1.2.09

Poesia de febrer, de Joana Raspall


Febrer
(Joana Raspall)
Dóna'm la mà i amb peu lleuger fem via.
Arribarem fins a l'arc de Sant martí,
i agafarem colors per disfressar-nos
de flor, com les que creixen al jardí.


Ens voltaran ocells i papallones
coronant d'alegria el nostre front.
La gent ens mirarà meravellada
tot preguntant-se: -Aquests dos, qui són?

La il·lustració és de Carmen Martínez Jover.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La Joana Raspall és una de les poetes que més llegim en els llibres de text de primària. Cada any en fem aprendre una d'ella... és fantàstica!

M. Roser ha dit...

Hola,
M'agrada molt que facis conéixer a la gent els poemes de la Joana. Jo la vaig contactar amb ella ja fa anys, i a més de fer uns poemes molt bonics, també té un diccionari de locucions i frases fetes molt pràctic.
Petonets

Sàlvia ha dit...

Els poemes de Joana tenen un "no sé que" que atrapa als lectors, com puc comprovar en la biblitoeca. Per a mi és una de les millors poetes que cal fomentar als lectors infantils.

Besadetes a les dos (gelades, amb vent i pluja, però amb l'escalfor de la poesia)