Vent de poesia, vent que enlaira versos, però també vent que fa mal bé, que porta el dolor i la mort. Aquest vent que ara estem patint ha deixat al seu pas una estela de dolor. M'acabo d'assabentar de la mort d'uns xiquets en Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Què trist! Se m'ha encongit el cor. Quin horror per als seus familiars i amics! Des d'aquest menudet lloc de poesia ens agradaria que aquest maleït vent els porte a un viatge de pau, ple de catxirulos i globus de colors, on per sempre els estels els bressolen, i la lluna cada nit es recite una poesia amb un gran somriure. Resten per sempre en la nostra memòria. Ens agrada el vent que enlaira els catxirulos i globus, que juga amb les ones i els cabells, que riu entre les branques dels boscos, que esplota les bombolles de sabó i volteja les fulles dels arbres formant curves inversemblants a l'espai. Aquest és el nostre vent:
EL VIENTO
(Teodoro Frejtman)
Subo barriletes
muevo los molinos
danzo en las hojitas
de los paraísos.
*
Formo mil oleajes
de la gran marea,
y soy el flameo
de nuestra bandera.
*
Rompo las burbujas
hechas de jabón,
silbo por las noches
lenta mi canción.
*
Soy quien te despeina
siempre en primavera,
y vuela tus apuntes
de tarde en la escuela.
*
Si a tu guardapolvo
llego una mañana
pídeme que lo seque
el fin de semana.
La il·lustració és de Roberto Forero.
7 comentaris:
El vent és agradable, el vent huracanat, tempestuós,... em fa por i fa mal.
Potser s'haurà de tenir més cura en les construccions i incloure els cops de vent entre les possibles causes que les poden fer caure.
Les famílies, els amics, recordaran aquest vent portador de tristor.
A mi també em fa por aquest vent i, en aquest cas, si que ha estat un vent de plany. Que pena! Estic totalment d'acord amb tú, Montse, en que caldrà tenir-se en compte la velocitat del vent a l'hora de contruir i, perquè no, revisar els edificis ja contruits, no deixar que s'aplegue a la tragèdia.
Espero, al menys, que la resta de nens es fiquen bé i surten d'aquesta.
Me encantó estar aquí. Gracias!
Ha estat una tragèdia... només faig que pensar en els pares...
I esperem que la tragèdia reste parada. Totes le smorts hagudes són doloroses, però sembla que la mort d'un nen és més crua.
Un placer tenerte en este rinconcito de poesia Erika, espero volverte a ver.
Besadetes
Quina tristor! Merxe
Publica un comentari a l'entrada