30.11.09

Faula poètica de Nadal, de Núria Freixa

Volem acabar el mes començant ja a preparar les properes festes de nadal. De poemes nadalenc i nadaletes estarà ple el proper desembre, però no de faules poètiques, com aquesta que ens ha regalat Núria Freixa (moltíssimes gràcies, Núria, no hi teniem cap faula de Nadal) i que volem compartir amb tots vosaltres.
Faula poètica de Nadal

Heu pensat mai que el Nadal
no és tan alegre al corral?

Quan arriba, els pobres galls,
sí que en fa d'escarafalls!

I vosaltres repapats
a la taula ben sentats,
mentre traspassa l'oloreta
de la cuina a la saleta.

Així sol passar sovint
en aquest món que vivim.

Mai la joia sol ser igual
per tothom, quan ve NADAL.

La il·lustració és de Craig Watkins.

V Certamen de Poesia de Krea Expresión Contemporánea: per a joves de 9 a 17 anys


Totes les iniciatives, particulars o institucionals, que vagen encaminades a fomentar la lectura i escriptura de poesia entre els xiquets i joves tenen el nostre recolzament. Per això hui volem comentar-vos la iniciativa que ha tingut Krea Expresión Contemporánea, de la Caja Vital Kutxa, que ha convocat el V Certamen de Poesia, adreçat a xiquets i joves entre 9 i 17 anys. Teniu de plaç per a participar fins el 15 de desembre i està obert sols als joves d' Àlava Burgos, Cantabria, Guadalajara, La Rioja, León, Madrid, Navarra, Salamanca, Toledo, Valladolid i Zaragoza (àmbit d'actuació de Caja Vital Kutxa).
El certamen contempla dos categories, infantils (9 a 13 anys) i juvenils (14 a 17 anys) i premiarà a tres concursants en cadascuna d'elles. El premi als millors serà de 300 euros ('kits' KREA valorats fins a 300 euros). A més, els premiats podran recitar els seus poemes, a l'entrega del guardó, i optaran també a un premi a la millor declamació poètica.
El tema i la versificació estan oberts a la creativitat dels joves poetes, tan sols hi ha que presentar els poemes en A4 i no passar-se'n de 25 línies. Es podran presentar els versos en castellà i euskera. El poema l'enviareu a la seu de KREA Expresión Contemporánea (c/Postas, 17, 01004, Vitoria-Gasteiz), o per e-mail (info@kreared.com ).
Els guardonats i altres poemes que el jurat considere interessants seran publicats per KREA en la seua web i en un llibre recopilatori.
Animeu-se a participar!

29.11.09

El tresor de les endevinalles: llibres d'endevinalles per als més menudets

L'editorial Barcanova té una col·lecció, adreçada als xiquetes i xiquets d'educació infantil, El tresor de les endevinalles, per a descobrir el seu entorn jugant amb el llenguatge i la poesia. Hi té editats 8 títols: Temps d'estiu, Parar taula, La vida al mas, Fem música i juguem, La roba, Els nostres animals, El cos humà i Bestioles.

Les seues autores són Carmen Alcoverro i Laia Martín. Els il·lustradors són diferents per a cada títol. Us recomanem tots els títols de la col·lecció, una bona manera de començar a jugar amb la poesia.

28.11.09

De poesia i poetes infantils



La poesia s'enlaira per les aules, des d'Educació Infantil fins la Universitat. Jugar amb la poesia, llegir poemes, crear-ne... Perquè llegir poemes quasi sense adonar-se'n ens porta a escriure'n. Tenim l'exemple dels alumnes de 2n. de Primària del col·legi Infante Don Felipe de Daimiel, que tenen un blog, Poemicuentos, on podem llegir un grapat de poemes escrits per ells.

Us invitem a llegir-ne dos per a fer un tastet.

Poesia del vampiro vegetariano
Como este vampiro
quiere comer sano
se ha vuelto un vampiro
muy vegetariano.

Ya no chupa sangre
porque está salada,
por eso prefiere
comer ensalada.

Tomates, lechugas,
pepinos pimientos,
porque la hortaliza
es un buen alimento.

Ya no muerde el cuello,
¡vaya disparate!,
ahora solo bebe
zumo de tomate.
*

Pepo no tiene sueño
Pepo Pepino
no tiene sueño
y si no duerme
se hace pequeño.

Pepo Pepino
duerme muy poco
y al levantarse
le duele el coco.

Pepo Pepino
nunca se acuesta
y ya no sabe
ni hacer la resta.

Pepo Pepino
no quiere cama
y no se quiere
poner pijama.

Pepo Pepino
está cansado
y sin sus juegos
hoy se ha quedado.

Pepo Pepino
ya se ha rendido
y una semana
estará dormido.

La il·lustració és de John Schwegel.

27.11.09

Què volen aquesta gent? poema i cançó

Moltes vegades al darrere d'un poema o d'una cançó hi ha molta història, com en aquesta, Què volen aquesta gent?, de Maurici Serrahima (un dels membres de Setze Jutges) i que tan preciosament canta Maria del Mar Bonet. La història és, desgraciadament, real. Ocorregué a la població de Palma, quan la policia de l'època anà a buscar un noi a ca seva de matinada. El noi, veient-se atrapat, es llançà per la finestra i morí.
La narrativa poètica del poema és molt bona. Aprofitem per a ficar el vídeo, amb una traducció al castellà, per a que tothom puga gaudir de la encisadora veu de Maria del Mar Bonet i conèixer el contingut de la lletra.


Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat
són al replà de l’escala
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

El seu fill, que no és aquí?
N’és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromés n’estava.

Dies ha que parla poc
i cada nit s’agitava
li venia un tremolor
talment un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt d’una volada.

Els qui truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina al finestral
darrera xiscla la mare.

De matinada han trucat
la llei una hora assenyala
ara l’estudiant és mort,
n’és mort del truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truca de matinada?

La il·lustració és de Dmitri Ligay.

26.11.09

Primer cant del gall preparant els nadals / Primer canto del gallo preparando las navidades


Encara resta molt de temps d'ací a Nadal, però els carrers i els comerços ja fa setmanes que estan plens d'ornaments nadalencs (acabarem preparant els nadals en el mes de setembre, després de les vacances, quin rotllo més comercial!). Així que volem nosaltres també iniciar aquest calendari nadalenc amb una fantàstica cançoneta, original e inèdita, de Carlos Blanco Sánchez. Gràcies, Carlos, per aquest primer regalet nadalenc.


Kikirikí en Noche Buena,
Ki Kirico en Navidad

La vecina del segundo
muy pronto se despertó
y cantando villancicos
la mañana se pasó;
se pasó, canta que canta,
canta, canta sin parar,
así toda la mañana
hasta la hora de cenar.



Como ayer fue Noche Buena
y estamos en Navidad,
sacó el resto de la cena
que ayer quedó por cenar;
por cenar quedaba gallo,
-¡Pobre gallo!, -pensé yo-
con lo agustito que estaba
cantando así su canción:



ESTRIBILLO:
Kí kirikí,
ki kirikí,
ki kirikí, kirikí, kirikíri;
ki kirikí,
ki kirikí,
ki kirikí, kirikí, kiricó.



Al ritmo de éstas muñeiras
que él, a modo de canción,
cantaba por las mañanas
antes de salir el Sol,
los platos fueron limpiando
y, con suma perfección,
los huesos dejaron limpios...
-¡Pobre gallo!, -pensé yo-.



ESTRIBILLO



El perro de mi vecina,
que es un perro muy glotón,
se comió todos los huesos
y a poco sufre atracón;
atracón con tanto hueso
de un gallo tan presumido
que cantaba cuando el Sol
todavía no había salido.



ESTRIBILLO



No penséis que solo ésto
de éste buen gallo quedó,
pues al llegar NocheVieja
así un disfraz me hice yo;
me hice yo con tanta pluma
que de éste gallo quedó
y así se aprovechó todo:
carne, huesos y plumón.



ESTRIBILLO
En el baile de disfraces
les enseñé la canción,
que en baile de Noche Vieja
bailara hasta Don Simón;
Don Simón con la muñeira
ésta tonada entonó,
tonada que cantó el gallo
antes de salir el Sol:



ESTRIBILLO (Bis)
La il·lustració és de Jonathan Keegan.

25.11.09

Poemes i cançons per aturar la violència de gènere


Cartell contra la Violència de Gènere, de Mundo Gominola (Claudia)

Hui, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, volen donar veu a tantes i tantes dones que amb el seu silenci, amb la seua invisibilitat, han patit i pateixen d'aquesta tara social. Volem fer un crit, ben alt, un "prou", un "mai no més"... , volem que per sempre s'acabe el dolor que milers de dones pateixen a tot el món. Stop a qualsevol tipus de violència i, especialment, a la violència de gèner.


