Quim Curbet: El fons i la forma

Poc a poc podrem anar llegint, tan sols en format digital pel facebook, el poemari de Quim Curbet, El fons i la forma (orles, colofons i culs de llàntia). Mentre el llibre es publica en suport paper podem anar llegint-ho, poc a poc, en format digital.

Què us sembla?

Poetas andaluces: web de poesia andalusa de tots els temps

Una web Poetas Andaluces és una web molt interessant on podem trobar, magníficament classificats, poemes i poetes andalusos de tots els temps. Un goig navegar i llegir el seu interior.

Entre altres tenen els següents apartats que us interessaran:

· Autores
· Romances
· Andalucía en Poesía
· Libro de visitas
· Música "de fondo"
· Poesía en Vídeos

A més podem fer una recerca, dins de la pròpia web, per autor i per poema. Els felicitem per la web i els agraïm publicament tota la informació que ens proporciona.

D'aquest lloc hem copiat el següent poema:

(Abbada Al Qazzaz)
Ella es luna, sol, tallo que nace

y perfume de almizcle.

Perfecta, brillante, floreciente

y aroma enamorado.

Quién la mira se prenda de ella,

pero es coto cerrado.

La il·lustració és de Novelty Knees.

Cançó de bressol, de Lluïsa March

A la nina-nina, a la nina nit, que el meu xiquet encara no s'ha dormit... Són molt tendres i boniquetes les cançons de bressol. Són el primer pas per a endinçar-se en la paraula i la poesia. Podem repetir les cançonetes que ja coneixem, inventar-se'n o aprendre-se'n de noves. Hui us invitem a dormir-se amb aquest poema.

Cançó de bressol

(Lluïsa March)

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

No tingues mai por

de tancar els ulls,

que no et quedes sol;

jo vetle per tu.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

Si ve algun malson

i et trenca la nit,

no t'oblides, perla,

que jo estic ací.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

Adorm-te i somia

que has de descansar,

i quan et despertes,

amb tu em trobaràs.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

La il·lustració és de Jon Reinfurt.

¡Vamos al circo!, llibre de poesia infantil

Ja ha sortit editat el llibre de poesia infantil ¡Vamos al circo!, de David Blanco Parra, il·lustrat per Julia Díez Velázquez. Ja sabeu que aquest poemari va ser guardonat amb el premi de poesia infantil Verso en nubes, convocat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de León.

El poemari el podem llegir també per internet. El llibre es distribuirà en biblioteques i col·legis públics.

Camino interior, poesia de Hellman Pardo des de Colombia

Camino interior
(Hellman Pardo)

Lo he hecho todo:

sembré un árbol donde no recuerdo,

escribí un libro que nadie ha leído

y tengo un hijo que nunca veo.

Lo he llorado todo:

he llorado la muerte, el amor, el destino,

la miseria, el hambre, la distancia

y ya no queda sal en ninguna lágrima.

Acaso al fin lo he escrito todo:

mil quinientos setenta y nueve poemas con treinta

y un centavos,

tres cuentos, dos ensayos, noventa y tres informes,

una renuncia,

siete cartas, once mensajes en la nevera,

tres mentiras,

cuatro grafitis, setecientas trece firmas –incluida

la de la renuncia–

Un árbol, un hijo, un libro,

un destino, un amor, una muerte,

un hastío, un dolor, una cólera,

he escrito todo mi desamparo.

La il·lustració és de Anke Weckmann.

Que sí, si... un poema voy a escribir

Per a Eneida (feliç aniversari)

Hi ha poemes que la seua pròpia musicalitat ens porta a pensar en el ball, el joc i la música. Que sí, sí... com és el poema d'Antonio García Teijeiro. Que no, que no... que ara me'l fique jo. És un poema que presta molt al joc i a crear nous poemes seguint el fil del primer i tercer vers. Proveu-ho!

Que sí, sí,

un día de julio nací.

Que no, no,

un día de julio nació.

Que sí, sí,

la ruta del Cacarabí.

Que no, no,

la ruta del Cacarabó.

Que sí, sí,

un plato de habas comí.

Que no, no,

un plato de habas comió.

Que sí, sí,

que no, no,

a todos nos gusta la o.

Continuem-ho:

Que sí, sí,

un poema yo escribí.

Que no, no,

un poema el escribió.

Que sí, sí,

en un libro lo metí.

Que no, no,

en un libro lo metió.

Que sí, sí,

que no, no,

a ti te lo regalo yo.

I ara vosaltres... Després, què tal si el reciteu picant de mans, ballant, botant, nedant...

La il·lustració és de Tyson Smith.

A cop de pedal i poesia

Hem presentant ja en altres post d'aquest blog com l'esport i la poesia no tenen per què anar per distints camins, podem pedalejar junts. A cop de pedal, hui que finalitza el Tour de France, us invitem a llegir aquest poema de la nostra amiga asturiana (i estiuejant alicantina) Mª Rosa Serdio, El tour del cielo /El tour del cèl.

EL TOUR DEL CIELO
(Mª Rosa Serdio)
En el cole, esta tarde,
lo soñé
mientras el profe explicaba
no sé qué.
Soñé que, en bicicleta,
subía al cielo
sin gafas ni maleta
y que, allá arriba,
estaba preparada la salida.
Había ruedas
por todos los rincones
monociclos, triciclos
y tándems a montones,
bicicletas de todos los colores
y nubes de algodón
con sabores a fresa
y a limón.
Íbamos a correr
el Tour del cielo
sobre las dulces sendas
de nata y terciopelo.
Dieron la salida.
Entonces, el maestro preguntó:
_ Alicia, dime tú las provincias
de Galicia.
Yo, que estaba preparada
y sin titubear
ni un solo instante respondí:
- Valencia y Alicante.
Sin inmutarse, el profe
como con cautela,
se acercó a la ventana
y observó, meditando.
Luego dio media vuelta,
sonrió y dijo hacia la clase:
- Hoy ganará la carrera
pues la he visto volando

por encima de la escuela.

Tour del cèl

(Mª Rosa Serdio, traducció de Sàlvia)

En el col·le, esta vesprada,

ho he somiat
mentre el profe explicava
no sé què.
Somii que, en bicicleta,
pujava al cèl

sense ulleres ni maleta
i que, allà dalt,
estava preparada la sortida.

Hi havia rodes
per tots els racons,
monocicles, tricicles

i tàndems a muntons,

bicicletes de tots els colors
i núvols de cotó fluix

amb sabors de maduixa

i llimona.

Anavem a córrer

el Tour del cèl

sobre les dolçes sendes

de nata i vellut.

Donaren la sortida.

Aleshores, el mestre preguntà:

-Alícia, dis-me tú les provincies

de Galícia.

Jo, que estava preprada

i sense titubejar

ni un sol instant li respongué:
- València i Alacant.
Sense immutar-se, el profe
com amb cautela,
s'apropà a la finestra

i observà, meditant.

Després donà mitja volta,

somrigué i digué cap a la classe:

-Hui guanyarà la carrera

doncs l'he vist volant

per sobre de l'escoleta.

La il·lustració és de John Stamos

Poesia de Juan José Vélez

(Juan José Vélez)

Levanta el sol su luz de blanca cuna,
y joven, de la aurora va surgiendo
lozano y a las sombras persiguiendo,
atado con el día a la Fortuna.

Las horas, lentamente, una a una,
ansioso hacia el cenit va consumiendo.
Las puertas del ocaso resistiendo
le esperan tras el monte en tumba bruna.

Si larga la mañana, lenta y verde,
¡qué presto el declinar hacia la sierra!
Si alegre fue subir, ¡cómo ahora muerde

del tiempo el corazón! La luz se aferra
al último rincón y al fin se pierde
lo mismo que el humano hacia la tierra.

La il·lustració és de Nachan.

I Premio Internacional Universitario de Poesía “Desiderio Macías Silva”

S'ha convocat, des de Mèxic i per a tots els universitaris, el I Premio Internacional Universitario de Poesía “Desiderio Macías Silva”. Les bases són les següents:

1. Podrán participar estudiantes universitarios de cualquier nacionalidad. Para comprobar su calidad estudiantil, los concursantes enviarán con su participación la imagen digital (en formato jpg) de la credencial vigente o documento de inscripción que los acredite como estudiantes actuales en alguna institución educativa pública o privada.

2. Participarán con una sola obra, formada por un conjunto de quince o más poemas de su autoría, con tema libre y escritos en español.

3. La obra será inédita, no premiada anteriormente, ni estará participando simultáneamente en otros certámenes en espera de resolución.

4. Las obras deberán enviarse en archivo de algún procesador de texto compatible con Word (excepto Word 2007) a la siguiente dirección electrónica:uaa2009@ayc.com.mx

5. En un segundo archivo de Word (excepto Word 2007), enviado en el mismo mensaje que el de los poemas, los participantes enviarán una declaración escrita de ser los autores originales de los poemas y aceptar las presentes bases. Las obras que no cuenten con la declaración señalada serán descalificadas. Por tratarse de un concurso de buena fe, no es necesario que sea una declaración notariada.

6. En la ventana del mensaje electrónico que lleva anexos los dos archivos, los participantes anotarán sus datos personales y de localización (nombre, lugar y fecha de nacimiento, nacionalidad, domicilio con código postal, correo electrónico y teléfono).

7. El plazo de recepción de obras termina el 14 de agosto de 2009. Se enviará un mensaje electrónico al participante para confirmar la recepción legible del archivo con su obra, su declaración de autor, la imagen de su identificación como estudiante, y sus datos personales y de localización.

8. El jurado estará conformado por distinguidas personalidades del medio literario; y tendrá la facultad de proponer a los organizadores la resolución de cualquier situación imprevista.

9. Se premiará a dos autores distintos, cada uno con 10,000 pesos mexicanos (o su equivalente en dólares estadounidenses al tipo de cambio del día de la entrega).

10. La resolución del premio se dará a conocer en la segunda quincena del mes de octubre de 2009 en las páginas virtuales de las entidades que convocan, además de hacerse conocer a los participantes por medio del correo electrónico y al público en general en diversos medios culturales.

Aguascalientes, México, 21 de marzo de 2009

La il·lustració és de Matt Vicent.

Aniversari de la mort de Carles Riba: xicotet homenatge

El passat 12 de juliol va fer cinquanta anys de la mort del gran escriptor i poeta Carles Riba. No podem deixar passar el mes sense fer un ressò a aquest aniversari. En primer lloc us invitem a veure el documental El meu avi, Carles Riba, que podeu visualitzar al blog Diari d'un llibre vell -i si us interessa saber-ne més d'aquest documental, punxeu ací-.

Després dels comentaris deixats per Víctor Pàmies, hem refet el post, doncs us volem dir que al blog Raons que rimen hi ha una entrada especial, Apunts ribians en un grapat de blogs, on Víctor ha fet el seu propi homenatge arreplegat tots els articles dels blogs que a la vegada han fet el seu propi homenatge. Ens sembla una idea genial!

A Blocs de Lletres Josep Porcar ha fet una secció especial, 50 anys sense Riba (1893-1959) que també us interessarà.

Salvatge Cor

[I]
(Carles Riba)

Que en el cant sigui baix el bes
i astut el cor en l'abraçada:
el cor vol més, vol en excés,
i en el do rebut es degrada.

Abans dels teus ulls, estimada,
¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés
que me'n fes uns camins d'onada?
¿Uns ulls per l'amor de després?

Dóna't perquè tot recomenci
ordit en perills de silenci,
virginal d'un foc absolut;
com, passant de l'illa inaudita,
qui s'exalta al somni volgut
en la perla ardent que l'imita.

La il·lustració és un muntatge que hem fet amb la fotografia de Carles Riba.

Fem la rotllana de la morera / Juguemos al corro de la morera: llibre de cançons infantils

L'editorial Intermon Oxfam, dins del grapat de bons llibres que té, ha publicat Fem la rotllana de la morera, amb il·lustracions de Sophie Fatus i la veu de Fred Penner, dins de la col·lecció Somnis. El llibre podem llegir-lo també en castellà, Juguemos al corro de la morera.

El llibre té la particularitat de estar en bilingüe, en català i en anglès. Està basat en una cançoneta que canta Fred Penner amb quatre xiquets de països diferents d'Europa, Malí, Índia i Xina. És la cançoneta que canten quan els xiquets es desperten abans d¡anar a escola. La morera és com un símbol que protegeix a la gent, que a més els ajudar-se a unir-se, agafant-se de la mà i fent rotllana o rotgle, dançant al seu voltant.

El llibre, a més de les precioses il·lustracions, al final porta una xicoteta explicació dels arrels i la significació de la cançó i de la proposta lúdica de la dança que l'acompanya. El CD que s'adjunta ens ajudarà a seguir la cançó que comença així:

Fem la rotllana de la morera,

de la morera, de la morera.

Fem la rotllana de la morera

de bon matí...

Here we go round the mulberry busch,

the mulberry busch, the mulberry busch.

Here we go round the mulberry busch,

early in the morning...

Una bona manera d'endinçar-se en altres cultures, conèixer i compartir... cantant, ballant i gaudint de les il·lustracions. Ens encanta aquest llibre. Molt recomanable per als menudets.

Poetipografia: Escriure poemes al revès / Escribir poemas al revés

Cal aprofitar les eines gratuïtes que hi ha en internet per aplicar les noves tecnologies a la lectura i a l'escriptura. De vegades, allò que ens sembla més banal és el que fa que els xiquetes els motive.

Hui volem recomanar-vos una eina que consisteix en donar-li la volta a l'escriptura i escriure del revés: Escribir al revés. Cal tenir en compte, si escrivim un poema, que per tal de seguir l'ordre del poema original hem d'escriure de baix a dalt, per a que l'últim vers ens aparega en l'últim lloc. També podem anar escrivint els versos un per un i i anar pegant-los al blog o en la pàgina del word. Cal advertir que si a una lletra li fiquem l'accent no surt totalment al revès.

Us fiquem un exemple, del començament d'un poema de Consuelo Armijo.

oʇ!ɹƃ oɯ!ʇln lә

olqәnd lәnbɐ ɐ

oɹәnbnlәd un oƃәll

sop!u ɐ!ɔɐɥ әnb

'sollәqɐɔ so uoɔ

sɐɹoñәs sɐl әɹʇuә ɐp!nƃәs uә ʎ

ɐpoɯ әp uoɹә!snd әs sop!u sol

Què diu? Cal aclucar un poc els ulls, fixar-se també en la il·lustració, que ha us dona una molta bona pista, i donar-li la volta a les lletres (no feu trampa, imprimiu el poema i li gireu la fulla). Com us hem dit acò tan sols és un divertiment tipogràfic però que pot donar molt de sí entres els xiquets i joves, es com escriure missatges encriptat, però en aquest cas jugant amb la poetipografia -ja tenim una nova paraula per al nostre diccionari poètic-.

Podeu jugar aquest estiu i ja ens conteu!

La il·lustració és d' Annette Manseth.

Llibres d'endevinalles de monstres / Libros de adivinanzas de monstruos

Passar-ho bé amb les endevinalles és força fàcil. A les nostres neurones els agrade interconnectacter-se i pensar. Tot jugant podem aprendre un grapat de coses. Per tal de fer-ho més senzill podem tirar mà d'aquests dos llibres d'endevinalles infantils que hui us presentem. En els dos les endevinalles fan referència a personatges de contes, però ara ens interessa, en especial, els que són monstruosament monstruosos.

El primer llibre, Qui sóc?, és de Lola Casas i està magníficament il·lustrat per Agustín Comotto. Està editat per La Galera, dins de la seua col·lecció Rialles (també està en castellà), una col·lecció tota molt recomanable de la que ja hem parlat altres vegades. Personatges com Frankenstein, el comte Dràcula, el llop ferotge, l'home del sac... pul·lulen per les pàgines del llibres mesclant-se amb altres com la fada, el sastre valent, el follet, la ventafocs...

A veure si endevineu qui apareix en aquesta endevinalla:

Embenada
i relligada.
Els segles
t'han fet el llit.
Dorms entre el vent
i la sorra
d'un deseert sec
i adormit.
(la mòmia)

L'altra llibre és Noche de miedo, Libro de adivinanzas monstruosas ¡sólo para valientes!, d'Antonio Gómez Yebra i que està també molt ben il·lustrat per Violeta Monreal. El llibre està editat per Bruño en una col·lecció que també us recomanem sencera, Oro parece.

El llibre està sols en castellà i, com el que hem comentat abans, totes les endevinalles giren al voltant de personatges literàris monstruosos: el kraken, el "coco", l'home llop, King Kong, el fantasme de l'òpera, el gòlem, la bruixa... Ací tan sols apareixen els monstres i a cada doble pàgina totes les endevinalles pertanyen al mateix personatge.

A veure si encerteu de qui estem parlant en aquesta endevinalla?

Al mostrar la dentadura

parece que se riera;

¡esa sí que es caradura!,

la cala que está a tu vera.

(la calavera)

Poesia para las vacaciones de invierno: La lluvia, de Teodoro Frejtaman

Amb tanta calor estiuenca se'ns oblida que en la part meridional del planeta també estan de vacances, però de vacances hivernals. Així que els regalem un poemeta per a que també gaudeixquen d'aquest dies freds acompanyats de poesia.

Un poema infantil per als xiquets del sud:

LA LLUVIA

(Teodoro Frejtman)

Moja, que me moja

hasta el almacén

voy por los fideos

pan y querosén.

Moja, que me moja

todo el pantalón,

juego por los charcos

que hay junto al cordón.

Moja, que me moja

entre los sapitos

ya me vuelvo a casa

con mucho apetito.

La il·lustració és de Susan Abraham.

Iba tocando la flauta: poesia de Juan Ramón Jiménez per passejar a la vorera del riu

No tot és platja a l'estiu, està també la muntanya i els rius. Una passejada per la seua vorera és relaxant, per a grans i menuts, i sobretot fresquet. Si a més fiquem a la motxilla un bon poema... encara millor. Que tal aquesta poesia infantil d'un gran poeta, Juan Ramón Jiménez? Proveu-ho: fiqueu el poema a la motxilla, junt al bocata i l'aigua i, en un bon racó a la vora del riu atureu-se, traeu el poema i llegiu-lo en veu alta. Una experiència inobidable. Ja ens direu...

Iba tocando mi flauta

(Juan Ramón Jiménez)
Iba tocando mi flauta

a lo largo de la orilla;

y la orilla era un reguero

de amarillas margaritas.

El campo cristaleaba

tras el temblor de la brisa;

para escucharme mejor

el agua se detenía.

Notas van y notas vienen,

la tarde fragante y lírica

iba, a compás de mi música,

dorando sus fantasías,

y a mi alrededor volaba,

en el agua y en la brisa,

un enjambre doble de

mariposas amarillas.

La ladera era de miel,

de oro encendido la viña,

de oro vago el raso leve

del jaral de flores níveas;

allá donde el claro arroyo

da en el río, se entreabría

un ocaso de esplendores

sobre el agua vespertina…
Mi flauta con sol lloraba

a lo largo de la orilla;

atrás quedaba un reguero

de amarillas margaritas…

La il·lustració és de La línea quebrada.

Poesia al carrer / Poesia a la calle: Aina Libe

Cada vegada són més les iniciatives, particulars i col·lectives, que tenen per objectiu enlairar els versos. Des de Sevilla el col·lectiu Aina Libe -un amor, en alemany-, integrat per quatre joves (Felipe Bollaín, Javier Mariscal, Miguel Ruiz y Nieves Peña), s'han ficat mans a l'obra i estan empaperant les façanes de locals comercials buits, que estan al centre de Sevilla, de poemes i fotografies. Porten prop d'un any intentant, per mig dels poemes, humanitzar la ciutat.

Com ells diuen: Poesía e imagen como regalo al transeúnte, como un artefacto más dentro de la vida cotidiana, un respiro para pararse a pensar, una invitación a la creación y a la participación.

Ens encanta aquesta iniciativa, com les altres que han portat endavant: tirar des de dalt de la Giralda un "mogolló" de poemes, o estendre'ls amb cordells i pinces en el pont de Triana. Com també ens agrada la idea de ficar fulls en blanc per a deixar les opinions dels lectors i els seus poemes.

Com graffitis, però pintant amb les paraules els versos. Els felicitem per la iniciativa!

Convocatòria concurs poesia jove: III Premio de Poesia Joven "Pablo García Baena"

La Bella Varsovia, col·lectiu cultural cordobès, ha convocat per tercera vegada el Premio de Poesía Joven "Pablo García Baena". Us animem a participar!

Bases:

1. Podrán concursar en este premio autores que no hayan cumplido 30 años a 5 de septiembre de 2009.

2. Las obras deberán ser inéditas, escritas en castellano, y no premiadas en otros certámenes. El tema es libre, estableciéndose en 300 versos la extensión mínima de los poemarios, sin límite para la máxima. se presentarán impresas o mecanografiadas, encuadernadas y por triplicado.

3. Las obras se presentarán bajo seudónimo o lema, que figurará en la primera página de cada ejemplar, así como en el exterior de la plica, como única identificación. En el interior de dicha plica se adjuntarán los siguientes datos: nombre y apellidos, dirección postal y de correo electrónico, teléfono de contacto, breve nota biobibliográfica, y fotocopia del dni o documento similar.

4. El plazo de presentación finalizará el 5 de septiembre de 2009. Deben remitirse por correo postal a la siguiente dirección: La Bella Varsovia (III Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”). Apartado de correos 2164. 14080 - Córdoba. Serán excluidos los trabajos presentados después de fecha, siendo válida la del matasellos.

5. El jurado estará formado por cinco miembros de prestigio en el campo de la literatura, y un secretario, con voz pero sin voto, como representante de la asociación; su composición sólo se hará pública coincidiendo con la difusión de su fallo. al jurado, que actuará con libertad y discreción, y cuyas decisiones son inapelables, corresponderá discutir y emitir el fallo, así como otorgar el premio a una sola obra o declararlo ex-aequo, con accésits o finalistas, y/o desierto.

6. El premio estará dotado con la publicación de la obra ganadora en la colección La Bella Varsovia, con una tirada de 1000 ejemplares, interpretándose la entrega de 100 ejemplares al autor como pago de los derechos. La Bella Varsovia se compromete a la distribución y promoción del libro, con su envío a prensa y crítica, y presentación en varias ciudades españolas. de igual forma, el autor/a ganador/a participará en la edición de 2010 de cosmopoética, dentro del apartado dedicado a poetas emergentes.

7. Los originales no premiados se destruirán tras el fallo del premio, sin que se mantenga correspondencia alguna sobre ellos.

8. El fallo se hará público mediado el otoño de 2009, siendo comunicado personalmente al autor antes de su difusión en los medios. la publicación del libro ganador está prevista para la primavera de 2010, y sus presentaciones tendrán lugar en los meses posteriores. El autor ganador se compromete a asistir a dichos actos.

9. El hecho de concurrir a este premio supone la total aceptación de estas bases.

Para más información, puedes escribirnos a premio@labellavarsovia.com

La il·lustració és de Tara Ross Studios.

Poesia para las vacaciones de verano

¡Llegó el verano!

(Consuelo Armijo)

Autobuses cargados de niños se marchan alborotando.

Trenes con raciomos de cabezas asomando, se marchan pitando.

Llenos de maletas los coches,

se marchan dando botes.

Abuelos en patines se marchan muy contentos.

Señoras en bicicleta se marchan con el pelo al viento.

Aviones resoplando,

se marchan volando.

Caballeros en burro,

se marchan fumando puros.

Perros y gatos en fila se marchan bailando.

Mientras que

jóvenes con mochilas se marchan cantando.

Porque son las vacaciones y siempre pasa igual.

Y la ciudad se queda con mucho sitio para aparcar.

La il·lustració és de Ben O'Brien.

Poema del mar: Poemar

Poemar

(Carlos Reviejo)

Mar agitada,

la marejada,

la mar picada...

¿Qué mareada!

La mar rizada,

la mar calmada,

la mar salada...

¡Qué mar tan rara!

La il·lustració és de Jenny M.

Malsinfin: poesia i il·lustració unides

Els blogs van sorgint i la poesia, junt a les il·lustracions, van enlairant-se. Hui us volem recomanar un nou blog, d'una bona amiga poeta, Annabel Martínez Zamora, que junt a l'il·lustrador Kim Amate han creat Malsinfin, un lloc que us invitem a llegir i que ens agrada molt.

Doneu-li una ullada!

Hay ondas en la arena y es un zigzag de queloides,
que graban sargantanas ajenas a su propia trayectoria.
Hay estrías que rasgó una ondina, entornándose sobre si, obsesiva.
Las algas en la orilla son mechones que el mar se mutila
para exclamar su ultraje.
Cuando tenía siete años, me asustaba el dibujo
de una proa enredada en sargazos.

Raíces inseridas en mi carne,
piel injertada en tu corteza,
tus ramas cubriendo desnudez,
materia tuya que apuntala vacíos,
y yo... evadiéndome...
En contra de esquemas y pronósticos
vislumbro fuerzas irresistibles
que conjuran con cuerpos inamovibles,
bifurcaciones irisadas,
sin ser refulgentes,
y otras dimensiones medicinales
buenas para mi espíritu
en sus matices incompletos.
Arropar ese credo entre lino blanco,
incuba su germinación posible,
¿por qué no?
Aunque el mascarón estrangulado por los sargazos
me recuerde las condiciones.

Oro de papel: poema d'amor amb foc de passió

Oro de papel
(Luís Vea García)

Escribir un nombre en letras de coral
y lanzar al mar las palabras
para que los acantilados las escupan
en brisas de espuma y sirenas,

ensortijar las sílabas de oro en papel
y dejar que broten los sueños de metal
atrapados en mechones de cabello
trazando estelas doradas en el horizonte,

reunir la filiación en mi pecho
y marcar con saliva la fecha de nacimiento
agradeciendo la temprana hora que dio a luz,
la hora que vieron los ojos los cielos,

blandir la espada contra el volcán
dejar que sus lavas me solidifiquen
que me moldeen en roque y lava
para que los amaneceres de tus ojos me divisen.

La il·lustració és de Rosina Wachtmeister.

Tu risa: poesia del poeta cubà Luis Rafael

Res millor que l'ample i gran somriure d'un xiquet. La seua ingenua tendror ens plena de tot cor, com el poema del cubà Luis Rafael.

Tu risa

(Luis Rafael)

Tu risa es la risa
Más reidora
Riente
Y límpida
Fuente
Cantora
Aurora
Anunciadora
De mi simiente

Niño riente

La il·lustració és de Beatriz Menéndez Aldabe.

Recital de poesia infantil a Barcelona, a càrrec d'Andreu Galan

El proper dimecres, 15 de juliol, la gent de Barcelona i els seus voltants, i tots els que esteu de visita vacacional amb els vostres fills, teniu l'oportunitat de gaudir d'un recital de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys. Tindrà lloc al FNAC del Triangle (Plaça de Catalunya, 4-Barcelona), a la secció de "poesia" del 2n. pis, a les 7 de la vesprada.

Serà una oportunitat fantàstica de compartir poemes amb Andreu Galan i Martí, mestre, poeta i bon amic. Des d'ací li agraïm públicament a Andreu la invitació que ens ha fet, però encara no estem de vacances, així que ens es impossible.

Acudiu, pares i fills, i aprofiteu per a compartir temps i poemes en companyia. Segur, s'ho passareu molt bé!

Il coccodrillo come fa? Cançoneta infantil en italià per a cantar i ballar

Ara, en la calor, sembla que el bon ritme abelleisca més, també als xiquets. Volem compartir amb vosaltres aquest curtmetratge, una graciosa cançoneta en italià, on podem seguir el ritme marxós dels sentiments i ocurrències d'aquest cocodril: Il coccodrillo come fa?. Una bona manera de aprendre un altre idioma, en aquest cas el italià, amb cantant i ballant.

Del blog Educación Preescolar hem copiat la lletra de la cançoneta, per si de cas voleu fer karaoke estiuenc i cocodriler:

Il coccodrillo come fa?
(cançó popular italiana)

Oggi tutti insieme

cercheremo di imparare

come fanno per parlare

fra di loro gli animali.

Come fa il cane? Bau! Bau!

E il gatto? Miao!

L'asinello? Hi! Hoo! Hi! Hoo!

La mucca? Muuu…!

La rana? Cra! Cra!

La pecora? Beee…!

E il coccodrillo?…

E il coccodrillo?

…Boh…!

Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si dice mangi troppo,

non metta mai il cappotto,

che con i denti punga, c

he molto spesso pianga,

però quand'è tranquillo

come fa 'sto coccodrillo?

…Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si arrabbia ma non strilla,

sorseggia camomilla

e mezzo addormentato se ne va.

