Un pessebre poètic: versos al voltant del Betlem

El pessebre és fonamental en aquests nadals, sobretot entre els menuts. Cada figura del betlem sofreix molts avatars des de que el muntem fins la seua retirada. És com si les figuretes tinguessen vida pròpia. Tota una escenografia que és mou a voluntat de les manetes dels xiquets. Això ens agrada perquè dona dinamisme i interactivitat.

Tot això ens ha fet pensar amb el poema de Mª Àngels Ferrand, El pessebre del record, perquè volem també que en aquests dies els poemes es moguen entre els xiquets.

El pessebre del record

(Mª Àngels Ferrando)

Els pastorets s'arraulien

a la voreta del foc,

i a poc a poc s'adormien

i somiaven un poc.

L'aigua de plata del riu,

sense moure's del seu lloc,

quan el fred era més viu

es glaçava a poc a poc.

I al cel de paper de seda,

les estrelles que brillaven,

si la nit era molt freda

a poc a poc l'esclafaven.

Hi havia un pageset

amb els dos bous i l'arada,

i a la vora del riuet

una dona fent bugada.

I els Reis que anaven a peu,

i venien de l'Orient,

i sense por de la neu

s'acostaven lentament.

I allà dins de l'establia,

com mana la tradició,

en Josep i la Maria

bressolaven un nadó.

Aquest era el meu pessebre

fet de molsa, de cartró

i pols de la farina per gebre.

Com mana la tradició!

La il·lustració és de Javier Zabala.