Millor deixar que els poetes i catautors ho diguen en lloc nostre, en català i castellà: Miquel Pujadó, Víctor Manuel i Maram al-Masri.
La reina dels blaus

De molt jove vas somiar,
tot llegint novel·les rosa,
en el teu destí d'esposa,
en l’amor que mai se’n va.
I vingué el teu Príncep Blau,
i se't va endur al seu palau,
un fantàstic entresòl de Cornellà.

La grisor molt aviat
va ofegar el conte de fades
-l’esperança, així que bades,
la podreix la realitat.
Decebuda, vas ‘nar fent,
trampejant l’avorriment,
p'rò el pitjor encara no havia arribat.

Amb l’ajuda d'un precari i
trist treball, i del conyac,
i del seu cervell primari,
el teu príncep embriac
t'oferí com a primícia
a partir d'un cert moment
una mena de carícia
potser massa contundent.

Et va demanar perdó
i vas dir que el perdonaves,
oscil·lant com tantes faves
entre l’amor i la por.
P'rò ni un mes no van trigar
les pallisses a tornar.
No recordes ja quina en fou la raó.

Les veïnes van sentir
tirallongues de mentides
que explicaven les ferides
sense denunciar el botxí.
Si tens un ull de vellut,
és només perquè has caigut...
No s’ho creu ningú, p’rò no hi ha res a dir.

Vas anar a veure la mare
per tenir algú amb qui parlar
i només veure’t la cara
va agafar-te de la mà:
“Per salvar el teu matrimoni
-et va dir-, sigues pacient.
Més val viure amb un dimoni
que un fracàs davant la gent!”

Ara l’home és a l’atur...
Sempre brama com un ase,
no et permet sortir de casa
i, quan mires el futur,
sols veus cops, sols veus dolor,
només veus una presó
i el teu cap estavellant-se contra un mur.

Reps quan torna del carrer
si els cigrons no estan prou tendres,
si la puta del divendres
no la hi ha mamat prou bé.
Reps si goses dir un sol mot,
reps per res i reps per tot,
i de nit et poses bé i l'hi deixes fer.

De vegades, fent bugada,
et sorprens cantussejant
tot plorosa una tonada
de quan eres un infant.
Bessie Smith era la reina
del vell blues i, ara que hi caus,
tu no has tingut gaire feina
per ‘ser la reina dels blaus!

Resignada, ets incapaç
de trobar una altra sortida
que la que ofereix la vida
quan es fon talment el glaç.
Així doncs, fins que la mort
et permeti deixar el port,
sols faràs de sac de boxa i d’escarràs.

Et fa por deixar aquest pis,
et fa por creuar la porta...
Creus que mai seràs prou forta
per mirar de ser feliç.
El món de debò no és lluny:
l’intueixes, p'rò s’esmuny
-de l’Infern estant no es veu bé el Paradís.
Si marxessis, no sabries
on anar i, a més a més,
passarien gaires dies
abans no et localitzés?
La justícia no t’empara.
Altres dones hi han cregut
i potser són lliures ara,
p'rò ficades al taüt!

En el món hi ha moltes naus
amb les veles desinflades,
malvenudes i amarrades
per un tràgic joc de daus.
Sovint miren l’horitzó,
imaginant la cançó
que els farà oblidar algun dia el blues dels blaus.



Cartell contra la violència de gènere, de Cubo Diseño

El Club de las mujeres muertas
(Víctor Manuel)

A las que se rebelan, no se callan,
las humildes y las mansas;
las que imaginan cosas imposibles,
el derecho a ser felices;
a las que viven solas, pisoteadas,
las que ya no esperan nada;
a las desamparadas, olvidadas,
las que caen y se levantan...




Cuántas vidas humilladas,
cuántas lágrimas calladas,
lo más triste es la tristeza,
en el club de las mujeres muertas.

A veces porque miran, porque callan,
porque piensan se delatan;
a veces porque cuentan, porque lloran
o porque no entienden nada;
hay quien perdona todo a quien las mata,
por un beso, una mirada;
hay quien lo espera todo de quien ama
y no pierde la esperanza...



Cuántas vidas humilladas,
cuántas lágrimas calladas,
lo más triste es la tristeza,
en el club de las mujeres muertas.



Quemadas, arrastradas por los pelos,
torturadas, devastadas,
violadas legalmente, apuñaladas,
algún juez las mira y pasa.
Dicen que tienen celos y se nublan,
que no saben lo que hicieron
y cuando beben dicen no ser ellos,
"yo soy yo más este infierno".
Cuántas vidas humilladas,
cuántas lágrimas calladas,
lo más triste es la tristeza,
en el club de las mujeres muertas.



