Exposició de poesia i ceràmica en Granada: poemes d'Elena Martí Vivaldi

Los tres de la mano.

¿Son niños?

No, pájaros.

Los tres, dulce trino.

¿Pájaros?

No, niños.

Del llibre d'Elena Martí Vivaldi, Niños van y pájaros, reeditat per l' Instituto Alhambra de Granada i la Associació de Pares d'Alumnes "Torres Bermejas" de dit centre escolar, dintre de la colecció Espada de Luz.

Art, poesia de l'art, art de poesia, poesia feta d'art, art des de la poesia... i així un no acabar mai, tot per a recomanar-vos que visiteu l'exposició que hi ha muntada a l' hotel El ladrón del Agua -inspirat el seu nom en un dels poemes de Juan Ramón Jiménez-, en Granada, sobre la poesia d'Elena Martín Vivaldi. El que podem veure i gaudir en aquesta exposició és la plasmació en ceràmica d'alguns dels poemes de la gran poetessa granadina Elena Martí.

El títol de l'exposició és La lluvia son palabras ocultas en los sueños, i són cinc artistes els que han donat forma i colorit als poemes: Susan Hart, Antonio Martínez, Esperanza Romero, Miguel Carini i Agustín Ruiz de Almodóvar. Podem fer la visita des del 26 de març fins el 4 de maig, de 18 a 20:30 hores.

Una idea original, innovadora i poètica. Caldrà visitar l'exposició i aprofitar per llegir la poesia d'Elena Martí Vivaldi. Caldrà anar!

La il·lustració és Clotilde Perrin.

La màgia del teatre, poesia infantil per al Dia Mundial del Teatre

Per tal de celebrar el Dia Mundial del Teatre (el proper 27 de març), des d'aquest raconet de poesia infantil i juvenil, volem donar-li un fort reconeixement i un gran aplaudiment a tota la gent que d'una o altra manera, directa o indirèctament, ens fa particip de la seua màgia. Una màgia en la que també cal endinsar als xiquets i xiquetes per a contagiar-los des de ben menudets. Cal anar al teatre, gaudir en directe de les representacions.

Us regalem una poesia infantil sobre el teatre i la seua màgia.

La màgia del teatre

(Sàlvia del Berri)

¡Amunt el teló

i que comenci la funció!

El públic està preparat

per a veure teatre versificat.

Les xiquetes i els xiquets

a la butaca no paren quiets.

S'alça el teló

i un món de meravelles

ens espera a la funció.

Hi ha gats llepaplats

disfressats de rentaplats

i formigues amb pigues

carregant unes figues.

Apareix per damunt el sol

penjant d'un fil al trespol,

seguit d'un cor d'estrelles

que hi fan meravelles.

Arraulit en un cantó

plora un robot de llautó

perquè ha perdut el paper

i ara no sap que fer.

El director mira estupefacte

esglaiat per l'impacte.

¿Què fer?

¿Què dir?

Silenci.

Ni una mosca,

ni un sospir

Tothom quiet!

Però el públic arranca ràpid

amb un aplaudiment intrèpid.

El director surt a escena

i saluda amb els actors

tots sumant una centena.

Ara el robot ja riu

amb somriue electriu.

La funció s'ha acabat

malgrat el text inacabat

i tot mal recitat.

Però al cors dels xiquets,

guardada en sarronets,

resta la màgia

que contagia...

¡La màgia del teatre!

La il·lustració és de Mara Cárdenas.

Faules en vers / Fábulas en verso

El món de les faules també està versificat. Ja sabeu que les faules són relats breus escrits en prosa o en vers, on els protagonistes solen ser animals que parlen. La faula s'escriu amb la finalitat d'educar, per això porten la "moral" -moraleja- , que sol estar al final del text o en els últims versos, però també pot estar al principi, enmig o al mateix contingut de l'escrit. Alguns dels escriptors més coneguts i famosos que escriuen faules són: Esopo, La Fontaine, Samaniego i Hartzenbusch .

De vegades la lectura de les faules sol rebutjar-se per la càrrega moral que porten. És una hipocresia, doncs la literatura infantil i juvenil actual està plena de llibres "políticament correctes" que es solen donar com a temes transversals en el curriculum escolar; llibres amb una qualitat literària prou dolenta. Mentre que la faula, en sí mateix, comporta un ensenyament, una didàctica pensada ja per a que, mitjançant la seua lectura, el lector puga bestraure les seues conclusions.

Podem llegir les faules en vers de Juan Eugenio Hartzenbusch al portal de Cervantes Virtual. Hi ha un bon grapat i podem fer una tria sota diferents punts de vista que ens puguen interessar, personalment o per a llegir a l'aula.

Los caracoles.
Fábula XLI

(Juan Eugenio Hartzenbusch )

Dos caracoles un día
tuvieron fuerte quimera
sobre quién mayor carrera
en menos tiempo daría.
Una rana les decía:
Yo he llegado a sospechar
que sois ambos a la par
algo duros de mover;
antes de echar a correr,
mirad si podéis andar.

La il·lustració és d'Henri Matisse.

Voy a contar un cuento, poesia infantil de María Elena Walsh

VOY A CONTAR UN CUENTO

(María Elena Walsh)

Voy a contar un cuento.

A la una, a las dos y a las tres:

Había una vez.

¿Cómo sigue después?

Ya sé, ya sé.

Había una casita,

una casita que.

Me olvidé.

Una casita blanca,

eso es,

donde vivía uno

que creo era el Marqués.

El Marqués era malo,

le pegó con un palo

ah... No, el Marqués no fue.

Me equivoqué.

No importa. Sigo. Un día

llegó la policía.

No, porque no había.

Llegó nada más que él,

montado en un corcel

que andaba muy ligero.

Y había un jardinero

que era muy bueno, pero.

Después pasaba algo

que no recuerdo bien.

Quizá pasaba el tren.

Pero lejos de allí,

la Reina en el Palacio

jugaba al ta te ti,

y dijo varias cosas

que no las entendí.

Y entoncesme perdí.

Ah, vino la Princesa

vestida de organdí.Sí.

Vino la Princesa.

Seguro que era así.

La Reina preguntole,

no sé qué preguntó,

y la Princesa, triste

le contestó que no.

Porque la Princesita

quería que el Marqués

se casara con ella

de una buena vez.

No, no, así no era,

era al revés.

La cuestión es que un día,

la Reina que venía

dio un paso para atrás.

No me acuerdo más.

Ah, sí, la Reina dijo:

-Hijita, ven acá.

Y entonces no sé quién.

Mejor que acabe ya.

Creo que a mí también

me llama mi mamá.

La il·lustració és d' Alexander Jansson.

Marina d'ombra, poema de Gonzalo García

L'amic i poeta Gonzalo García ens ha enviat un preciós poema descriptiu i ple de sentiments per tal de celebrar el Dia Mundial de la poesia (moltes gràcies, Gonzalo). Gonzalo és un poeta amb molta diversitat de tècniques i un ampli registre de temes; poemes per a xiquets i pr adults, poemes amb molta qualitat al continent i el contingut. Podem llegir més poemes seus al magnífic blog que hi té, Darabuc.

MARINA D'OMBRA

(Gonzalo García)

Vinc de les fonts de Mura
pel Pla dels Codolosos.
A l’Alzina del Vent,
puc triar si segueixo
camí del monestir, per Estenalles,
o baixo de nou cap al pla.
Diu que de Sant Llorenç, en dies clars,
es veu el mar.
Però enlloc com des d’aquí, dessota
la vella i gran alzina,
amb els ulls clucs.

La il·lustració és de Didi Grau.

Haz rodar una poesia: llibre de poesia en suport paper i digital

El projecte Gira Poema ja està enlairant els seus versos. Varem parlar del projecte en un article d'aquest blog a principis de mes. La coordinadora del projecte és Nat Gaete -Xile- i el disseny del logotip és d'Agustín Calvo, com podem veure en l'anterior post. Poetes de poemas de Xile, Uruguai, Espanya, Argentina, Veneçuela, Mèxic, Colombia, Perú, El Salvador, República Dominicana, Panamà, Equador, Costa Rica, Canadà, EstatsUnits, Italia i Brasil han participat en el projecte.

Podem llegir els poemes de tots els participants, en format pdf., punxant ací. Haz rodar una poesia. Poemario Gira Poema és el títol del llibre que serà alliberat per molts indrets. D'aquest llibre digital hem copiat tres poemes.

A SER VERSO
(Isabel Barriel - Espanya)
Como la lluvia cae del cielo
fluyen las palabras, son destello,
ordenan las ideas hechas verbo
reducen emociones a ser verso.
Y un crisol las deposita en el cerebro,
les da voz cada vez que quieren ser,
cantan, hablan, bailan al través,
danzan del derecho y del revés,
modifican, planifican, rectifican lo que ves
y componen los poemas,
ellas mismas son emblemas,
surgen limpias, son origen del saber.
Subliman lo craso,
exaltan lo escaso,
reducen fracasos,
rezuman poder.

