alemany, italià...

Recomanaria aquest lloc per a tot tipus de gent: Educació Infantil -amb l'ajuda d'un adult-, Educació Primària i Secundaria, doncs ens permet crear cal·ligrames molt bonics.

El cal·ligrama de la il·lustracio és d'Apollinaire, Sabor.

12.9.07

Poesia infantil de Chile y Perú, una interessant antologia poètica

Poesia infantil de Chile y Perú és un fantàstic llibre recopilatori de poetes i poemes de dos països amb una gran riquesa poètica. Podem llegir-lo digitalment (en format pdf.) i gaudir del seu contingut. Està editat per la Biblioteca Nacional de Perú i ABINIA -Asociación de Estados Iberoamericanos para el Desarrollo de las Bibliotecas Nacionales de los Paises de Iberoamerica-.

Efraín Barquero, Carlos Barella, Marta Brunet, Victoria Barrios, Óscar Castro, María Luisa Silva, Pablo Neruda són alguns dels poetes xilens que hi apareixen. Esther Allison, Guillermo Delgado, Julia del Mar, Jorge Eslava, Mariano Melgar... són altres dels poetes peruans. Us recomanem la seua lectura. I d'aquest llibre, per tal d'anar obrint camí a la tardor, podem llegir el poema Rima de otoño, de Melania Guerra, poeta xilena.
Rima de otoño

El otoño es muy inquieto,
es un niño juguetón
que empuja a las nubecillas
y le hace bromas al sol.

Toma la mano del viento
y despeina sin piedad
los cabellos del acacio
y las flores del rosal.

Este niño brusco y loco
viste túnica amarilla
y se arropó en las mañanas
con un manto de neblinas.

El otoño es muy inquieto,
es un niño juguetón
que no ama a las golondrinas
y que se burla del sol.

La il·lustració és de Marine Mixher.

Dibuixar i pintar amb la poesia infantil: activitat per a classe

Una de les activitats que us proposem realitzar aquest primers dies de classe és la de dibuixar i pintar basant-se en poemes infantils. És fàcil i divertit! Es tracta d'agafar un poema infantil -de flors, d'animals, d'objectes, de persones...- i llegir-lo el mestre/a en veu alta, amb tota la candència, sentiment, lirisme i ritme que hi té. Una vegada llegit el dramatitzem conjuntament amb els alumnes varies vegades (la repetició porta a la memorització). Après el poema passem a dibuixar-lo i pintar-lo.

Podem així començar a decorar el RACÓ DE LA POESIA. Què no teniu racó de poesia en la classe? A què espereu per a crear-lo? És el primer pas per a fomentar la poesia infantil entre els alumnes.

Ens serà encara més fàcil realitzar aquesta activitat amb aquest dos poemes:

Mi carita

Yo tengo una carita
que parece una casita.
Los pelos de la cabeza
parecen que son las tejas.
Los ojos son dos ventanas
que se abren por las mañanas.
La boca es una puerta
que siempre la tengo abierta.
Y en el centro la nariz
que es un timbre que hace así:
!ring, ring, ring!.


Como se dibuja un niño
(Gloria Fuertes)

Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño.
Pintarle mucho flequillo,
—que esté comiendo un barquillo—;
muchas pecas en la cara
que se note que es un pillo;
—pillo rima con flequillo
y quiere decir travieso—.
Continuemos el dibujo:
redonda cara de queso.
Como es un niño de moda,

bebe jarabe con soda.
Lleva pantalón vaquero
con un hermoso agujero;
camiseta americana
y una gorrita de pana.
Las botas de futbolista
—porque chutando es artista—.
Se ríe continuamente,
porque es muy inteligente.
Debajo del brazo un cuento
por eso está tan contento.
Para dibujar un niño

hay que hacerlo con cariño.

La il·lustració de la xiqueta és de Nick Towers.

Vladimir Efimkin: ciclisme, poesia i aprenentatge


Un dels líders de l'actual Volta Ciclista a Espanya, Vladimir Efimkin, rus, aprèn castellà amb els poemes de Neruda, de Machado, de... Llegeix, rellegeix i repeteix els seus poemes i així, poc a poc, a cop de pedaleig i versos s’endinsa en els camins de la llengua.

Caminante no hay camino, se hace camino al andar y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar, un poema que li ve a la clau.

La bicicleta con alas
(José Pedroni )

La bicicleta un día va a volar.
La bicicleta de todos.
Ya lo verán.
Le están saliendo las alas.
Son de verdad.
El niño quiere que vuele,
y volará.

El niño irá por el aire
a comprar el pan;
dará una vuelta al campanario
de paloma y de cal.

El niño y la paloma
sobre la ciudad.
El niño acompañando al ganso blanco
Eso se verá.

Le están saliendo las alas.
Ven a mirar.
Mira como el lirio de los campos.
No pienses mal.
Las alas tienen miedo de algo.
Salen y vuelven a entrar.
Miedo de nosotros,
quizás.

Tan pronto los hombres
ganen la paz,
la bicicleta de todos volará.
La que duerme en la puerta de los cines
volará.
La del cartero
volará.
La de la reina Guillermina,
volará.
La mía y -la tuya-
volará.

Por arriba del humo y los cables
me verás.
La bicicleta tendrá un solo nombre:
Libertad.

El ángel de las aguas
ya no se irá.
Calle ancha del cielo
para mirar.

Flores que nunca vimos
aquí, allá.
Habrá tiempo para mirar.
Cuánto tiempo perdido,
hay!

Tan pronto los hombres
dejen de guerrear,
la bicicleta del mundo
volará.

Todos los pueblos tendrán un velódromo
donde los niños correrán.
De alli alzarán el vuelo.
Darán una vuelta sobre el mar.
Si no lo hubiera
sobre el trigal;
irán donde lo hayan y volverán.

Ir y volver
será como cantar.
Porque la bicicleta tendrá alas de verdad.
La del cartero, la de la reina Guillermina.
Nadie se caerá.
Todo es cuestión que los hombres
ganen la paz.

La il·lustració és de Nate Williams.

9.9.07

Un poema d'amor, de Santi Tena

Un fantàstic poema d'amor, de Santiago Tena, escriptor i poeta, publicat al seu bloc. Una bona manera d'acomiadar-se del diumenge.

HAY UN AMOR QUE LLENA LOS POEMAS

que no supone esfuerzo,

que llega sin llamar,

que abre la puerta y entra
sin pedirnos permiso
y se instala en su casa
sin preguntar si es suya.
El amor es palabra,
también es vida, acción,
providencia y descanso,
disciplina y pereza,
también es gracia y paz.
Es el amor que hace
que no te tenga miedo,
el que me hace vivir,
el que busca palabras que entregarte,
más que buscar, encuentra,
más que encontrar
ya todo lo ha encontrado
y ya todo lo es,
y ya no tiene más que elegir
serlo que es a cada paso,
pero tampoco elige,
todo le viene dado.

La il·lustració és de Sarah Joncas.