Cartell contra la violència de gènere, d'Isidro Ferrer

Mujeres
(Maram Al-Masri, traducció de Rafael Ortega)

Las mujeres como yo
no saben hablar;
la palabra se les clava en la garganta
como una espina,
y prefieren tragársela:
Las mujeres como yo
sólo saben llorar,
su remiso llanto
de repente
mana
como
una vena cortada.
Las mujeres como yo
reciben las bofetadas
sin atreverse a devolverlas.
Tiemblan
de cólera
contenida.
Leonas enjauladas,
las mujeres como yo
sueñan…con la libertad.

24.11.09

Hijos de la luz y de la sombra: nou disc de Joan Manuel Serrat en homenatge a Miguel Hernández


Ha sortit a la llum un nou disc de Joan Manuel Serrat, Hijos de la luz y de la sombra, encetan les commemoracions que es celebraran en 2010 sobre el naixement del gran poeta oriolà Miguel Hernández.

El CD inclou 13 temes nous, que fins ara no havia gravat cap artista, poemes musicats. Tomo el título de un tríptico de poemas amorosos del poeta de Orihuela que los estudiosos sitúan en lo más alto de su obra. Aquest poema, escrit en 1937, està dedicat al seu fill Manuel Ramón, que va morir als pocs mesos de nàixer.

Entre els poemes podem trobar La palmera levantina, Ay del ay por el ay, El silbo del dale, Las abarcas desiertas o Tus cartas son un vino, a més de poemes sobre la Guerra Civil com Canción del esposo soldado, El hambre i un homenatge als brigadistes internacional que van lluitar en Espanya, Canción. A l'homenatge s'han afegit un grup de cineastes com Isabel Coixet, Manuel Gutiérrez Aragón, José Luis Cuerda, Jaime Chávarri, Sergio Cabrera, Javier Mariscal i Montxo Armendáriz, entre altres, i de cada cançó s'ha fet un vídeo.

Una excel·lent manera de donar-li un homenatge a Miguel Hernàndez: ficant música, imatge i veu a la seua poesia. Ens resta el nostre homenatge personal: llegir la seua obra i difondre-la als lectors. Per això, per a donar a conèixer els seus poemes, us recomanem un llibre, El silbo del dale, que acaba d'editar Edelvives. Una antologia adreçada als xavals (i també als adults, personalment m'agrada molt tota la col·lecció de poesia que està publicant Edelvives) que ens ajudarà a difondre la seua poesia.

22.11.09

Un mar, necessito un mar... tot un mar per a plorar: poema de Francisca Aguirre

Testigo de excepción
(Francisca Aguirre)

Un mar, un mar es lo que necesito.
Un mar y no otra cosa, no otra cosa.
Lo demás es pequeño, insuficiente, pobre.
Un mar, un mar es lo que necesito.
No una montaña, un río, un cielo.
No. Nada, nada,
únicamente un mar.
Tampoco quiero flores, manos,
ni un corazón que me consuele.
No quiero un corazón
a cambio de otro corazón.
No quiero que me hablen de amor
a cambio del amor.
Yo sólo quiero un mar:
yo sólo necesito un mar.
Un agua de distancia,
un agua que no escape,
un agua misericordiosa
en que lavar mi corazón
y dejarlo a su orilla
para que sea empujado por sus olas,
lamido por su lengua de sal
que cicatriza heridas.
Un mar, un mar del que ser cómplice.
Un mar al que contarle todo.
Un mar, creedme, necesito un mar,
un mar donde llorar a mares
y que nadie lo note.

La il·lustració és de Juana Martínez Neal.

20.11.09

BOEK: poesia visual

Obsesión numérica, de Carmen Peralto

Us recomanem gaudir de la lectura dels poemes visuals que pertanyen al llibre Obras de Poesia Visual, mail art y arte experimental, BOEK 861, que molt amablement ha penjat Edu Barbero. Molt interessant! Cal fomentar la poesia visual, que de vegades és la gran desconeguda entre la gent jove.

18.11.09

Juegos y canciones populares para Educación Infantil



De vegades són les pròpies editorials les que lliurement pengen llibres o recopilatoris a la web i cal aprofitar-se'n d'aquest material. Hui us volem recomanar, per als pares i mestres de xiquets menudets, Juegos y canciones populares. Educación Infantil (Materiales y recursos didácticos), que ha penjat l'editorial Everest.

Podem trobar:

-Juegos infantiles
-Retahílas
-Para echar a suertes
-Nanas y canciones para mecer a los muñecos
-Canciones de corro
-Canciones para saltar a la comba
-Canciones para acompañar con mímica
-Poemas
-Adivinanzas
-Trabalenguas
-Refranes y greguerías

Una documentació interessant per a tenir sempre a mà. D'aquest lloc hem copiat el poema de Gloria Fuertes, Versos de la madre.
.
Versos de la madre
(Gloria Fuertes)

Cierra los ojitos,
mi niño de nieve.
Si tú no los cierras,
el sueño no viene.

Arriba, en las nubes,
las estrellas duermen;
y abajo, en el mar,
ya sueñan los peces.

Mi niño travieso,
mi niño no duerme.
Pájaros dormidos,
el viento los mece.

Con sueño, tu sueño
sobre ti se extiende.
Ángel de su guarda,
dime lo que tiene.

Que venga la luna
que a la estrella mece:
que este niño tuyo
lucero parece.

La il·lustració és de Tosya.

17.11.09

Bolets i boletaires: poemes de la tardor

Añadir imagen

És temps de bolets, Mummm, que bons. La sortida per a recollir-los ja és tot un plaer i després cuinar-los i menjar-se'ls... encara millor. Acompanyen l'àpat amb poemes dels bolets, de la ploma de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel. Omplim la cistella de bolets i versos.

Mirar i no tocar
(Isabel Barriel)

Amanita muscaria,
llar de follets.
Harmonia colorida.
*
 
Un cistells ple de bolets
(Isabel Barriel)
Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs
amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics
per menjar-ne a la vesprada.
*
Amanita
(Isabel Barriel)
Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.


La il·lustració és de Victoria Kirdy.

16.11.09

Poesía AsomBROSSA (o juegos de ilusionismo verbal): article



Hui us volem recomanar un interessant article sobre la poesia d'un gran escriptor i artista, Joan Brossa. L'article, Poesía AsomBROSSA ( o juegos de ilusionismo verbal), és de Carmen Valcárcel, de la Universitat Autònoma de Madrid. Ens pot ajudar a comprendre millor la poesia de Joan Brossa, molt lúdica, i la seua aplicació a les aules.


Finestra,
tres fulles de clavell.
Obertura practicada a la paret,
dues branques de morera.
Per donar entrada,
una fulla d'heura.
A la llum i a l'aire,
una branca de gerani.

*
Ventana,
tres hojas de clavel.
Abertura practicada en la pared,
dos ramas de morera.
Para dar paso,
una hoja de hiedra.
A la luz y al aire,
un esqueje de geranio.

(Joan Brossa)


La il·lustració és d'Emanuele Luzzati.

15.11.09

Versos piratas, piratas en verso: llibre de poesia




De pirates i versos en sabem un grapat, però segur que no coneixeu el versos d'aquest llibre: Versos piratas, piratas en verso, d'Ana Alonso i amb il·lustracions de Jordi Vila Declòs, de l'editorial Anaya Infantil y Juvenil.

El llibre és un manual del perfecte pirata, en vers, per a que els poemes solquen pel mar com els seus vaixells. Que fer per a ser un autèntic pirata, com vestir-se, portar la barba, tenir animals de companyia, vaixells, armes... Versos amb molta ironia, jugant amb les paraules i l'humor, emprant tècniques poètiques diferents, el que converteix la seua lectura en un autèntic plaer pirateril.

Podeu llegir alguns versos punxant ací, per tal de que se n'adoneu del que estem parlant. És un molt bon regal per aquests Nadals. Us el recomanem.

I així comença el llibre...

Como hacerse pirata
(Ana Alonso)

Para ser un buen pirata
hacen falta los siguientes
ingredientes:
lo primero, una bandera

bucanera
con huesos y calavera.

Lo segundo, un mapa grande

del mundo
con los nombres principa
les
de los mares tropicales

y las islas de corales.


Lo tercero,
un velero;
porque una lancha a motor
para la piratería

resulta mucho peor.


Lo cuarto,

un catalejo
de piel
de lagarto.

Lo quinto, una espada al cinto.

Lo sexto, un libro de texto

que explique en claro lenguaje

cómo hacer un abordaje.


Lo séptimo,

una botella de ron

(que no le falte el tapón).


