Bolets i boletaires: poemes de la tardor

És temps de bolets, Mummm, que bons. La sortida per a recollir-los ja és tot un plaer i després cuinar-los i menjar-se'ls... encara millor. Acompanyen l'àpat amb poemes dels bolets, de la ploma de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel. Omplim la cistella de bolets i versos.

Mirar i no tocar

(Isabel Barriel)

Amanita muscaria,

llar de follets.

Harmonia colorida.

*
 

Un cistells ple de bolets

(Isabel Barriel)

Un cistell ple de bolets

trobats aquest matí entre la molsa,

l’olor humida sota els peus,

herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra

tot pujant per la solana,

els prats encara blancs

amb la gebrada

i el desig a la mirada

de veure fredolics

per menjar-ne a la vesprada.

*

Amanita

(Isabel Barriel)

Amanita emmetzinada

seu boscosa del follets

vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.

La il·lustració és de Victoria Kirdy.