Moltes vegades al darrere d'un poema o d'una cançó hi ha molta història, com en aquesta, Què volen aquesta gent?, de Maurici Serrahima (un dels membres de Setze Jutges) i que tan preciosament canta Maria del Mar Bonet. La història és, desgraciadament, real. Ocorregué a la població de Palma, quan la policia de l'època anà a buscar un noi a ca seva de matinada. El noi, veient-se atrapat, es llançà per la finestra i morí.La narrativa poètica del poema és molt bona. Aprofitem per a ficar el vídeo, amb una traducció al castellà, per a que tothom puga gaudir de la encisadora veu de Maria del Mar Bonet i conèixer el contingut de la lletra.
Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat
són al replà de l’escala
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
El seu fill, que no és aquí?
N’és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromés n’estava.
Dies ha que parla poc
i cada nit s’agitava
li venia un tremolor
talment un truc a trenc d’alba.
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
Els qui truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina al finestral
darrera xiscla la mare.
De matinada han trucat
la llei una hora assenyala
ara l’estudiant és mort,
n’és mort del truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truca de matinada?
La il·lustració és de Dmitri Ligay.
són al replà de l’escala
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
El seu fill, que no és aquí?
N’és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromés n’estava.
Dies ha que parla poc
i cada nit s’agitava
li venia un tremolor
talment un truc a trenc d’alba.
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
Els qui truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina al finestral
darrera xiscla la mare.
De matinada han trucat
la llei una hora assenyala
ara l’estudiant és mort,
n’és mort del truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truca de matinada?
La il·lustració és de Dmitri Ligay.
4 comentaris:
Una cançó que jo escoltava quan la M. del Mar va començar a cantar. És molt representativa d'una època en la qual passaven massa coses tristes...Vaig entrevistar-la en la meva època radiofònica, és una persona que jo vaig trobar força propera.
Besadetes amb cançons,
M. Roser
La versió de la Maria del Mar posa la pell de gallina. També n'existeix una versió molt emocionant del grup "Sabor de Gràcia", podeu escoltar-la aquí: http://www.myspace.com/sabordegracia
podeu veure el vídeo de youtube aquí: http://www.youtube.com/watch?v=jqISYCXiBaU
Pertany al seu disc "La cançó amb rumba" versions rumberes dels clàssics. Us el recomano.
M. Roser, tens unes relacions socials molt, molt interessants. Hauràs de escriure unes "memories" per què serien força importants i molt llegides. Guau, que xulo! Si t'animes m'avises.
Besadetes diumengeres
Matilde, gràcies per la informació. M'he assabentat també que hi ha una versió del grup "mesclat" que desconeixia.
Besadetes :)
Publica un comentari a l'entrada