ÚLTIMA VERSIÓN DE PRÍNCIPE
(Nohora Viviana Cardona Núñez - Colombia)
Yo quiero un príncipe más sensible
que azul,
El color es lo de menos,
que mate los dragones ancestrales
con la espada de mis sueños.
Que se coma a pedacitos
mi boca manzana,
que incendie de mariposas rojas mi vientre,
que olvide las brújulas
entre mi bosque de trigo reventado.
No importa que sea distinto de azul,
tampoco yo soy rosada.

DISTINTO
(Mario González – Veneçuela)
Si te envuelven historias
De perlas y piratas
y puedes ver en casa
orquídeas y bromelias,
dan ganas por momentos
de ser un poco loco.
De no ser siempre igual.
De asirse de un madero
al mar de las antillas
y soñar que no es lunes.
Que ya no existen más.
Por dios qué maravilla!
tan solo por un día,
sentirse que uno es otro
y que el otro, ese día,
dejó de ser igual.

Les il·lustracions són d'Annie Wilkinson.

Gira Poema, poema visual d'Agustín Calvo

Poesia, un poema de Pedro Villar per al Dia de la Poesia

Sobre la Tierra, antes que la escritura

y la imprenta,existió la poesia. Pablo Neruda

I nosaltres també volem celebrar aquest dia amb un poema inèdit i original de l'amic poeta Pedro Villar, que especialment en ha regalat per aquest Dia Mundial de la Poesia.

Poesia

(Pedro Villar)

Vino callada,
como sombra de sueños,
como luz encendida,
como canto del alba,
la poesía.

La il·lustració és de Bryn Barnard.

Dia Mundial de la Poesia 2008: un poema en moltes llengües

Hui és el Dia Mundial de la Poesia i en aquest blog, és clar, ho hem de celebrar. Amb aquest motiu s'ha editat un opuscle amb un poema inèdit de Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) , titolat La poesia, que està traduït a 24 llengües i que fa uns dies es distribueix a través dels mitjans de comunicació. La iniciativa parteix de la Institució dels Lletres Catalanes i el centre UNESCO de Catalunya. Aplaudim aquesta iniciativa poètica i multilingüe.

Els idiomes en els quals es pot llegir el poema de Piera són les llengües oficials de Catalunya, d'Espanya i les més habituals entre els nous ciutadans de l'Estat. Així, el poema s'ha traduït a l'asturià, aranès, búlgar, japonès, mandé, soninke, urdú, rus, àrab, romanès i portuguès, entre d'altres llengües. Podeu llegir tot l'opuscle amb el poema en els diferents llengües punxant ací.

Piera ha cedit per a aquesta acció 'La poesia', escrita originalment en català, i que també es difondrà a les commemoracions que es faran aquest any al marc de l'Any Internacional de les Llengües, proclamat per la UNESCO, i l'Any Europeu del Diàleg Intercultural, instituït per la Comissió Europea.

La poesia

(Josep Piera)

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

Poemes religiosos: poesia en Setmana Santa

Aquest any la primavera ha entrat amb olor d'espelmes i de flors -coincidència rara-. Les primeres clarors de la primavera s'ajunten amb els colors dels caputxins, penitents que invaeixen els carrers a ritme de trompeta i tambor que anunciar i gaudir de la Setmana Santa als nostres carrers.

La Semana Santa també té la seua poesia, reflectida sobretot en les saetes. A pas de processó, pels carrers silenciosos, sonen els cants de les saetes, expressió del nostre folklore religiós més profund. Són molts els poetes que han escrit els seus versos per a esta ocasió. Hem seleccionat quatre poemes de poetes diferents que tenen la Setmana Santa per tema:

SAETAS

(Eliana Navarro)

Negra gavilla de sombras.

Negra tierra, negro sol.

Si el dolor color tuviera,

sería negro el dolor.

Ronco clamor de los montes,

ronco viento, ronco son,

¡ay! si el dolor se escuchara,

sería ronco el dolor.

Negro empañando mis ojos,

ronco acallando mi voz;

hondo clavado en mi carne,

¿por qué me sigues, dolor?

*****

PROCESIÓN

(García Lorca)

Por la calleja vienen

extraños unicornios.

¿De qué campo,

de qué bosque mitológico?

Más cerca,

ya parecen astrónomos.

Fantásticos Merlines

y el Ecce Homo,

Durandarte encantado.

Orlando furioso.

*****

LA SAETA

(Manuel Machado )

I

«Míralo por dónde viene

el mejor de los nacidos...»

Una calle de Sevilla

entre rezos y suspiros...

Largas trompetas de plata.

Túnicas de seda... Cirios,

en hormiguero de estrellas,

festoneando el camino...

El azahar y el incienso

embriagan los sentidos.

Ventana que da a la noches

e ilumina de improviso,

y en ella una voz -¡saeta!-

canta o llora, que es lo mismo:

«Míralo por dónde viene

el mejor de los nacidos...»

*****

LA SAETA

(Antonio Machado)

Dijo una voz popular:

¿Quién me presta una escalera

para subir al madero

para quitarle los clavos

a Jesús el Nazareno?

Oh, la saeta, el cantar

al Cristo de los gitanos

siempre con sangre en las manos,

siempre por desenclavar.

Cantar del pueblo andaluz

que todas las primaveras

anda pidiendo escaleras

para subir a la cruz.

Cantar de la tierra mía

que echa flores

al Jesús de la agonía

y es la fe de mis mayores.

¡Oh, no eres tú mi cantar

no puedo cantar, ni quiero

a este Jesús del madero

sino al que anduvo en la mar!

Podem Gaudir d'aquest últim poema, La saeta, cantada per Joan Manuel Serrat i Camarón:



La il·lustració és de Gregory Eanes.

Sinfonia de primavera, poesia infantil

Pintem la primavera, Toni Bra

Primavera.
(Ramon Besora)
Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!
Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

Benvinguda primavera: poesia, flors i alegria

Ja torna la primavera

(Ballenito)

Ja és primavera

les flors han crescut

i canten les puputs.

Aquell fred de l'hivern,

que quasi ho recordem,

ha fet verdes les flors

que ara veiem.

Mira aquell blanc tan intens,

sembla fet de la neu de l'hivern.

Però ara l'hivern se n'ha anat

i la primavera ha arribat!

Les oronetes que havien marxat

pr fi s'han presentat.

Els conills, els ocells

i tots aquests animalets

s'han llevat

i després de molt dormir

s'han quedat estabornits.

El color trist de l'hivern,

s'ha tornat viu, somrient.

Groc de sol; blau de mar,

vermell rossat,

la primavera ja ha arribat.

La foto és de Cutuca, Girona temps de flors.

Fiesta de canciones, llibre de poesia infantil d'Ángel Mendoza

Hem parlat altres vegades de la col·lecció Ajónjoli que publica l'editorial Hiperión. Una colecció de llibres de poesia infantil i juvenil amb versos i temes molts variats, però tots ells interessants. Una poesia adreçada als lectors infantils, però que agrada igualment al adults, perquè la bona poesia no té barreres d'edat. Una acurada selecció de poetes i poemes que ajuden a despertar la sensibilitat per la lectura poètica als menuts. Una col·lecció de poesia infantil que us recomanem

Hui volem parlar del llibre d'Ángel Mendoza, Fiesta de Canciones, il·lustrat per Marta Antelo, que pertany a aquesta col·lecció. Aquest llibre és el primer poemari infantil de Mendoza i està format per vint-i-sis cançons de tot tipus que tenen l'habilitat d'impactar dirèctament en la sensibilitat dels xiquets. Cançons per a celebrar els dies especials: aniversari, Nadal, les estacions de l'any, les vacances, els carnavals... Tot el món del xiquet en composocions variades, senzilles, festives, amb humor i color.

CANCIÓN DE CARNAVAL
El pirata es un doctor
y el doctor una princesa,
la princesa un domador
y el domador una fiera,
y la fiera es un melón,
y el melón es una pera,
y la pera un aviador
y el aviador una estrella
,y la estrella un policía.¡Madre mía!
¿Quién es quién es esta fiesta?

Bunyols i xocolata: poesia per a Sant Josep

És una llarga tradició, per aquestes terres valencianes, menjar bunyols en dies de falles. Al meu poble no hi ha falles, però també es tradició menjar xocolata amb bunyols el dia de Sant Josep. Una dolcíssima tradició que cal no perdre.

Barrejar festa, xocolata amb bunyols i poesia és gastropoèticament molt saborós. Del llibre de Miquel Martí i Pol, Bon Profit, editat per Barcanova, hem copiat aquests poemes de Bunyols i Xocolata desfeta. Bon profit a tots i totes! Us invite cibernàuticament... mmm... que bo. Escalfa la panxa i alimenta l'esperit.

Bunyols
Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Xocolata desfeta
Espessa i lluent,

tothom se la menja,

ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa

prou que ho diu la gent,

mai no n'hi ha massa.
S'hi poden sucar

galetes, melindros,

o bé un tros de pa.
És bona al matí

i quan s'hi berena

té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,

tothom se la menja,

ai,! a cremadent.

Poemes sobre l'olivar: web de poesia i arbres

Hem trobat un racó a internet que esta ple de versos i poemes sobre un dels arbres més característics de la mediterrània: l'olivar. Gran poetes de diferents èpoques pengen els seus versos de les branques, velles i novelles, de l'olivar: Rafael Alberti, Blas de Otero, Antonio Burgos, Miguel Hernández, Antonio Casares, Jerónimo Calero i Federico García Lorca són alguns dels poetes que hi podem trobar. Un homenatge, també, a tota la gent, homes i dones, que amb la suor del seu treball, anys rere any, arrepleguen les olives.

És en la web d'Índice de Páginas on s'ha realitzat aquesta recopilació: Poemas sobre el olivar.

Vega en calma

(Emilio Prados)

Cielo gris.

Suelo rojo...

De un olivo a otro

vuela el tordo.

(En la tarde hay un sapo

de ceniza y de oro.)

Suelo gris.

Cielo rojo...

Quedó la luna enredada

en el olivar.

¡Quedó la luna olvidada!

-----------

Olivas

(M. Jesus Barquero Casas)

Aderezo de esmeraldas

con las perlas del rocío

y el dolor de las escarchas

en el retorcido olivo.

Esperanza entre las ramas

acariciada gozosa

por las manos de la moza

rosas, de frío, moradas.

Absorta entre los terrones

la ruborosa amapola

ve transformada tus flores

en óvalo portador

del néctar para la unción

de tiaras y coronas.

De sacramentos, promesa,

hojas de rumor y mar,

ramas de calor y paz,

fruto ansiado de la mesa.

Molida tu savia vierte

perfumada trascendencia

de ríos de verde aceite.

I un poema sobre les oliveres arbequines, de Maria Mercé Marçal, que no està en la web recomanada, però que ens encanta:

Arbequines de l'amor

(M. Mercé Marçal)

Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer!
Per dessota l'olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l'aire enramat,
arbequines de l'amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l'amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l'olivar.

La pintura de les oliveres pertany a Vincent van Gogh.

Antonio Machado: selecció del poeta a internet

Si us agrada la magnífica poesia d'Antonio Machado us recomanem que li doneu una ullada a Lo mejor sobre Antonio Machado, una selecció ben acurada de la informació que circula per internet sobre aquest gran escriptor i poeta. Articles, textos, audiovisuals, poemes.... tot recopilat en el blog de Yotube-suerte, on podem a més trobar interessants guies de lectura i materials per a treballar a les classes de llengua i literatura castellana.

Poesia en els mòbils: Mobile Poets.org, poemes en anglès

Volem participar-vos d'una extraordinària noticia per tal de difondre la poesia. Gràcies al blog Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic -BEAT.cat- ens hem assabentat d'una fantàstica iniciativa:

L'Academy of American Poets ha estrenat el lloc web Mobile Poets.org, que ofereix accés directe i gratuït a un arxiu de més de 2.500 poemes, per a ser llegits a través de mòbils. Dissenyat a partir dels estàndards de la web 2.o i les aplicacions d'Apple, el lloc és compatible amb la majoria de mòbils, tot i que està especialment optimitzat per a dispositius iPhone. A la pàgina principal apareixen una sèrie d'icones que indiquen la classificació dels poemes a partir de diferents temes (amor, mal d'amors, animals, pel·lícules, etc.) i segons l'ocasió (naixements, noces, malaltia, aniversaris, funerals, festes de nadal, hanukà, halloween, etc), i també permet la cerca a partir del nom de l'autor o pel títol del poema.

Els poetes americans consideren imperatiu apropar la gent a la poesia creant un accés simple i gratuït per a tothom. Oferir poemes a través dels mòbils pot ser una bona manera d'aconseguir-ho.

I ací què? Cal prendre molt bona nota de la idea i desenvolupar un servei semblant, gratuït, de qualitat. Estic segura que més d'un jove s'enrotllaria amb la poesia. Fiquem-se a la feina, ja!

De Mobile Poets.org lloc hem copiat aquest poema, que està a l'apartat school:

The Hand
Mary Ruefle

The teacher asks a question.

You know the answer, you suspect

you are the only one in the classroom

who knows the answer, because the person

in question is yourself, and on that

you are the greatest living authority,

but you don’t raise your hand.

You raise the top of your desk

and take out an apple.

You look out the window.

You don’t raise your hand and there is

some essential beauty in your fingers,

which aren’t even drumming, but lie

flat and peaceful.

The teacher repeats the question.

Outside the window, on an overhanging branch,

a robin is ruffling its feathers

and spring is in the air.

Niño de soledad, poesia infantil solidaria amb la infantesa

Niño de Soledad
(Rosa Virginia Martínez, 1915 - 1983)

Así como la estrella
es de todos los cielos
y todos los anhelos;
este niño de soledad
y frío,
es también mío.

Su nombre –en cualquier idioma-
me sabe a fruta de banano,
esponjosa de aroma,
porque es hijo de un hermano.

Puede ser negro, blanco o amarillo,
la raza ¿qué importa?
si todos volveremos
a ser con nuestra tierra
amasijo sencillo.

Este niño a quien yo canto,
encarna la forma y el color
de todos los niños:
buenos o traviesos
de leche o carbón...

Es el mismo
que en Ziruma anda descalzo,
y en el Norte juega con un balón.

A veces es delgado
como un junco,
que eleva en el silencio
su clamor.

!Tan pequeño y es paria
de la vida,
sin lumbre, sin hogar,
todo dolor!

!Oh, si yo pudiera inventar
un cuento con ángeles de rocío,
y estrellas musicales que sonrían,
a este niño de hambre,
de soledad y frío.

Si pudiera decir
con la suave mixtura:
de tan negro este niño
se me ha vuelto de albura!

Ese grito tremendo
de los odios raciales,
se haría en su boquita
susurro de panales.

!Quizás por cuánto tiempo
con voz quebrada y pura,
irá este niño mío,
pidiéndole a los hombres
cobijas de ternura.

Quizás por cuanto tiempo:
desnudo como el viento,
descalzo como el río,
traficará los mares
salobres del hastío!

Zapatitos de sangre
le darán las espinas,
al niño que debiera
ser de breve durazno
o de cosa muy fina,
con alma para el canto
y risa cristalina.

Zapatitos de espuma
calzarán otros niños;
pero el niño de angustia
que reposa en mi canto,
lleva zapatos rojos
claveteados de llanto.

Certamen poètic en català per a joves

L'Ajuntament de Borges del Camp convoca el XIX PREMI LITERARI LES BORGES DEL CAMP PER A JOVES

CONVOCATÒRIA
Queden convocats, amb caràcter general, els premis següents:

POESIA.Tema lliure.
Dotat amb 500€ pel guanyador/guanyadora.

BASES
1a. Podran optar a aquests premis, tots els joves residents a Catalunya, entre 16 i 20 anys.

2a. Els treballs han de ser escrits en català, preferiblement escrits a ordinador i impresos en fulls DIN A4. Amb una extensió de 5 a 15 pàgines per la narració i un mínim de 50 versos per la poesia (es facilitarà a l'organització una còpia en suport disquet, CD o per correu electrònic).

3a. Els treballs han de ser originals de l'autor, i no poden concursar aquells que hagin estat guardonats en altres certàmens.

4a. Els treballs es presentaran en sobres tancats adreçats al Patronat Municipal de Cultura, Esports i Festes de Les Borges del Camp, Carrer Catalunya, 17, 43350 - Les Borges del Camp. A l'interior hi haurà el treball i cinc còpies en paper amb el seu títol i la modalitat a la qual concursa, la còpia en suport disquet o CD (si no es tramet per correu electrònic a pm.cef@borges.altanet.org) i un altre sobre tancat que contindrà el títol de l'obra, les dades personals de l'autor, un telèfon de contacte i una fotocòpia del DNI.

5a. Cada autor només pot presentar un treball a cadascuna de les modalitats convocades.

6a. La data màxima de presentació dels treballs serà el dia 28 de març de 2008, al Patronat Municipal de Cultura, Esports i Festes. També podran ser tramesos per correu, i es tindrà en compte la data que figuri al mata-segells.

7a. Els premis es lliuraran amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en un acte que oportunament s'anunciarà.

8a. Els treballs que no siguin premiats podran ser recollits al Patronat Municipal de Cultura fins el dia 27 de juny de 2008.

9a. Els treballs premiats es donaran a conèixer a través de la web municipal i restaran en poder del Patronat per si es volen editar.

10a. El Jurat pot declarar el premi desert si ho considera oportú.

11a. El jurat estarà facultat per interpretar aquestes bases i decidir tot allò que no s’hi hagi previst.

12a. La participació en el concurs implica la total acceptació d'aquestes bases, així com la decisió inapel·lable del Jurat.

Animeuse a participar!

Dites i refranys de Pasqua

Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Hui és Diumenge de Rams i el proper diumenge és Pasqua. El refranyer està ple de referències a aquests dies. Us presentem una selecció de dites populars i refranys de Pasqua (al blog de Pàmies, Refranyer temàtic, en trobareu molts més)

A Nadal, al foc i, a Pasqua, al joc
A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
Anar mudat com les Pasqües
Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades
Cada dia no és Pasqua
Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
De Pasqua a Corpus Crist, un dijous pel mig
De Pasqua a l'Ascensió, quaranta dies de perdó
El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
Fer Pasqua abans de Rams
Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!
Pasqua "granà", la falç a la mà
Pasqua marçal porta mal any
Pasqua marçal, o molt bé o molt mal
Pasqua plujosa, collita abundosa
Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val
Per Setmana Santa el cucut canta
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones
Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable
Ser com les palmes d'Elx, que vingueren el matí de Pasqua
Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal
Setmana Santa marcenca, anyada plugenca
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà
Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrecció
Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré
Si vols trobar la Quaresma curta, manlleva diners per tornar per Pasqua
Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant
Tot l'any no és Pasqua; una a l'any, i no tot l'any

Si voleu trobrar molts refranys referents a l'any i les estacions, us aconsellem el llibre de Mónica López, Si no plou plourà i més refranys per a tot l'any, de l'editorial Columna. En poc menys de 200 pàgines es presenten refranys i dites populars agrupades per mesos i per seccions especials: estacions i fenòmens atmosfèrics més importants. Tot això acompanyat d’uns breus comentaris de l’autora i unes interessants il·lustracions d'Alma Larroca.

Podeu llegir més dites populars i refranys del mes de març i de la primavera en aquest blog punxant ací.

El romancero español: webs, poemes i cançons

De vegades parlar del romançer sona, tan sols, a classe de literatura. Va perdent-se la costum de recitar oralment poesia, a casa i a classe. Molta gent jove no coneix quasi ningun d'aquests romanços i és una llàstima. Penso que val la pena difondre'ls. Per què no aprofitem i li fiquem música, clàssica o moderna?

Hem fet una selecció de llibres i webs de romanços, infantils i d'adults, per tal de facilitar-vos aquesta difussió:

Webs

-Romances infantiles,
-Contribución al romancero español, article de romanços aragonesos
-Romancero español ( en Palabra Virtual). Un bon grapat de romanços

-El romancero, un blog adreçat als alumnes de batxillerat. Informació pedagògica

-Romancero (en Poesi.as), molts romanços antics digitalitzats

Llibres

-Romancero para niños (1994), edicions De la Torre

-Antón Cortizas Amado. Historia de algún percance, todas ditas en romance (1996), editorial Galaxia)

-Romanceros (2004), editorial Edelvives

-Romancero español (1992), editorial Bruño

-Luis Díaz González Viana. El Romancero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

-R. Menéndez Pidal. Romances de España (2000), editorial Espasa (Espasa Juvenil)

-Romancero (1999), editorial Castalia

-Romancero y lírica tradicional (2002), editorial Debolsillo

-Romancero (2001), editorial Crítica

-Manuel Osorio y Bernard. Gente menuda (romances infantiles),(1891)

I un CD, Juglares en el aula (2002), un recorregut musical pel romançer clàssic de la literatura castellana. 13 Romanços amb música actual, amb les veus del alumnes dels cursos d'Educació Primaria del CP Manuel Siurot -La Palma del Condado, Huelva-.

Per finalitzar, un dels romanços infantils més populars:

El señor don gato

Estaba el señor don Gato
sentadito en su tejado,
marramiaumiau miau miau,
sentadito en su tejado.
Ha recibido una carta
por si quiere ser casado,
marramiaumiau miau miau,
por si quiere ser casado
con una gatita parda
sobrina de un gato pardo
marramiaumiau-miau miau,
sobrina de un gato pardo.
De contento que se ha puesto,
se ha caído del tejado,
marramiaumiau miau miau,
se ha caído del tejado.
Se ha roto siete costillas,
el espinazo y el rabo,
marramiaumiau miau miau,
el espinazo y el rabo.
Ya le llevan a enterrar
por la calle del pescado
marramiaumiau miau miau,
por la calle del pescado.
Al olor de las sardinas
el gato ha resucitado,
marramiaumiau miau miau,
el gato ha resucitado.
Por eso dice la gente:
«siete vidas tiene un gato
marramiaumiau miau miau,
siete vidas tiene un gato».

La il·lustració és de Barcala.

Poesia infantil al voltant de Don Quijote de la Mancha

El llibre més clàssic de la literatura castellana, el Quixot, podem trobar-lo també versificat per a xiquets. Don Quijote cabalga entre versos, de l'editorial Everest, és una antologia de versos realitzada per diferents poetes d'Espanya i Amèrica que, donant-li homenatge a Cervantes i els seus dos insignes personatges, aconsegueixen una atmosfera lúdica i musical sensacional. La selecció dels poemes està realitzada per Antonio A. Gómez Yebra i està il·lustrat per Juan Ramón Alonso.

Una altra visió, una altre gènere que apropa el món del Quixot als xiquets i xiquetes, amb molta sensibiliatat i ritme.

A més, us aconsellem que li doneu una ullada a la guia de lectures infantils al voltant del Quixot (en la web de Palabras amigas) i una molt bona selecció de llibres infantils i juvenils, realitzada per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

ROMANCE DEL QUIJOTE EN CANARIAS
Y subiose Don Quijote
en mágica alfombra persa
con Sancho Panza, su rucio
y Rocinante. Se cuenta
que se elevó por los aires
do las distantes estrellas
y recorrió tal distancia
en tal número de leguas
que por lejanas, lejanas
divisaron otras tierras
rodeadas en su orilla
por la ancha mar océana.
-“¡Qué ínsulas tan distantes!
-¡Qué distintas y qué bellas!”
-exclamó Sancho- “¿Señor
qué ínsulas son aquestas?”
Dijo el Quijote seguro:
-”Para mí que son ballenas
acarreando unos montes
a merced de las mareas;
bajemos a tierra firme
quiero pisarlas por verlas”.

Un mundo de arco iris, poema infantil de colors

Hem començat a rebre poemes (molt bé... la creativitat al poder). Poc a poc anirem penjant-los al blog. Comencem per un poema de Florencio Santos Arranz, profe d'una colla d'alumnes ben eixerits. Un poema que ens ha agradat per la seua versificació i pel contingut: una barreja de colors a la natura i a la societat. Un poema infantil dels colors que volem compartir amb tots vosaltres i que Floren dedica a tots els seus alumnes i xiquets, amb molts versos i colors:

Un mundo de arco iris

(Florencio Santos Arranz)

Si ves una rosa

azul

dice una mariposa.

Si ves una rosa

roja

dice un arroyo.

Si ves una rosa

amarilla

dice una nube.

Si ves estas rosas

verás

todos los niños de este mundo.

Pero me faltan los niños

negros,

me faltan las rosas

negras.

¿Es que no son hermosas?

¿Es que no son hermosos?

¡Claro!

Combina los colores

y tendrás

rosas

todas las rosas.

Rosas azules rojas amarillas

y negras

y niños negros amarillos rojos

y azules,

con todos los colores del arco

iris que yo para vosotros, queridos

niños,

yo quiero.

-Dicen la mariposa el arroyo y la nube.

Audiovisuals de poesia i poetes: Edu3.cat

Al racó d' Edu3.cat, portal de ràdio i TV educatives per internet, podem trobar un grapat d'audiovisuals sobre poesia i poetes (per tal de veure'ls necessitem tenir el Real Player instal·lat al nostre ordinador). Podem descarregar-se'ls i guardar-se'ls. És un material informatiu i pedagògic molt interessant, sobretot per a difondre'l entre els joves.

Fer la recerca a la seua bases de dades audiovisual és molt fàcil. Podem trobar, entre altres, audiovisuals sobre Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Oscar Wilde, José Agustin Goytisolo, Nuria Albó, Joan Oliver, etc... A més de poesia i poetes hi tenen molts apartats, però a nosaltres ens interessa ressaltar el de Llengües i Literatura, doncs és que que està més vinculat a la matèria d'aquest blog de poesia.

Un dels últims audiovisuals que hem visualitzat és el de Verdaguer, natura poètica, on es recullen poemes de Jacint Verdaguer des de la vessant de poeta observador de la natura.

Un material fantàstic per a l'aula i un mitjà extraordinari per a difondre la poesia. Doneu-li una ullada!

Què és la poesia infantil?

No anem a entrar en disquisicions literàries i pedagògiques, millor llegiu aquest poema que fa una fantàstica descripció d'un recital de poesia infantil i... (a més d'una bona rialla) que cadascú traga les seues conclusions:

Historia de una lectura para niños que acabó en tragedia

(Aramís Quintero)
En cierto día de festejos

alguien pensó que sería buena

una lectura de versitos

para los niños de una escuela.

Y se invitó a poetas seriosy

poetisas muy risueñas:

eran poetas para nenes

y poetisas para nenas.

Y les juntaron muchos niños

para que oyeran sus poemas.
Poemas sobre animalitos

y florecitas mañaneras,

sobre el respeto a los mayores,

sobre lo buena que es la escuela,

y muchas cosas de ese tipo,

unas valiosas y otras tiernas,

para que los queridos niños

se enternecieran y aprendieran.
Y todo era chiquitito,

como los niños, en los poemas.

Y en vez de niños decían “pillos”,

y hasta “pilluelos” y “pilluelas”,

y les decían “pequeñines”,

“duendes traviesos y traviesas.”

Pero las cosas increíbles

ocurren cuando no se esperan.

Todos los niños bostezaron

con una sola boca inmensa,

y abrieron más y más la boca,

y se tragaron a los poetas,

a los poetas para nenes

y a las poetisas para nenas.
La gente nunca volvió a verlos,

ni en esa ni en ninguna escuela.

(Y se preguntan, preocupados,

si habrá escapado algún poema.)
Y con el tiempo aparecieron

muchas historias y leyendas.

Dicen que los poetas siguen

dentro de aquella boca negra,

mirando al cielo de la boca

por si se ve caer una estrella,

y viendo que una campanilla

voltea sobre sus cabezas.
(Así ocurrió, por un bostezo,

el cuento aquel de la ballena

que se tragó al pobre Jonás,

aunque Jonás no era poeta.)

Ens diu Aramís Quintero:

Un buen poema para niños debe hablar a sus sentidos, a su imaginación, a su emotividad. Si logra esta comunicación, puede encerrar también alguna carga conceptual que el lector reciba de forma indirecta, diluida, o que atesore sin comprenderla de momento, para irla asimilando después, interiorizándola. Para hablar bien a los sentidos, a la imaginación, a la emotividad del niño, el poema debe ser rico en elementos sonoros y en elementos representables, imaginables. Puede limitarse a la experiencia sensorial, emocional o intelectual que se supone posee el niño. Y puede proponerse ir más allá de esa experiencia, forzar al niño a ampliarla. Esto, naturalmente, es cuestión de modo y medida, de intuición creadora.

Prenem bona nota per tal de no fer obrir aquestes bocasses infantils en un gran badall i, encara pitjor, no fer avorrir als xiquets i xiquetes amb "aquest tipus de poesia infantil".

La il·lustració és de Dylan Sisson.

Poesia de primavera: Rosa, pompa y risa

Aunty Cookie, il.

Estem despullant l'hivern, a correcuita, per donar pas a la primavera. En aquests dies tan assolejats pareix que ja haja sortit, com un esclafit de la natura. Volem començar ja a donar-li la benvinguda (avançada, per l'escalfament global del planeta) amb poesia. Un poema de primavera, de Juan Ramón Jiménez per a compartir amb els menuts.

Rosa, pompa, risa
(Juan Ramón Jiménez)

Con la primavera
mis sueños se llenan
de rosas, lo mismo
que las escaleras
orilla del río.

Con la primavera
mis rosas se llenan
de pompas, lo mismo
que las torrenteras
orilla del río.

Con la primavera
mis pompas se llenan
de risas, lo mismo
que las ventoleras
orilla del río.

De la veu de Paco Mas , al seu CD Animal de Fondo, podem escoltar aquesta poesia infantil de primavera musicada i també veure'l a Youtbe

01 Rosa, pompa, risa (con Luis Pastor)

Musiquetes per a la bressola

Musiquetes per a la bressola. Cançons populars per a petits i grans és un CD que recull cançons populars interpretades per músics d’arreu dels Països Catalans. Els 60.000 exemplars que se n'han editat els trobareu encartats amb l'últim número de moltes revistes infantils i juvenils (Camacuc, Cavall Fort, Enderrock, Esquitx, La revista dels Súpers, Mil dimonis, Sons de la Mediterrània, Tatano i Tretzevents).

Aquest és un de tants projectes que estan portant endavant l’Associació d’Amics de la Bressola. Una producció del Grup Enderrock, la discogràfica Propaganda pel Fet!, Arenys.Org i Crea’t, amb el suport de l’ICIC.

El cançoner popular es modernitza de la ma de Feliu Ventura, Lo Pardal Roquer, Meritxell Gené, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Pep Gimeno ‘Botifarra’, Joan Miquel Oliver, Miquel Gil o Carles Belda, són alguns dels músics que posen al dia una vintena de peces per a petits i grans.

Podem escoltar les següents cançonetes: Jo som feliç; La llebreta; Una matinada fresca; Muntanyes del canigó,; La tarara; L'abella; Una mosca volava per la llum; El capellà i la gallina; La calma de la mar; Mareta, mareta; La Bepa; Les Caterinetes; La lluna, la pruna; Les poemetes; Miquel; La pastoreta; La cançó de les mentides; La gata i el belitre; L'escala de la vida; Transformacions; L'allioli; La Dama de mallorca.

Us proposem escoltar, ballar i jugar amb una d'aquestes cançons:

Una mosca volaba per la llum

Una mosca volava per la llum

i la llum es va apagar.

I la pobra mosca

es va quedar a les fosques,

i la pobra mosca

no va poder volar.

Ja sabeu, primer es canta normal i les altres vegades es canta substituint totes les vocals per una, per exemple l'a, i es repeteix amb e, i, o, u. És ben divertit, sobre tot per les boquetes i bocasses que fem cantant.

La il·lustració és de Lewis Trondheim.

La poesia a Primària, proposta d'activitat poètica a l'aula

Ja fa molt de temps, al principi d'editar aquest blog, us varem recomanar uns articles de Gloria Bordons. Hui us en volem recomanar un altre, magnífic com tots els seus escrits, molt pedagògic i interessant. El seu títol és La poesia a Primària, tot aprenent a reflexionar sobre la identitat cultural i el món. L'article està fet per Patrici Batalla, Glòria Bordons, Jaume Centelles i Mercè Segarra (amb la col·laboració de Sílvia Rins), tots ells especialistes en poesia infantil.

Ens dona bones pistes i excel·lent metodologia per a treballar a classe la poesia infantil. Doneu-li una ullada i comproveu-ho. La proposta d'activitat poètica a classe és fàcil de portar endavant i la reflexió està, malhauradament, a l'ordre del dia.

D'aquest article hem copiat Riera dolça i lenta, un poema popular alemany, traduït per J. Galí i O. Martorell.

Riera dolça i lenta
(Popular Alemanya)

Riera dolça i lenta:
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa,
del vespre fins al matí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu saber?
Jo sols visc per l'herba
amb cor sempre serè.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu deler?
Jo moriré dins l'ona
i ja no seré res.

La fotografia és de Toni Bra i el paisatge pertany a les rodalies de Cocentaina, el meu poble.

Poetilandia, web de poesia italiana

Si volem llegir, escoltar, comentar... poesia en italià us recomanem Poetilandia, una web molt completa realitzada per un col·lectiu de poetes italians.

Poemes, llibres podcasting poètics (magníficament recitats per Enrico Besso), poemes cantats, audiovisuals de poesia, comentaris, exposición i recitals poètics... molt completa.

Piove ancora

(Silvia Russo)

Sospiri infiniti

nella grande stanza oscura.

Pensieri già svaniti,

scivolati su queste mura.

E piove, piove ancora

dietro questi vetri vani

dove lì, la notte mora,

già ingoia il mio domani.

E piove, piove sempre

lì, sui fari ormai accesi

qui, sul mio novembre

quando i sogni son già spesi......

Piove, come piove!

Sia nell'anima, che sul balcone.

Il mio silenzio che si muove

dietro l'ombra della ragione.

E piove, piove intanto

che io smetto di parlare

per le gocce che hanno infranto

già la voglia di ascoltare

cosa dico, come e dove

poichè ascolto: ancora piove.

Verde marzo, poema infantil primavera

La papallona, Toni Bra

Verde marzo (Alma Flor Ada)

Verde, verde,
bajo el sol.
Verde la hoja
del caracol.
Verde la hoja,
roja la flor,
que visita zumbando
el picaflor.
Verde la hoja,
alta la flor
amarilla sonrisa
del girasol.
La mariposa
de flor en flor
verde el campo
bajo el sol.

I podeu llegir molts més poemes infantil, com aquest, de temàtica ben variada, punxant ací.

Mujeres, poema sobre les dones de Silvio Rodríguez

Les poetes, treballadores de la paraula, il. de Etsy.

Mujeres

(Silvio Rodríguez)

Me estremeció la mujer que empinaba a sus hijos
Hacia la estrella de aquella otra madre mayor
Y como los recogía del polvo teñidos
Para enterrarlos debajo de su corazón

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo
Siempre a la sombra y llenando un espacio vital
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
De la melena invencible de aquel alemán

Me estremeció la muchacha
Hija de aquel feroz continente
Que se marchó de su casa
Para otra de toda la gente

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Me estremeció la mujer que parió once hijos
En el tiempo de la harina y un kilo de pan
Y los miró endurecerse mascando carijos
Me estremeció porque era mi abuela además

Me estremecieron mujeres
Que la historia anotó entre laureles
Y otras desconocidas, gigantes
Que no hay libro que las aguante

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Dia de la dona treballadora 2008: dones, art i poesia

Les cançons populars de Pasqua

Cançó de Pasqua

(A Picassent)

Estos tres dies de Pasqua

són tres dies de jugar;

les beates que no juguen

venen a dorotejar.

Ai, xumba, la...

(Polsa ací, per escoltar la cançó)

La tarara

El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

Ell porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
....

Ara vindrà Pasqua

(cançó popular)

Ara vindrà Pasqua

en lo mes d'abril;

eixirà Maria

amb lo cosset prim,

sabata de plata,

gipó de paper.

Tot això qui ho pague?

- Ximo del barber.

Ximo del barber

és un home prim,

va per les teulades

rosegant un fil.

Ximo del barber

és un home gros,

va per les teulades

rosegant un os.

Ja ve el dia de Pasqua
Ja ve el dia de Pasqua,
les mones en color,
totes les xiques guapes
posades de mocador,
xoriço en es morritos
i la cella depilá,
van elles tan reguapes
el dilluns per l’esprà.
-Vine, fadrina graciosa,
que t’agarre del cabàs.
Vull esta esprá deliciosa
ser tan feliç al teu costat.
Eres la xica més guapa
que ha vingut a berenar,
en estos dies de mona
que jo te tinc que demanar.

Per molts indrets de Catalunya a Pasqua es canten les caramelles.

Tenim, com exemple les caramelles de Reus. Una de les seues cançons és La Vetlla de Pasqua (Colla musical Els tranquils, de Reus)

La Vetlla de Pasqua

(lletra Xavier Amorós)

Pels camins de la alegria avancem amb pas ardit,

afinant la melodia de l'amor sense neguit

en els llavis la tonada que acompassa el cor fidel

dins la nit asserenada abrigall del nostre anhel,

nostre anhel.

Fem dringar la caramella engronxant-la en l'Oreig fi

perquè arribi a la donzella que té el somni a mig florir,

mig florir.

La il·lustració és de Roberto Forero.

L'elefant: poemes infantils i cançons

I va d'elefants,

amb trompa i ullals.

Patim-patam,

van caminant,

la cua al darrera

i la trompa davant... (Sàlvia)

Uns simpàtics animals que pel seu físic sembla que no inspiren molt als poetes. Hem recopilat una cançó de bressol d'elefants -Nana del elefante-, una cançoneta popular que acompanya un joc infantil -L'elefant del parc- i un poema infantil -L'elefant-. Esperem que us agraden:

La il·lustració, Elefants, és de Linda Edwards

NANA DEL ELEFANTE

(Edith Mabel Russo)
Nana del elefante,
nana chiquita...
sueña que tiene alas
suaves...finitas...
Que juega entre las nubes
cruzando el cielo,
que juega a la escondida
con los luceros.
Nana del elefante
que está durmiendo...como sueña que vuela
duerme sonriendo.

La il·lustració, Elmer, l'elefant, és de David McKee

L'ELEFANT DEL PARC

(cançó popular)

L'elefant del parc
diu que está malalt
té una pota coixa
i l’altra li fa mal
van a buscar el metge
metge manescal.

La fotografia és de Big Ears.

L'ELEFANT

(Josep Carner)

-Salut i alegria.

Jo só l'elefant,

el forçut més gran

que la terra cria.

*

Tins una estatura...!

Qui més s'expandí,

al davant de mi

sembla criatura.

+

Per plans i muntanyes

duc al meu davant

la trompa, dansant

entre dues banyes.

*

Bé em faria trist

de perdre-la un dia,

però pel que he vist

mai no s'esgarria.

*

I en pena o en pompa,

redreçat o cot,

arribo amb la trompa

gairebé pertot.

El brunzir des del silenci: Zahra Hasnaui, la veu de la poesia femenina saharaui

Brunzint des del silenci del desert es remou la veu de les dones saharauis, la veu de poetes com Zahra El Hasnaui. Zahra forma part del grup d'escriptors i poetes saharauis Generación de la Amistad i ha participat en dos antologies de poesia saharaui Aaiun, gritando lo que se siente i Um draiga. Poesia contemporánea saharaui.

Aquesta poetessa és una esplèndia representant del paper intelectual que juga la dona saharaui en la seua societat, una veu plena de belleza i de força, com be demostra en aquest poema dedicat a les dones saharauis:

Sahrauia
A la mujer saharaui.
(Zahra Hasnaui)

Tuve sed, y tus dedos
escanciaron el rocío.
Tuve hambre,
de pan, de paz,
y tus cantos me colmaron.

Con la capa de estrellas,
arropaste la noche gélida,
acercaste la luna y la brisa marina.

Espíritu,
alegría, esperanza,
cómo compensarte, dime,
cómo superar la magia.

La il·lustració és de Lamiel.

La poesia compromesa amb el feminisme: Nicole Brossard

Un dia més, fins el 8 de març, volem difondre bona poesia de dones. Hui volem xerrar de Nicole Brossard (Montreal, Quebec, 1943) és una poetessa molt reconeguda al seu país i una intel·lectual destacada pel seu activisme, des dels anys seixanta, a favor dels drets de les dones i les revindicacions lingüístiques del Quebec. Segons Antoni Clapés, fa una poesia trencadora, novedosa, d’avantguanda. Podem llegir una interessant entrevista a Nicole Brossard.

Us recomanem llegir en català el seu poemari Instal·lacions, editat per Eumo.

EGO

(Nicole Brossard)

L'època ens ocupa a estimar

el cos i els seus olis, capricis exigents

disciplines suaus

per sostreure'ns a la brutalitat

la fatiga en diversos graus convé saber

si morir és un cúmul

de circumstàncies o de personalitat

ben gravat en el relleu del jo

La il·lustració és de Takashi Iwasaki.

Wikiprojecte: Poesia Europea

Des d'aquest raconet de la blogsfera volem donar-li publicitat a un projecte que ens pareix força important i interessant per a difondre la poesia. Es tracta del wikiprojecte Poesia Europea. El projecte està encara en una fase inicial, però ens pareix important donar-lo a conèixer, doncs sabem que aquest blog el lligen moltes persones interessades per la poesia i, algund d'ells i d'elles, amb grans coneixements sobre la matèria.

Animeu-se a participar. Ja sabeu que escriure a un wiki és molt fàcil i que el més important és el contingut que se li done. A més, pot servir de plataforma per a difondre als nostres poetes i donar-los més a conèixer.

La il·lustració correspón a un dels cal·ligrames d'Apollinaire.

La sardina, poema satíric d'Halfdan Rasmussen

I entre tant de poema senriós i profund, cal gaudir també d'humor "socarró" en la poesia. Llegiu aquest poema de Halfdan Rasmussen, poeta danès, i comproveu-ho. Clar, que el poema tambè ens dona molt que pensar i si fem extrapolacions... ¡!

Sardina

(Halfdan Rasmussen)

Soñé con salir una vez. Yacía abajo en el fondo
aplastada por cinco hermanas descabezadas
que cada día me aseguraban que para un pececillo
una lata era más segura que el Atlántico.

Pensé en muchas cosas raras. Les contaba
cuentos y fábulas a las otras.
Cantaba al mar y al gran banco
de peces de la vía láctea bajo el cielo.

Traté de despertarlas. Pero todas
dormían profundamente en espeso aceite
y estaban muy contentas con su situación
y con el orden total y mundial de la hojalata.

Soñé que San Sebastián iba a venir
saliendo de la bruma matinal del Atlántico
para liberar a todas las sardinitas del mundo
con su gran abrelatas dorado.

Anhelaba las aguas profundas. Me presionaron
hasta convertirme en una modosa sardina conformista
cuya espina dorsal fue pareciéndose a la de las otras,
suave y lacia como un aborto de lombriz.

Ya no soñaré jamás con el mar. Serenamente
he aceptado esta iglesia de hojalata
donde puedo descansar tranquila entre hermanas
mientras esperamos los últimos óleos.

Aquest poema està copiat de Poesia Nórdica, en Edicions De la Torre, un llibre que aprofitem per a recomanar-vos.

La il·lustració, de Mark A. Hicks, vol acompanyar amb humor el poema. O no?

Quima Jaume, els versos des del record

Hui és el cinquè dia que parlem de poesia feta per dones, per a homes i dones. La poesia de Quima Jaume és de les que cal llegir, quasi de manera obligatòria, i donar a conèixer als joves. Quima -Cadaqués 1934 - 1993- és una poetessa catalana humanista que reflexa als seus poemes un classicisme mediterrani, que reflecteix una gran passió per la mar, per les relacions humanes i pel paisatge.

Una veu poètica que, com a altres magnífiques veus, queda enfilada als nostres sentiments. I ara que la poeta no hi és, ens queda el recer de furgar en els seus versos, pausadament, fruint paraula a paraula del seu imaginari poètic.

Tanka
(Quima Jaume)
La lluna té
els colors dels teus somnis.
Ara decreix
en el cel dels teus dies
Són fràgils els sentits.

La il·lustració és de Laura Diehl.

What is poetry? Web de poesia infantil en anglès

Ben segur que moltes vegades haurem escoltat de boca dels xiquets i xiquetes aquesta pregunta: Què és la poesia? Podem trobar i donar-los moltes definicions diferents, algunes més encertades que altres. De entre totes elles ens ha agradat una que hem llegit en anglès: La poesia és un camí menut -A poem is a little path-.

A POEM IS A LITTLE PATH
A poem is a little path
That leads you through the trees.
It takes you to the cliffs and shores,
To anywhere you please.

Follow it and trust your way
With mind and heart as one,
And when the journey's over,
You'll find you've just begun.

Aquesta resposta l'hem trobada en una web de poesia infantil, Poetry Teachers, que us recomanem, doncs trobem moltíssims poemes infantils per a llegir a casa i a classe, poemes en anglès que podem arpofitar per jugar a les classes d'anglès. What is poetry? és un dels seus apartats.

Un lloc molt interessant, com bé podeu comprovar. La il·lustració és de Patricia Metola.

La veu de la jove poesia femenina xilena: Antonia Torres

Des de Xile ens parlen els versos d'una jove poeta i periodista, Antonia Torres (Valdivia, Xile-1975). Poesia femenina d'una jove que ens atrapa des del con sud. Poetes que posen en els seus versos la muda paraula de tantes i tantes dones de Sud-Amèrica, tija nova que enriqueix tot el panorama poètic mundial, imaginari que bressola amb música la poesia. Un plaer haver descobert aquesta poetessa xilena.

Us invitem a llegir un dels poemes d'Antonia Torres.

TODO LIBRO ES UN CAZADOR OCULTO,
empolvado,
que espera en su nicho,
su tumba momentánea,
la secreta ilusión de cantar al unísono.
Porque todo libro es un cantante ansioso,
envilecido por el tiempo,
única voz que, en silencio,
retumba entre las cuatro paredes.

Estoy rodeada de un coro mudo de voces
las escucho, a veces, mas
de un bosque cercano suele llegar el soplo
de un sueño pegajoso que no abandona.
Y como siesta empozada en invierno
en el charco del hastío
duermo
sin escuchar.
El cazador anida en mi oído
y murmura,
así,
despacito,
el SECRETO.

La il·lustració és de Marcos Chin.

Ballmanetes: cançons, moixaines i jocs de falda

El joc és el millor aprenentatge dels menuts. Açò ho saben ben bé els pares i els mestres de l'escola bressol i d'educació infantil. Les cançonetes, ballmanetes, ... que solen anomenar-se jocs de falda solen transmeters per tradició oral, generació rere generació. Però hi ha també editat, en format digital, audiovisual i paper, molt de material que ens ajudarà a recordar els nostres jocs o aprendrem altres i ampliarem el nostre bagatge poètic i lúdic. Algunes d'aquestes cançons més conegudes són:

-Aquest és el pare
-Arri, arri tatanet
-Ballmanetes
-Bim, bom, les campanes de Salom
-Escarbat Bum, bum
-Pon titeta, pon
-Salta Miralta
-Sol, solet

-Ralet, ralet

Les cançons, moixaines i jocs de falda es poden considerar les primeres manifestacions lúdiques que les mares i els pares poden compartir amb els seus fills i constitueixen un punt de partida privilegiat en l’educació infantil, a través del qual els nens i les nenes poden iniciar el descobriment del seu cos, del llenguatge oral, de la dansa, del ritme, del moviment, de la música. I aprendre a sentir, a percebre i, a poc a poc, a expressar-se. A més, s'enforteixen els vincles afectius.

Tots aquests jocs estan plen de música, sonoritat, ritme i... molta poesia. En Jocs de falda, un racó de MenorcaTV -fet pel Consell Insular de Menorca- és recullen un bon grapat d'aquests jocs, que podem veure en plena acció gravades. Pares i mares jugant amb els fillets acompanyant-se del ritme de les cançons. Un lloc molt, molt educatiu, lúdic i interactiu.

També és molt interessant el llibre de Montserrat Busqué i Barceló, Jocs de falda, editat pel Servei de pulicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant uns quants números, En Patufet va publicar una secció amb el títol de més amunt firmada per "En Set Ciencias". Podem trobar les cançonetes i l'explicació del joc.

Ballmanetes

Ballmanetes, toca galtetes,
toca-les tú que les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina;
la ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador ,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall és cantador,
canta de dia i de nit no.

L'adult fa seure el nen a la seva falda o en una cadira, encarats. S'agafen les mans del nen i es fan picar l'una contra l'altra. També es poden anar acaronant les galtes del nen o de l'adult mentre es canta la cançó.

La il·lustració és de Rachelle Anne Miller .

Aniversari de Juan Antonio Corretjer

Gràcies a Ana, una lectora d'aquest bloc que ens llig des de Puerto Rico, hem recordat que tal dia con hui va naixer Juan Antonio Corretjer (1908-1985). Aquest gran poeta era net de catalans (el seu cognom és ben evident). Fou detés varies vegades als Estats Units per actes a favor de la independència de Puerto Rico. Ens agrada la seua poesia i hui us invitem a llegir-la, per a que els seus versos s'enlairen en aquest dia primaveral. Al bloc podeu llegir Ayuburí, un preciós poema infantil de Corretjer.

Podem llegir una Antologia dels poemes de Corretjer a internet (en pdf.). D'aquest lloc hem copiat el següent poema:

Canción de siempre

(Juan Antonio Corretjer)

Puse sobre la poesía
mi bandera y mi pistola
y tal hizo mi alma sola
su vela de armas un día
Hice del bosque castillo.
Logré, con su hoja dorada,
tocara mi hombro la espada
de un relámpago amarillo.
Me abrí el brazo para ver
juntas mi sangre y mi estrella.
Aún siento la luz aquella
por mis adentros correr.

La il·lustració és de Jumping Vanilla Beans.

Necessito poemetes per a publicar al bloc

Aquest mes es celebra el Dia Mundial de la Poesia i m'agradaria que ens enviareu poemes, poemetes, poemassos per anar publicant-los al bloc. Ja sé que hi ha molts poetes tímids que no s'atreveixen a enviar-nos els seus poemes. Per què? Ens agradaria sobretot publicar poemes originals que s'estrenaren aquest dia (quin dia millor per a un poema que nàixer el 21 de març?). S'accepten poemes en tots els idiomes del món (malgrat que no sapiguem llegir-ne més que 7 o 8).

Animeu-se!. Us recorde el correu del bloc: bibliodolores@gmail.com

Generador de poemes en castellà: Poemaquinari

Ja varem parlar en altre post, fa molt de temps, d'un generador de poemes -en català-. Una màquina enginyosa per a jugar amb la poesia. Hui us volem recomanar una altra d'aquestes màquines que fan poesia anomenada Compositor de poesia barata (el títol ja ho diu tot). Consisteix en crear un poema amb un sol clic de les tecles de l'ordinador. Tan sols cal donar-li a la tecla F5 o al botó d'actualitzar la pàgina (a la barra d'eines del navegador) i surt un nou poema. És ben curiós. Proveu-ho!

El poema generat no té títol, així que podem començar per ficar el seu títol després de la lectura. També podem jugar a inventar-se un nom per al generador. A mi m'agradat "Poemaquinari". I a vosaltres?

Podem jugar a casa o amb els alumnes, en català o castellà, creant poesia; o pseudopoesia?

Aquest és el poema que he generat. Quin títol li fiquem?

Su animoso anochecer acariciará cualquier amor sorpresivo.

Aquel oscuro resplandor cambiará aquel sinvivir, sabiendo

que el amargo sopor acariciará vuestro sentimiento.

Vuestro amor romperá su sopor.

Algún anochecer levantará la voz contra un sentimiento enérgico.

Vuestro sorpresivo hormigueo abrazará un hormigueo,

aunque su asfixiante sonido romperá ese futuro.

Algún futuro dudará de un sonido,

a la vez que nuestro despertar cambiará aquel sinvivir sorpresivo.

Ese amargo canto agitará ese cantar que el pequeño odio soñará.

Aquel asfixiante sopor combatirá

contra un momento que un sinvivir nos recordará.

Este pensamiento romperá este silencio que todo

apagado futuro apagará.

El futuro levantará la voz contra tu deseo,

dudando si aquel enérgico sinvivir perfilará su resplandor.

La veu de les dones islàmiques: poemes de Yaratullah Monturiol

Un dia més per a parlar i llegir poesia de dones. Avui volem recomanar-vos la lectura de poesia espiritual. Així, us presentem a Yaratullah Monturiol, una catalana de naixement que un bon dia va decir canviar de religió. És una feminista islàmica, missatgera de la tolerància i la convivència. L'espiritualisme que porta al seu interior li ha fet escriure, entre altres textos, poesia. Podeu llegir a internet alguns dels seus poemes -Diez poemas espirituales-. Hui volem compartir amb vosaltres, amb la veu femenina de Yaratullah, un dels seus poemes:

PRIMER POEMA

(Yaratullah Monturiol)
Sumisión descenso tiempo intensidad

SUMISIÓN

Ya no me importa en qué cuerpo se refleja;
lo veo sólo a Él.
El Amado se ha dado a conocer y es Celoso.

DESCENSO

Caer sin límite;
el único rastro, la Esencia.
Un espacio invisible...
tomando cuerpo.

TIEMPO

El tiempo que cuenta
gira en torno a un instante.
Lo demás no existe;
eso es la eternidad.

INTENSIDAD

Un corazón gime amordazado
en la celda de su pecho.

Se prolonga un instante
más allá de este mundo,
con ecos de realidad
esparcida en el tiempo.

Aprofitem per a recomanar-vos la lectura del llibre de Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol, Lluernes a cel obert. Antologia de poesia espiritual femenina. Barcelona, March editor, 2006.

La poesia de les dones africanes: Tanella Boni

No cal remarcar que la tradició oral africana, al llarg del temps, ha estat en mans de dones. Dones anònimes que han deixat la seua empremta però que quasi han passat sense que se n'adonem. A més, hi ha molt poca poesia de dones africanes traduïda. Una llàstima! Avui volem donar veu a totes les dones africanes, amb els poemes de Tanella Boni, de Costa de Marfil, del seu llibre Labyrinthe.

