El passat dia 31 de desembre de 2009 es va produir un fenomen especial al cel, la lluna plena va sortir dues vegades en un mateix mes. Aquest fet no es tornarà a repetir fins d'ací a 19 anys i s'anomena lluna blava. La lluna blanca la pintem de blau -il·lustració de la capçalera el post d'Alice Barberini- per acompanyar un excel·lent poema d'Olga Xirinac que fa també referència a la lluna blava i al transcórrer del temps.
La lluna blava
(Olga Xirinacs)
La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.
(Olga Xirinacs)
La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.
5 comentaris:
molt bonica l apoesia i la Lluna.
Molt bonic, no l'havia llegit mai!
Per cert, t'hem deixat un petit premi en el nostre bloc, moltes gràcies!
M'ha agradat molt. Ho enllaço al nostre bloc d'Astronomia:
http://universantaviana.blogspot.com/2010/01/lluna-plena-dues-vegades-un-mateix-mes.html
i perk no hi ha estrofes i es tot sense
Un saludet Rosa, Àfrica i Lucia. A l'anonim també un saludet i comentar que de vegades el poemes no tenen estrofes. Tal vegada aquest no t'aprofite en la teua recerca, però segur que en aquest mateix blog en trobaras altres amb estrofes i estil diferents.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada