24.11.09

Hijos de la luz y de la sombra: nou disc de Joan Manuel Serrat en homenatge a Miguel Hernández

 
Ha sortit a la llum un nou disc de Joan Manuel Serrat, Hijos de la luz y de la sombra, encetan les commemoracions que es celebraran en 2010 sobre el naixement del gran poeta oriolà Miguel Hernández.

El CD inclou 13 temes nous, que fins ara no havia gravat cap artista, poemes musicats. Tomo el título de un tríptico de poemas amorosos del poeta de Orihuela que los estudiosos sitúan en lo más alto de su obra. Aquest poema, escrit en 1937, està dedicat al seu fill Manuel Ramón, que va morir als pocs mesos de nàixer.

Entre els poemes podem trobar La palmera levantina, Ay del ay por el ay, El silbo del dale, Las abarcas desiertas o Tus cartas son un vino, a més de poemes sobre la Guerra Civil com Canción del esposo soldado, El hambre i un homenatge als brigadistes internacional que van lluitar en Espanya, Canción. A l'homenatge s'han afegit un grup de cineastes com Isabel Coixet, Manuel Gutiérrez Aragón, José Luis Cuerda, Jaime Chávarri, Sergio Cabrera, Javier Mariscal i Montxo Armendáriz, entre altres, i de cada cançó s'ha fet un vídeo.


Una excel·lent manera de donar-li un homenatge a Miguel Hernàndez: ficant música, imatge i veu a la seua poesia. Ens resta el nostre homenatge personal: llegir la seua obra i difondre-la als lectors. Per això, per a donar a conèixer els seus poemes, us recomanem un llibre, El silbo del dale, que acaba d'editar Edelvives. Una antologia adreçada als xavals (i també als adults, personalment m'agrada molt tota la col·lecció de poesia que està publicant Edelvives) que ens ajudarà a difondre la seua poesia.

22.11.09

Un mar, necessito un mar... tot un mar per a plorar: poema de Francisca Aguirre

Testigo de excepción
(Francisca Aguirre)

Un mar, un mar es lo que necesito.
Un mar y no otra cosa, no otra cosa.
Lo demás es pequeño, insuficiente, pobre.
Un mar, un mar es lo que necesito.
No una montaña, un río, un cielo.
No. Nada, nada,
únicamente un mar.
Tampoco quiero flores, manos,
ni un corazón que me consuele.
No quiero un corazón
a cambio de otro corazón.
No quiero que me hablen de amor
a cambio del amor.
Yo sólo quiero un mar:
yo sólo necesito un mar.
Un agua de distancia,
un agua que no escape,
un agua misericordiosa
en que lavar mi corazón
y dejarlo a su orilla
para que sea empujado por sus olas,
lamido por su lengua de sal
que cicatriza heridas.
Un mar, un mar del que ser cómplice.
Un mar al que contarle todo.
Un mar, creedme, necesito un mar,
un mar donde llorar a mares
y que nadie lo note.

La il·lustració és de Juana Martínez Neal.

20.11.09

BOEK: poesia visual

Obsesión numérica, de Carmen Peralto

Us recomanem gaudir de la lectura dels poemes visuals que pertanyen al llibre Obras de Poesia Visual, mail art y arte experimental, BOEK 861, que molt amablement ha penjat Edu Barbero. Molt interessant! Cal fomentar la poesia visual, que de vegades és la gran desconeguda entre la gent jove.

18.11.09

Juegos y canciones populares para Educación Infantil



De vegades són les pròpies editorials les que lliurement pengen llibres o recopilatoris a la web i cal aprofitar-se'n d'aquest material. Hui us volem recomanar, per als pares i mestres de xiquets menudets, Juegos y canciones populares. Educación Infantil (Materiales y recursos didácticos), que ha penjat l'editorial Everest.

Podem trobar:

-Juegos infantiles
-Retahílas
-Para echar a suertes
-Nanas y canciones para mecer a los muñecos
-Canciones de corro
-Canciones para saltar a la comba
-Canciones para acompañar con mímica
-Poemas
-Adivinanzas
-Trabalenguas
-Refranes y greguerías

Una documentació interessant per a tenir sempre a mà. D'aquest lloc hem copiat el poema de Gloria Fuertes, Versos de la madre.
.
Versos de la madre
(Gloria Fuertes)

Cierra los ojitos,
mi niño de nieve.
Si tú no los cierras,
el sueño no viene.

Arriba, en las nubes,
las estrellas duermen;
y abajo, en el mar,
ya sueñan los peces.

Mi niño travieso,
mi niño no duerme.
Pájaros dormidos,
el viento los mece.

Con sueño, tu sueño
sobre ti se extiende.
Ángel de su guarda,
dime lo que tiene.

Que venga la luna
que a la estrella mece:
que este niño tuyo
lucero parece.

La il·lustració és de Tosya.

17.11.09

Bolets i boletaires: poemes de la tardor

Añadir imagen

És temps de bolets, Mummm, que bons. La sortida per a recollir-los ja és tot un plaer i després cuinar-los i menjar-se'ls... encara millor. Acompanyen l'àpat amb poemes dels bolets, de la ploma de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel. Omplim la cistella de bolets i versos.

Mirar i no tocar
(Isabel Barriel)

Amanita muscaria,
llar de follets.
Harmonia colorida.
*
 
Un cistells ple de bolets
(Isabel Barriel)
Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs
amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics
per menjar-ne a la vesprada.
*
Amanita
(Isabel Barriel)
Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.


La il·lustració és de Victoria Kirdy.

16.11.09

Poesía AsomBROSSA (o juegos de ilusionismo verbal): article



Hui us volem recomanar un interessant article sobre la poesia d'un gran escriptor i artista, Joan Brossa. L'article, Poesía AsomBROSSA ( o juegos de ilusionismo verbal), és de Carmen Valcárcel, de la Universitat Autònoma de Madrid. Ens pot ajudar a comprendre millor la poesia de Joan Brossa, molt lúdica, i la seua aplicació a les aules.


Finestra,
tres fulles de clavell.
Obertura practicada a la paret,
dues branques de morera.
Per donar entrada,
una fulla d'heura.
A la llum i a l'aire,
una branca de gerani.

*
Ventana,
tres hojas de clavel.
Abertura practicada en la pared,
dos ramas de morera.
Para dar paso,
una hoja de hiedra.
A la luz y al aire,
un esqueje de geranio.

(Joan Brossa)


La il·lustració és d'Emanuele Luzzati.

15.11.09

Versos piratas, piratas en verso: llibre de poesia




De pirates i versos en sabem un grapat, però segur que no coneixeu el versos d'aquest llibre: Versos piratas, piratas en verso, d'Ana Alonso i amb il·lustracions de Jordi Vila Declòs, de l'editorial Anaya Infantil y Juvenil.

El llibre és un manual del perfecte pirata, en vers, per a que els poemes solquen pel mar com els seus vaixells. Que fer per a ser un autèntic pirata, com vestir-se, portar la barba, tenir animals de companyia, vaixells, armes... Versos amb molta ironia, jugant amb les paraules i l'humor, emprant tècniques poètiques diferents, el que converteix la seua lectura en un autèntic plaer pirateril.

Podeu llegir alguns versos punxant ací, per tal de que se n'adoneu del que estem parlant. És un molt bon regal per aquests Nadals. Us el recomanem.

I així comença el llibre...

Como hacerse pirata
(Ana Alonso)

Para ser un buen pirata
hacen falta los siguientes
ingredientes:
lo primero, una bandera

bucanera
con huesos y calavera.

Lo segundo, un mapa grande

del mundo
con los nombres principa
les
de los mares tropicales

y las islas de corales.


Lo tercero,
un velero;
porque una lancha a motor
para la piratería

resulta mucho peor.


Lo cuarto,

un catalejo
de piel
de lagarto.

Lo quinto, una espada al cinto.

Lo sexto, un libro de texto

que explique en claro lenguaje

cómo hacer un abordaje.


Lo séptimo,

una botella de ron

(que no le falte el tapón).


Lo octavo, un parche en el ojo

y un pañuelo de lunares

rojo.

Lo noveno, un cofre lleno

de oro.


Y lo décimo, un buen loro
que pueda aprender hablar,

y que te sepa imitar.


Si reúnes estas cosas

llevarás a cabo hazañas
famosas;

¡o al menos disfrutarás

de la sal y de la brisa,

y de muchas cosas más!

14.11.09

Poesía de miedo, de l'editorial Olifante

Resultat del IV certamen de Poesía de Miedo 2009, és el llibre Poesía de miedo, una nova edició de Papeles del Trasmoz de la editorial Olifante, Ediciones de Poesía.

Els poetes guardonats aquest any són:

-Primer premi: Manuel Martínez Forega, El dolor de la luz
-Premi del públic: José Javier Alfaro Calvo, Miguel Ángel Marín Uriol, Dolan Mor i Marian Raméntol.

El tema de la por els encanta als joves lectors, així que podem aprofitar per a fomentar la poesia amb aquest tema. Qualsevol camí ens porta a la poesia.


13.11.09

Poesía de Caperucita Roja / Poesia de Caputxeta Roja



Tal vegada la Caputxeta Roja siga un dels contes més universals. El conte també ha passat a vers: Caperucita Roja, de Gabriela Mistral, Lo que dicen ahora, de Javier Villegas. Les seues versions il·lustrades també són molt interessants (doneu-li una ullada a la col·lecció de caputxetes que anem ficant a l'altre blog que editem, Pinzellades al món).

Ara us invitem a llegir una altra poesia sobre aquest meravellos personatge, Caputxeta / Caperucita, que comparteix estrellat amb el llop ferotge.

Caperucita
(Francisco Villaespesa)

-Caperucita, la más pequeña de mis amigas.
¿en dónde está?

-Al viejo bosque se fue por leña, por leña seca,
para amasar.

-Caperucita, di, ¿no ha venido?

¿Cómo tan tarde no regresó?

-Tras ella, todos al bosque han ido,
pero ninguno se la encontró.
-Decidme, niños, ¿qué es lo que pasa?

¿Qué mala nueva llegó a la casa?

¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos lloros?
¿Caperucita no regresó?
-Sólo trajeron sus zapatitos...
¡Dicen que un lobo se la comió!...



La il·lustració és de Céline Meisser.

12.11.09

Poesia a la tardor, acompanyant la caiguda de les fulles

La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se'n, i la poesia dona veu al seu silenci, suament, com el caure de les fulles. Ja sabeu, donem pas al versos de la tardor per poetitzar aquesta estació.
Poema de tardor
Lentament la vida del dia s’escurça,
el Sol aviat s’amaga trist i plorós,
rellisca la claror, s’adorm la natura
i amb dolcesa ens estima la fredor.
Se sent encara el remor dels cants,
d’uns ocells que al cau s’amaguen.
Les fulles dansen el seu últim ball,
tremoloses del arbre cauen cansades.
El bosc es torna de tebi color d’or,
honorant a la tardor que avança ferma,
desapareix la calor s’entristeix el cor,
la gent s’amaga, es renova la terra.
L’arbre ha contemplat la vida bullir,
ara seguint com cada any el destí,
fulles famolenques, sembla morir,
lluint les seves branques sempre eternes.

La il·lustració és de Faby Art.

Paraules amagades, llibre d'endevinalles





Paraules amagades és un llibre d'endevinalles de Montse Ginesta i il·lustrat per Carole Edet. El llibre està editat per Barcanova.

Hi ha molts llibres d'endevinalles, per a xiquets i joves, i l'originalitat d'aquest llibre és que són tot endevinalles d'objectes quotidians. Les il·lustracions arrodoneixen aquestes propostes de joc poètic. Molt bones. El llibre pertany a la col·lecció Mots vius, llibrets que en cadascun d'ells ens proposen un nou camí per a descobrir i jugar amb el llenguatge (Paraules sonores, Paraules entremaliades, Paraules Figurades)

Molt recomanable.

11.11.09

La balada del bes: poema d'amor de Joan Maragall



La balada del bes
(Joan Maragall)

Al temps de les rondalles,
al temps dels trovadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia,
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d'amant.
Un trobadô una volta
s'hi acosta gentilment,
li dóna un bes als llavis
i fuig d'alli rabent.




Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.
Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mar d'amor:
-El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
prô diu que al món tot passa,
pot ser ja em passarà.-
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
-Això és engany, donzella,
no passa tot el món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal,
prô el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal;
ens desfarem nosaltres,
vindrà l'oblit; prô el bes
ni vós ni jo, donzella,
l'oblidarem mai més.-

El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.


Les il·lustracions són de Jenny M.

10.11.09

Poesia infantil i juvenil: blog del dia a 3cat24.cat


Quina alegria!!! Hui ha sortit el blog, amb el post dels tirallongues, a 3cat24.cat. D'això se'n diu una grandíssima publicitat, doncs és un dels espais més escoltats. M'he assabentat gràcies a una molt amable carta -e-mail- de Marina Messeguer (salutacions des de Cocentaina, Marina).

Aquest espai de blogs té la intenció de potenciar i donar aconèixer la blogosfera catalana. De dilluns a divendres recomanen un blog, dedicat a diverses temàtiques.

Gràcies a les recomanacions dels mateixos bloguers, que recomanen altres blogs que acostumen a seguir, i amb la intenció de crear xarxa, anem seguint la pista a l'ampli món de la producció en català a internet.

Els donem les gràcies (hi a qui ens ha recomanat) i els agraïm, sobretot, el suport publicitari que ens han donat per tal de difondre la poesia. Ens sembla interessant que els mitjans de comunicació es fagen ressó de les xarxes socials.

Tirallongues per a jugar amb la poesia / Retahilas para jugar con la poesía



El joc és el millor inici per a començar a endinçar-se en la poesia. Abans, amb els jocs de carrer, es jugava emprant la poesia sense adonar-se'n. Es botava cantant, es saltava a la corda cantant, es corria cantant, es... i sempre en cada joc hi ha via un poema o una canço que ens acompanyava. Ara, com que el carrer ja no és un lloc de jocs (llevat dels pobles més menuts), cal recuperar aquestes cançonetes, que formen part del nostre folklore, en castellà, català, galleg, euskera, bable,...

Les tirallongues / retahílas són molt divertides i lúdiques. Sempre jugant amb el llenguatge poètic, hui us invitem a llegir-ne un grapat:

¿Dónde?
—¿Dónde?—
En la casa del conde
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas
y que te ponga otras más viejas.

—¿Dónde?—
En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
*
Peu, polidó
Peu, polidó, de la Margarideta
Peu, polidó, de la Margaridó.
Li tocarem la mà a la Margarideta,
li tocarem la mà a la Margaridó.
Li tocarem el peu,...
(el cap, la panxa, el nas,...)
*
Paso, pasoPaso, paso,
que mañana me caso
con un payaso
vestido de raso.
*
¿Qué pasa?
—¿Qué pasa?—
La saliva por la garganta,
el tren por la vía
y el brazo por la manga.
—¿Qué pasa?—
Un burro por tu casa.
—¿Que pasa?—
La bandera por tu casa.
—Por la mía ya pasó.—
Y en la mía se quedó.
*
Barbarum
Allà a l’Etiopia hi havia un rascallum.
Tenia una gran barba
li deien Barbarum.
Barbarum, (6)
Se’n va anar a la guerra
jugant al pim, pam, pum,
En veure’l tots cridaven:
mireu en Barbarum!
*
Tenía una paloma
Tenía una paloma,
punto y coma,
pero ya se ha ido,
punto y seguido.
Se fue a Marte,
punto y aparte.
Era un animal
muy sensacional.
Punto y final.
*
El mosquit
Un mosquit eixerit,
si has badat,
t’ha picat!
Ui, ui, ai, ai,
ui, ui, ai!

La il·lustració és d'Alê Abreu.

9.11.09

Els mesos de l'any: llibre amb informació i poesia per als més menuts

L'editorial La Galera ha publicat un llibre per als més menudets, a cavall entre un llibre d'informació i de folklore: Els mesos de l'any. És excel·lent per a que els xiquets aprenguen les dites, cançonetes infantils, refranys, endevinalles i poemes de cada mes. A més, de una informació molt acurada per a la seua edat, sobre el clima, els fruits, el canvi en el pasisatge,... de cada estació.

Informant-se i poetitzant! Us llibre molt recomanable.

8.11.09

Recopilació de Cançons de la Tardor: Calendari de Tardor, d'Àngel Dabàn



A mes de les poesies podem aprofitar el temps de tardor per a recitar i cantar. Cançons infantils de la tardor, una ecel·lent recopilació que ha fet Àngel Dabàn. Podem llegir la lletra (el que fa que la cançó també ens serveix per a recitar) i escoltar-la amb la seua veu. Felicitem públicament a Àngel per la tasca que està realitzant, una difusió poètica molt interessant que molt amablement comparteix.

Us fiquem ací una de les cançonetes, Calendari de tardor.

Calendari de Tardor(Popular polonesa, adapt.: M. Martorell)
Setembre que ens portes
de nou la tardor,
tu deixes els boscos
pel brau caçador.

Collim bones pomes
que tu has madurat;
hem fet la verema
i el camp hem llaurat.

Octubre que daures
el bosc que era verd,
el cup i la bóta
de vi ens has omplert.

T'enduus l'oreneta
molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana
tu has fet coronar.

Novembre que plores
tot regant els camps
bolets i castanyes
duus a xics i grans.

El dia s'escurça,
se'n va Sant Martí,
les fulles ja caue
nel fred és aquí.

Desembre que arribes
amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes
fa el cim més suau.

L'anyada s'acaba,
t'enduus la tardor;
però amb tu torna sempre
el Nadal del Senyor.

La il·lustració és de Junaida.

7.11.09

Oración bancaria: poesia satírica per combatre la crisi

En aquests temps de crisi econòmica va bé un poc de poesia, i si té humor encara millor. Us recomanem que llegiu aquesta oració bancaria, una pregària satírica amb molta actualitat.

Oración bancaria
(Jacinto Delebre Garea)
Dinero nuestro
que estás en el crédito,
contabilizado sea tu rédito.

Venga a nosotros tu solvencia.

Hágase tu voluntad
así en la bolsa como en el comercio.

El interés nuestro de cada día
reintégranoslo hoy.

Perdónanos nuestras deudas,
aunque, lógicamente, nosotros
persigamos a nuestros deudores.

No nos dejes caer en la devaluación
y líbranos de la caridad.

Amén.

6.11.09

Adivinanzas infantiles / Endevinalles infantils


Ja hem xerrat moltes vegades de les endevinalles, de la seua vessant lúdica, del seu joc poètic. Hui us volem recomanar que llisgau les endevinalles que han realitzats els xiquets de segon d'Educació Primària en la biblioteca de Peñaranda de Bracamonte: Adivina... adivinanzas.

Podem llegir la metodologia de l'activitat realitzada al voltant de les endevinalles i els seus resultats. Aquests són un exemple:

Anda, corre y salta y no tiene pies
va de mano en mano y no tiene manos
tiene cara de sandía y no tiene tía
le quiere el niño y el mayor y no tiene corazón

(balón)

*
¿Cuál es el animal
que siempre llega al final?

(delfín)

*
Soy liso y llano en extremo
y aunque me falte la voz
respondo al que me consulta
sin agravios ni favor

(espejo)

*

No existe, pero cuando existía
llevaba la sábana de la abuela y la vela de la tía.
Sólo salía de noche, nunca salía de día.

(fantasma)

*

Abrazado a sus caderas
y rascándole el ombligo
juntamos nuestras cabezas
y ella me canta al oído

(guitarra)

*

Antes de nacer la madre,
ya anda el hijo por la calle

(humo)

*
En medio de la pradera
un poste va a la carrera.

(jirafa)

*
Si lo llamas, se va

(silencio)

*
Si la dejamos, se pasa
si la vendemos, se pesa
si se hace vino, se pisa
si la dejamos, se posa

(uva)

*
Vuela sin alas, silba sin boca,
pega sin manos y no se toca

(viento)

S'animeu a fer-ne vosaltres?

5.11.09

Què opineu sobre els premis de poesia? / Qué opináis sobre los premios de poesía?


 
 
En aquest apartat de "poetiqüestionari", aquest mes volem que comenteu sobre un tema que sempre està d'actualitat: el premis literaris. Hi ha molts, molts, molts... en diferents llengües, gèneres literaris... Què opineu? Els premis de poesia són la ventafocs dels premis literaris? Us semblen interessants per a donar a conèixer una obra o un autor? Penseu que estan preparats per endavant? Cal llegir les bases amb lupa? Estan ben finançats? Els premis de literatura infantil estan prou reconeguts? És important, a posteriori, que l'obra s'edite i es dinfonga com cal? Caldria que hi haguera més premis de poesia infantil i/o juvenil? És difícil assabentar-se de la seua convocatòria? ...?
 
Que us sembla si xerrem un poc i ens doneu la vostra opinió i ens conteu la vostra experiència?

4.11.09

Poetic House: una web de poetes i poesia italiana

 

Cada vegada hi ha més llocs monogràfics de poesia, en diferents idiomes, sobre tot per a joves i adults. Hui us volem recomanar una web italiana, Poetic House. Il portale dei poeti e della poesia.

Aquest és un lloc on hi podem trobar, en el seu contingut:


Molt interessant! D'aquest lloc hem copiat el poema:

Novembre Indossa un Mantello Bianco
(Axel)

E' un sorriso di foglie,
gialle d'addio,
saluto d'un sole lontano,
a cogliere lampi nell'iride
scheggiata d'autunno,
mentre mormori piano
un assenso incredulo,
all'estasi dell'amore nuovo.

E' tigrato il tramonto
in attesa di verbi e aromi
a tatuare la pelle stregata
di piccoli giorni neonati,
verso braccia d'edera
avvolte in spire al tuo petto,
spremendo rubini dal cuore.

E' più vicina,
l'alba al tramonto.
E la notte è lunga.

La il·lustració és de Raul Allen.

3.11.09

A girafa vidente / La girafa vident: poesia infantil de Brasil


La girafa és un animal que per les seues característiques físiques atrau molt l'atenció dels xiquets. Ja hem ficat, en altre post, poemes sobre girafes, però hui us invitem a llegir aquest, escrit pel poeta brasiler Leo Cunha, que destaca per la seua dimensió humorística i esotèrica i el seu ritme (que perd un poc en la traducció al català).

A girafa vidente
Com
aquele
pescoço
comprido
espicha
espicha
espicha
a bicha
até parecia
que via
o dia de amanhã
*


La girafa vident
(Leo Cunha)
Amb
aquell
coll
llarg
esperit
esperit
esperit
la bestia

semblava
que veia
el dia de demà.

La il·lustració és de Jennifer Mercede.

2.11.09

Pedro Mañas guardonat amb el Premio "Ciudad de Orihuela" para niños


El passat dia 30 d'octubre, coincidint amb el noranta nou aniversari del naixement del gran poeta Miguel Hernández, es va fallar el II Premio "Ciudad de Orihuela" de Poesía para Niños, del que varem tenir l'honor de formar part del seu jurat. Reunits els membres del jurat, a les onze del matí, en la magnífica Sala Oriol de l'Ajuntament de Oriola, es va procedir a l'elecció. El jurat estava composat pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Oriola, Antonio Rodríguez Barberá; l'escriptor i editor Emilio Pascual, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil; la directora de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina (Alacant), M. Dolores Insa -editora i responsable d'aquest blog-; la directora del col·legi públic Virgen del Belén, de La Aparecida-Orihuela, Ana María Cayuelas; Beatriz Osés, guanyadora de la primera convocatòria del premi amb la seua obra El secreto del oso hormiguero; i Xosé Ballesteros, en representació de Factoria K de Libros. Un plantell de gran qualitat amb qui varem gaudir de bona poesia (aprofito per a donar-los les gràcies per la seua inestimable conversa i el plaer de gaudir de tan bona companyia, junt a César, Belen, Santi i Antonio).
El certàmen, que està dotat amb 7.000 euros, comporta a més la publicació de l'obra guardonada en l'editorial Factoria K, al voltant del 21 de març de 2010, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.
En aquesta segona edició s'han presentat 154 poemaris procedents, sobretot, d'Espanya i Llationamèrica. Cal destacar l'alt nivell del participants.
Els membres del jurat acordaren, per unanimitat, concedir el premi al poemari Ciudad laberinto, del madrileny Pedro Mañas, per la seua amagnífica construcció i coherència. Es tracta d' un dibujo de la ciudad, con la suficiente cercanía -no exenta de distanciamiento- para que el lector reconozca el ámbito urbano, que se presenta con plasticidad y humor”, según las conclusiones. También lo definen como un trabajo “muy creativo, con toques saludablemente críticos, que tiene imaginación y realismo, y consigue que todas las piezas encajen en una atmósfera sensorial de gran originalidad.
La decisió del jurat es va fer públic en un acte institucional celebrat en la seu de la Fundació Miguel Hernández, en Oriola.
Felicitem públicament a Pedro Mañas (Madrid, 1981), un jove llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Autónoma de Madrid i que malgrat la seua joventut ja ha estat guardonat, entre altres, en el III Premi de Poesia Infantil "El Príncipe Preguntón" (2009). Un escriptor que poc a poc va fent-se espai en el món de les lletres, amb un gran futur per davant.
Cal dir que Ciudad laberinto ens va agradar molt, però vosaltres tindreu que esperar un poc per a llegir-ho. Us avisarem, cal no perdre's la seua lectura.

Poema d'amor de Gerardo Diego: Adentro, más adentro...





Adentro, más adentro...
(Gerardo Diego)
Adentro, más adentro,
Hasta encontrar en mí todas las cosas.
Afuera, más afuera,
hasta llegar a ti en todas las cosas.
Secreto panteísmo.
Mi oración es así.
Tú estás en todo
y todo en mí.

La il·lustració és d'Aaron Jasinski.

30.10.09

Blog de poesia i cites: Me gusta la lluvia


Hui us volem recomanar un blog de poesia, Me gusta la lluvia. És curiós com de vegades es trobem amb els poemes: quan hem descobert "Audrey" / Olga, ella ja ens ha deixat, però en la pròpia web queda la seua obra.

Un hola i un adéu; us recomanem li doneu una ullada al seu blog.


Azul
Me acerco a ti, despacio.
Cierras los ojos.
Te beso, buenos días.
Me besas.
Y estalla el día.
Guardo las estrellas.
Te bajo el sol.
Hoy no llueve.
Todo es azul.

Infinito
Una palabra es como el infinito.
Llena de matices.
Y yo vivo enganchada a tus palabras.
A los sonidos de tu voz.
Sé que lo sabes.
Pero me gusta decírtelo.

Si me lo pides
cogeré para ti las estrellas más brillantes.
Y te las entregaré
bañadas en canela y bergamota.
Sólo si tú me lo pides.

Me gustas tú porque me sabes a galleta.
Porque te beso y te deshaces en mi boca.
Y porque siempre estás para tenerme contenta.


La il·lustració és de Tran Gnuyen.

29.10.09

Otoño, poesia d'Ángela Figuera


Les fulles dels arbres són un termòmetre que marquen els passar dels dies de la tardor fins apropar-se l'hivern. Canvien de color, ballen amb el vent, moren sobre un llenç de natura. Les fulles, regnes de la tardor.

OTOÑO
(Ángela Figuera)

¡Ay! ¡Qué bonita
la hojita verde
tan pequeñita!
Llega el otoño:
la hojita pierde
su traje verde.
Se pone roja.
Llueve:
la hoja
llora
que llora.
Ya no está roja.
Lleva un vestido
triste, arrugado,
descolorido.
La mueve el viento:
tiembla de frío.
La sopla el viento:
la tira al río
que se la lleva
lejos, muy lejos,
entre la niebla.

La il·lustració és de Blenda Tyvoll.

28.10.09

El gran libro de las nanas, de l'editorial El Aleph


Hui us volem recomanar un llibre que ens sembla de lectura imprescindible per a pares, educadors, biblioteques... Parlem d' El gran libro de las nanas. Las más bellas canciones de cuna en lengua española, desde sus orígenes hasta nuestros días, publicat per El Aleph i l'edició està a cura de l'escriptora Carme Riera.

El llibre està recien editat i és la primera antologia de cançons de bressol que inclou des de les cançonetes populars més conegudes fins les de grans poetes consagrats. "Nanas" de tot tipus: tradicionals, folklòriques, modernes, flamenques,... Anteriorment s'havia editat, en 1882, dins de l'obra de Francisco Rodríguez Marín una recopilació d'aquestes cançons de bressol en el cants populars espanyols. Ara tenim l'oportunitat de poder gaudir de la història de la nostra poesia des d'un punt de vista ben diferent al que estem acostumats i que ens farà retrotaure a la nostra infantesa.

Segurament, per a conèixer l'existència de les cançons de bressol s'hauriem de remuntar a temps immemorial, quan començà a sortir el llenguatge i la música. Sempre ha estat la necessitat de calmar als fills: bressolar-los amb els brassos, prop del pit, escoltant el bateig del nostre cor i deixant-se dur per la veu i la candència de la mare que va acaronant, amb tota la seua dolçor, la desvetlla dels menuts. Aquestes cançonetes surten l'efecte de sortilegis màgics que ens endinsa al món dels somnis, poc a poc, conjurs que obliguen a tancar les parpelles i deixar xicotets somriures en els nadons.

Junt a la lectura d'aquest llibre us aconsellem, també, l'obra La rosa de los rosales, de Manuel Fernández Gamero, publicat per la Diputació de Sevilla.



Canción de cuna
(Antonio Piedra)
La carita de Aída
tiene un antojo
que los ángeles pintan
con estrellinas de oro,
con estrellinas de oro
sujeticas al cielo,
en los labios perdidos
se tropiezan los besos;
se tropiezan los besos
entre mil arreboles,
mientras la niña ríe
los pucheros que pone,
los pucheros que pone
llevan todos regalo,
en los suaves hoyicos
de su rostro rosado;
de su rostro rosado
brillan cristales,
los ojitos de Aída
acunan los aires.

27.10.09

Tres anys del blog de Poesia Infantil i Juvenil / Tres años del blog de Poesía Infantil y Juvenil



Sembla ahir i ja han passat tres anys des de que vaig començar a editar aquest blog (punxeu si voleu veure el primer post). Els començaments van ser un tant incerts, wns cabussavem en un món digital que desconeixiem i no sabiem el ressó que la informació que anaven penjant poguera tindre.

Recorde que vaig decidir fer-ho perquè em semblava que ja estava bé de deixar a la poesia en el seu paper de ventafocs de la literatura infantil i juvenil. Calia difondre llibres, editorials, poemes, webs, blogs, activitats, convocatòries de premis, cançons, animacions,... juntament amb les il·lustracions. Calia donar-li un aire lúdic, participatiu, fresc, atractiu. Calia enganxar als pares, per a que fomentaren des del naixement dels fills, la poesia; enganxar als profes, per a que la poesia entrara a l'escola i es quedés en les aules; enganxar als bibliotecaris, per a que la poesia anara formant una part important del fons bibliogràfic de les biblioteques; enganxar als poetes, per a que ens ajudaren a difondre la poesia; enganxar a les editorials, per a que ens ajudaren a actualitzar els nostres coneixements; enganxar als xiquets, per a que trobaren allò que, sense saber-ho conscientment, anaven buscant; enganxar al joves, amb tanta poesia al seu interior i que de vegades no se n'adonen; enganxar... anar donat puntades d'agulla per a formar un cos poètic, per damunt de la diversitat de llengua, cultura, país, religió, de les diferents idees...

Quasi 1.500 articles publicats, un bon grapat de comentaris, molts amics de tots els raconets del món que ens hem trobat en el camí: un balanç molt possitiu. Poc a poc el blog ha anat prenent ales, enlairant-se a la vegada que els poemes, i això m'ompli el cor. Són moltes hores dedicades a complir un objectiu: difondre la poesia.

Hui vull fer una dedicació especial a vosaltres, els lectors del blog, perquè a la fi sou l'ànima del mateix; sou vosaltres els que amb els vostres comentaris, enviament de poemes, paraules de recolzament, recomanació d'aquest raconet poètic.. sou vosaltres els que heu aconseguit que estem ací, un altre any, per a celebrar-ho.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES. CELEBREM-HO JUNTS.

Un brindis amb cadascú de vosaltres, txin-txin!!!, i que continue corrent la poesia per tots els indrets, per tot arreu. Aconseguirem alimentar l'ànima dels xiquets i joves amb culleradetes diaries de poesia. Penso, i es una reflexió molt personal, que açò ens farà més sensitius i sensibles, més crítics, més lliures, més solidaris i tolerants, més madurs i creixerem com a persones.

Esperem que continueu ajudant-nos a difondre la poesia. GRÀCIES.

La il·lustració és d'Andrés Meixide Galloso.

26.10.09

Crepúsculo, poesia d'amor de l'hondureny Emig Paz



Crepúsculo
(Emig Paz)

La tarde cae
entre celajes rojos y comparsa
el viento canta entre los árboles
una canción compuesta por el sol
con pedazos de cielo de canto dorado
la nieva suavemente
emerge imponente rondando las montañas
volando blanquísima entre colinas
volando blanquísima con brillo dorado.

Las aves cantan alegres
invitando a sumergirse en el sueño
sueños de aves ignorados
olvidados de la noche y las estrellas.
Cae la tarde, vuela la nieva
se marcha el sol, asoma la noche
fresca entre penumbras.

Solo nosotros dos amor mío
estamos en la montaña
mirando nacer las estrellas
una a una en el crepúsculo
sintiendo uno a uno
el frío de nuestros cuerpos
el frío de la montaña dorada.

La noche llega bañada de estrellas
el crepúsculo ha terminado
mi sueño se junta con tu sueño
y empezamos a brillar con las estrellas.

La il·lustració és d'Ilustrasole.

25.10.09

Volen versos: llibre de poesia infantil i juvenil amb poemes sobre el llibre, la lectura i la biblioteca / Libro de poesia infantil y juvenil

En el Dia de la Biblioteca, hem volgut rendir un homenatge a tots el bibliotecaris i bibliotecàries que d'una manera silenciosa, callada, de vegades arriscada, dia rere dia, treballen al servei de la nostra societat difonent la lectura i la cultura per tot arreu. Per tal de fer-ho, hem comptat amb la col·laboració d'un grapat d'amics i amigues poetes, de diferents indrets del món, que molt amablement ens han enviat un poema, en castellà o català. Gràcies a ells hem pogut editar un poemari digital, Volen versos, que pengem a internet per a que el pugau llegir i descarregar -se'l (ahir, meravelles de la tecnologia, no hem pogut fer-ho; això que ho varem intentar al llarg de tot el dia). Tots el poemes giren al voltan de la biblioteca, el llibres i la lectura. Un llibre original pel seu contingut i molt bó, doncs la qualitat dels poemes i textos és magnífica.

Moltes gràcies a tots i totes els que heu col·laborat per la vostra ràpida i desinteressada aportació poètica. Gràcies, amics i amigues, naveguem junts cap un mateix horitzó. I gràcies i moltes felicitacions a totes les biblioteques, hui i la resta de 364 dies de l'any.

Entreu,
passeu,
es casa nostra,
casa de tots.
És la biblioteca.


Passeu i llegiu...



Com que el preciós poema de Núria Freixa no l'hem pogut incloure -problemes de temps- no podem deixar que aparega en aquest post -gràcies Núria- i compartir la seua lectura amb tots vosaltres:

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.