Desearían

(Tanella Boni)
Que tiemblen que se estremezcan
Que tiemblen que se estremezcan
Desearían
Que tiemblen y que palidezcan
Que tiemblen y palidezcan
Las hojas de un árbol
¿Se teme que verdezcan?
¿Se teme que hablen?
Sacuden todas las calabazas
Tienden todas las redes
Tensan todos los arcos
Todos los coras
¿Qué se teme aquí?
¿Quién habla aquí?
¿Quién ennegreció por naturaleza?
¿Por qué tanto ruido?
¿Hay fuego en la casa?
¿De dónde viene esta humareda
Fabricada con todas las polvaredas?
¿De dónde esta angustia
Que oprime la garganta de todos los ancestros?
¿La tradición está en peligro?
¿A qué se juega aquí?
¿Qué máscara se lleva en este laberinto?
Pero el árbol siempre está ahí
Plantado delante de la casa
Sus hojas murmuran y verdecen
La tranquilidad
El equilibrio
La no-tradición
La no-tropa
¡La mujer!

Us recomanem llegir els articles d'Orfeo a Prometeo. La poesia africana en femenino I y II.

La il·lustració és de Monica Stewart.

Març, poema infantil de Júlia Costa

MARÇ

(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.

Els arbres en la poesia catalana

Ens deia l'ecòleg Ramon Margalef que per descriure la complexitat d'un arbre és necessari un poeta. L'editorial 3 i 4, en la col·lecció El Grill, ha publicat l'antologia Els arbres a la poesia catalana, un llibre antològic de Victòria Solina i Jordi Bigues. El llibre, que recull setanta-dues obres de vint-i-vuit autors distints, inclou tant els poemes populars com també Lo pi de Formentor, El pi de les tres branques i l'Himne de l'arbre fruiter.

Per primera vegada l’ombra de l’arbre abraça els poetes catalans de l’era moderna. Plantar arbres és una prioritat ecològica del nostre temps. La pèrdua de la cobertura vegetal, els incendis i l’erosió dels sòls, i el canvi climàtic plantegen un repte sense precedents per a la nostra generació i al capdavall la pèrdua d’un capital natural. En contrast, l’estima envers el valor del bosc i l’arbre, tant l’humil com el singular, és un exemple de la veneració per la vida i la biofília arrelada en la nostra identitat nacional.

I en aquests esplèndits i assolejats dies, jornades de llargues passejades pel camp, podem gaudir dels ametllers florits.

Ametller florit

(Josep Gibernau i Clos)

Ametller florit,

parell a una nit

amb el cel teixit

d’estels que s’encenen,

quan l’hivern, son vel

desplega de gel,

tu també ets un cel

de flors que corprenen.

En els jorns incerts,

els braços oberts

tens de flors coberts

que amb goig l’ull admira;

ets talment un far

lluminós i clar

on hi troba empar

el cor que sospira.

Ametller nevat

de fecund esclat.

Joiell cisellat

ric en pedreria,

en mig la foscor

tens en cada flor

un punt de claror,

un bri d’alegria.

Dites i refranys del mes de març i de la primavera

Benvinguda primavera, foto de Toni Bra.

Nou mes i nova estació, doncs la primavera està al girar el cantó. Hem preparat nous refranys per aquest mes -podeu veure'n més, editats en aquest blog, punxant ací-:

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat
Març aquí, cada somera amb son pollí
Març bo o dolent, el bou a l'herbei
Març falsa primavera que enganya al bestiar
Març i abril, cada dia en fan mil
Març i els seus marsons fan córrer els minyons
Març i febrer, carregats de flascos
Març i marcet ha passat, ni bou, ni vaca m'han costat
Març marçador, nit freda i dia amb calor
Març marceja, abril abriuleja
Març marceja, Abril bogeja
Març marcer apedrega sa mare en el carrer
Març marcer, cada ovella amb son corder
Març marcer, carasser
Març marçot cara de gos, bufa'm el cul, que la cara no pots
Març marçot mata la vella i la jove si pot
Març marçot poc sol i dolent
Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
Març marçot ronca fins que és mort
Març marçot, mata l'ovella i el pastor si pot
Març marçot, ronca fins que és mort!
Març oratjós i abril plujós fan el bover joiós
Març plujós dóna bones collites
Març que massa marceja, o mata o malmeneja
Març que no marceja, tot l'any li porta enveja
Març sec, el pagès plora; març humit, el pagès riu
Març s'emporta la culpa i l'Abril la fruita
Març ventós fa abril plujós
Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós
Març ventós i abril plujós, el llaurador fan ser orgullós
Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós
Març ventós i juny calent, bon vi i bon forment
Març ventós i l'abril plujós, tornen al pagès rabiós
Març ventós, abril plujós
Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric
Març ventós, cara de gos
Març ventós, graner polsós
Març ventós, pel pagès és profitós
Març ventós, pel pagès és profitós, i pel mariner, desastrós
Març, falsa primavera que enganya al bestiar
Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor
Març, marceja i bord, bordeja
Març, marceja; abril, bogeja i bord, bordeja
Març, marcelades
Març, marcer, apedregui sa mare en el llavaner
Març, marcer, carabasser i ventoler
Març, marcer, sol carasser
Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
Març, marçol, tant te temo a tu com al caragol
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
Març, marçot, poc sol i dolent
Març, marçot, que cap ovella no m'has mort. -Manllevaré dos dies a l'abril i te'n mataré més de mil
Març, pigues i barbs

Dites i refranys sobre la Primavera:
Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
Alegre com una primavera
Anar de cara a la primavera
Arròs de primavera, per l'herba és fem
Bella Candelera, lletja primavera
Bou de tardor, cavall de primavera
El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
El despertar de la primavera
El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella
El mal hivern, de la primavera fa govern
Estar a la primavera de la vida
Falsa primavera enganya al bestiar
Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
Flors de tardor, plors de primavera
Hivern fred, primavera regalada
Hivern rigorós, primavera de gos
La primavera la sang altera
La tardor és la primavera de l'hivern
Mal hivern, primavera d'infern
Molta flor de primavera, bona tardor espera
Oreneta arribada, primavera començada
Oreneta aviat, la primavera ha arribat
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Pasqua nevada, primavera gemmada
Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
Pluja de primavera no ha passat per mal temps
Primavera arribada, ovella esquilada
Primavera tardana fa créixer el blat a la sala
Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda
Tramuntana de primavera, pluja al darrera
Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
Una flor no fa primavera
Una flor no fa primavera, ni dues estiu
Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera

Podeu llegir més dites populars i refranys sobre Pasqua punxant ací. I molts mes refranys en el Refranyer Temàtic.

Enlairem els versos: un vers, un llibre i... que rode la poesia

Us proposem anar rodant una idea que ens pareix enginyosa i molt interessant per a difondre la poesia.

La idea sorgeix d'Antaria per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia -el proper 21 de març-. Es tracta de crear un poema, enviar-lo a antariablog@gmail.com fins el dia 7 de març. Amb tots els poemes rebuts s'editarà un llibre-objecte que serà alliberat en diferents ciutats del món el dia 19 de març, publicant-se també un bloc on es presentaran tots els poemes.

Sabem que entre els lectors d'aquest blog hi ha molts i bons poetes, així que us animem a participar.

Del montón, poesia de dones de Wislawa Szymborska

Estrenem mes i estrenem poemes. Sempre m'ha agradat estrenar: un nou dia, una nova idea, un nou projecte, una nova trobada... Aquest mes estrenem poemes de dones. Des d'avui fins al dia 8 de març penjarem un poema d'alguna de les tantes i bones poetesses que ens agraden. Poemes de dones per a homes i dones, poemes sensibles, intel·ligents.

Volem començar per Wislawa Szymborska, poetessa polaca que va rebre el Nobel de Literatura en l'any 1996. Ara acaba d'editar-se Dos puntos, el seu últim llibre, publicat per Igitur.

DEL MONTÓN

Soy la que soy,

casualidad inconcebible

como todas las casualidades.

Otros antepasados

podrían haber sido los míos

y yo habría abandonado

otro nido,

o me habría arrastrado

cubierta de escamas

de debajo de algún árbol.

En el vestuario de la naturaleza

hay muchos trajes.

Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.

Cada uno, como hecho a medida,

se lleva dócilmente

hasta que se hace tiras.

Yo tampoco he elegido,

pero no me quejo.

Pude haber sido alguien

mucho menos personal.

Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,

partícula del paisaje sacudido por el viento.

Alguien mucho menos feliz

criado para un abrigo de pieles

o para una mesa navideña,

algo que se mueve bajo un cristal de microscopio.

Árbol clavado en la tierra,

al que se aproxima un incendio.

Hierba arrollada

por el correr de incomprensibles sucesos.

Un tipo de mala estrella

que para algunos brilla.

¿Y si despertara miedo en la gente,

o solo asco,

o sólo compasión?

¿Y si hubiera nacido no en la tribu debida

y se cerraran ante mí los caminos?

El destino hasta ahora,

ha sido benévolo conmigo.

Pudo no haberme sido dado

recordar buenos momentos.

Se me pudo haber privado

de la tendencia a comparar.

Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera,

lo que habría significado

ser alguien totalmente diferente.

La il·lustració és del bloc de 2clk.