Los pájaros que crié en tu nombre, llibre de poesia d'Annabel Martínez

Sempre ens alegra que els amics publiquen nous llibres, que la paraula surta a la llum i que els versos vagen obrint-se pas per les fulles en blanc. Cal donar la benvinguda a un poemari preciós, que encara fa oloreta de tinta recien impresa, i que us invitem a llegir.

Annabel Martínez Zamora, amiga i gran poeta, acaba d'editar el seu primer llibre de poesia. Felicitacions, Annabel! L'hem llegir i rellegit i ens ha encantat. El llibre es titola Los pájaros que crié en tu nombre i està publicat, dins de la col·lecció La gruta de las palabras, per Prensas Universitarias de Zaragoza. Coneixem ja fa temps a Annabel i la seguim i llegim en els seus blogs de poesia El sabor de las cerezas i Malsinfin (de la que és coautora junt a l'il·lustrador Kim Amate), ens ha regalat alguns dels seus poemes, que hem publicat en el blog... Però aquest bot del món digital al món del paper imprès és molt important, és un nou camí que s'enceta i que volem compartir amb tots vosaltres.

Al llarg dels 18 poemes que inclou el llibre, Annabel va desgranant el seu interior, capa a capa, va despullant-se i anem descobrint l'amor i el desamor, la feminitat, les sensuals relacions que de vegades moren amb els fets quotidians, els transcórrer del temps i el seu pes mortal. Versos que tenen la profunditat de la paraula marcada i la lleugeresa de l'ocell que s'enlaira. Llegint la ressenya del llibre que fa la pròpia editorial sembla que hi haja un to pesimista que planeja pels poemes, però penso que més que pesimisme hi ha molt de realisme amb pinzellades d'esperança, sempre deixant oberta la porta per a un més enllà de colors, deixant ofegat el gris quotidià.

Ens ha encantat el poemari i us el recomanem. Entre tanta novel·la com es regala en aquests nadals, no està gens malament que hi haja alguns llibres de poesia, que tant agrada al joves i que tan poca oportunitat els donem per a llegir-ne. Regalem poesia! Podem començar per aquest llibre que és molt recomanable.

Us fiquem un tastet per obrir boca:

Sinceramente
(Annabel Martínez)

La noche puebla las chimeneas
detrás de los muros.
Los pájaros que crié en tu nombre
han ido muriendo.
Llega el invierno,
pero he tenido que rasgar el yeso,
con mis uñas cortas,
para esparcir nieve
sobre muñecas prestadas
esta tarde,
cada tarde,
mientras les cuento la historia de los buenos amigos
que cruzan los dedos tras la espalda.