20.7.09

Iba tocando la flauta: poesia de Juan Ramón Jiménez per passejar a la vorera del riu



No tot és platja a l'estiu, està també la muntanya i els rius. Una passejada per la seua vorera és relaxant, per a grans i menuts, i sobretot fresquet. Si a més fiquem a la motxilla un bon poema... encara millor. Que tal aquesta poesia infantil d'un gran poeta, Juan Ramón Jiménez? Proveu-ho: fiqueu el poema a la motxilla, junt al bocata i l'aigua i, en un bon racó a la vora del riu atureu-se, traeu el poema i llegiu-lo en veu alta. Una experiència inobidable. Ja ens direu...


Iba tocando mi flauta
(Juan Ramón Jiménez)
Iba tocando mi flauta
a lo largo de la orilla;
y la orilla era un reguero
de amarillas margaritas.

El campo cristaleaba
tras el temblor de la brisa;
para escucharme mejor
el agua se detenía.

Notas van y notas vienen,
la tarde fragante y lírica
iba, a compás de mi música,
dorando sus fantasías,
y a mi alrededor volaba,
en el agua y en la brisa,
un enjambre doble de
mariposas amarillas.

La ladera era de miel,
de oro encendido la viña,
de oro vago el raso leve
del jaral de flores níveas;
allá donde el claro arroyo
da en el río, se entreabría
un ocaso de esplendores
sobre el agua vespertina…
Mi flauta con sol lloraba
a lo largo de la orilla;
atrás quedaba un reguero
de amarillas margaritas…

La il·lustració és de Chinatsu Sunaga-

1 comentari:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Totalment d'acord, Salvia no tot és platja, tenim unes muntanyes i muntanyetes fantàstiques, com la teva Mariola,i rius i llacs i boscos...
M'encanten els poemes de Juan Ramón Jiménez i a més són molt entenedors.
A mi m'agrada passejar per les vores del riu amb música de flauta o sense, però sobretot escoltant el cant dels acells.
Si escoltes bé sentiràs els seus refilets o sinó te'ls imagines.
M, Roser