Un lloc especial, en anglès, és la web de l'escriptor, il·lustrador i poeta Shel Silverstein (1930- 1999). A més de molt bon poeta, Silverstein il·lustra els seus propis poemes. A la web també hi ha activitats per a realitzar els propis xiquets -són divertides; estan en format pdf.).
Els seus versos són frescos, amb humor, dinàmics i... amb un "no sé què" especial que connecta immediatament amb els lectors, infantils i adults. Ens encanta aquest poema infantil:
THE ROMANCE
Said the pelican to the elephant,
“I think we should marry, I do.
’Cause there’s no name that rhymes with me,
And no one else rhymes with you.”
Said the elephant to the pelican,
“There’s sense to what you’ve said,
For rhyming’s as good a reason as any
For any two to wed.”
And so the elephant wed the pelican,
And they dined upon lemons and limes,
And now they have a baby pelicant,
And everybody rhymes.
THE TOUCAN
Tell me who can
Tell me who can
Catch a toucan?
Lou can.
Just how few can
Ride the toucan?
Two can.
What kind of goo can
Stick you to the toucan?
Glue can.
Who can write some
More about the toucan?
You can!
Us recomanem dos llibres de Shilverstein, Batacazos. Poemas para reirse (Traducció de Daniel Aguirre Oteiza) i Donde el camino se corta. Nuevos poemas para reirse (Traducció de Victoria Alonso Blanco), amdós publicats per Ediciones B, dintre la seua col·lecció La escritura desatada. Silverstein aconsegueix l'objectiu clau del llibre: arrancar un gran somriure llegint els seus poemes.
Gonzalo García, bon amic i gran poeta, jugant amb els poemes de Silverstein ens ha enviat dos magnífics i humorístics poemes, que també podem llegir al seu bloc Darabuc (també en castellà), lloc que aprofitem per a recomanar-vos, doncs els seus articles i comentaris sobre la literatura infantil i el foment lector són estupendos i ben fonamentats, a més dels poemes que hi publica.
LA CANGUR
La senyora Glamur em sol fer de cangur.
La senyora Glamur em sol fer de cangur.
I quan tornen els pares,
els entrega un bossot
i els explica:
«Aquí està; s’ha pres tot el sopar».
I se’n va, d’un gran bot.
*
RAT-PENANT
De matí, el rat-penat
De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»
2 comentaris:
El poema es mío y claro que sí, si quieres publícalo. Lindo blog.
Hasta pronto,
saludos
Gràcies per la teva amabilitat. M'admira com estàs sempre al dia: encara ni t'havia advertit de la modificació dels blocs i la creació d'un de propi en català... Per cert, he fet un petit canvi en una de les traduccions; el títol del segon és ara "Rat-en-pena", que potser transmet millor la broma general. Una abraçada, Gonzalo
Publica un comentari a l'entrada