14.1.09

Adopta un poeta: patrocinar la poesia i les noves tecnologies

Adopta un poeta/ Adopt a Poet . No estem parlant en sentit metafòric, sino d'una campanya que està realitzant Poets.org en la seua web de la Associació de Poetes Americans. D'aquesta manera ens inviten a col·laborar amb el manteniment de la seua web.
No es tracta d'adoptar físicament al poeta, o de memoritzar la seua obra a l'estil Farenheit; el que ens demanen és una aportació econòmica, concretament 30 dolars a l'any, lligats a un dels poetes d'aquesta associació. A canvi, en la pàgina de l'escriptor elegit, en lloc de banners, apareixerà el nostre nom com a mecenes o patrocinadors.
No deuen anar molt sobransers de diners aquesta associació quan se'ls ha acudit aquesta idea, que per altra banda ens pareix original. Un mecenatge que fàcilment podem realitzar on-line.
Encara van més enllà, ens inviten a promoure la poesia comprant samarretes amb estampació de versos. Ja sabem que els nord-americans tenen un do especial per al marketing i les vendes i açò ho apliquen a qualsevol producte, també a la poesia.
Què us sembla la iniciativa?
D'aquest lloc hem copiat aquest poema:
Winter-Time
(Robert Louis Stevenson)

Late lies the wintry sun a-bed,
A frosty, fiery sleepy-head;
Blinks but an hour or two; and then,
A blood-red orange, sets again.

Before the stars have left the skies,
At morning in the dark I rise;
And shivering in my nakedness,
By the cold candle, bathe and dress.

Close by the jolly fire I sit
To warm my frozen bones a bit;
Or with a reindeer-sled, explore
The colder countries round the door.

When to go out, my nurse doth wrap
Me in my comforter and cap;
The cold wind burns my face, and blows
Its frosty pepper up my nose.

Black are my steps on silver sod;
Thick blows my frosty breath abroad;
And tree and house, and hill and lake,
Are frosted like a wedding-cake.
La il·lustració és de Kino Brod.

8 comentaris:

Annabel M. Z. ha dit...

Muy bueno. Yo quiero que me adopten, pero no con dinero, sólo necesito cariño y que me publiquen.
:))))
Disculpa la broma, hoy me he levantado de buen humor. ^^

Josep Porcar ha dit...

Un negoci com un altre, aquest que comentes.
Adopteu-me a mi! Però a temps complet...

;-D

Anònim ha dit...

ORIGINAL I NECESSARIA. LA POESIA ES MOLT BONA PER A L'ESPERIT, PERO NO DONA CALÉS. CALDRA BUSCAR-LOS COM SIGA.

PEPA TORRREBLANCA

MGJuárez ha dit...

Com a idea, ¡genial! Tots sabem el sentit mercantilista dels americans i com son de pràctics... però tot es entendre la fina línia de l'idea engrescadora cap el finançament de la cultura, i un altre, el negoci i les modes.

Ara pensava en el mocador... la kufiyya.

Una abraçada,
Montse.

Sàlvia ha dit...

Cal traure diners d'on siga per tal de fomentar la poesia, que precisament no és un gènere molt lucratiu. A més, segur que hi ha molta gent que en tal d'aparèixer junt a un gran poeta, i que el seu nom es vincule amb ell, donará diners.

Per una altra banda, caldria preguntar-li al poeta si vol o no vincular-se amb una persona determinada(en el cas dels vius, clar).

Al nostre país no es té aquest sentit de "mecenes", però als EEUU té molta tradició, dona un cert "caché" que pareix que humanitze tot el fangeriu dels seus negocis.

Per cert, jo us adoptaria a tots quatre, no sols a la vostra poesia, doncs sou genials.

Beadetes

poesiaula ha dit...

Tinc enveja, jo també vull que m'adoptis. Gratis, sense pagar.

Isabel

Sàlvia ha dit...

Això està fet, Isabel, quedes adoptada, però ja.

poesiaula ha dit...

Gràcies, un plaer!
Isabel