3.3.09

Satoko Tamura, poesia entre orient i occident


Satoko Tamura (Japón, 1947) és una poetessa japonesa amb una gran sensibilitat. Moltes vegades li donem l'esquema a orient pel total desconeixement de la seua cultura. També les dones, al Japò, escriuen magnífics poemes, haikus, que res tenen que envejar als versos dels poetes. A més, amb el valor afegit de parlar-nos de temes molt femenins des d'una mira de dona. Llegir aquest magnífic poema, Lactancia, i escolteu-lo! Magnífic. Un plaer donar-li la benvinguda a la veu de les dones des del sol poenent.

Lactancia
(Satoko Tamura-Traducció de l'autora)
Como te dio hambre, te despertaste buscando el pezón;
como los pechos se colmaron, se despertaron buscándote
y la madre en la cama se levanta y te toma en sus brazos.

A la medianoche
una nieve de flores firmemente abiertas
tus mejillas junto a mis pechos, la blusa desabotonada,
están heladas, sufrientes,
los párpados bajos
se han colmado de lágrimas
que iluminan como portátiles
lámparas de papel.

¿Huele a hierba la leche?
¿Te he dejado satisfecho?
¿Flotas ya en el sueño?

Tu sueño nunca se caerá
porque lo sostengo con brazos de madre.

Madre e hijo
nos calentamos con la frescura
y el calor de la vida
y vamos subrepticiamente
por las noches en que vienen los diablos.








La il·lustració és de June Leeloo.

8 comentaris:

Annabel ha dit...

Oh, moltes grácies perquè a esta poeta no la coneixia.
De fet crec que mai no he llegit cap poeta japonesa...
Esta vesprada li'n dedicaré temps.

B7s.

Annabel ha dit...

Sàlvia, no acabe de vore el video. Te'l prenc per al meu bloc. Gràcies de nou perquè eres una porta oberta a la sensibilitat.

Annabel ha dit...

Ains, volia dir "acabe de"...

Evaristo ha dit...

Gracias por darnos a conocer poetas que no conocíamos.
Envio un correo con un link a esta entrada a mis alumnas lectoras, que comenzaron el curso con Kyoichi Katayama, que algunas están leyendo "Kafka en la orilla" de Murakami y que son apasionadas comedoras de ramen.

Anònim ha dit...

Gracias. Lola:)

Sàlvia ha dit...

Annabel, espero que pugues haver acabat de veure el vídeo.

Besadetes, poeta.

Sàlvia ha dit...

Evaristo, tens un alumnat "chapeau", quin goig; per a que després diguen que els joves no lligen.

M'encanta que el post t'hagi estat útil.

Bon cap de setmana

Sàlvia ha dit...

Lola, gràcies per visitar el blog; espero que no siga la última vegada.
Besadetes