Los colores del mundo, poesia infantil de Carles Cano

Poc a poc aneu enviant-nos poemes. Què bé! Quina il·lusió ens fa obrir el correu i trobar-se amb aquestes meravelles poetiques! Carles Cano, amic i gran escriptor, a més d'un magnífic animador de la lectura, ens ha enviat uns poemes superxulos per a que lliurement els publiquem. Gràcies, Carles. Poc a poc anirem editant-los. Volem començar per aquest poema inèdit de Carles, Los colores del mundo, per què penso que amb aquest gener tant gelat que hem tingut cal omplir-lo d'unes bones pinzellades de colors -al menys que finalitze ben acolorit-.

LOS COLORES DEL MUNDO

(Carles Cano)

Ese azul profundo, el marino.
La sazón de la tierra en marrones
el verde claro de las manzanas
y el amarillo de los limones.

Blanco del pecho de la gaviota
rojo apasionado de la fresa
negro de un cuervo en la noche
verde, verde, de la hierba fresca.

El color secreto del salmón
y el naranja en el sol naciente
el rosado de aquellos flamencos
violeta de la nube en el poniente.

También tengo ese color, el gris;
gris de plomo, de bronca tormenta
sin él y su grisácea tristeza
no estaría completa mi paleta.

La il·lustració és de Jesús Escudero.

Imagina't / Imagínate / Imagine: cançó per la pau i l'esperança

Un dia com hui, que celebrem la festa per la pau i la no violència, és perfecte per escoltar aquesta cançó i reflexionar sobre el seu contingut.




Imagine
(Jhon Lennon)
Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

*

Imagínate
(Jhon Lennon)
Imagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno

Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno

*

Imagina't

(Jhon Lennon)

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Poesia visual a l'escola

Ens agradaria que li donareu una ullada a la tasca que han realiltzat aquests alumnes sobre poesia visual. Un bon exemple a seguir. És una llastima que no hem pogut esbrinar a quin col·legi pertanyen aquests xiquets de 5è de Primària.

Pensar en verso, llibre de poesia infantil de Ginés Aniorte

Ginés Aniorte, professor de secundària i poeta murcià, acaba d'editar un llibre de poesia infantil amb l'objectiu clar de fomentar la poesia entre els xiquets i joves: Pensar en verso. El periòdic 20 minutos.es li fa una interessant entrevista, que us invitem a llegir:

Desde que tengo uso de razón he escuchado que la gente no lee poesía. ¿No es un poco quijotesco intentar que los niños la lean ahora?

Con seis, siete y ocho años los niños leen poesía gustosamente. Incluso, con 12, tienen centenares de poemas de contenido amoroso. Pero después de esa edad la abandonan para siempre.

¿Qué pasa, con la pubertad son alérgicos a las metáforas?

Se pierden en la ambigüedad. Dejan de leerla porque no la entienden. Es como un idioma extranjero: requiere entrenamiento. Si a los 15 años te dan un poema en chino, no lo entiendes.

¿Qué hacemos para que a un chaval no le dé un dolor de cabeza leyendo a Borges?Tengo fe en un proyecto que vengo aplicando en la cooperativa La Santa Cruz de Sangonera la Verde, donde trabajo. Allí, desde hace dos años, escribo poemas sencillos en la pizarra y los niños piensan, a ver qué hay detrás de las palabras. Esos 200 poemas los he recogido en el libro Pensar en verso, que está dividido en tres partes. La primera para niños de 7 a 8 años. La segunda, para 9,10 y 11 años y la tercera para los de 12, 13 y hasta 14 años. Ese libro se va a distribuir este mes por los 700 centros educativos de la Región -Murcia-. Vamos a ver qué pasa.

¿El libro aclara que no se puede vivir de la poesía?No animo a los niños a que sean poetas, sino a que disfruten con la poesía.

Molt interessant! Ens agrada a més que el llibre siga repartit entre tots els col·legis murcians.

La Festa de la pau: cancó de la pau, de Dàmaris Gelabert

Llegint el blog d'Aula d'acollida Llagostera (un blog que aprofitem per a recomanar-vos), hem escoltat una cançoneta per la pau que en ha agradat molt, la música i la lletra. Així que us la fiquem ací per alegrar aquest dia tan gelat de vent i pluja, per a que les paraules s'escolten per damunt del sorolls de la guerra, per lle´çar amb els xiquets un crit d'esperança en la pau.

La cançó és de Dàmaris Gelabert:

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Que aquest cant s'arrele en els nostres cors, com està arrelat als cors dels xiquets.

La il·lustració és de Jean-Michel Folon.

Bescanviem trets per versos

Humanisme contra la guerra, reflexió contra la violència, pau...; pau per damunt d'interesos econòmics, partidistes, ideològics, religiosos, lingüístics... Paraules per la pau de la mà de la poesia de Bertolt Brecht.

Bescanviem trets per versos, violència per diàleg. Que se n'enteren el poderosos, els que tenen la paella del món pel mànec. Per què no ens fan cas? Ho diem de debó. Som capaços d'omplir els magatzens militars de versos i no deixar cap espai per a les armes -aquestes que es reciclen com a ferralla-.

General, el teu tanc

(Bertolt Brecht)

General, el teu tanc és un vehicle poderós.

Pot abatre un bosc i masegar cent homes.

Però té un defecte:

Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.

Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.

Però té un defecte:

Necessita un mecànic.

General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.

Però té un defecte:

Pot pensar.

Imágenes para unos versos, de Blas de Otero: concurs fotogràfic de poesia per a joves de 14 a 20 anys

Puestos en pie de paz,

unidos laboramos.

(Blas de Otero; il·lustració d'Alessandro Vannucci )

Hem rebut un escrit de la Fundació Blas de Otero que ens sembla molt interessant. Es tracta de ficar imatge als versos de Blas de Otero. Va adreçat a joves entre 14 i 20 anys i teniu de temps per a participar fins al 6 de març de 2009. El reproduïm:

Concurso: Imágenes para unos versos

La Fundación Blas de Otero que promueve este concurso dirigido a jóvenes tiene como objetivo dar a conocer la obra del poeta, vinculando sus versos con imágenes de la vida cotidiana, la realidad y los intereses de los jóvenes de hoy.

El poeta al definir su poesía la pone en relación con las fábricas, las ciudades, las máquinas, la televisión, los escombros, las revistas ilustradas… y con el hombre en todas sus dimensiones. Por esto, y buscando ser fiel al poeta proponemos esta conexión entre la realidad y la poesía a través de las fotografías que los participantes capturen o construyan artísticamente.

Se han elegido versos frente a poemas completos porque para el poeta: El verso es “ese lugar que se alza entre la prosa y la realidad. De un solo verso nacen multitud de paréntesis, soldados y otras cuestiones” y unos versos pueden ser la puerta que hay que empujar para entrar en la poesía.

La Fundación Blas de Otero inicia con este concurso un proyecto de llamamiento a la palabra del poeta para que su voz sea escuchada, difundida y extendida en un contexto en el que queda mucho por oír.

Podem veure les bases, consultar els dubtes sobre el concurs, accedir al formulari per a participar i els versos de Blas de Otero en els que basar-se per a crear les nostres fotografies. És molt interessant. Animeu-se a participar! És un projecte excel·lent per als alumnes d'ESO i Batxillerat, doncs apropem la poesia mitjançant les seus imatges i les seues vivències. Fem un clic a la poesia!

Canción quince

(Blas de Otero)
Ramo de oliva, vamos
a verdear el aire,

que todo sea ramos

de olivos en el aire.

Defenderemos la tierra

roja que vigilamos.

Que todo sea ramos

de olivos en el aire.

Puestos en pie de paz,

unidos, laboramos.
Ramo de oliva, vamos

a verdear el aire.

A verdear el aire.

Que todo sea ramos

de olivos en el aire.

Conocer al autor, una web on els autors ens parlen de les seus obres

Podem conèixer l'opinió del propi autor sobre la seua obra a la web Conocer al autor, un lloc on podem trobar molts vídeos. Concretament, fent referència a la poesia, podem fer una recerca pel "text" ficant alguna paraula del títol del llibre o de l'autor; o per gèneres, cercant "poesia". A més, tenen entrevistes als autors i notícies d'actualitat al voltant del món literari.

Molt interessant! Doneu-li una ullada.

Poesia de l'hivern, de Júlia Costa

HIVERN

(Júlia Costa)
Grisor de boira

Filo el somni al capvespre

Flonja flassada.

Pluja a les mans,

Estels de purpurina

Damunt el glaç.

Blanc abrigall

La neu a la codina

Guarda un secret.

Cerç inclement

Arrossegues misteris

I mots feixucs.

Borrons petits

Amaguen noves vides

Entre el brancall.

Erms del temps mort

Prats on la vida passa

Sempre de llarg.

Sobre els camins

El silenci s’arrapa

Als còdols vells

La il·lustració és de Lisa Evans.

Poesia del vent: in memoriam pels nens de Sant Boi de Llobregat

Vent de poesia, vent que enlaira versos, però també vent que fa mal bé, que porta el dolor i la mort. Aquest vent que ara estem patint ha deixat al seu pas una estela de dolor. M'acabo d'assabentar de la mort d'uns xiquets en Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Què trist! Se m'ha encongit el cor. Quin horror per als seus familiars i amics! Des d'aquest menudet lloc de poesia ens agradaria que aquest maleït vent els porte a un viatge de pau, ple de catxirulos i globus de colors, on per sempre els estels els bressolen, i la lluna cada nit es recite una poesia amb un gran somriure. Resten per sempre en la nostra memòria.

Ens agrada el vent que enlaira els catxirulos i globus, que juga amb les ones i els cabells, que riu entre les branques dels boscos, que esplota les bombolles de sabó i volteja les fulles dels arbres formant curves inversemblants a l'espai. Aquest és el nostre vent:

EL VIENTO
(Teodoro Frejtman)

Subo barriletes

muevo los molinos

danzo en las hojitas

de los paraísos.

*

Formo mil oleajes

de la gran marea,

y soy el flameo

de nuestra bandera.

*

Rompo las burbujas

hechas de jabón,

silbo por las noches

lenta mi canción.

*

Soy quien te despeina

siempre en primavera,

y vuela tus apuntes

de tarde en la escuela.

*

Si a tu guardapolvo

llego una mañana

pídeme que lo seque

el fin de semana.

La il·lustració és de Roberto Forero.

Gent que deixa empremta, poesia i art de Núria Fernández

Hi ha diferents coses que deixen una profunda empremta en la nostra vida, però de entre tot volem destacar les persones i la poesia.

Núria Fernández ho té molt clar i sota el títol Gent que deixa emprenta ha creat una sèrie d'interessants, profunds i artístics versos. Originalment presentats es tracta de poemes que estan escrits seguint les empremtes o ditades dels seus amics i familiars. Els resultat és esplèndit! Una barreja interactiva a cavall entre la poesia visual i els cal·ligrames.

Aquests poemes que us presentem formen part de l'exposició abans esmentada.

Poema a Rufino

Poema a Assumpta

El meu poema

Orellas pendellas, una web de literatura popular gallega

Orellas pendellas és una web que té per objectiu difondre la rica i multifacètica literatura popular gallega.

Con esta páxina queremos difundir a literatura popular infantil de Galicia para que siga sendo unha ferramenta educativa e de lecer para os/as galegos/as do século XXI.
Na lingua galega hai infinidade de ditos, recitados, cancións, etc. que acompañaron desde hai séculos as brincadeiras dos/as nenos/as ou as relacións entre os membros maiores da familia e os máis pequenos.

Podem trobar:

• Mecos no colo
  Recitados dialogados
  Xogos
  Burlas, disparates e mentiras
  Oracións de risas
  Animais
  Tempo cronolóxico
  Tempo meteorolóxico
  Acumulativos
  Trabalinguas
  Recitados diversos
  Cancións diversas
  Coprolalias
  Para comezar historias
  Para rematar historias

Un lloc d'aquest que cal passetjar-se per anar enriquint-se en altres llengues i cultures. Molt recomanable. Estan portant endavant una tasca de recuperació, classificació i difusió necessària per a que la cultura gallega no es perga.

Dedín, dedín, do teu burriquín

(per a jugar amb els dits/ sinalando cada dedo)

Dedín, dedín,

do teu burriquín,

cando o rei

por aquí pasou,

todas as aves

convidou.

“Sólo” unha,

que quedou.

Chirlo mirlo,

vaite deitar,

ás portiñas

de San Xoán.

Cae a mesa,

cae a artesa,

cae o rei

coa súa grandeza.

Tece, tece,

“ghavilán”

¿Cantas “barillas”

ten un can?

Matèria del somnis, poema de Montse Assens

Hui us volem recomanar un fantàstic blog de poesia on Montse Assens va cosint, puntada a puntada, vers a vers, els seus poemes. Doneu-li una ullada a Brisalls de mar, un lloc d'artesania poètica ben feta.

I de xicoteta mostra aquest poema en que es qüestiona quina és la matèria dels somni. Un poema fantàstic!

...

i de què,

sinó,

estan fets

els somnis...
sinó de blaus

i ocres,

de platja

i mar

buscant-se

amb el vaivé

de les ones?

(Montse Assens i Borda)

La il·lustració és de Cate Anevski

Informe de las caricias, poesia: el llenguatge de les carícies

Informe sobre caricias
(Mario Benedetti)

1 La caricia es un lenguaje

si tus caricias me hablan

no quisiera que se callen

2 La caricia no es la copia

de otra caricia lejana

es una nueva versión

casi siempre mejorada

3 Es la fiesta de la piel

la caricia mientras dura

y cuando se aleja deja

sin amparo a la lujuria

4 Las caricias de los sueños

que son prodigio y encanto

adolecen de un defecto

no tienen tacto

5 Como aventura y enigma

la caricia empieza antes

de convertirse en caricia

6 Es claro que lo mejor

no es la caricia en sí misma

sino su continuación.

La il·lustració és de Cécile Veilhan.

Biblioteca de Cocentaina: Animació lectora a la poesia infantil i xerrada per a pares i mestres a càrrec de Pedro Villar

Dins de les diferents activitats de foment lector que aquest curs escolar organitza la Biblioteca de Cocentaina es realitzarà, el proper dijous dia 22 de gener, de 3 a 5 de la vesprada, una animació lectora a la poesia infantil, adreçada a tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina que estan a primer curs d'Educació Primària.

Aquesta animació estarà a càrrec de Pedro Villar, mestre, poeta i amic, a més de promotor a la lectura i estic segura que s'ho passarem molt bé, grans i menuts. La poesia infantil dona molt de joc poètic, des del sentiment, i és un lligam molt important per a endinsar-se en la lectura. Des del joc al versos, des dels poemes al joc.

Pedro Villar, autor entre altres de dos magnífics llibres de poesia infantil, El bosc del meu abecedari i Els animals de la pluja, farà el mateix dia, a més, una xerrada per a pares i mestres, a les 5:30 de la vesprada, al Centre Cultural "El Teular" -Cocentaina-. Sota el títol La poesia infantil, entre el joc i l'educació, Pedro ens introduirà a l'imaginari poètic dels xiquets, destacant com els adults tenim la responsabilitat i el plaer de gaudir amb ells del joc poètic.

Esteu tots invitats! (especialment es que viviu prop de Cocentaina -ja m'agradaria conèixer-vos personalment, però... alguns viviu en lloc molt llunyans)

Credo, poema d'Aquiles Nazoa

CREDO

(Aquiles Nazoa)

Creo en Pablo Picasso, Todopoderoso, Creador del Cielo y de la Tierra;
creo en Charlie Chaplin, hijo de las violetas y de los ratones,
que fue crucificado, muerto y sepultado por el tiempo,
pero que cada día resucita en el corazón de los hombres,
creo en el amor y en el arte como vías hacia el disfrute de la vida perdurable,
creo en el amolador que vive de fabricar estrellas de oro con su rueda maravillosa,
creo en la cualidad aérea del ser humano,
configurada en el recuerdo de Isadora Duncan abatiéndose
como una purísima paloma herida bajo el cielo del mediterráneo;
creo en las monedas de chocolate que atesoro secretamente
debajo de la almohada de mi niñez;
creo en la fábula de Orfeo, creo en el sortilegio de la música,
yo que en las horas de mi angustia vi al conjuro de la Pavana de Fauré,
salir liberada y radiante de la dulce Eurídice del infierno de mi alma,
creo en Rainer María Rilken héroe de la lucha del hombre por la belleza,
que sacrificó su vida por el acto de cortar una rosa para una mujer,
creo en las flores que brotaron del cadáver adolescente de Ofelia,
creo en el llanto silencioso de Aquiles frente al mar;
creo en un barco esbelto y distantísimo
que salió hace un siglo al encuentro de la aurora;
su capitán Lord Byron, al cinto la espada de los arcángeles,
junto a sus sienes un resplandor de estrellas,
creo en el perro de Ulises,
en el gato risueño de Alicia en el país de las maravillas,
en el loro de Robinson Crusoe,
creo en los ratoncitos que tiraron del coche de la Cenicienta,
el beralfiro el caballo de Rolando,
y en las abejas que laboran en su colmena dentro del corazón de Martín Tinajero,
creo en la amistad como el invento más bello del hombre,
creo en los poderes creadores del pueblo,
creo en la poesía y en fin,
creo en mí mismo, puesto que sé que alguien me ama.

La il·lustració és d'Odilon Redon.

Bicentenari d'Edgar Allan Poe: poemes per al record

Aquest any, entre les nombroses celebracions internacionals, destaquem el bicentenari del naixement del gran escriptor i poeta Edgar Allan Poe. Tal dia con hui, un 19 de gener de 1809, vingué al món aquest escriptor, conegut sobretot per les seues narracions de por. De fet, Poe es considerat el pare de la novel·la de terror.

Però nosaltres, fent referència a la temàtica específica del blog, volem destacar més la seua part poètica. Sóm molts els joves que desconeixen aquest Poe poètic, així que volem donar-li un xicotet homenatge amb dos poemes d'Edgar Allan Poe i enlairar un poc els seus versos:

Il·lustració de John Bauer

País de hadas

(Edgar Allan Poe)

Valles de sombra y aguas apagadas

y bosques como nubes,

que ocultan su contorno

en un fluir de lágrimas.

Allí crecen y menguan unas enormes lunas,

una vez y otra vez, a cada instante,

en canto que la noche se desliza,

y avanzan siempre, inquietas,

y apagan el temblor de los luceros

con el aliento de su rostro blanco.

Cuando el reloj lunar señala medianoche,

una luna más fina y transparente

desciende, poco a poco,

con el centro en la cumbre

de una sierra elevada,

y de su vasto disco

se deslizan los velos dulcemente

sobre aldeas y estancias,

por doquier; sobre extrañas

florestas, sobre el mar
y sobre los espíritus que vuelan

y las cosas dormidas:

y todo lo sepultan

en un gran laberinto luminoso.

¡Ah, entonces! ¡Qué profunda

es la pasión que ponen en su sueño!

Despiertan con el día,

y sus lienzos de luna

se ciernen ya en el cielo,

con inquietas borrascas,

y a todo se parecen: más que nada

semejan un albatros amarillo.

Y aquella luna no les sirve nunca

para lo mismo: en tienda

se trocará otra vez, extravagante.

Pero ya sus pedazos pequeñitos

se tornan leve lluvia,

y aquellas mariposas de la Tierra

que vuelan, afanosas del celaje,

y bajan nuevamente,

sin contentarse nunca,

nos traen una muestra,

prendida de sus alas temblorosas

La il·lustració és de Tony Sansevero

Lucero vespertino...

(Edgar Allan Poe)
Ocurrió una medianoche

A mediados de verano;

Lucían pálidas las estrellas

Tras el potente halo

De una Luna clara y fría

Que iluminaba las olas

Rodeada de planetas,

Esclavas de su señora.

Detuve mi mirada

En su sonrisa helada

Demasiado helada para mí;

Una nube le puso un velo

De lanudo terciopelo

Y entonces me fijé en tí.

Lucero orgulloso,

Remoto, glorioso,

Yo que siempre tu brillo preferí;

Pues mi alma jalea

La orgullosa tarea

Que cumples de la noche a la mañana

Y admiro más, desde luego,

Tu lejanísimo fuego

Que esa otra luz, más fría, más cercana.

Manos de visón, llibre de poesia de Sasi Alami

Us volem recomanar l'últim llibre que Sasi Alami ha publicat: Manos de visón. Poemas reunidos para las noches extrañas, en l'editorial Irreverentes. Segons ens diu la pròpia autora els seu objectiu amb el llibre és que la poesia aplegue a tothom, inclòs als no lectors de poesia (taasca força difícil, però no impossible).

Podeu llegir alguns dels poemes del llibre, i fer-se'n una idea, punxant ací.

VERSOS ARRUGADOS
Yo llevo un poema arrugado en el bolsillo,
como el que lleva la vida entera.
Este papel finito,
que vuela sin rumbo
persiguiendo el sosegado caminar
de unos tacones de vinilo,
con los que alguna musa en busca de su lira
va castigando las aceras.
Frágiles líneas que surcan
la belleza de tus ojos descuidados,
recorriendo la tristeza y la alegría en su desorden.
Sumergida en ti
papel delgadito,
con manchas rojas de cerezas en el alma.
Diminuta camisa blanca
que desabrocha mi vestido,
igual que el viento mañanero
desabrocha a las muchachas,
y les imprime mil caricias de graffiti
sin permiso.
Yo beso los versos que besan
esa vena ancha de tu frente,
cuando piensas en mí,
cuando haces el gesto de llamarme
y todos lo notan.

Yo llevo un poema arrugado en el bolsillo.
Un corazón de puertas giratorias,
que sale y entra del amor
a ras de una mirada.
Frágil boleto de papel,
con el que trafican mercaderes y poetas.
Yo llevo un poema arrugado en el bolsillo,
como el que lleva la vida entera.

¿Tienes frio?, poesia d'hivern per a entrar en calor

¿Tienes frío?

(Antonio Gómez Yebra)

Cuando tengas frío

frótate las manos,

frótate la cara,

frótate los brazos.

Echa una carrera,

o sube al octavo

por las escaleras,

y da varios saltos.

Las manos arriba,

y después abajo,

cógete los pies,

anda como un gato.

Si ya has hecho todo,

y sigues temblando

o eres friolero

o me has engañado,

porque, amigo mío,

yo ya estoy sudando.

La il·lustració és de Thorey M.H. Omarsdottir.

Tria d'amor, poesia de Josep-Sebastià Pons

El amor és com un gran món de colors, ni blanc ni negre, hi ha tot un gran espectre que cadascú veu amb les seues ulleres. Que triem? Quin color volem?

Pregunta

(Josep-Sebastià Pons)

Si vós l'amor poguéssiu escollir,
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí,
o bé d'amor que l'esperit amaga,
com el redós familiar,
melangiós i dolç, on cap al tard,
en la penombra vaga, vaga, vaga,
dels jorns que plou i la claror s'apaga,
ens recollim... i plou encar?

La l·lustració és de Samuel Ribeyron.

Poesies de la Pau: els menuts poemen la Pau

Un bombardeig! Quina por? No, es tracta de la inicitiva que des de fa uns anys es realitza a Granollers -Barcelona- per tal de n'oblidar un altre bombardeig, amb foc real, durant la passada Guerra Incivil, i on des d'un helicòpter es bombardeja a la població amb poesia.

Seria un món millor si bescavierem foc i dolor per poemes i somriures (que prenguen nota els israelís i deixen de massacrar als palestins). Bescanviar violència per tolerància, agressivitat per educació, desgavell per lectura. Llegim! Apropem la lectura als xiquets per a que frases com "La lectura ens fa liures", "La lectura ens fa tolerants", "La lectura ens fa crèixer", "La lectura ens fa millor ciutadans", i tantes frases més d'aquest estil no queden en paraules buides i políticament correctes. Omplim als menuts i joves de bones lectures, lectures que ompliguen la maleta de la seua vida... Després, la llavor anirà creixent i les frases anteriors cobraran tot els seu sentit. Els menuts i joves són el futur, a més que són com esponges que van xuclant tot el seu voltant; així que, des de xicotets, fem-ho bé, amb compromís, i llegim-los, fiquem llibres als seu abast, mimem-los amb cullerades de poesia, omplim-los de color i d'amor... a la lectura s'aplega pels sentiments.

Els resultats... ací teniu una bona prova. Els xiquets de l'Escola Cervetó de Granollers volen la PAU i escriuen poemes sobre la PAU, cadascú segons la seua edat i aquest és el resultat, els poemes dels xiquets. Tal vegada no siguen literàriament perfectes, però hi ha molt de sentiment i bona voluntad al seu contingut. La tècnica s'aprén, el contingut està o no està i ací hi ha molt i bó. El missatge és clar: volen la pau.

Llegiu i gaudiu, al menys uns moments, d'un bon somriure on la PAU nida.

Per poder estimar

hem de compartir,

fer petons i abraçades

i estar alegres cada matí.

(Educació Infantil, 3 anys)

*

Si demanem les coses si us plau,

sempre hi haurà PAU.

(Educació Infantil, 4 anys)

*

Tot anirà millor

si sabem perdonar

i abans d'enfadar-nos

ens acostumem a pensar

i també a parlar.

A tots ens agradaria que al món

hi hagués PAU i tranquil•litat,

que no existissin les lluites

i la gent tingués bona voluntat.

(Educació Infantil, 5 anys)

La pau sí que la volem,

la guerra la odiem.

Si volem que el món sigui més feliç,

hem de ser tots molt bons amics.

Quan celebrem la festa per la pau estem contents,

perquè és bona per la gent.

Les guerres ens fan por,

volem un món millor.

(1r. d'Educació Primària)

*

Els colors de la pau

Volem un cel blau

ple de PAU.

La guerra és fosca,

les bombes negres,

les armes dolentes,

les ferides vermelles

i la mort

és plena de tristesa.

Pau, pau fes fora la guerra.

Els ocells blancs,

les flors de tots colors,

alegria, felicitat,

amor i amistat.

Volem um món blau

ple de PAU.

(3r. Educació Primària)

*

Poema per la pau

Si pots anar a l’escola

i jugar amb els amics,

estar amb la família

i menjar macarrons.

Si sents cantar els ocells

quan arriba la primavera,

i pots viatjar

i aprendre coses noves.

Si et sents feliç

i saps que t´estimen…

Sabràs que és la PAU !

(3r. d'Educació Primària)

*

El Rap de la Pau

Ei, no siguis babau

aposta per la Pau.

Mira el teu voltant

tanta gent lluitant.

No és broma company

sobretot aquest any.

Uneix-te al meu clam

amb tu el farem gran.

Ei, no siguis babau

aposta per la Pau

(Núria Gratacòs i Gamper)

La Pau

La Terra feia temps que plorava

perquè l’home la maltractava.

La vida s’acabava

i a ningú l’importava.

Quan la guerra començava

tothom de por cridava

Però va arribar la Pau

i omplint tot d’alegria

la nit es va tornar dia.

La gent era feliç

i el món ja no tenia

plors ni malaltia.

(Carlota Lainez Corral )

*

Pau

Paraula de tres lletres

que significa tantes coses

Paraula maravellosa

si la sabéssim fer servir

Paraula plena de noblesa

fins i tot per jugar i estimar

Paraula bella que si

sabéssim fer-la servir

quanta felicitat

podríem guanyar

i quant dolor

podríem eliminar

I tot és comtres lletres

PAU

(Santi-Carlo Musso Casanovas)
*
M’agradaria que...
M’agradaria que la pau arribés a tot el món,
que les baralles entre homes acabessin.
M’agradaria que la guerra es fongués,
i els homes s’estimessin.
Si tot això es fes realitat,
jo seria feliç de veritat.
Si les armes i el fusells es trenquessin,
i les bombes no esclatessin,
la vida podria tornar a començar,
i aquest món podria millorar.
Si tot això es fes realitat,
jo seria feliç de veritat.
M’agradaria que les coses s’arreglessin parlant,
i no fent guerres i atemptant.
M’agradaria que la gent fos feliç,
i que aquest món fos com un pastís.
Si tot això es fes realitat,
jo seria feliç de veritat.
(Irene Camargo, Elisabet Llistuella)

Si voleu llegir molts més poemes sobre la pau, en castellà i català, per a menuts i joves, que hem anat publicant als llarg d'aquesy anys, tan sols cal que punxeu ací.

Les il·lustracions són d' Angelo Ruta.

Apropar la poesia als nens, un repte per a la LIJ

Literaturas va editar, a les darreries de 2008, un suplement de LIJ, coordinat per Carmen Fernández Etreros molt interessant. Fa un repàs als diferents gèneres de la LIJ al llarg de l'any passat. D'entre tots els articles cal ressaltar en aquest blog;

-El nuevo papel de internet en la difusión de la LIJ, por Carmen F. Etreros, article on s'analitza el paper cada vegada més rellevant que té la xarxa per a difondre la literatura infantil i juvenil.

-Acercar la poesía a los niños: Un reto para la LIJ, por Carmen F. Etreros. En aquest cas, com que el article està dirèctament relacionat amb la temàtica d'aquest blog, el reproduim:

La poesía junto con el libro ilustrado han sido tradicionalmente dos de las “cenicientas” de la literatura infantil y juvenil en nuestro mundo editorial. Si bien en cuánto al libro ilustrado éste ha sido un año de promoción y de creación de nuevos premios de libro ilustrado (como el I Premio Compostela de Libro Ilustrado o el Certamen Internacional de Libro Ilustrado Ciudad de Alicante), en cuanto a poesía infantil todavía hay poco movimiento en el mundo editorial. Este año sin embargo uno de los grandes éxitos de las novedades de literatura infantil y juvenil ha sido Santiago, de Federico García Lorca editado por Libros del Zorro Rojo e ilustrado por Javier Zabala y que ha obtenido una Mención de Honor en la categoría Poesía en BolognaRagazzi Award 2008.

Para Carmen Gil Martínez, escritora de literatura infantil, “la poesía se debe acercar a los niños con naturalidad: leyéndoles un poema antes de acostarse o al llegar del cole, dejando libros de poesía a su alcance, cantándoles poemas musicados como los de M.ª Elena Walsh… A los pequeñitos les encanta la poesía del folclore (adivinanzas, trabalenguas, retahílas…), los versos cortos con rima consonante, la poesía narrativa,… Autores como Liliana Cinetto, Antonio García Teijeiro, Antonio Gómez Yebra, Carlos Murciano, Carlos Reviejo, Ana María Romero Yebra o Mar Pavón harán gozar a los niños con la música de las palabras. La editoriales que editan una colección de poesía en la actualidad son, entre otras: Hiperión, CEDMA, Imaginarium, Brosquil, Torre de Papel, Versos y Trazos,… En cualquiera de ellas se podrán encontrar libros de poesía infantil de calidad”.

Gonzalo García ‘Darabuc’, escritor y especialista en LIJ, nos da las siguientes pautas para acercar la poesía a los niños: “Yo no animaría a los niños a leer poesía, animaría a los adultos a no alejarlos de ella. Porque la poesía es el género más musical y expresivo, y así es como nacemos: entre los latidos del corazón de la madre y comprendiendo mucho antes el cariño de las palabras que su significado. Lo normal en un niño es la poesía, no al revés. Por eso a los más pequeños les entusiasma todo lo que tenga ritmo. Probablemente, la poesía conecta con ellos por otra razón más: porque su estructura repetitiva y arquitectónica les permite aprendizajes más sólidos. (Poner música a una lista sigue siendo la forma más fácil de aprenderla.) Pero eso no es todo. La poesía también es el género donde la lengua campa con más libertad. Por eso es también un género clave en el paso a la adolescencia y a la edad adulta, cuando nos sentimos encajonados en la imagen recibida y necesitamos poder imaginar la propia, más allá de lo impuesto en casa y de los modelos sociales tradicionales”.

El maestro y escritor, Pedro Villar, señala que “la poesía de calidad, a pesar del escaso apoyo de las editoriales, está todavía viva e interesa a niños y adultos. Resulta paradójico que teniendo la poesía como tiene el favor de los lectores infantiles, mediadores y crítica, sigan las editoriales sin apostar claramente por ella. Necesitamos muchos libros que vayan empedrando el camino de auténtica poesía, si no es así estaremos dando la espalda a la llamada de los niños que están reclamando esa voz, el ritmo, las sonoridad de las palabras, el hilo invisible y mágico que sustenta la emociones y los sueños”.

Los especialistas consultados animan al apoyo editorial a la poesía para niños con premios, nuevas novedades y acercando a mediadores como los padres a la poesía. En cuanto a las últimas novedades de poesía para niños se ha seguido la estela de libros como Santiago dedicado a Federico García Lorca, en el que se recupera la poesía de un consolidado poeta y se adapta a los niños, y han destacado libros como Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos (Ediciones de la Torre), Lo mejor del mundo son los niños de Pessoa (Gadir), Huerto del limonar, Poetas del 27 de Ana Pelegrín (Editorial Luis Vives), Alberti y los niños editado por Everest o el original Libro de las preguntas, de Pablo Neruda con ilustraciones de Isidro Ferrer publicado por Media vaca en 2006. Mención aparte merece Dulce como un pepinillo y limpio como un cerdito recuperado por La poesía señor Hidalgo que rescata los poemas para niños de la novelista americana Carson McCullers.

Entre los éxitos más recientes en poesía para niños que han destacado por su originalidad y calidad año podemos citar Estelas de versos de Antonio García Teijeiro y Rafael Cruz-Contarini, ilustrado por Fran Collado (Servicio de Publicaciones. Universidad de Castilla-La Mancha) premio Luna del Aire de poesía infantil en castellano del CEPLI, Pajarito sabio de Adriano del Valle (Editorial Hiperión), y Vuela mariquita de Antonia Ródenas editado (SM). Destaca el original universo creado por Luigi Amara en Las aventuras de Max y su ojo submarino (FCE) ganador del prestigioso Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, en su edición de 2006. Acaba de aparecer el Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños 2007, Rutinero, escrito por Níger Madrigal e ilustrado por María Wernicke.

En cuanto al futuro promete Los espejos de Anaclara, el libro de Mercedes Calvo que ha sido galardonado recientemente con el V premio Hispanoamericano de poesía para niños y que editará Fondo de Cultura Económica dentro de su colección de poesía infantil, ya en 2009. Además la prometedora Beatriz Osés, reciente premio Lazarillo (en 2006) por Cuentos como pulgas, ha ganado el I Premio de poesía para niños Ciudad de Orihuela con su obra El secreto del oso hormiguero, uno de los primeros premios que se crean en nuestro país específicos de poesía para niños y la Dirección General del Libro de la Generalitat Valenciana ha otorgado el premio LIBRO MEJOR ILUSTRADO en la edición 2007 a Los animales de la lluvia de Pedro Villar e ilustrado por Miguel Ángel Diez (Diálogo Infantil, 2007).

Una triste y emocionada mención al final de este artículo para la recientemente fallecida y admirada por todos Ana Pelegrín que dedicó parte de su trayectoria literaria a recuperar la poesía para niños y para jóvenes. Decía la autora en Poesía española para niños (Alfaguara): “No importa, decía Juan Ramón Jiménez, que en el poema el niño no lo entienda todo; bastará que se llene con el sonido y el sentido. Ya llegará otro momento en que versos y estrofas prendidas en la memoria lo impulsarán a la lectura y a la comprensión personal”.

No importa que el niño no comprenda la poesía para niños sólo basta que se llene del sonido y del sentido, y que el niño busque en la poesía un lugar privilegiado para la imaginación, el juego y la lectura con sus padres y profesores. ¡Acerquemos a los niños la poesía!

Una llàstima que en aquest repàs no s'hagin inclòs la resta de publicacions espanyoles en altres llengües diferents al castellà.

Libros infantiles sobre la paz / Llibres infantiles sobre la pau

Hem pensat que tal vegada us siga útil aquesta selecció de llibres infantils, per a Educació Infantil i Primària, sobre el tema de la pau:

Per a prelectors i primers lectors:

-Todd Parr. El libro de la paz. Barcelona: Serres, 2005*

-Elzbieta. Flon-Flon y Musina. Madrid: SM, 1998

-Ralph Steadman. El puente. Barcelona: Miñón, 1988

-Emma Damon. Cada uno es especial. Barcelona: Beascoa, 1995*

-Joan de Déu Prats Pijoan / Luis Filella. El señor Guerra y la señora Paz. Barcelona: Edebé, 2004

-Pascale Francotte / Pascale Francotte. Lejos de mi país. Barcelona: La Galera, 2008*

-Uri Shulevitz. Cómo aprendí geografía. Boadilla del Monte (Madrid): SM, 2008

-David McKee. Los conquistadores. Madrid: Kokinos, 2003

-Anna Obios / Subi. Me llamo Paz. Barcelona: Edebé, 2007

-Tàssies. El niño perdido. Boadilla del Monte (Madrid): SM, 2008

-Gilles Tibo / Luc Melanson. El gran viaje del Señor M. Sevilla: Kalandraka Ediciones Andalucía, 2008

-Munro Leaf / Wener Klemke. Ferdinando el toro. Santa Marta de Tormes (Salamanca): Lóguez, 1999

-Gilles Rapaport. 10 soldados. Zaragoza Edelvives, 2003

-Fernando Alonso. El hombrecillo de papel. Madrid: Gaviota, 1999

-Roser Capdevila Valls. Las Tres Mellizas hacen las paces. Barcelona: Cromosoma, 2005

-Quentin Blake. Un barco en el cielo. Sevilla: Kalandraka Ediciones Andalucía, 2007

-Éric Battut. Los niños no quieren la guerra. Barcelona: Juventud, 2001*

-Pérez Palomares / Rodés. Batalla de naipes. Sevilla: Kalandraka Andalucía, 2004

-Quentin Blake. La barca voladora. Hipòtesi-Kalandraka*

-Gianni Rodari / Beatrice Alemagna. Uno y siete. Boadilla del Monte (Madrid): SM, 2001

-Jeanette Winter. La bibliotecària de Bàssora. Barcelona: Joventut, 2007*

Per a lectors:

-Taï-Marc Le Thanh. Avalancha El Terrible. Zaragoza : Edelvives, 2007

-Thierry Lenain / Olivier Tallec. Habría que... Madrid : Kókinos, 2005

-Adela Turin / Sophie Giles. Cañones y manzanas. Barcelona: Destino, 2003

-Antonio Skármeta / Alfonso Ruano. La composición. Madrid: SM, 2000

-Brami / Jeunet. Salva't, Elies! Pontevedra: Kalandraka, 2006

-Miquel Rayó / Mercé Arànega. El camino del faro. Barcelona: Edebé, 2000

-Albert Roca Oltra / Gemma Sales. Un caracol para Emma. Barcelona: Edebé, 2000

-Jose Luís Giménez-Frontín / Javier Aceytuno. La flauta mágica. Barcelona: Lúmen, 2003

-Erich Kästner. La conferencia de los animales. Madrid: Alfaguara, 2002

-Christophe Gallaz / Roberto Innocenti. Rosa Blanca. Salamanca: Lóguez, 1989

-Juan Antonio Barrero / Carmen Montoro. El misil robavidas. Sevilla: Centro Andaluz del Libro, 1999

-Gabriel Janer Manila / Mabel Piérola. Han quemado el mar. Barcelona: Edebé, 1993*

-Gloria Sánchez / Manuel Uhía. La Gallina de la Paz. Barcelona: Edebé, 2002*

-Pello Añorga / Jokin Mitxelena Erice. El Gran Guerrero. Vigo (Pontevedra): Faktoria K de Libros, 2007

-Jordi Sierra i Fabra / Mabel Piérola. El soldado y la niña. Barcelona: Destino, 2003 *

-Shel Silverstein. Historia de Lafcadio, el león que devolvió el disparo. Barcelona: Lumen, 1992

-Erich Kästner / Walter Trier. La conferencia de los animales. Madrid: Infantil Alfaguara, 2000

-José González Torices. Tambores de paz. Madrid: Anaya, 2007

Símbol: * està també en català

-----------

I una cançó:

Los niños queremos la paz
(3+2, escoltar la cançó)

Se paró el reloj

en el andén de la estación,

despertó una canción,

en un rincón del corazón.

Son de aquí, son de allá,

se fueron sin poder hablar.

Su familia somos todos

y nunca vamos a olvidar.

Amigo conmigo tú puedes contar,

y todos unidos vamos a ganar.

Canta conmigo canta

gritaremos basta ya.

Ven y dame la mano,

los niños queremos la paz.

(BIS)

Nuestra voz llegará

por la tierra y por el mar,

yo estaré, tú estarás

y nunca nos podrán callar.

No nos van a quitar

la esperanza de vivir,

en un mundo sin temor

donde poder ser feliz.

Amigo conmigo tú puedes contar,

y todos unidos vamos a ganar.

Canta conmigo canta

gritaremos basta ya.

Ven y dame la mano,

los niños queremos la paz.

(BIS)

Hoy estamos aquí

te queremos cantar,

los niños queremos la paz.

Hoy estamos aquí te

queremos cantar,

el mundo quiere estar en paz.

Canta conmigo canta

gritaremos basta ya.

Ven y dame la mano,

el mundo quiere estar en paz,

el mundo quiere estar en paz,

el mundo quiere estar en paz.

La il·lustració és de Nelle Davis.

V Premio Nacional de Poesía Joven "Félix Grande"

La Universitat Popular José Hierro convoca el Premi Nacional de Poesia Jove "Félix Grande" en la seua edició de 2009. Us animem a tots els joves poetes a participar!

Bases
1. Podrán concurrir a este certamen los escritores residentes en España que presenten su obra escrita en lengua castellana y cuya edad no supere los treinta años cumplidos antes del 21 de marzo, Día Mundial de la Poesía.

2. La extensión de la obra estará comprendida entre los 500 y 1000 versos (se considerará línea de prosa poética como verso), impresos en hojas tamaño DIN A4, a doble espacio y por una sola cara.

3. Se enviarán dos ejemplares del trabajo, acompañados de un sobre en el que conste, en el exterior, el título de la obra, y en el interior, los datos del autor (plica) con una fotocopia del D.N.I. Podrán enviarse hasta el 31 de enero de 2009 a la siguiente dirección:
Delegación de Cultura Universidad Popular José Hierro Avda. Baunatal, 18, 6ª planta 28701 San Sebastián de los Reyes
Debe hacerse constar en el envío: Premio Nacional de Poesía Joven "Félix Grande". Se considerarán admitidos los trabajos enviados hasta esa fecha.

4. Los trabajos serán necesariamente originales e inéditos, para lo cual el autor deberá adjuntar una declaración jurada, en la que se acredite que la obra se ajusta a estas características y que no ha sido premiada en cualquier otro concurso.

5. Se concederá un único premio, dotado con 6.000 €, estando esta cantidad sujeta al R.D: 1841/1991 de 30 de diciembre sobre Reglamento del IRPF. Dicho premio en metálico conlleva, asimismo, la publicación del libro dentro de la Colección Literaria Unversidad Popular, considerándose como único pago de derechos de autor.

6. El jurado compuesto por Luis Alberto de Cuenca, Ignacio Elguero, Luz Pichel y Manuel Romero Mancha emitirá su fallo durante el mes de febrero de 2009 en la sede de la Universidad Popular, dándose a conocer el título de la obra ganadora y de las que hayan quedado finalistas. También se podrá declarar desierto el premio.

7. La entrega del premio se efectuará durante "El Día Mundial de la Poesía", acto que la Universidad Popular celebra todos los años. El ganador se compromete a participar en dicho acto.

8. Las obras presentadas no premiadas serán destruidas.

9. La participación en este concurso implica la aceptación de todas estas bases. En lo no previsto en ellas prevalecerá el criterio de los miembros del jurado.

Podeu trobar més informació en http://www.ssreyes.org i al correu electrònic libros@ayuntamiento.sanse.info

La il·lustració és de Leah Palmer Preiss.

Adopta un poeta: patrocinar la poesia i les noves tecnologies

Adopta un poeta/ Adopt a Poet . No estem parlant en sentit metafòric, sino d'una campanya que està realitzant Poets.org en la seua web de la Associació de Poetes Americans. D'aquesta manera ens inviten a col·laborar amb el manteniment de la seua web.

No es tracta d'adoptar físicament al poeta, o de memoritzar la seua obra a l'estil Farenheit; el que ens demanen és una aportació econòmica, concretament 30 dolars a l'any, lligats a un dels poetes d'aquesta associació. A canvi, en la pàgina de l'escriptor elegit, en lloc de banners, apareixerà el nostre nom com a mecenes o patrocinadors.

No deuen anar molt sobransers de diners aquesta associació quan se'ls ha acudit aquesta idea, que per altra banda ens pareix original. Un mecenatge que fàcilment podem realitzar on-line.

Encara van més enllà, ens inviten a promoure la poesia comprant samarretes amb estampació de versos. Ja sabem que els nord-americans tenen un do especial per al marketing i les vendes i açò ho apliquen a qualsevol producte, també a la poesia.

Què us sembla la iniciativa?

D'aquest lloc hem copiat aquest poema:

Winter-Time
(Robert Louis Stevenson)

Late lies the wintry sun a-bed,
A frosty, fiery sleepy-head;
Blinks but an hour or two; and then,
A blood-red orange, sets again.

Before the stars have left the skies,
At morning in the dark I rise;
And shivering in my nakedness,
By the cold candle, bathe and dress.

Close by the jolly fire I sit
To warm my frozen bones a bit;
Or with a reindeer-sled, explore
The colder countries round the door.

When to go out, my nurse doth wrap
Me in my comforter and cap;
The cold wind burns my face, and blows
Its frosty pepper up my nose.

Black are my steps on silver sod;
Thick blows my frosty breath abroad;
And tree and house, and hill and lake,
Are frosted like a wedding-cake.

La il·lustració és de Kino Brod.

Poesia árabe. 16 Poetas árabes contemporáneos

Poesía árabe. 16 Poetas árabes contemporáneos, és una magnífica selecció de poesia àrab, publicada digitalment i amb distribució gratuïta que correspòn a Muestrario de Poesia 15 (Sept. 2008), que s'edita en Santo Domingo -República Dominicana-. El llibre és el resultat del Festival de Poesia de Medellín i vol donar veu als poetes àrabs. Doneu-li una ullada, val la pena reposar-se en la seua lectura.

La llovizna

(Huda al-Daghfag)

En la primera página
arrojo el vacío
para tenderme en sus entrañas.
En la página siguiente
me refugio con un temblor
que son mis letras.
Temo que me afecte su vacío tan sugerente
y me envuelva hasta erigirse en azotea que me abruma.
Lloro sobre sus confines.
Su fe se fortalece
y decide abrazar mi rebeldía.
A lo lejos se agranda
y yo me empequeñezco
en el umbral de su amor.
Amo su condición de madre,
amo la escritura
y me amo,
igual que
A
M
O
Todo lo que en mí tiene temblor.

Endevinalles de l'univers: llegir-ne i crear-ne

Ja sabeu que aquest any 2009 s'ha declarat com Any Internacional de l'Astronomia, una ciència molt interessant. Per què no ho aprofitem per a jugar amb les endevinalles amb tots els elements que hi ha a l'univers: el cel, la Terra, el sol, els planetes, els estels, els forats negres, els astronautes, els cohets espacials,...

És molt fàcil crear-ne. Aquesta vegada us volem recomanar seguir els punts que Gianni Rodari ens recomana al seu llibre Gramàtica de la fantasia:

Primera operació:
Estranyament: Elegir un objecte, però amb la sorpresa que ens produeix descobrir-ho per primera vegada. Separat del seu significat i del seu contingut habitual, l'objecte perd la seua familiaritat per a conèixer'l i passa a ser misteriós. Per exemple: el paraigües ens salvaguarda de la pluja, és de tela, té mànec, es pot plegar, pot ser de molts colors...

Segona operació:
Associació i comparació: Triem alguna característica de l'objecte, però que no el defineisca en la seua totalitat. Per exemple, la forma del paraigües, com mitja taronja.

Tercera operació:

Metàfora final. Finalment, es presenta l'objete des d'una perspectiva totalment diferent, i així passa a ser un repte per a la nostra imaginació.

Quarta operació: Es tracta de rimar la nostra endevinalla, però no és indispensable.

El resultat pot quedar així:

Em porten quan plou

i em penjen quan fa sol.

Mitja taronja amb palet

i quan bufa el vent

no paro mai quiet.

Doncs ara, apa! A crear-ne vosaltres! Per si de cas, ací us en fique unes quantes de model (també podeu llegir endevinalles del sol ):

Fosc, fosc amb punts de lluentor,
Gran, gran, immens.
Si no ho endevines, universitari no ets.

(l'univers)

*

Un llençol apedaçat

que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)

*

De vegades és blau,

de vegades és gris.

En ell hi viu el sol

i la lluna hi té el pis.
(El cel)

*

Blau i trasparent és,

blau i trasparent serà,

sempre estarà allà dalt

i tan sols Obelix

pensa que caurà.

(el cel)

*

Diuen que sóc rei

i no tinc regne;

diuen que sóc ros

i no tinc cabells.

Arregle rellotges,

sense ser rellotger.

(el sol)

*

Una cistella d'avellanetes

que la nit les escampa

i el dia les arreplega.
(les estrelles)

*

Un forat hi ha a l'espai

fosc com la gola d'un llop.

Tot s'ho menja al seu voltant

i cada vegada es fa més gran.

Què és?

(els forats negres)

*

La nit té un ull,

un ull de plata fina

i serà un eixerit

el que ho endivina.

(la lluna)

*

Quina cosa és eixa cosa

que es banya al riu i no es mulla,

que apareix i desapareix

quan la pluja ens mulla?

(els raig de sol)

*
Un ramat d'ovelles

que pasturen de nit

i no duen esquelles.
(les estrelles)

*
Sempre quiets sempre inquiets,

dormint de dia

i de nit desperts.
(els estels)

*

Per les estances del cel

es passeja un donzella,

vestida de robes blanques

i brillant com una estrella.
(la lluna)

*

Quina cosa és aquella cosa

que al cap d'un mes

ja es morta de vella?
(la lluna)

*

Rodant, rodant

i per l'espai viatjant.

Al voltant d'una estrella jugem

huit germans de tamanys diferents.

(els planetes)

*

Va sempre de viatge

sense maleta ni bastó,

hi ha dies que sembla un formatge

i altres una tallada de meló.
(La lluna)

*

Sembla d'or,

plata és ella;

més gran que la mar

i cap dintre una galleda.
(la lluna)

*

Una cosa rodona com un plat,

gip jap, ja s'ha amagat.
(la lluna)

*

Ell és d'or, jo sóc de plata,

i quan surto a passejar

ell se'n va a dormir a casa.
(la lluna i el sol)

*

Passo la vida fent voltes,

caminant a poc a poc,

però per més que camino

sempre estic al mateix lloc.

(la Terra)

*
Que serà, que no serà,

una estrella amb cua

que pel cel de vegades va.

(el cometa)

*

Un gran camí de llet

com un traç al firmament.

(la via làctea)

*

La il·lustració és d'Anna Anjos.

Poemas por la paz: poesia para celebrar el Día de la Paz

Dins de poc serà celebrarem el Dia de la No Violència i de la Pau, així que aquest més parlarem algunes vegades sobre aquest tema i sempre en relació amb la poesia infantil i juvenil. Ara us presentem una selecció de poemes per la pau, en castella, de diferents poetes i adreçats a lectors de diverses edats:

Con las letras de la PAZ

Quiero una P, quiero una P

para parar, para parar

peleas y guerras que nos harán llorar.

Quiero una A, quiero una A

para abrazar, para abrazar

todo el amor que tú puedas soñar.

Y ahora también, y ahora también

para el final quiero una Z para zapatear.

*

Paz para todos

Si yo supiera hacer magia,

Uno, dos y tres,

Las peleas y las guerras

Haría desaparecer.
Niños y niñas podrían

Estudiar y aprender,

Con amigos jugarían,

Felices podrían crecer.
Todos conversarían
Con respeto y con paciencia;
Unidos trabajarían
Por una mejor convivencia.
Alumnos y maestras
Construirían la paz,
No existiría el colegio
Con violencia o desigualdad.
Si yo supiera hacer magia,
Uno, dos y tres,
Muchas cosas buenas
Podría suceder.

*

Que se callen los cañones
(Lupércio Mundim)
Que se callen los cañones,
que dispensen los soldados,
porque las batallas son ilusiones
que sólo producen derrotados.
Que la paz siempre predomine
sobre la guerra y la violencia,
que el hombre nunca olvide
donde lleva su impertinencia.
Que los niños puedan jugar
con sus alegrías en sintonía,
que los adultos puedan brindar
a un futuro pleno de armonía.
Que las armas sean destruidas
porque sólo causan muerte y sufrimiento,
que nuevas alianzas sean tejidas
porque de la extinción no hay arrepentimiento.
*

Sólo tres letras

(Gloria Fuertes)
Solo tres letras, tres letras nada más,

solo tres letras que para siempre aprenderás.
Solo tres letras para escribir PAZ.
La P, la A, y la Z, solo tres letras.
Solo tres letras, tres letras nada más,
para cantar PAZ, para hacer PAZ.
La P de pueblo, la A de amar
y la zeta de zafiro o de zagal.
(De zafiro por un mundo azul,
de zagal por un niño como tú.)
*

Paz
(Miguel Hernández)
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
*

La niña muerta

(Nazim Hikmet)

Soy yo quien golpea a tu puerta

A todas las puertas, a todos las puertas

Pero ustedes no pueden contemplarme

Es imposible ver a un niño muerto

Hace diez años largoshe muerto en Hiroshima

Pero sigo teniendo siete años

Los niños muertos dejan de crecer

Al principio se inflamaron mis cabellos

Mis manos y mis ojos ardieron después

Me convertí en un puñado de cenizas

Que el viento dispersó

Nada, nada les pido para mí

No podrían mimarme aunque quisieran

Una niña que ha ardido como si fuera papel

no come caramelos

Yo golpeo y golpeo a cada puerta:

Denme, denme una firma

Para que los niños no sean asesinados

y coman caramelos

La Flor de la Paz

(María Cristina Azcona)

Abre sus pétalos de terciopelo

Mientras la cubre gélido rocío,

Hecho de lágrimas que forman río,

De los que sufren sin tener consuelo.

Rosa el fulgor ya desvanece el frío

De su color bajo un celeste cielo.

Ya ni el dolor, el miedo o el flagelo

Sobreviven ante su aroma pío.

Quiere darnos paz bajo un sol dorado,

Esmeralda el cáliz, la faz sedosa...

Sentir que al fin el mundo está cambiado...

Flor que nos da su fruto, generosa...

¡Debería crecer sobre este prado!

¡En vez de muerte vil y guerra odiosa!

El árbol que canta: Antología de poesía infantil ecuatoriana

Podem llegir dirèctament des d'internet i descarregar-se el llibre El árbol que canta. Antología de poesia infantil ecuatoriana, de Francisco Delgado Santos, com ja us varem comentar en altre post. Una selecció de poesia infantil equatoriana que ens descobreix que està coent-se més enllà de les nostres terres.

D'aquest llibre hem copiat el poema de Gustavo Alfredo Jácome, Rin rin renacuajo.

RIN RIN RENACUAJO

(Gustavo Alfredo Jácome)

Rin Rin Renacuajo
tiene hoy vacaciones
y quiere gozarlas
con danza y canciones
Marchóse a la orilla
de un charco cercano,
lugar frecuentado
cuando entra el verano.
Allí veraneaban
las ranas bañistas
carmín y menjurjes
y dengues de artistas.
Y bajo los hongos
-que son quitasolescro
cro canturrean
con todas sus proles.
Rin Rin Renacuajo
con gran cortesía,
saluda a las damas:
-"Señoras, buen día".
-Muy buenos los tenga.
Usted está majo.
¿Por qué no da música,
Rin Rin Renacuajo?
Rin Rin Renacuajo
tañó la guitarra
y un dúo formó
con doña Chicharra.
Y en danzas y brindis
y muchas canciones
pasaron los días
de las vacaciones

La il·lustració és de Courtney Pippin-Mathur.

Romance de la luna, poesia infantil de la lluna

La lluna sempre ha creat un lligam màgic amb els poetes. Hui us volem invitar a llegir un poema de la lluna que ens ha agradat molt:

Romance de la luna

(Javier Cejudo)

Ya la Luna, Luna, Luna,

se cansó de los poetas

que le vieron media cara

(sólo Lorca la otra media).

Reflejada sobre ríos,

escoltada por sirenas,

llena, cuarta y escondida,

se escapara de galeras;

que aquel niño, niño, niño,

que llevó sin ser cigüeña,

vive ahora desmedido

bajo sábanas de seda.

No es culpable ni merece,

que la metan en vereda

los del cobre y el estaño

que vienen sembrando hogueras.

Solo quiere seguir alta,

alejada de la Tierra,

disfrazada de luz de oro,

para no infundir sospechas.

Ya la Luna, Luna, Luna

se cansó de ser princesa

por no dar sino un reflejo

de la estrella verdadera.

Poesia + Dibujo = Poejos

Acabem de descobrir la paraula poejo. El poejo és el resultat d'unir poesia+dibujo. Els resultats són divertits i originals, un tant surrealistes i nostàlgics, són com postals poètiques. Iker Biguri i Nuria González Serna han acunyat el terme al seu blog Poejos. Doneu-li una ullada.

Podem encarregar el nostre propi poejo (per 5 euros), o també enlairar la nostra imaginació i crear-ne nosaltres. Estic segura que els xiquets, amb tota la seua gran creativitat, poden crear un personalíssims i imaginatius poejos.

Poesia a Elx: blog de poesia

Des de la nostra terreta s'edita un blog, Poesia a Elx, on podem trobar bona poesia que s'enlaira des del Vinalopó. Us recomanem que li doneu una ullada. Té uns apartats especials dedicats a:

Andreu Morell, poeta d'Elx

El Tempir d'Elx

Un gran professor: Josep Maria Asencio

El gran poeta d'Elx: Gaspar Jaén i Urban

Bloc de Javi Tomás: company de treball creatiu

Reconeixement del poemari "Pròxima parada: cinc poemes de Toulouse"

Breu selecció de poemes publicats.

Podem trobar, entre altres tipus de poemes, haikus, som aquest que hem copiat:

PAPIROFLEXIA
Un grup de pardals
damunt la taula em canta:
paper per escriure.

Activitats poètiques per a joves: poemes i cançons a l'aula

Ja hem parlat en altres post de la possibilitat d'aprofitar les cançons per a introduir als joves en la poesia i la lectura. Podem fer-ho de moltes maneres diferents i aplicant una metodologia diversa. Una de les propostes que ens pareixen interessants és la que ens fa Joan Tebé Castellà, al seu treball La música com a element transversal per a l'ensenyament de la llengua. Doneu-li una ullada, val la pena aprofitar aquest treball ja realitzar i ficar-lo nosaltres en pràctica.

Açò m'ha fet recordar la cançó de La Trinca, Visca tot el diccionari, d'allà per l'any 1985 -vint i pico d'anys, quasi res-. És una cançó divertida que podem escoltar i després us propose actualitzar. Ben cert que els vostres alumnes ràpidament canvien els versos que fan referència a aquella època i se'ls acudeix un versos nous de plena actualitat. Proveu-ho i ho comprovareu.

Visca tot el diccionari
La Trinca (del disc És que m'han dit que... -1985)
Mal que em diguin ordinari

visca tot el diccionari

i és que tant se me'n refot

de la lliga del bon mot.

No sigueu tan llepafils

i si més no respecteu

aquella immensa feinada

que va fer el pobre Pompeu.

Digueu-me per quins set sous

no s'ha de poder ajuntar

una "pe" amb una "u"

i una "te" amb una "a".

I digueu-me si és grollera

o si us sona malalment

aquesta disposició

que ha dictat el Parlament:

Gaudiran d´immunitat diputats i diputades

perquè, querelles a part, són persones reputades.

Mal que em diguin ordinari

visca tot el diccionari

i és que tant se me´n refot

de la lliga del bon mot.

I digueu-me si aquests versos

es poden trobar immorals

si van guanyar l'englantina

en els últims jocs florals:

Furiós ve l'oratge, guaita el mar com bull.

Onades salvatges rebenten l´escull,

rebenten l'escull onades salvatges.

Si són els sons que molesten

doneu-me quatre raons

perquè després de dir "cu"

no s'ha de poder dir "llons".

I digueu-me si hi ha algú

que pugui trobar groller

aquest nou ritme que canta

tota l´afició culé:

Ja tenim equip i un mister anglès

i hem guanyat la lliga com aquell qui res.

Quan en Núñez fitxa onze jugadors,

n'escull onze dels millors.

Mal que em diguin ordinari

visca tot el diccionari

i és que tant se me'n refot

de la lliga del bon mot.

Mentre hi hagi una paraula

patint discriminació

la nostra llengua estimada

serà una llengua amputada

i perdonin l'expressió.

Mientras cae la nieve, poesia de Gabriela Mistral

La primera neu de l'any s'estrena sobre el meu poble, Cocentaina. Tots els sorolls semblem llunyans, soterrats sobre el mantell blanc. Per a donar-li la benvinguda li volem dedicar aquest poema de Gabriela Mistral.

Mientras baja la nieve

(Gabriela Mistral)

Ha bajado la nieve,
divina criatura,
el valle a conocer.
Ha bajado la nieve,
mejor que las estrellas.
¡Mirémosla caer!
Viene calla-callando,
cae y cae a las puertas
y llama sin llamar.
Así llega la Virgen,
y así llegan los sueños.
¡Mirémosla llegar!
Ella deshace el nido grande
que está en los cielos
y ella lo hace volar.
Plumas caen al valle,
plumas a la llanada,
plumas al olivar.
Tal vez rompió,
cayendo y cayendo,
el mensaje de Dios Nuestro Señor.
Tal vez era su manto,
tal vez era su imagen,
tal vez no más su amor.

Asamblea de Palabras, blog del poeta Francisco Cenamor

Francisco Cenamor, poeta, té un blog de poesia on va penjant els seus poemes i els d'altres poetes: Asamblea de Palabras. Molta informació de i sobre poesia que resulta força interessant. Us recomano que el visiteu.

Però el més ens ha cridat l'atenció és que realitza activitats per adolescents i jovens de Secundària i Batxillerat, voluntària i gratuitament:

El poeta Francisco Cenamor viene desarrollando una serie de actividades para adolescentes y jóvenes de Institutos de Enseñanza Secundaria que, sin coste alguno para el Instituto, acerca a los chicos y chicas la poesía actual.La actividad puede ser impartida a alumnos y alumnas de ESO y Bachillerato, normalmente en sesiones de 50 minutos, lo que dura una clase normal.

Durante esta actividad, Cenamor habla brevemente de cuales son los aspectos fundamentales de la poesía actual y su presencia en Internet.

Después, recita sus propios poemas, de temática cercana a adolescentes y jóvenes, a modo de ejemplo de la poesía más clara y directa que se escribe en la actualidad.

Por último, desafía a sus oyentes a participar en una serie de juegos en los que la palabra es el verdadero protagonista.

Los siguientes son algunos de los ejemplos de su participación en estos Encuentros Literarios en IES:

IES Melchor de Macanaz, Albacete. 1, 2, 3, 4, 5 y 6

IES Carlos Casares, Viana do Bolo, Ourense. 1

IES La Besana, Corral de Almaguer, Toledo. 1

Si los profesores y profesoras que organizan la actividad están dispuestos a ello, puedo enviar de manera gratuita copias digitales de mis poemas para que los chicos y chicas las trabajen previamente, como ya han hecho, con bastante éxito, en otros institutos.

Si estás interesado o interesada en llevar a tu Instituto esta actividad ponte en contacto con el autor en el correo electrónico: francisco.cenamor@gmail.com

Ens sembla molt interessant que enlaire la poesia entre els joves. I per a mostra un dels seus poemes:

Se ha cumplido el tiempo

de los amores rotos,

el mago ha dicho

que él no tuvo la culpa

aquella noche llovía en su corazón.
Se ha cumplido el tiempo

de las estrellas sin chispa,

el farero ha dicho

que él no tuvo la culpa

salió a encenderlas y se perdió.
El querubín de las horas robadas

ha regañado al mago

por no poner la magia

en tu corazón.
El ángel del silencio triste

le dio al farero un buen coscorrón

por no haber encendido

la estrella de tu amor.
Ahora te andan rondando

se lo he pedido yo

te están buscando una puerta

aquella que no se cerró.
Han buscado en los libros

para tachar este error

han visitado a los sabios

han consultado al creador.
La luna les ha avisado

pues ella entiende de amor

que también de la amistad

cariño y comprensión

se alimentan las chispas

que prenden en el corazón.
...

Escrit per al llibre Amando nubes (Talasa Ediciones, Madrid, 1999) i encara inèdit.

Musical-Landia, llibre infantil de música i poesia

L'editorial Pintar-Pintar acaba de publicar Musical-Landia, un estupendo àlbum il·lustrat infantil de la professora i acadèmica de la llengua asturiana Esther García. Un llibre adreçats als primers lectors i on la música i la poesia són els protagonistes.

El llibre ens invita a viatjar a un país d'estranys habitants: els pentagrames, les notes musicals, els instruments... A través d'un original text rimat i amb les fantàstiques il·lustracions d'Anxelu González, els xiquets podran aprendre les seues primeres nocions musicals i tararetjar els sons que ha compost el músic mexicà Ernesto Paredano (partitures senzilles que fàcilment es poden interpretar, amb la flauta o el xilofò, per exemple).

El llibre és biblingüe, en castellà i bable. Una bona manera de començar l'any, llegint, interpretant i... musicant amb els més menuts.

As meninas e o poeta, llibre de poesia infantil de Manuel Bandeira

Acaba de sortir publicat el llibre As meninas e o poeta, de Manuel Bandeira, editat per Nueva Fronteira. Aquest llibre surt justament en el quaranta aniversari de la mort del gran poeta brasiler. La selecció dels poemes està a càrrec del també poeta Elias José amb il·lustracions de Graça Lima.

El llibre recull una sèrie de poemes que Manuel Bandeira va escriure per als xiquets i joves, la majoria filles dels seus amics. En aniversaris, naixements i altres festivitats especials, o en les visites dels amics i els seus fills, Bandeira tenia costum d'escriure un poemeta -un poeminha.

Personalment m'encanten aquest dos poemes de Bandeira -la veritat és que us recomano la lectura de tota la seua obra-.

Belo Belo

(Manuel Bandeira)
Belo belo belo,

Tenho tudo quanto quero.

Tenho o fogo de constelações extintas há milênios.

E o risco brevíssimo - que foi? passou - de tantas estrelas cadentes.

A aurora apaga-se,

E eu guardo as mais puras lágrimas da aurora.

O dia vem, e dia adentro

Continuo a possuir o segredo grande da noite.

Belo belo belo,

Tenho tudo quanto quero.

Não quero o êxtase nem os tormentos.

Não quero o que a terra só dá com trabalho.

As dádivas dos anjos são inaproveitáveis:

Os anjos não compreendem os homens.

Não quero amar,

Não quero ser amado.

Não quero combater,

Não quero ser soldado.

- Quero a delícia de poder sentir as coisas mais simples.

O Bicho

(Manuel Bandeira)
Vi ontem um bicho

Na imundície do pátio

Catando comida entre os detritos.

Quando achava alguma coisa,

Não examinava nem cheirava:

Engolia com voracidade.

O bicho não era um cão,

Não era um gato,

Não era um rato.

O bicho, meu Deus, era um homem.

Ara l'editora Cosac Naify té l'ambiciós projecte de publicar tota la seua obra inèdita.

El blog de Poesia Infantil i Juvenil recomanat en les ones de la RAC1

Quina il·lusió que ens ha fet el correu enviat per l'amic Víctor Pàmies. Resulta que ahir, 5 de gener, aquest blog va ser recomanat, ni més ni menys, que per la RAC1 i en queda constància en el seu apartat El món a RAC1.

Repodruïm les seues amables paraules i comentaris:

Blog de poesia per nens en un dia màgic 

http://bibliopoemes.blogspot.com/

En un dia tant màgic com el d’avui, que arriben els Reis, ens fixem en un blog de poesies per nens. El trobem a bibliopoemes, un blog de Poesia Infantil i Juvenil realitzat pels responsables de la Biblioteca Municipal de Cocentaina, a la Comunitat Valenciana. Hi podem trobar poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil. Entre les poesies més recents hi ha una selecció d’aquelles dedicades als Reis Mags. Però, a més a més, també hi ha un recull d’enllaços per poder “jugar amb la poesia”. Unes activitats sobre poesia infantil i juvenil que es poden fer en família o a l’aula. Per cert, si encara no heu tingut temps d’escriure i enviar la carta als reis, aprofiteu les noves tecnologies i els dos enllaços que hi ha disponibles per enviar la llista amb els vostres desigs.

Des d'ací volem donar-los les gràcies i desitjar-los a tots ells una bona singladura al llarg de tot l'any surfejant per les ones radiofòniques i un polsim de la màgia que sempre comporta la poesia. Ha estat un especial i sorprenent regal de Reis Mags.

El bagul de les lletres, blog de petits poetes infantils

Entre els regals que hui tindrem espero que hi hagi al menys un polsim de poesia i solidaritat. Hui, dia del Reis Mags, volem compartir amb vosaltres la coneixença d'un blog de poesia infantil on una bona colla de xiquets i xiquetes, sota la direció de la batuta pòètica de la seua mestra, Vanesa, ens regalen pessiguets d'imaginació, barrejats amb creativitat i poesia.

Parlem de El bagul de les lletres, doneu-li una ullada hi comprovareu que fantàstics són aquest petits poetes. D'aquest lloc hem copiat aquests tantogrames, concepte que fins ara desconeixia i hem sembla un joc poètic encantador. Es tracta de poemes on totes les paraules comencen per la mateixa lletra (ja Quevedo, al Segle d'Or, en creava).

Tantogrames amb les lletres "b" i "v":

Bilal balla bombons blancs

Belem besa bombers bonics,

Blanca busseja bombes blanes,

Blas baixa bicicletes brillants,

Bibiana baveja bolquers bruts.

(Youness Talbi)

Víctor visita volcans valuosos,

Verònica veu vinyers verds,

Valentí viatja,

Victòria verdeja vagons vells,

Vicent vola vaixells vegetals.

(Diego Tena)

Tantograma alfabètic

La A aprèn activitats avorrides.
La B baveja balenes blanques.
La C condueix camions carregats.
La D doblega dracs daurats.
La E elimina excavacions enamorades.
La F festeja fang fastigós.
(Rubén López)

La G guanya gambes gastades.
La H hereta hamburgueses herbívores.
La I inventa imatges infinites.
La J juga amb joguets jubilats.
La L llig llibres llestos.
(Alba Vives)

La M menja melons madurs.
La N neteja neveres negres.
La O organitza orquestres originals.
La P pinta parets peculiars.
La Q quadra quadres quadrats.
(Enric Beltran)

La R rasca ratolins ràpids.
La S salva salmons salats.
La T taca taules taronges.
La U uneix urnes universals.
La V ventila vestits verds.
La X xafa xacals xicotets.
La Z zumzeja zebres zíngares.
(Francesc Monfort)

Són exercicis poètics ben interessant, enginyosos i lúdics, que us animen a portar endavant a l'aula. Volem aprofitar per a felicitar als petits poetes i a la seua mestra.

Poesia de Enero, amb els bons desitjos d'Isabel Barriel

M'ha encantat tant el comentari d'Isabel Barriel, deixat en el post anterior, que vull compartir-ho amb tots vosaltres en aquesta nit màgica que dona cloenda a les festivitats de nadal.

Deseos de Enero

Es Enero el trampolín

que nos lanza al mar de los deseos

y nos pone a nadar por las olas del año nuevo.

Que se cumplan nuestros sueños,

que el tiempo nos trate bien

y nos conduca por la luz

que ilumina los senderos.

Que venen, que venen! Ja estan ací el Reis Mags i els seus camells carregats de poesia

Quina il·lusió! Ja falten tan sols hores per a que ens visiten Melcior, Gaspar i Baltassar! Jo estic emocionadíssima, perquè aquest any m'he portat molt bé i la carta que he escrit és llarga i està plena de bons desitjos i voluntats. Els temps em transcorre poc a poc, la impaciència del moment "m'aturrulla".

Per a gaudir de l'espera penso que un poc de xarop poètic no ens vindrà malament. Un poema, ja clàssic en un dia com hui, de Gloria Fuertes, que ens parla d'un camell coixet que acompanya als tres Mags d'Orient.

...

los tres reyes se quedaron

boquiabiertos e indecisos,

oyendo hablar como a un Hombre

a un Niño recién nacido.
-No quiero oro ni incienso

ni estos tesoros tan fríos,

quiero al camello, le quiero,

le quiero -repitió el Niño.
A pie vuelven los tres reyes

cabizbajos y afligidos,

mientras el camello echado,

le hace cosquillas al Niño.

I un altre poema d'un camell ben diferent que acolleixen els Reis Mags per a repartir regals a tots els xiquets i xiquetes, aquest poema éd d'Isabel Barriel (poeta, amiga i viatgera)

El camell d'Orient

(Isabel Barriel)

Va el camell cap a la duna

a cercar el campament,

doncs vol ser protagonista

de l'aventura d'aquells Reis

que avancen seguint la pista

d'un cometa celestial.

Orientat pel soroll i el brogit

arriba el camell a l'acampada,

quan, a mig recollir tanta escampada,l

a primera hora del matí

juga amb la llum de l'albada.

I patges i camellers,

en veure que és un animal sà i decidit,

li ofereixen un tracte preferit

en convidar-lo a carregar

els regals més delicats

que per a en/na ...................porta el seguici

de ses tres generoses Majestats.

III Premio de Poesia Infantil El príncipe preguntón

De nou s'ha convocat el premi El príncipe preguntón de poesía para niños, per tercer any consecutiu. Les bases són les següents:

1. Podrán participar en el premio autores de cualquier nacionalidad, mayores de edad, con un libro inédito y no premiado antes en certamen alguno. Quedan excluidos los ganadores de anteriores convocatorias.

2. Pueden concurrir exclusivamente libros de poesía infantil en idioma español.

3. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, escritas por una sola cara en formato A4 y debidamente encuadernadas. La extensión no será inferior a 20 poemas ni superior a 40. Figurarán al principio del libro los datos personales del participante: una breve nota bio-bibliográfica, acompañada de fotocopia del DNI o pasaporte, domicilio, teléfono y correo electrónico.

4. La convocatoria queda abierta desde la fecha de publicación de estas bases hasta el día 2 de marzo de 2009 inclusive. Los originales irán dirigidas al Sr. Presidente de la Diputación de Granada. Podrán enviarse por correo o entregarse en el Registro General de la Diputación de Granada (calle Periodista Francisco Barrios Talavera, 18014 Granada) o presentarse en cualquiera de las otras formas previstas en el artículo 38.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. En su exterior deberá constar claramente que optan al "III Premio de poesía para niños El Príncipe Preguntón". Se entenderán dentro del plazo los originales recibidos antes del 3 de marzo de 2009 o aquellos cuyo matasellos de correos sea anterior a esa fecha.

5. El jurado del premio estará formado por cinco miembros y será presidido por el titular de la Diputación de Granada o persona en quien delegue.Formarán parte de él personas dedicadas al mundo de la cultura.

6. El premio consiste en la publicación de la obra seleccionada en la colección Ajonjolí, de la editorial Hiperión, que se encargará de la difusión y distribución del libro como parte de su catálogo. Además, el autor premiado recibirá 3.000 euros. El premio puede ser declarado desierto.El fallo del jurado se hará público el día 23 de abril de 2009 y se comunicará personalmente al ganador.

7. Los originales no seleccionados podrán ser retirados en Publicaciones (plaza de los Mariana Pineda 10, 4º. 18009 Granada) entre los días 4 de mayo y 31 de julio de 2009, plazo a partir del cual la Diputación de Granada procederá a su destrucción.

8. El hecho de concurrir a este premio significa la aceptación de sus bases.El fallo del jurado es inapelable. Todas las incidencias no previstas en estas bases serán resueltas por la Junta de Gobierno de la Diputación de Granada o por el jurado cuando éste quede constituido.

La il·lustració és de Joel Nakamura.

Las tardes de enero, poesia de Juan Ramón Jiménez

LAS TARDES DE ENERO

(Juan Ramón Jiménez)

Va cayendo la noche: La bruma
ha bajado a los montes el cielo:
Una lluvia menuda y monótona
humedece los árboles secos.
El rumor de sus gotas penetra
hasta el fondo sagrado del pecho,
donde el alma, dulcísima, esconde
su perfume de amor y recuerdos.
¡Cómo cae la bruma en en alma!
¡Qué tristeza de vagos misterios
en sus nieblas heladas esconden
esas tardes sin sol ni luceros!
En las tardes de rosas y brisas
los dolores se olvidan, riendo,
y las penas glaciales se ocultan
tras los ojos radiantes de fuego.
Cuando el frío desciende a la tierra,
inundando las frentes de invierno,
se reflejan las almas marchitas
a través de los pálidos cuerpos.
Y hay un algo de pena insondable
en los ojos sin lumbre del cielo,
y las largas miradas se pierden
en la nada sin fe de los sueños.
La nostalgia, tristísima, arroja
en las almas su amargo silencio,
Y los niños se duermen soñando
con ladrones y lobos hambrientos.
Los jardines se mueren de frío;
en sus largos caminos desiertos
no hay rosales cubiertos de rosas,
no hay sonrisas, suspiros ni besos.
¡Como cae la bruma en el alma
perfumada de amor y recuerdos!
¡Cuantas almas se van de la vida
estas tardes sin sol ni luceros!

La il·lustració és de Josef Paleček.

Dites populars i refranys dels mesos de l'any

Podem veure Dites, proverbis i refranys de l'any que han penjat a la web de Mas Rabassa (Mas Rabassa es el nom d'una vella casa pairal, de més de 400 anys d'antiguitat, situada al terme Municipal d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès, Barcelona).

Però també podeu trobar un grapat de dites populars i refranys sobre cadascun dels mesos de l'any en aquest blog. Refranys per a tot l'any o refranys de cadascuna de les estacions:

• Refranys d'hivern
• Refranys de primavera
• Refranys d'estiu
• Refranys de tardor

I per a començar hem fet una tria de dos refranys per a cada mes de l'any:

Any nou, vida nova.

Pel Gener no siguis matiner

De febrers, n’hi ha pocs de bons

Pel Febrer, treu flor l’ametller

Sol i aigua, temps de Març

De flor de Març, fruit no en veuràs

Abril, un de bo de cada mil

L'Abril té cara d'abat i urpes de gat

Cada cosa per son temps i pel Maig cireretes

No és bon Maig si no deixa la bassa plena

Al Juny, l'estiu no és lluny

Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any

Pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar

Pel Juliol, sega qui vol

Cada cosa al seu temps, com les figues a l’Agost

Per l’Agost, bull la mar i bull el most

Al Setembre comença l’escola i també la xerinola

El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor

Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor

A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre

Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat

Desembre finat, any acabat

Qui el Desembre acabarà, any nou veurà

La il·lustració és de John Martin.

Enrique Cordero guanya el premi de poesia infantil Luna de aire

El passat 30 de desembre de 2008 es va fallar la VI convocatòria del premi de poesia infantil Luna de aire, que convoca el Centro de Estudios de Promoción de la lectura y Literatura Infantil (CEPLI). El guardonat és Enrique Cordero Seva, pel poemari Los descartes de Noé.

El premi consisteix en 3.000 euros i la publicació del llibre pel CEPLI, dins de la seua col·lecció Luna de aire. Seran les il·lustracions de Pilar Campos les que acompanyaran els versos d'Enrique Cordero.

El jurat ha valorat l'originalitat dels poemes, la seua estructura, la varietat temàtica i la fluidesa dels versos, a més han pensat que l'obra empatitzarà fàcilment amb els lectors infantils. A la convocatòria s'han presentat 143 obres, de les que tan sols 6 varen passar a la final.

Enrique Cordero va tenir la delicadesa de escriure-nos quan varem estar xerrant del seu llibre Coplas del dragón desdentado. Des d'ací volem felicitar-lo publicament. I com que encara no podem llegir l'obra guardonada us fiquem un dels poemes del seu últim llibre:

Nana para dormir a un ogro glotón

(Enrique Cordero)

Dúermete ogrito,

duerme mi dios,

si quieres uno,

te daré dos.

Duérmete ogrito,

duerme mi rey,

si quieres cuatro,

te daré seis.

Duérmete ogrito,

duerme mi bien,

si quieres veinte,

te daré cien.

Duérmete ogrito,

duerme tragón,

que si te duermes

te daré un millón.

La il·lustració és de Zapallo Zoom.

Feliç i poètic 2009 / Feliz y poético 2009

Felicitats a totes i tots per ser una gent tan especial.

GENTE
(Hamlet Lima Quintana)
Hay gente que con solo decir una palabra
Enciende la ilusión y los rosales;
Que con solo sonreír entre los ojos
Nos invita a viajar por otras zonas,
Nos hace recorrer toda la magia.
Hay gente que con solo dar la mano
Rompe la soledad, pone la mesa,
Sirve el puchero, coloca las guirnaldas,
Que con solo empuñar una guitarra
Hace una sinfonía de entrecasa.

Hay gente que con solo abrir la boca
Llega a todos los límites del alma,
Alimenta una flor, inventa sueños,
Hace cantar el vino en las tinajas
Y se queda después, como si nada.

Y uno se va de novio con la vida
Desterrando una muerte solitaria
Pues sabe que a la vuelta de la esquina
Hay gente que es así, tan necesaria.