Adéu, adéu a les classes. És el moment d'acomiadar-se'n. Per una banda les aules necessiten ja un poc de silenci i repós, lluny del "guirigay" escolar diari, per altra banda també està la pena per dir adéu a tantes hores compartint jocs, coneixements i amistat, alumnes i mestres. