5.10.08

Pepe Frank, canciones infantiles: cancons infantils amb lletra i mp3


Ens agraden les cançons infantils de Pepe Frank. Volem compartir-les fàcilment amb tots vosaltres, doncs Pepe té una web on podem veure la seua discografia juntament amb les lletres de les cançonetes que, a més a més, podem escoltar i descarregar-se en mp3.

Pepe Frank és un catautor mexicà amb un llarg currículum (fa més de 25 anys que està dedicant-se a la cançó i al món infantil). Amb la sua música i les seues cançons aconsegueix recuperar el poder i la bellesa de la paraula, amb una gran sensibilitat i una gran capacitat comunicativa i molta, molta imaginació.

I de mostra un botó, la cançó El aluxe

El aluxe
(Pepe Frank)
En la uña del dedo gordo
de tu pie derecho
vive un enanito
viejo y contrahecho.
Cuando te bañas
se moja
cuando te secas
se enoja
cuando sudas
estornuda
y su nariz
se le arruga.
Cuando saltas
se levanta
cuando corres
pues se espanta
y si gritas
se ataranta
y le duele la garganta.



La il·lustració és de Sara Edward-Corbett.


Boomp3.com

El dubte, poema d'amor de Remei Margarit


EL DUBTE

(Remei Margarit)

El dubte i el desig
empenyent-me cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no diu
si sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.


La il·lustració és de Meloniski Da Villacidro.

4.10.08

Cançó dels colors. juguem amb la poesia, la música i els colors


Cançó dels colors

Verd, verd, verd
és el vestit que porto.
Verd, verd, verd
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el verd de les fulles
el meu amic és un jardiner.

Blau, blau, blau
és el vestit que porto
Blau, blau, blau
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el blau de les onades
el meu amic és un mariner.

Blanc, blanc, blanc
és el vestit que porto
Blanc, blanc, blanc
és tot el que jo tinc
Perquè m'agrada el blanc de la farina
el meu amic és un forner.

Roig, roig, roig
és el vestit que porto.
Roig, roig, roig
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el roig de les flames
el meu amic és un bomber.

Groc, groc, groc
és el vestit que porto
Groc, groc, groc
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el groc de la truita
el meu amic és un cuiner.

La il·lustració és de Saige Roberts

3.10.08

Joc poètic: Descobrim el poema amagat / Juego Poético: Poemas escondidos

Un recurs que ens pot ajudar a difondre la poesia és aquest que us presentem. Es tracta d'escriure un poema i amagar-lo utilitzant POQbum. És molt senzill d'utilitzar i en podem crear molts, tants com alumnes hi ha a classe. Els rodolins i els haikus presten molt a aquest joc poètic.
Què hem escrit? Us invitem a descobrir-ho.

2.10.08

Cançó dels bolets: poesia dels bolets per als dies de la tardor

Il·lustració d'Elsa Mora


Cançó dels bolets
(Emília Civit de Font i Quer)

Quina boletada!
I quin goig que fa!
Anar a muntanya,
Bolets a cercar
És plaer inefable,
No el puc explicar!

Semblen les joguines
d’algun altre món,
escampats per terra
els bells barretons
de formes diverses,
de diferents tons.




Uns són comestibles,
De nocius n’hi ha;
Cal anar amb compte,
Saber-los triar,
Perquè el que intoxica,
Ho fa de veritat!


Dubteu dels que tenen
collaret subtil,
que la mort amaguen
dins del seu teixit,
com negres moretes
del roldor enganyís.


Mireu, com s’oculten
en la molsa humil,
aquestes joietes
de somni infantil,
que el cor ens exalten
amb joia pueril


Pinetells perfectes,
Rovellons tacats,
fent erols fantàstics
Alguns n’he trobat,
i amb la llur sang roja
m’han ben senyalat.



Il·lustració de Theodoru

Cama-secs esquàlids,
camperols torrats,
bolets de l’anís,
blaus i perfumats,
pebrassos coents,
reigs ataronjats.

Rossinyols i cualbres,
pobres fredolics,
carlets sofocats,
ciurenys fornits,
que semblen la bústia
de follets gentils.

Trompetes de mort,
totes endolades,
manetes de bombo
i llengües de vaca,
els becs de perdiu
i els peuets de rata.



Tòfona ennegrida,
porto un bon gosset
que amb el seu olfacte
em dirà allà on ets;
la flaire que exhales
prou te descobreix
.



Il·lustració de Danielle.

Alzinois simpàtics
ben acostadets
un voreta a l’altre
com bon germanets
formant una "flota"
centúria innocent.

Pipes de pastor
brillants coriàcies,
escassos bolets
d’espècies molt rares
mireu que els micòlegs
us van a la caça.

Llanegues viscoses
mucílag de mel
féu, cantors bucòlics
pels nostres bolets,
cançonetes tendres
que escamparà el vent...!

És a Catalunya
on són tan volguts,
capollets d’octubre
en el bosc perduts,
emmotllats en cera
d’un ignorat rusc.


La nostra cistella
curulla n’està.
Quines coloraines
de més bon mirar!
Jo poc em pensava
de trobar-ne tants!

Pleguem de la feina
que ja estem cansats
d’apartar la brossa
i d’esgratinyar.
Mes, un altrer dia
Ja hi voldrem tornar.

Oh!, gràcils ombrel·les
de contes de fades
caigudes del cel
en la humida obaga,
com més us conec,
més enamorada.

Suau bes del sol,
amorós i dolç,
matí de tardor...
Servem-ne el record!


Il·lustració de Nuria Aymà

Aquesta cançoneta l'hem copiada de la web de Jordi Mañà.

Pasen y vean. Canciones del circo: llibre de cançons infantils del circ

Des de l'editorial argentina Atlántida ens ve aquest llibre que ens pareix ecantador i sobre un tema que als xiquets els agrada molt i del que és dífícil trobar poemes i cançons: el circ.

Pasen y vean. Canciones del circo, és un llibre de Silvia Schujer, escriptora i poeta argentina, amb una gran sensibilitat per el món infantil.

El llibre presenta el circ com un gran joc, el joc de la vida, un joc en el que cadascú té el seu paper, però que necessitem jugar amb el col·lectiu. Comença amb una invitació per a descobrir que és el circ i que hi ha al seu dintre i finalitza involucrant-nos totalment en el seu espectacle.

Tot barrejat amb el joc que el propi llenguatge ens oferta, a través de divertides poesies infantils i cançonetes inspirades en el món del circ. Es juga amb els aspectes fònics i semàntics de versos i estrofes, i poc a poc s'endisem en la màgia del circ i els seus protagonistes: micos, mags, pallassos, orquestes...

El llibre inclou un CD d'audio per a poder escoltar les cançons (Lletra: Silvia Schujer. Música: Julieta Szewach. Arrengaments i direcció: Mariano Fernández. Veu i piano: Julieta Szewach. Músics: Pedro Furió, Matías Furió, Javier Acevedo, Matías Vardé. Locució: Aldo Boetto). ) i es complementa amb unes super-xules i divertides il·lustracions, de Roberto Cubillas, que ens inviten a seguir la lectura.

Així que... passeu, passeu i gaudiu de la funció:

Pasen y vean
Los que no crean.
Pasen y vean:
Hay una leona
Muy fanfarrona...
Que usa abanico
Con pluma y pico...
Diecisiete vacas
En dos hamacas...
Y un mono artista.

1.10.08

Dites populars i refranys de la pluja i la tardor


Ha arribat la tardor i la pluja ja està ací. Sembla que la tardor i la pluja vagen de la mà (i si no mala senyal). Hem fet una selecció de dites i refranys sobre la pluja. Si us interessen les dites i refranys de la tardor, punxeu ací. I si el que us interessen són les dites populars del mes d'octubre cal que punxeu ací. Si voleu ampliar el tema fent referència a l'aigua podeu llegir més dites populars i refranys sobre l'aigua o sobre refranys del mar.

Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
Aigua agostenca, l'oliva tendra
Aigua bombollada, aigua de durada
Aigua cau? Senyal de pluja
Aigua de març, governa tot l'any
Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil
Aigua de primavera, estiu en sequera
Aigua de trons, ací no res i allí tampoc
Aigua en febrer, l'ordí al graner
Aigua en gener, tot l'any va bé
Aigua per la Verge d'Agost, any de most
Aigua per maig, a omplir el graner vaig
Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
A l'abril, cada gota en val mil
Al juny, la pluja és lluny; i si plou, cada gota és com el puny
Any de pluja, any gloriós
Arc de Sant Marí al migdia, pluja tot el dia, arc de Sant
Bon dia és el que plou, si no apedrega
Cada gota de pluja fa el seu fang
Cel de panja de burra, pluja segura
Cel rogent, pluja o vent
Després dels trons, ve la pluja
De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
El cant del mussol assenyala pluja
El cel fa brometes, la pluja a bassetes
El qui quan plou no s'alegra és que no té terra
En l'estiu plourà, mes primer tronarà
Figa badada, pluja sobrada
Gelada dura, pluja segura
Gelada sense sol, pluja mou
Junta d'ocells, pluja a gibrells
Juny plujós, graner polsós
L'aigua és bona quan hi ha eixut; si n'hi ha massa, tururut
La pluja de Nadal, per a tot val
La pluja del gener omple la bóta i el graner
La pluja és el marit de la terra
Llampec gros, pluja o xafogors
Lluna tapada, boira o ruixada
Lo que plou, el vent ho eixuga
Mai no plou al gust de tothom
Mai plou de tant bona gana, com quan plou de tramuntana
Mar blanca, pluja o manta
Març de pluges carregat, any desgraciat
Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós

Marinada forta, pluja a la porta
Martí a la tarda, la pluja ja està acabada
Matinet de reixiu en primavera, pluja certera
No diguis mai que plou fins que no troni
Només plou quan Déu vol
Nuvols a la muntanya, pluja segura
Ocells de pas, pluja segura
O no plou, o plou fora de mesura
Plou i fa sol, aigua de caragol
Plovent fort, no hi ha paraigües que valga
Pluja de Cap d'Any, mal any
Pluja al pla, neu a la muntanya
Pluja d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
Pluja de garbí, prepara el bací
Pluja d'hivern, dia d'infern
Pluja de diumenge, ni fa ni deixa fer
Pluja de juliol, omple el cosiol
Pluja de llevant no deixa res davant
Pluja de maig, collita segura
Pluja menuda a la terra ajuda
Pluja de ruixada, pluja de durada
Pluja de tardor, pluja de saó
Pluja forta, no dura
Pluja menuda, cap gota perduda
Pluja menuda, la terra ajuda
Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
Quan canta molt el gall, senyal de pluja
Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara
Quan es veuen tres sols, abans de tres dies plou
Quan fa banyes el sol, pluja segura
Quan la boira pastura, aigua segura
Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons
Quan no plou, a tots cou
Quan plou de calent, a tot arreu s'hi fan esclatassangs
Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos
Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
Quan plou, plou per a tots
Quan un pensa que plourà, pot ser farà un sol que bade
Que ploga i que no ploga, blat a Oriola
Qui mal canta, pluja crida
Sempre plou on hi ha més fang
Sempre plou quan no hi ha escola
Sempre plou sobre banyat
Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
Si després d'un hivern sec plou per Santa Bibiana, en nou setmanes la pluja no para
Si la cendra s'apaga i cau la sutja, prompte tindrem pluja
Si llampega de tramuntana al cap de tres dies haurà plogut
Si no plou, plourà
Si per la Candelera plou i no ha gelat, hivern tombat
Si per Santa Àgueda plou, quaranta dies més d'hivern
Si plou a migdia, ja plou tot el dia
Si plou, coquetes en ou
Si plou, la deixarem caure
Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni
Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
Si plovent, boira apareix, la ploguda va i decreix
Sutge per la xemeneia, pluja a terra
Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny
Trons enfora, aigua prop
Vent de llevant, pluja a l'instant
Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang
Al blog de Víctor Pàmies, Refranyer temàtic, podreu trobar una selecció moltíssim més amplia sobre la pluja.

La il·lustració és de Yoh Nagao

Octubre, poesia per encetar el mes


Octubre
(Néstor Martínez)

Retozas sobre las hojas
estremeces las ramas
te deslizas por el árbol
juguetón, veloz, inquieto,
de arriba hacia abajo
de abajo hacia arriba
viento del Norte
saltas de árbol en árbol
envuelves al bosque
te escabulles presuroso
tras de ti, estela de hojas,
brazos agitados,te despiden
hasta el próximo verano.

La il·lustració és de Courtney Pippin Mathut.

30.9.08

La poesia de la A a la Z: blog de poesia per a totes les edats

De blogs hi ha molts i de tot tipus de temes, però cal esbrinar on podem trobar allò que ens interessa. Així, per a que ho guardeu al vostre apartat de favorits, i com sempre parlant de poesia, us recomanem un blog on podem trobar molta i bona poesia.

Sota el títol Todos los poetas. La poesia de la A a la Z i el pseudònim de Batania, ens diu el seu autor que anira penjant al blog tots els poemes que li agraden dels Dos mil poemarios que contemplan los anaqueles de la madrileña Biblioteca del Retiro. Una tasca recopilatòria important que ens pot ajudar a llegir als poetes clàssics i descobrir-ne de nous.

Ens alegra també saber que aquest llibres que estan a les prestatgeries de la Biblioteca madrilenya de El Retiro no s'ompliguen de pols -cosa que passa en altres biblioteques-, i que els seus lectors no sols gaudeixen de la bona poesia, a més a més, la difonen.

Aplaudim la iniciativa del blog!

Aprofitem també per a recomanar-vos un altre blog de Batania, Anecdotario de poetas, un altre lloc que ben be ens pot servir per a xafardejar sobre els poetes, amb nombroses anècdotes que donaran gust a crítics literaris i a professors -partint d'una bona anècdota podem passar a aprofundir sobre un poeta i la seua obra.

La il·lustració és de Catia Chien

29.9.08

Poemaria: web de poesia

Poemaria és una molt interessant web de poesia que acabem de descobrir. Un lloc on podem trobar llibres de poesia, articles, poemes, notícies, tallers de poesia... tot en diferents apartats (us recomanem que aneu escorcollant i descobrint el seu contingut):

Poemapolis es la ciudad virtual donde se ubica la Escuela de los y las aprendices de ruiseñor, ese paraíso en el que pululan poetas y poetisas a su libre albedrío. Unos y otras se esfuerzan en templar sus voces poéticas para deleitarnos con sus bellos trinos. No quieren permanecer silenciosos, y anhelan ser los altavoces de la realidad inefable, en contra de quien dijo que de lo que no se puede hablar, mejor es callarse, y que sólo puede hablarse de la realidad objetiva, que no es otra cosa que la totalidad de los hechos. Hechos, que son el modo en que acontecen las cosas.

Aquesta escola de rossinyols rapsodes, on volen i canten els poetes, té un himne que fa de senyera:


Himno de la escuela de ruiseñores

Dolor silente del alma desnuda.
Relámpago en la noche oscura.
Bálsamo de amor en la agonía.
Dime, ¿qué eres tú poesía?.

Gorgeo trémulo de ave muda.
Siniestro apego a la aventura.
Luz de linterna a pleno mediodía.
Aún no sé qué eres, poesía.

Torrente de esperanza en la duda.
Latido de libertad sin mesura.
Arpegio sutil en toda melodía.
Dime, ¿qué eres tú, poesía?.

Vigilia de mujer viuda.
Vino rancio de la desventura.
Cadáver nacido de la ironía.
Aún no sé qué eres, poesía.
La il·lustració és de JennyAnn Wheeler.

28.9.08

Canción del estornudo: poesia de Maria Elena Walsh

En aquesta tardor i amb aquest temps és fàcil refredrar-se... ATTTTXÍS!!! Millor tenir mocadors a mà i una bona poesia, com la Canción del estornudo, on el pobre Mambrú agafa tal refredat que tota la guerra s'atura (millor mocs que bales).

Canción del Estornudo
(Maria Elena Walsh)
En la guerra le caía
mucha nieve en la nariz,
y Mambrú se entristecía.
Atchís.Como estaba tan resfriado
disparaba su arcabuz
y salían estornudos.
Atchús.
Los soldados se sentaron
a la sombra de un fusil
a jugar a las barajas.
Atchís.Mientras hasta la farmacia
galopando iba Mambrú,
y el caballo estornudaba.
Atchús.Le pusieron cataplasma
de lechuga y aserrín,
y el termómetro en la oreja.
Atchís.
Se volcó en el uniforme
el jarabe de orozuz,
cuando el boticario dijo:
Atchús.
Le escribió muy afligido
una carta al rey Pepín,
con las últimas noticias.
Atchís.Cuando el Rey abrió la carta
la miró bien al trasluz,
y se contagió en seguida.
Atchús.
“¡Que suspendan esta guerra!”
ordenaba el rey Pepín.
Y la Reina interrumpía:
Atchís.Se pusieron muy contentos
los soldados de Mambrú,
y también los enemigos.
Atchús.
A encontrarse con su esposa
don Mambrú volvió a París.
Le dio un beso y ella dijo:
Atchís.
Es mejor la paz resfriada
que la guerra con salud.
Los dos bailan la gavota.
Atchús.
La il·lustració és de Çlaü (Claudia Degliuomini).

27.9.08

La cascada, poemes d'aigua i personatges de contes


La cascada
(Óscar Alfaro)
¡Oh qué figuras
de luz y plata
bordan la tela de la mañana!...


Desde el gran arco
de la cascada,
brincan gritando
enanos de agua.

Y Blanca Nieves,
magos y magas
y Cenicientas
de espuma blanca
y los mil héroes
de un cuento de hadas,
saltan y ríen,
vuelan y cantan
bajo el gran toldo
de la cascada.


La il·lustració és d'Irena Roman.

El otoño se acerca, poesia d'Ángel González


El otoño se acerca
El otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,

pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.

La i·lustració és de Jesienne Dziwnosci.

El bosque del deseo: interessant article de poesia infantil

Hem llegit un article molt interessant que volem compartir amb tots vosaltres. L'article apareix a La Opinión de Murcia, sota el títol El bosque del deseo l'escriptor i poeta murcià Pedro José García Gambín ens parla de la poesia infantil, de la seua relació amb els xiquets i la poesia, de la necessitat d'enlairar els versos entre els xiquets i joves.

Un article que ens porta a reflexionar sobre la necessitat d'introduir la poesia des de ben menudets i no abandonar-la mai. Us invite a llegir-lo, doncs hem copiat l'article sencer:
El bosque del deseo (Pedro José García Gambín)
A los libros se va como a los bosques", leo hace poco un verso de Sebastián Mondéjar. Tras sus palabras, me adentro entre los árboles, como si tirase del hilo de Ariadna para perderme, o para encontrarme, en el laberinto profundo y espeso de los secretos bien guardados, y bien escritos.

Soy un apasionado lector de poesía. Desde hace algunos años, tengo la enorme suerte de poder compartir mis lecturas con las de otras personas muy especiales, los niños. A través de clubs, foros, talleres, recitales, las palabras se leen, se cantan, se sienten, se gritan, se pintan o se rechazan. La literatura y la vida están hechas para ser compartidas. En mis encuentros con los niños los poemas se desgranan en olores, sabores, sonidos e imágenes, sensaciones de donde nacen nuevas palabras, y eso tal vez, es lo más auténtico que podemos ofrecerle a los demás, nuestra propia palabra.

Compartir una lectura es compartir ideas y sentimientos. Hablamos de confrontación, de emociones, de apertura, de conciencia crítica. Compartir un ovillo con cuyo huso se va tejiendo la sociedad en que vivimos.

Solo desde la libertad del deseo hacía una lectura determinada, los libros pueden hacernos disfrutar, y en el ejercicio de ese deseo, acompañarnos en la comprensión de nosotros mismos y de los demás. La fantasía, aunque a veces sea compleja, casi nunca es irreal. A veces, funciona como un espejo, y a veces, contiene claves que nos permiten entrar a lugares prohibidos.

Hace poco, un amigo poeta me escribía una carta en la que me hablaba de la importancia de la poesía en el mundo infantil, concluía exclamando ¡Ni un niño sin poesía! Me contaba que las personas que nos acercamos a los niños a través de la literatura, tenemos la obligación de ofrecerles la posibilidad de acceder al lenguaje poético. "Es una opción que muchas personas de nuestra generación no tuvimos, y los niños nos lo agradecerán con el paso del tiempo", decía. Otro autor de reconocido prestigio, Emili Teixidor, dice en su libro 'La lectura y la vida', que los libros menos vendidos y los más necesarios son los de poesía, y que a veces, se confunde lectura con novela, distracción, formación ... sin pensar en lo que es en primer lugar la literatura: lenguaje.

Según mi propia experiencia a los niños les gusta la poesía, para ellos es como un juego, y en realidad lo es, un juego del lenguaje. La sonoridad de las palabras, su ritmo, su juego de significados, la no existencia de reglas, son también elementos comunes en el mundo de los juegos infantiles. Envueltos en la música del verso, la libertad de interpretación del texto exige, por otro lado, una interacción del lector, y en esa interacción, según el autor antes citado, se produce "una asociación con nuevas palabras, que son el material con que el lector ordenará su vida".

En el poema danzan las palabras y los silencios, la mirada y el intelecto. Pero hay personas maravillosas e inteligentes a las que no les atrae la poesía. Vivimos en una sociedad que se mueve de forma global, y como tal se representa en el arte, en la literatura. El verbo leer, cuando no lleva implícito en su significado otros vocablos como deseo o búsqueda, está vacío, es una palabra sin alma. Existen muchas maneras diferentes de sentir y de entregarse a los sentimientos, así como formas de dejarse seducir.

Como dijo Heidegger, "quien quiera respuestas que guarde silencio, quien busque preguntas que lea poesía".

La lectura debe realizarse como elección personal y voluntaria. Es un aspecto más del proceso libre e individual de la formación de la persona, desde su más amplía intimidad.

Compartir la intimidad es un acto de deseo, de libertad. Se trata de una conversación, un diálogo paralelo a la experiencia, a la vida.

Al intentar sistematizar o institucionalizar la enseñanza de la lectura, si es que ésta, entendida desde un modo literario, no técnico, puede ser susceptible de ello, hay que andarse con cautela, pues puede llevar a la obstaculización de la libertad del lector, al aglutinamiento de palabras vacías, y no al diálogo.

Volvamos al verso de Sebastián Mondéjar. Volvamos al bosque primigenio de la vida, a la palabra certera, al canto antiguo de la luz al amanecer en la garganta.

Encuentra tus palabras para descubrir tus propias preguntas, estarán hechas para ti, te harán viajar y crecer, adentrarte en tu propio abismo y conocerte, para después conocer el mundo, o viceversa. Así pues, sé libre leyendo frases, cuentos, versos, lo que te nazca: búscate.

Sé, por ti mismo, créate: adéntrate sin miedo en el bosque del deseo.


La il·lustració és de Quentin Blake.

26.9.08

Generador de romances gitanos de García Lorca: poemaquinari lúdic

Ja hem comentat, en altres post, aquests maquinaris poètics que generen versos. De generadors de versos hi ha de ben diferents, alguns accepten diferents llengües i altres no, alguns són molt interessants i altres no, alguns estan adreçats a un públic infantil i altres no.

Ara hem conegut, gràcies a l'interessant blog No solo libros, un altre Poemaquinari -nom que ens hem inventat per a designar aquests tipus de programes que generen versos-, especial i monogràficament dedicat als Romances Gitanos de García Lorca.

Sota el títol de Lorqviana podem generar tot un nou romanç basant-se en una sèrie de paraules clau que ens indiquen, o bé punxant directament a "generar romance" i tot ho fa el propi programa. Dependrà del gust poètic de cadascú que ens pot donar un tipus de romanç o altre. Curiosament aquest poemaquinari està hostejat a la web de El Plagio, al seu apartat de Plagioteca Creativa i el seu creador és Óscar García Marchena.

Deixant ben clar que no té res a veure la creativitat artística i literària del poeta amb els poemaquinaris, si que ens poden resultar interessant la seua aplicació a l'aula, emprant les noves tecnologies. Fiquem un exemple: poden generar un romanç basant-se en la lluna i desprès llegir l'autèntic romanç de García Lorca. O a l'invers, llegir el poema, memoritzar-lo i després crear-ne un de nou al poemaquinari. O... moltes possibilitats. Cal aprofitar la part lúdica d'aquests generadors de versos per difondre la poesia entre els xiquets i joves. Proveu-ho.

Nosaltres hem creat aquest romanç, que hem titolat:

Sueños de Luna Blanca
La luna vino a la fragua

en las alcobas cerradas,

su noche llena de peces

herían la madrugada.

El silencio sin estrellas

soñando en la mar amarga.

Por las calles empinadas

le brota de la garganta.


Apaga tus verdes luces

con sus ojos llenos de alas.

La noche llama temblando,

pájaros en su garganta.

I aquest és el romanç de García Lorca:

Romance de la luna, luna
(A Conchita, García Lorca)
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
*
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
*
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
*
Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
*
Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
*
Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
*
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.
*
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
*
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.

Fantàstic poema! Res a veure amb el creat pel poemaquinari, però us asseguro que és un joc poètic digital que poder tenir com a recurs a l'hora de fomentar la lectura de Federico García Lorca entre els joves.
La primera il·lustració és de Gavin Bishop i la segona de DAVMAN.

25.9.08

Poesia a les façanes de Leiden






















Mitjançant el blog Mezclado, no agitado, ens hem enterat d'una d'aquestes curiositats poètiques que ens criden l'atenció. Resulta que aquests propers dies -el 3 d'octubre- estan de festa a la ciutat holandesa de Leiden, celebrant l'expulsió dels espanyols del seu territori (1574). Aprofiten la festa per divulgar la poesia a les seues façanes.

Al llarg i ample de tota la ciutat es poden trobar, penjades a les façanes de les cases, poemes en diferents idiomes:anglès, francès, xinès, etc. per exemple, hi ha dues en castellà. Hi ha poemes d'autors poc coneguts i d'altres ja consagrats.

Interessant! Podriem copiar-ho a les nostres poblacions aprofitant qualsevon de les tantíssimes festes que hi tenim!
Les fotos pertanyen al blog Mezclado, no agitado.

24.9.08

Poesia de la tardor /Poesia del otoño: poemes de la tardor / poemas del otoño

Hem realitzat aquesta presentació (en power point) sobre poemes de la tardor per tal de tenir en un mateix lloc diferents poemes sobre aquesta poètica i acolorida estació. La majoria de poemes estan en català, però també hi ha en castellà.
Els canvis d'estació presten per a introduïr una temàtica a l'aula. En aquest cas pots ser la tardor i al voltant d'ella poder treballar els colors, els fruits, els animals, la climatologia, les festes, les tradicions de cada lloc, i tambe... la poesia. La poesia que ens pot servir per a introduïr el tema, per a finalitzar-ho, com a suport metodològic o... per a gaudir de la seua lectura, personal i col·lectivament (que ja es prou!).
Espere que la presentació dels poemes sobre la tardor us siga útil i divertida. Podeu baixar-se-la, imprimir-la, passar-la als alumnes, agafar tan sols un dels poemes, etc... Per què no feu vosaltres a l'aula una proposta semblant i ens la envieu? O la pengeu en internet -al vostre blog, a la vostra web, en Slide, en Scridd, etc... i la compartiu amb tots nosaltres -en qualsevol llengua que ho feu-? Tot aprofitant les noves tecnologies, internet i la POESIA A LA TARDOR.
Podeu llegir més poesia de la tardor /poesia del otoño en aquest mateix blog. Però, a més, ja sabeu que també podeu difondre la poesia mitjançant les dites populars i refranys , cançons populars infantils, les auques, les gregueries, les endevinalles -també de la tardor-. els embarbussaments i travallengües, etc... o escrivint: crear haikus, acròstics, rodolins, cal·ligrames, jitanjàfores, contes poètics, poemes visuals, fòrmules i encanteris, etc... Tot es començar, amb sentiment, imaginació i bona poesia!




Diez piratas... i un lloro solcant els llibres de poesia infantil

La pirateria i tot el seus components. d'aventures i herois aguerrits que solquen el mar a la recerca de tresors sempre. és un tema que atrapa als lectors infantils i juvenils.

També els pirates han inspirat als poetes des de temps molt antics (La canción del pirata, d'Esponceda; El corsario, de Lord Byron; Pirata, Rafael Alberti; etc.). Ara podem llegir l'últim llibre de Gloria Sánchez, Diez piratas, editat per Alfaguara Infantil i Juvenil i il·lustrat per Montse Gisbert (Unes il·lustracions molt boniques i suggeridores, per cert)

Poesia amb molt de ritme i plena d'humor, amb divetits jocs de paraules. Els protagonistes, 10 pirates surten en busca d'un tresor i pel camí, poc a poc, van desapareixent fins que tan sols resta al vaixell el lloro. Però... on han anat a parar els pirates?

Un llibre de poesia infantil ben divertit per a xiquets lectors i per anar narrant als més menuts.

23.9.08

La poesia de Miguel Hernández a través de la educación plástica

El Cefire de Orihuela ha obert el plaç d'inscripció per al curs La poesía de Miguel Hernández a través de la educación plástica, destinat al professorat en actiu d'Educación Infantil, Primària i Secundària.

Tendrá una duración de 50 horas, y cuenta con la colaboración, al igual que en el curso pasado, de la Fundación que lleva el nombre del poeta. La fecha de inicio es el próximo 13 de octubre y la de finalización, el 5 de noviembre. Los días de impartición del curso, en horario de 17:30 a 20:30 horas, son 13, 15, 20, 22, 27 y 29 de octubre y 3 y 5 de noviembre. El lugar de realización del mismo será el colegio público Villar Palasí de Orihuela. Se han creado 25 plazas y el plazo de inscripción concluye 8 días antes del inicio del curso. El curso contará con 11 créditos y su coordinador es Antonio Navarro. Entre los objetivos que se persigue con este curso destacan el de motivar al profesorado en el conocimiento y la práctica de la utilización de la acuarela y pintura acrílica; hacer llegar al alumnado la poesía del universal poeta oriolano, plasmándola en las actividades prácticas de las técnicas de la acuarela. (Font: Diario Información)

Juntar poesia i art ens pareix una idea força interessant i si, a més, es basa al voltant del gran poeta oriolà Miguel Hernández encara més. És clar que per assistir al curs cal viure o treballar prop d'Oriola, però al menys esperem que els materials del curs o les conclusions les penjen a internet per a poder treballar aquest tema, amb la mateixa metodologia, en altres llocs.

Per finalitzar el post res millor que un poema d'amor de Miguel Hernández, El amor ascendía entre nosotros:


El amor ascendía entre nosotros
(Miguel Hernández)
El amor ascendía entre nosotros
como la luna entre las dos palmeras
que nunca se abrazaron.

El íntimo rumor de los dos cuerpos
hacia el arrullo un oleaje trajo,
pero la ronca voz fue atenazada.
Fueron pétreos los labios.
El ansia de ceñir movió la carne,
esclareció los huesos inflamados,
pero los brazos al querer tenderse
murieron en los brazos.

Pasó el amor, la luna, entre nosotros
y devoró los cuerpos solitarios.
Y somos dos fantasmas que se buscan
y se encuentran lejanos.
La il·lustració és de Mary Peterson.

Deditos / Ditets: llibres de poesia per a Educació Infantil

L'editorial Edelvives té una col·leció de llibres de poesia infantil per als més menudetes que és molt simpática, Deditos. Són llibres amb un format menudet i que tenen un forat on poder ficar i traure el dit. Als lectors menuts de la Biblioteca de Cocentaina els encanten.

Dins d'aquesta col·lecció está el llibre de poesia infantil Cuando da la una, de Mercedes Figuerola -autora de tota la col·lecció-. Hi podem llegir 5 rodolins senzills per a cadascun dels cinc dits. Els versos van jugant amb el números, les hores i la feina que va realitzant el protagonista, un ànec molt simpátic. El llibre, a més, ens pot ajudar a introduir la rima i la poesia en els xiquets i començar a crear-ne de noves.

Les il·lustracions de Juan Ramón Alonso Díaz-Toledo són atractives i molt adients per als lectors a qui va adreçat el llibre.

Cuando da la una,

sales de la cuna.

Cuando dan las dos,

dices adiós.



Us recomane tota la col·lecció per a xiquets i xiquetes d'Educació Infantil (primer i segon cicle). Els altres títols de la col·lecció són: Cinco lobitos, Tengo tres ovejas, Tengo tres ovejas, Que llueva, que llueva, Debajo de un botón, Los pollitos dicen pío, Sal, caracol (8 llibres en total)


Aquesta mateixa col·lecció està en català a l'editorial Baula, sota el títol de Ditets. Els seus títols són: Plou i fa sol , Sol, solet, Quan tres oques van al camp , El Gegant del pi , En Joan petit , Cargol treu banya (6 títols en total).

22.9.08

Cançó i auca de Jaume I el Conqueridor: preparant el 9 d'octubre



Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!
"El rei, el rei!" mil veus criden al vent.
Amb la cara encesa sota el casc lluent
cavalca En Jaume, bell i somrient.

De petit, petit, que sap defensar-se sol.
És el més valent i és amorós.
Àliga reial que es llança i emprèn el vol!
És alt i cepat i té el cabell ros.

El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou, els vaixells del rei En Jaume
es feien a la mar. I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou
conquerida i poblada per gent de l'Empordà.

Quin soroll d'espases...

El va portar al món Maria de Montpeller.
Al combat son pare cau vençut.
Pobre rei infant! És orfe i és presoner!
Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.

El 8 de setembre de l'any 1238 els soldats del rei En Jaume van
entrar a la ciutat de València. Hi van hissar la bandera catalana i el
rei va besar la terra i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.

Quin soroll d'espases...

Suposem que haureu reconegut la veu de Guillermina Motta.

I, a més, podeu preparar una auca sobre Jaume I seguint el model que apareix a La paret de les auques. I podem celebrar-ho tots junt amb una xocolatada poètica -mmm!!! que bona-.

21.9.08

Cançó infantil de la tardor: benvinguda

Res millor que encetar aquesta nova estació tardorenca que cantant. Del llibre d'Ireneu Segarra, Juguem cantant I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, hem copiat aquesta cançoneta de la tardor.

La tardor.
Els arbres es muden de roig i groc,
les fulles tremolen sota un sol de foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure les duu fins a port.
Quan surtis de casa, trepija-les fort.
Cric, crec...
Les mosques s'amaguen, l'hivern és aprop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
Cric, crec...


La il·lustració és de Missoula: Montana

Doña primavera: poesia de la primavera de Gabriela Mistral

Hui és un dia que cal celebrar poèticament, tenim el canvi d'equinoci. La mitad nord celebrem la benvinguda de la tardor, però a la mitad sud del planeta li donen la benvinguda a la primavera. Clar, també cal dir que conforme tenim aquesta qüestió del canvi climàtic ja no sabem ben bé com funciona el temps.
Però és veritat que ambdues estacions, la primavera i la tardor, destaquen pels seus colors i perquè poèticament els poetes han passejat els seus versos per elles, de puntetes o amb profunditat. Així, per exemple, ho ha fet magistralment Gabriela Mistral, amb la seua poesia Doña Primavera.
Doña Primavera
(Gabriela Mistral)

Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal
como limonero en flor.

Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.

¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!
Doña Primavera,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...
No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?

¿Cómo va a entenderlas
junto a las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?
De la tierra enferma
en las hondas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.
Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas...

Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:
Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño
y de abnegación.

La il·lustració és de Saige Roberts.

20.9.08

Poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer: Papallones en la boira

Papallones en la boira
(Sàlvia del Berri)
Digueres adéu als teus records
amb un somriure als llavis,
sense adonar-t'en
que era dir adéu
a tota una vida.

Una boira t'envolta,
tan espesa,
tan fonda,
que no et deixa
ni reconèixer el meu nom.

Dona'm la mà, estas lluny,
jo sempre estic ací.
El meus ulls són els teus.
Papallones de colors
belluguen el nostre avui.

Aquesta poesia està dedicada a totes les persones que pateixen aquesta greu malaltia, l'alzheimer, incapaços de llegir el poema, però que sempre hi tenen al seu voltant als seus familiars i amics que com papallones de colors donen llum i alegria als malalts. I també està dedicada a tots els seus cuidadors que, amb molta paciència i carinyo, s'arroseguen entre aquesta espesa i pesada boira de l'oblit donant llum i vida als malalts.
La il·lustració és de Mask (1996) i pertany a una exposició realitzada en Filadelfia de diferents artistes tractant el tema de l'Alzheimer.

S'acaba l'estiu: poema per acomidar-se de l'estiu

Tot el que comença s'acaba. Bo i roïn. Algunes vegades estem desitjant que passe aviat el temps i altres ens agradaria que s'aturara. Cal dir-li adéu a l'estiu, a les vacances, i donar-li la benvinguda a la tardor, al treball, a les classes. Aquesta nova estació que estrenem està plena de colors i bons proposits, però ens deixa un regust de tristor a l'ànima.
Al blog Poemes i pensaments hem trobat aquest fantàstic poema que ben be descriu el nostre estat d'ànim. S'acaba l'estiu és un dels poemes, però si el visiteu podeu trobar una altra poesia, L'estiu s'endú, que també ens pareix igual d'adient per a finalitzar tota aquesta època estival. Però doneu-li ben be una ullada perque trobareu poesia de qualitat.
S'acaba l'estiu
(J.J.Roca)
S'acaba l'estiu,
el sol com s'apropa,
es cansa, mig plora,
escurça el camí.
Ha estat amb nosaltres,
ferotge, roent,
parlant de victòries,
guerres de fa temps.
S'acaba l'estiu,
la nit creix airosa,
la fruita s'estova,
la flor decandeix,
els dolços minyons
tornen a l'escola
amb la bossa nova,
els llibres, el pes.
S'acaba l'estiu,
l'armari s'endreça
i tornen, alhora,
mitjons i jerseis;
els pares com busquen
un xic de raó,
els joves aprenen
on fuig la calor.

La il·lustració és de Courtney Pippin-Mathur.