Lo octavo, un parche en el ojo

y un pañuelo de lunares

rojo.

Lo noveno, un cofre lleno

de oro.


Y lo décimo, un buen loro
que pueda aprender hablar,

y que te sepa imitar.


Si reúnes estas cosas

llevarás a cabo hazañas
famosas;

¡o al menos disfrutarás

de la sal y de la brisa,

y de muchas cosas más!

14.11.09

Poesía de miedo, de l'editorial Olifante

Resultat del IV certamen de Poesía de Miedo 2009, és el llibre Poesía de miedo, una nova edició de Papeles del Trasmoz de la editorial Olifante, Ediciones de Poesía.

Els poetes guardonats aquest any són:

-Primer premi: Manuel Martínez Forega, El dolor de la luz
-Premi del públic: José Javier Alfaro Calvo, Miguel Ángel Marín Uriol, Dolan Mor i Marian Raméntol.

El tema de la por els encanta als joves lectors, així que podem aprofitar per a fomentar la poesia amb aquest tema. Qualsevol camí ens porta a la poesia.


13.11.09

Poesía de Caperucita Roja / Poesia de Caputxeta Roja



Tal vegada la Caputxeta Roja siga un dels contes més universals. El conte també ha passat a vers: Caperucita Roja, de Gabriela Mistral, Lo que dicen ahora, de Javier Villegas. Les seues versions il·lustrades també són molt interessants (doneu-li una ullada a la col·lecció de caputxetes que anem ficant a l'altre blog que editem, Pinzellades al món).

Ara us invitem a llegir una altra poesia sobre aquest meravellos personatge, Caputxeta / Caperucita, que comparteix estrellat amb el llop ferotge.

Caperucita
(Francisco Villaespesa)

-Caperucita, la más pequeña de mis amigas.
¿en dónde está?

-Al viejo bosque se fue por leña, por leña seca,
para amasar.

-Caperucita, di, ¿no ha venido?

¿Cómo tan tarde no regresó?

-Tras ella, todos al bosque han ido,
pero ninguno se la encontró.
-Decidme, niños, ¿qué es lo que pasa?

¿Qué mala nueva llegó a la casa?

¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos lloros?
¿Caperucita no regresó?
-Sólo trajeron sus zapatitos...
¡Dicen que un lobo se la comió!...



La il·lustració és de Céline Meisser.

12.11.09

Poesia a la tardor, acompanyant la caiguda de les fulles

La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se'n, i la poesia dona veu al seu silenci, suament, com el caure de les fulles. Ja sabeu, donem pas al versos de la tardor per poetitzar aquesta estació.
Poema de tardor
Lentament la vida del dia s’escurça,
el Sol aviat s’amaga trist i plorós,
rellisca la claror, s’adorm la natura
i amb dolcesa ens estima la fredor.
Se sent encara el remor dels cants,
d’uns ocells que al cau s’amaguen.
Les fulles dansen el seu últim ball,
tremoloses del arbre cauen cansades.
El bosc es torna de tebi color d’or,
honorant a la tardor que avança ferma,
desapareix la calor s’entristeix el cor,
la gent s’amaga, es renova la terra.
L’arbre ha contemplat la vida bullir,
ara seguint com cada any el destí,
fulles famolenques, sembla morir,
lluint les seves branques sempre eternes.

La il·lustració és de Faby Art.

Paraules amagades, llibre d'endevinalles


Paraules amagades és un llibre d'endevinalles de Montse Ginesta i il·lustrat per Carole Edet. El llibre està editat per Barcanova.

Hi ha molts llibres d'endevinalles, per a xiquets i joves, i l'originalitat d'aquest llibre és que són tot endevinalles d'objectes quotidians. Les il·lustracions arrodoneixen aquestes propostes de joc poètic. Molt bones. El llibre pertany a la col·lecció Mots vius, llibrets que en cadascun d'ells ens proposen un nou camí per a descobrir i jugar amb el llenguatge (Paraules sonores, Paraules entremaliades, Paraules Figurades)



11.11.09

La balada del bes: poema d'amor de Joan Maragall



La balada del bes
(Joan Maragall)

Al temps de les rondalles,
al temps dels trovadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia,
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d'amant.
Un trobadô una volta
s'hi acosta gentilment,
li dóna un bes als llavis
i fuig d'alli rabent.




Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.
Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mar d'amor:
-El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
prô diu que al món tot passa,
pot ser ja em passarà.-
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
-Això és engany, donzella,
no passa tot el món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal,
prô el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal;
ens desfarem nosaltres,
vindrà l'oblit; prô el bes
ni vós ni jo, donzella,
l'oblidarem mai més.-

El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.


Les il·lustracions són de Jenny M.

10.11.09

Poesia infantil i juvenil: blog del dia a 3cat24.cat


Quina alegria!!! Hui ha sortit el blog, amb el post dels tirallongues, a 3cat24.cat. D'això se'n diu una grandíssima publicitat, doncs és un dels espais més escoltats. M'he assabentat gràcies a una molt amable carta -e-mail- de Marina Messeguer (salutacions des de Cocentaina, Marina).

Aquest espai de blogs té la intenció de potenciar i donar aconèixer la blogosfera catalana. De dilluns a divendres recomanen un blog, dedicat a diverses temàtiques.

Gràcies a les recomanacions dels mateixos bloguers, que recomanen altres blogs que acostumen a seguir, i amb la intenció de crear xarxa, anem seguint la pista a l'ampli món de la producció en català a internet.

Els donem les gràcies (hi a qui ens ha recomanat) i els agraïm, sobretot, el suport publicitari que ens han donat per tal de difondre la poesia. Ens sembla interessant que els mitjans de comunicació es fagen ressó de les xarxes socials.

Tirallongues per a jugar amb la poesia / Retahilas para jugar con la poesía



El joc és el millor inici per a començar a endinçar-se en la poesia. Abans, amb els jocs de carrer, es jugava emprant la poesia sense adonar-se'n. Es botava cantant, es saltava a la corda cantant, es corria cantant, es... i sempre en cada joc hi ha via un poema o una canço que ens acompanyava. Ara, com que el carrer ja no és un lloc de jocs (llevat dels pobles més menuts), cal recuperar aquestes cançonetes, que formen part del nostre folklore, en castellà, català, galleg, euskera, bable,...

Les tirallongues / retahílas són molt divertides i lúdiques. Sempre jugant amb el llenguatge poètic, hui us invitem a llegir-ne un grapat:

¿Dónde?
—¿Dónde?—
En la casa del conde
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas
y que te ponga otras más viejas.

—¿Dónde?—
En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
*
Peu, polidó
Peu, polidó, de la Margarideta
Peu, polidó, de la Margaridó.
Li tocarem la mà a la Margarideta,
li tocarem la mà a la Margaridó.
Li tocarem el peu,...
(el cap, la panxa, el nas,...)
*
Paso, pasoPaso, paso,
que mañana me caso
con un payaso
vestido de raso.
*
¿Qué pasa?
—¿Qué pasa?—
La saliva por la garganta,
el tren por la vía
y el brazo por la manga.
—¿Qué pasa?—
Un burro por tu casa.
—¿Que pasa?—
La bandera por tu casa.
—Por la mía ya pasó.—
Y en la mía se quedó.
*
Barbarum
Allà a l’Etiopia hi havia un rascallum.
Tenia una gran barba
li deien Barbarum.
Barbarum, (6)
Se’n va anar a la guerra
jugant al pim, pam, pum,
En veure’l tots cridaven:
mireu en Barbarum!
*
Tenía una paloma
Tenía una paloma,
punto y coma,
pero ya se ha ido,
punto y seguido.
Se fue a Marte,
punto y aparte.
Era un animal
muy sensacional.
Punto y final.
*
El mosquit
Un mosquit eixerit,
si has badat,
t’ha picat!
Ui, ui, ai, ai,
ui, ui, ai!

La il·lustració és d'Alê Abreu.

9.11.09

Els mesos de l'any: llibre amb informació i poesia per als més menuts

L'editorial La Galera ha publicat un llibre per als més menudets, a cavall entre un llibre d'informació i de folklore: Els mesos de l'any. És excel·lent per a que els xiquets aprenguen les dites, cançonetes infantils, refranys, endevinalles i poemes de cada mes. A més, de una informació molt acurada per a la seua edat, sobre el clima, els fruits, el canvi en el pasisatge,... de cada estació.

Informant-se i poetitzant! Us llibre molt recomanable.

8.11.09

Recopilació de Cançons de la Tardor: Calendari de Tardor, d'Àngel Dabàn



A mes de les poesies podem aprofitar el temps de tardor per a recitar i cantar. Cançons infantils de la tardor, una ecel·lent recopilació que ha fet Àngel Dabàn. Podem llegir la lletra (el que fa que la cançó també ens serveix per a recitar) i escoltar-la amb la seua veu. Felicitem públicament a Àngel per la tasca que està realitzant, una difusió poètica molt interessant que molt amablement comparteix.

Us fiquem ací una de les cançonetes, Calendari de tardor.

Calendari de Tardor(Popular polonesa, adapt.: M. Martorell)
Setembre que ens portes
de nou la tardor,
tu deixes els boscos
pel brau caçador.

Collim bones pomes
que tu has madurat;
hem fet la verema
i el camp hem llaurat.

Octubre que daures
el bosc que era verd,
el cup i la bóta
de vi ens has omplert.

T'enduus l'oreneta
molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana
tu has fet coronar.

Novembre que plores
tot regant els camps
bolets i castanyes
duus a xics i grans.

El dia s'escurça,
se'n va Sant Martí,
les fulles ja caue
nel fred és aquí.

Desembre que arribes
amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes
fa el cim més suau.

L'anyada s'acaba,
t'enduus la tardor;
però amb tu torna sempre
el Nadal del Senyor.

La il·lustració és de Junaida.

7.11.09

Oración bancaria: poesia satírica per combatre la crisi

En aquests temps de crisi econòmica va bé un poc de poesia, i si té humor encara millor. Us recomanem que llegiu aquesta oració bancaria, una pregària satírica amb molta actualitat.

Oración bancaria
(Jacinto Delebre Garea)
Dinero nuestro
que estás en el crédito,
contabilizado sea tu rédito.

Venga a nosotros tu solvencia.

Hágase tu voluntad
así en la bolsa como en el comercio.

El interés nuestro de cada día
reintégranoslo hoy.

Perdónanos nuestras deudas,
aunque, lógicamente, nosotros
persigamos a nuestros deudores.

No nos dejes caer en la devaluación
y líbranos de la caridad.

Amén.

6.11.09

Adivinanzas infantiles / Endevinalles infantils


Ja hem xerrat moltes vegades de les endevinalles, de la seua vessant lúdica, del seu joc poètic. Hui us volem recomanar que llisgau les endevinalles que han realitzats els xiquets de segon d'Educació Primària en la biblioteca de Peñaranda de Bracamonte: Adivina... adivinanzas.

Podem llegir la metodologia de l'activitat realitzada al voltant de les endevinalles i els seus resultats. Aquests són un exemple:

Anda, corre y salta y no tiene pies
va de mano en mano y no tiene manos
tiene cara de sandía y no tiene tía
le quiere el niño y el mayor y no tiene corazón

(balón)

*
¿Cuál es el animal
que siempre llega al final?

(delfín)

*
Soy liso y llano en extremo
y aunque me falte la voz
respondo al que me consulta
sin agravios ni favor

(espejo)

*

No existe, pero cuando existía
llevaba la sábana de la abuela y la vela de la tía.
Sólo salía de noche, nunca salía de día.

(fantasma)

*

Abrazado a sus caderas
y rascándole el ombligo
juntamos nuestras cabezas
y ella me canta al oído

(guitarra)

*

Antes de nacer la madre,
ya anda el hijo por la calle

(humo)

*
En medio de la pradera
un poste va a la carrera.

(jirafa)

*
Si lo llamas, se va

(silencio)

*
Si la dejamos, se pasa
si la vendemos, se pesa
si se hace vino, se pisa
si la dejamos, se posa

(uva)

*
Vuela sin alas, silba sin boca,
pega sin manos y no se toca

(viento)

S'animeu a fer-ne vosaltres?

5.11.09

Què opineu sobre els premis de poesia? / Qué opináis sobre los premios de poesía?

En aquest apartat de "poetiqüestionari", aquest mes volem que comenteu sobre un tema que sempre està d'actualitat: el premis literaris. Hi ha molts, molts, molts... en diferents llengües, gèneres literaris... Què opineu? Els premis de poesia són la ventafocs dels premis literaris? Us semblen interessants per a donar a conèixer una obra o un autor? Penseu que estan preparats per endavant? Cal llegir les bases amb lupa? Estan ben finançats? Els premis de literatura infantil estan prou reconeguts? És important, a posteriori, que l'obra s'edite i es dinfonga com cal? Caldria que hi haguera més premis de poesia infantil i/o juvenil? És difícil assabentar-se de la seua convocatòria? ...?
Que us sembla si xerrem un poc i ens doneu la vostra opinió i ens conteu la vostra experiència?
La il·lustració és de Free People Fashion.