Ja estem dient-li adéu a la tardor. La caiguda de les fulles ens ha omplit de bona poesia i no volem que aplegue l'hivern sense rendir-li un homenatge merescut, doncs sembla que en aquests dies siga la poesia de Nadal la que domine per sobretot. Per què no mesclar la tardor i el Nadal? Això ho fa esplèndidament el gran poeta Blas de Otero.
Fotografías
(Blas de Otero)
Sol de otoño,
última maravilla
de amarillas frondas,
tardes como páginas,
llanto con causa, casa
sin dintel del pobre,
cae, derrámate, sol
de otoño, sobre este niño
apoyado en el quicio
de la desgracia.
(Blas de Otero)
Sol de otoño,
última maravilla
de amarillas frondas,
tardes como páginas,
llanto con causa, casa
sin dintel del pobre,
cae, derrámate, sol
de otoño, sobre este niño
apoyado en el quicio
de la desgracia.
La il·lustració és d'Alessandra Fusi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada