La cigarra i la formiga: una versió actual de la faula

Hi ha camells, els més menudets i de llargues pestanyes, que van poc a poc, retardats, i quan passen per damunt dels balcons van buscant algunes sabatetes per a deixar encara el seu regal. És difícil, en aquest fred que fa, trobar algunes sabates al balcó, però jo, assabentada de la seua existència, m'he resistit a llevar les sabates del balcó i ... quina sorpresa! Són ells els que solen portar els regals més eteris i boniquets, doncs són els mimats pels tres Mags d'Orient, així que, embolicat amb un paperet d'argent i una llaçada daurada de seda, m'he trobat amb aquest poemeta que ha viatjat des de les illes Canàries en les sarries dels camells.

Una poesia de la nostra amiga Teresa Delgado, amiga i poeta, que ens parla de la especial relació de la cigarra i la formiga; un versos on se li dona un tomb a la faula. Gràcies, Teresa, per recordar-te'n de nosaltres en la teua carta als Reis. La lectura del poema ens fa reflexionar: tal vegada, hui per hui, és millor ser cigarra que formiga?; són més televisives?; caldrà revisar les faules clàssiques?

Otra de Cigarras y de Hormigas
(Teresa Delgado)

-Te lo dije, te lo dije,
dijo la hormiga a la cigarra
-Te lo canto, te lo canto,
La cigarra le contestó.

Ha sido un invierno frío
y cante con tanto brío
para olvidar mi dolor,
que un famoso representante
escuchando mi reclamo,
me nombró magno tenor;

y tras fuerte apretón de manos
trato firmamos y ahora,
me paso feliz las horas
haciendo lo que más amo.

Viajé por el mundo entero
cantando con mucho esmero,
y aprendiendo otras canciones
afinando nuevos sones y
apretando muchas manos.

Tengo amigos por doquier
y hasta entrevistas me hicieron,
en teatros me aplaudieron
admirando mi buen hacer.

Por solo cantar canciones
que alegran el corazón
voy levantando pasiones
que me llenan de emoción.

De modo querida hormiga
que te digo y con razón
que cada uno tiene su don
tu trabajas con tesón
y yo le canto a la vida.

La il·lustració és de Macarena Rioseco Castillo