Ja hem parlat altres vegades de la conjunció de la poesia i les matemàtiques. A la web de Josep Maria Albaigés hi ha un raconet especial dedicat a traure poesia de les matemàtiques. El propi Albaigés hi té un poema, Ficció total, bon exponent del que estem comentant.
FICCIÓ TOTAL
El signe +,
més valor, més solitud.
El signe -,
menys tenebres, menys quietud.
El signe ´,
Dos diferents són germans,
El signe :,
Torno a trobar-hi els mancants.
Números? Només cal l'1.
Tots els altres són ficció.
Fòrmules? Una tan sols:
1 = 1 (jo sóc jo).
La força és el 30.000.
La humilitat, el 102.
L'orgull el 410,
El coratge, el 2.009.
El vuit tombat, infinit (µ),
no tapa pas just del tot.
Pitàgores i el seu p,
al cercle passa el ribot.
Neper i els seus neperians,
logaritmeja, oportú,
i Euler amb el número e
ens treu l'arrel de -1,
i així
ja tenim el número i.
Els complexos, existeixen? (x + iy)
Els savis en dubten, sí.
e2pi = 1,
és la fòrmula tabú!
Einstein diu: E=mc²
i tothom resta confós.
La il·lustració és d'Escher, Mans dibuixant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada