Poesia de l'hivern: escalfem el fred amb versos

Està fent molt de fred, ja ha nevat molt, però veritablement és hui quan l'equinoci hivernal comença. És el 21 de desembre quan oficialment l´hivern és el senyor del temps. La neu, la pluja, el vent, el sol esmortit... sembla que tot ens porta a rebutjar l'hivern, però no és així. Té una bellesa pròpia que el fa atraient. Ben bé ho expressa el gran poeta Martí i Pol.

Hivern

(Miquel Martí i Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els diesde boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.

L'hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

La il·lustració és de Rachel de Ste. Croix.