Guardo sui giornali,

non c'è scritto niente:

sembra che il problema

non importi alla gente.

Ma se per caso al mondo

c'è qualcuno che lo sa,

la mia domanda

è ancora questa qua

…Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si dice mangi troppo,

non metta mai il cappotto,

che con i denti punga,

che molto spesso pianga,

però quand'è tranquillo

come fa 'sto coccodrillo?…

Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si arrabbia ma non strilla,

sorseggia camomilla

e mezzo addormentato se ne va.

Adesso ripetiamo,

se vogliamo ricordare,

come fanno per parlare

fra di loro gli animali.

Come fa il cane? Bau! Bau!

E il gatto? Miao!

L'asinello? Hi! Hoo! Hi! Hoo!

La mucca? Muuu…!

La rana? Cra! Cra!

La pecora? Beee…!

E il coccodrillo?…

E il coccodrillo?

…Boh…!

Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si dice mangi troppo,

non metta mai il cappotto,

che con i denti punga,

che molto spesso pianga,

però quand'è tranquillo

come fa 'sto coccodrillo?…

Il coccodrillo come fa

non c'è nessuno che lo sa.

Si arrabbia ma non strilla, s

orseggia camomilla

e mezzo addormentato se ne va.

Avete capito

come fa il coccodrillo?

Lui mezzo addormentato se ne va!.

Poesia infantil de l'estiu: poemes de l'estiu, les vacances, el mar, la calor...

Ens agrada l'estiu, la calor, els banys en el mar, les passejades pels caminals que porten al bosc, la lectura a la fresca de la nit, la roba de colors, els gelats, les vacances,... i ens agrada, sobretot, la poesia. Fora l'avorriment! Us invitem a llegir aquests poemes sobre l'estiu, gaudir de la seua lectura i de les il·lustracions i compartir-los amb els xiquets. Poemes de Martí i Pol, Isabel Barriel, Olga Xirinacs, Aleix de Ferrater, Carme Ricart, Josep Carner i alguns xicotets poetes.

Més encara, us invitem a que creeu i escriviu un poema sobre qualsevol tema al voltant de l'estiu, en qualsevol llengua, i que ens l'enviu. Pot ser un rodolí, un haiku, un quartet, versos lliures... Podeu deixar-ho en l'apartat de comentaris o fer-ho al correu electrònic (bibliodolores@gmail.com ). Ens encantaria i serà tot un plaer anar recollint els poemetes i publicar-los al blog, compartim entre tots la seua lectura. Sabem que hi ha molt bons escriptors i escriptores que lligen el blog, menuts i grans, així que...

Animeu-se a escriure'ns. Mils gracietes a tots i totes per la vostra col·laboració.

Poesia infantil de l'estiu

View more presentations from Salvia.

Ser libélula o luciérnaga: poesia d'insectes estiuencs

Poc a poc anem col·leccionant poemes d'animals de l'estiu. Ens agrada compartir poemes amb aquests animalets o animalots que van sortint amb la calor.

Ser libélula o luciérnaga

(Sofía Ortega)

Siempre he sido libélula sin dueño,

luciérnaga al éxodo,

maravillándome del tintinear

de cada piedra en el río.

Y puedo perderme en los pañuelos,

brindar en cada duda sin mis alas,

cubrirme después entre hojas,

esperar a que arribe la mañana.

¡Pero eso! ¡Precisamente eso!

De andar zumbándole

la cabeza a sapos y ranas,

simplemente, no se me da.

La fotografia és de Toni Bra.

Noche de verano: poesia d'Antonio Machado

Noche de verano

(Antonio Machado)

Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el amplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cénit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo
paseando solo, como un fantasma.

La il·lustració és de Chinatsu Sunaga.

Dites populars i refranys sobre els arbres: a la fresca de la seua ombra

A bon arbre, bona ombra

Ja estem en ple estiu i amb tant ciment, quitrà, contaminació i calor, quasi sense adonar-se'n el pensament sen va a buscar la frescor de l'ombra d'un gran arbre. Què bó! Hi ha moltes dites populars i refranys sobre els arbres, sobretot si parlem dels diferents i particulars tipus d'arbres, però aquest mes volem tan sols invitar-vos a llegir una selecció de refranys sobre arbres en general.

En aquest mateix blog trobareu refranys de l'estiu, dites i refranys del mes de juliol, refranys sobre el mar tot per cabussar-se fugint del sol, o refranys de l'aigua per a remullar-se xerrant. Una bona tria per a que la saviesa popular s'enlaire al llarg d'aquest mes entre tots els lectors del blog.

A arbre caigut, tothom li fa llenya
Arbre a terra, tothom li fa guerra

Arbre ben plantat dóna bon resultat
Arbre bord no dóna fruit

Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit

Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre

Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc

Arbre dolent no pot donar fruit

Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur

Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs

Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat

Arbre que no dóna, al foc para

Arbre que no floreix, no grana

Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat

Arbre sense flor, dia sense sol

Arbre tort quan neix mai en guareix

Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire

Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors

Arbres vells i bons amics, no en té qui vol

Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits

De l'arbre que no saba pel maig llenya faig
De mal arbre, mala fusta
De xicotet s'ha de criar l'arbre dret
Empelt a arbre veí no agafa
Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
Molt més que bons podadors, hi ha dels arbres destructors
Pel fruit coneixerem l'arbre
Quan l'arbre es ben esporgat, per l'abril treu l'esclat

Qui a bon arbre s'arrima, bona ombra li cobrix
Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
Qui estima l'arbre, estima el fruit
Qui rega un arbre sec, perd l'aigua i perd el temps
Segons l'arbre, el fruit
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
Val més l'arbre que les flors

La il·lustració és de James Ransome.

La marciana Ana, poema infantil extraterrestre

Quin goig llegir els poemes dels xiquets i xiquetes. Enlairant poquet a poquet la poesia, la llavor poètica fa donant els seus fruits. Aitana Piqueras Alonso, una molt bona lectora de la biblioteca de Cocentaina, de 7 anys, ens ha escrit aquest poemeta que ens ha agradat molt. Així, volem compartir amb tots vosaltres el que li passa a la marciana Anna.

Gràcies Aitana, esperem que a més de llegir molta poesia aprofites l'estiu per a omplir la teua llibreta amb poemetes.

La marciana Ana

(Aitana Piqueras Alonso)

A la marciana Ana

la visita su hermana.

-¿Dónde estará Pana?,

pregunta Ana.

-¡Estoy en tu habitación

cantando una canción!

-¡Ana ya me voy!

-¿Te vas hoy?

-No, mañana aún estoy.

La il·lustració és de Bill Mayer.

Una casa de libro / Un llar de llibru: poesia des d'Astúries de Mª Rosa Serdio

De vegades dels amics, aprofitant-se de la pròpia amistat, s'abusa un poc. Això és el que he fet amb Mª Rosa Serdio, mestra, poeta i gran amant de l'ensenyança i la literatura infantil -ja us hem recomanat altres vegades que li doneu una ullada al seu blog Clase de quinto... y sexto -. Li varem demanar un poema per a penjar-ho al blog, però aprofitant la gran riquesa lingüística del nostre país li varem demanar que el mateix poema estiguera també en bable.

Mireu quin poema tan bonic, parlant de llibres i poesia, que tenim el gust de poder llegir en castellà i en llengua asturiana (li agraïm a Encarnita García la traducció). Us ho asseguro: em quedo a viure en aquesta casa, que a més estic segura que venint d'Astúries serà fresqueta. Us invitem a compartir casa, poema i espai.

Gràcies Mª Rosa i bones vacances!

UNA CASA DE LIBRO
(Mª Rosa Serdio)
He diseñado mi casa
en un libro de hojas blancas.

La vieja hiedra de versos
cubre la puerta de entrada
para que esté camuflada.

Cestas de mimbre, canela
y manzanas reinas de amor
pongo en el recibidor.

Una jaima en el salón,
alfombras de seda y cielo,
muchos cuentos, siete velos...

En la cocina un herbario:
azafrán, cilantro, menta...
¡Un jardín extraordinario!

Mi habitación en las nubes:
sueños, poesía, canción,
nanas para el corazón...

En el baño las burbujas
de sabia rosa mosqueta
y los versos del poeta.

Cuando vayas a marchar
y comiences a salir
Sé que querrás regresar.
¡Pon migas al porvenir!

He decorado mi casa
con libros. ¡A ver si pasas!

*

UN LLAR DE LLIBRU
(Mª Rosa Serdio, adaptació al bable d'Encarnita García)
Diseñé´l mio llar,
mio casa,
nun llibru de fueya blanca.

La vieya hedra de versos
edra la puerte d´entrada
pa que tea camuflada.

Cestes de blima, canela,
mazanes reines d´amor
pongo nel recibidor.

Una “xaima” pa la sala,
alfombres de seda y cielu,
abondos cuentos, siete velos...

Y na cocina, un yerbariu:
azafrán, cilantru, menta...
¡Un xardín descomunáu!

El mio cuartu tan nes ñubes:
suaños, poemas, canción
y nanes pal corazón.

Nel bañu tan les burbuyes
de sabia rosa mosqueta
y los versos del poeta.

Si te fueres a llargar,
cuando entames a salir,
ya sé que querrás tornar.
¡Migayes al porvenir!

Decoré ´l mio llar,
to casa, con llibros.
¡A ver si pases!

La il·lustració és de Liz Amini-Holmes.

Poesia en miniatura, per a grans i menuts

De vegades és la bellesa de la maquetació i enquadernació d'un llibre el que fa que ens siga atractiu per a llegir-ho. Si, a més, el seu contingut és igual de bonic: perfecte! Això és el que passa amb els llibrets que ha publicat Arte Editorial. Són 12 llibres en miniatura que hui es presenten en Jalisco (Mèxic). Cadascún d'aquests exemplars són una xicoteta joia artesanal mexicana. De 6,50 x 4,50 cm., pasta dura, fets a mà, amb impressió en serigrafia dos tintes... preciosos.

Gran part d'ells són de poesia. El primer tomo està dedicat a Sor Juana Inés de la Cruz; el segon, Noche de Muertos en Michoacán, reuneix als millors poetes de Jalisco de tots els temps; el tercer, Haiku. Antología mínima... i així el volumen novè està dedicat a la poesia popular, Verso y canto popular i el desè a la poesia infantil Verso y canto infantil .

Original i bonic projecte per part d'aquesta editorial mexicana. Els felicitem.

Ens agradaria que per ací es realitzaren projectes com aquests.

Sapoesia

Sapo verdinegro;
sapo gordinflón,
ojos de bolita,
boca de buzón
(Mª. L. Cañado)

La il·lustració és de Judith Moffatt.

Cançons populars en les festes de San Fermín

Hui és quasi obligat parlar de les festes de Sant Fermí i de tot el seu folklore. Entre música i comparses, bous i cercaviles, hi ha un grapat de cançonetes populars -se les podeu descarregar- que tothom coneix i canta pels carrers, botant i ballant sense parar. Però, a més, les penyes tenen les seues pròpies cançons. I és que no hi ha festa sense música i cançó.

Ací us fiquem dos de les cançonetes típiques dels "sanfermins". Podeu lleginr-ne més en aquest mateix blog. I us invitem a donar-li una miradeta a les humorístiques il·lustracions de Kukuxumuxu (al que pertany la il·lustració de dalt) al blog de Pinzellades al món.

Riau-Riau (Vals de Astrain)

(Popular)
A las cuatro el seis de julio

Pamplona gozando va

pasando calles y plazas

las vísperas a cantar

al glorioso San Fermín

patrón de esta capital

Riau-Riau
Delante van chiquillos mil

con miedo atroz

dicen ¡aquí!

Un cabezón

viene detrás

dando vergazos

y haciendo gritar

Riau-Riau
Detrás vienen los muchachos

en un montón fraternal

empujando a los gigantes

con alegría sin par

porque llegaron las fiestas

de esta gloriosa ciudad
Riau-Riau
(Se repite: Delante van chiquillos mil...)

*

Todos queremos más

Todos queremos más

todos queremos más

todos queremos más

y más y más y mucho más.

El pobre quiere más

el rico mucho más

y nadie con su suerte

se quiere conformar.

El que tiene un peso

quiere tener dos,

el que tiene cinco

quiere tener diez,

el que tiene veinte

busca los cuarenta,

y el de los cincuenta

quiere tener cien.

La vida es interés

el mundo es ambición

pero no hay que olvidarse

que uno tiene [un] corazón.

Toda mi ternura: poesia del brasiler Manuel Bandeira

Toda mi ternura

(Manuel Bandeira)
Toda mi ternura

para los pajaritos muertos;

para las pequeñas arañas.

Toda mi ternura

para las mujeres que fueron niñas bonitas

y llegaron a ser mujeres feas;

para las mujeres que fueron deseables

y dejaron de serlo.

para las mujeres que me amaron

y que yo no pude amar.

Toda mi ternura

para los poemas que

no pude escribir.

Toda mi ternura

para las amadas que

envejecieron sin maldad.

Toda mi ternura

para las gotas de rocío que

son el único adorno

del sepulcro.

La il·lustració és d'Adrià Fruitos.

XIX Festival de Poesia de Medellín

Des del dia 4 de juny començà a Medellín -Colòmbia- el Festival Internacional de Poesia, en la seua dinovena edició -naix a l'any 1991-. Ja és tot un clàssic dins dels esdeveniments poètics mundials. Aquest any participen 65 autors de 43 països diferents. Els organitzadors esperen que hi assisteixen més de 150.00 persones a les diferents activitats que es realitzen: lectures col·lectives i individuals, recitals, tallers, cursos, conferències... per als xiquets i per adults. Totes aquestes activitats es perllonguen fins el 11 de juliol.

El festival està finançat per l'Alcaldia de Medellín, el Ministeri de Cultura de Colòmbia, els governs d'Alemanya i Suïssa i les ambaixades en Colòmbia d'Espanya, França, Italia i Suècia. També té el recolzament d'organitzacions i agències internacionals de cooperació com Hivos, Döen, Novib, Prince Claus Fund, Heinrich Böll i Fundación Caipirinha.

Enguany participen, entre altres poetes, el libanès Fuad Rifka, traductor de poetes alemanys a l'àrab; el vietnamita Nguyen Quang Thieu, premi nacional de poesia en el su país; el palestí Ghassan Zaqtan, guionista de cine; la jordana Fathiet Saudí, reconeguda activista dels drets humans; el poeta ambientalista espanyol Jorge Riechman; la maia Rosa Chávez (Guatemala), la maputxe Graciela Huinao (Xile) i l'aimarà José Luis Ayala (Perú).

Paral·lelament es realitza la XIII Escuela de Poesía de Medellín. La veritat ens que està un poc llunyà per poder-hi assistir, però graven totes les actuacions i després podem gaudir d'elles per internet (dins de la secció de "multimèdia" de la seua web).

Ultramarina, poema d'amor Rafael Heliodoro Valle

Ultramarina

(Rafael Heliodoro Valle)
Una nube blanca,

una nube azul,

en la nube un sueño

y en el sueño, tú.

Gaviotas del norte,
luceros del sur,
sobre el mar el cielo
y en el cielo, tú.

Música de errantes
cítaras de luz,
y luz en el alma
y en el alma, tú.

Las ondas me traen
cartas del Perú,
y en las cartas besos
y en los besos, tú.

Tú en la noche blanca,
tú en la noche azul
y en lo misterioso,
dulcemente, tú.

La il·lustració és de Thomas Meldgaard.

Queridos piratas: poesia infantil de Carlos Reviejo

Sembla que entre els personatges literàris de l'estiu les sirenes i els pirates estan més de moda. Serà per què la brisa marina ens porta records col·lectius?

Aleshores, és temps de gaudir de bona poesia infantil sobre pirates. L'editorial Hiperión, dins la seua col·lecció de poesia infantil Ajónjoli, té publicat un poemari de pirates, Queridos piratas, de Carlos Reviejo.

Pirates i corsaris naveguen per les pàgines del llibres sobre ones de versos, arriscats i aventurers, seguint l'estil de Carlos Reviejo (un poeta que ens agrada molt). Un llibre per a solcar els mars de la poesia tot l'estiu.

El barco de los sueños

(Carlos Reviejo)

Da la luna en tu ventana,

¡ábrela de par ren par!,

que tienes hoy que embarcarte

en tu barco, capitán.

Navegarás por los mares,

por donde los sueños van,

en busca de islas perdidas

hechas de bruma y coral.

No tardes, que el viento llama;

tiene prisa por zarpar.

(Del mar, espejo del alba,

saltan peces de cristal).

Las velas estan izadas,

la bandera ondea ya.

Capitán, toma el timón,

que es tiempo de navegar...

-¿Levad anclas, marineros,

que ya es hora de soñar!

Edgar Allan Poe "The Raven" Poem: curtmetratge poètic

L'ambient de l'estiu en una poesia

Malgrat estar treballant el mes de juliol -les vacances encara estan llunyanes-, em sento com en el poema d'Agustí Colomines. L'estiu, la festa, l'olor del mar, la vitalitat de la claror mediterrània... Què millor que encetar el mes amb aquestes sensacions i aquest poema?

Visc en un ambient de festa

el mar picat de llevant,

la fina sorra de la platja

que arrebosa el cos somall

dels qui tenen ganes de viure

els dies de canícula en èxtasi.

La il·lustració és de Loly & Bernardilla.