Malgrat estar en finalitzant novembre, del fred que fa -a Cocentaina ha nevat!-, de l'ambient nadalenc que per tot arreu es respira... encara estem en la tardor. Les llavors poètiques van florint, al contrari de les fulles de la tardor. Llegiu el poema de Laura Cases Romeu (9 anys) i ho comprovareu:
La tardor
(Laura Cases Romeu)
El vent bressola els arbres
i un dia de silencis,
pinta el groc més dolç
i el vermell més fort
en el meu somni
d’un quadre de tardor.
En obrir els ulls,
de puntetes, la rosada
em porta ben mudada,
la salabror de l’aire
i una pluja fina
de fulles de mil colors.
El vent bressola els arbres
i un dia de silencis,
pinta el groc més dolç
i el vermell més fort
en el meu somni
d’un quadre de tardor.
En obrir els ulls,
de puntetes, la rosada
em porta ben mudada,
la salabror de l’aire
i una pluja fina
de fulles de mil colors.
La il·lustració és d'Élena Nazzaro.
4 comentaris:
Enhorabona, Laura.
El teu poema és, ell mateix, la tardor.
Isabel
Ens ha agradat molt el teu poema.
Quan fiquem la llavor de la poesia entre els nens i nenes surten poemes com aquest: magnífics. Cal, poc a poc, anar fomentant la poesia. És necessari i més en aquests temps, cadascú dins del seu àmbit, com fas tú Isabel, o com intentem fer-ho des d'aquest modest i menut raconet.
M'encanta que us haja agradat el poema, tant com a mi.
Besadetes
Bravo Laura!
Una meravella!
:))
Publica un comentari a l'entrada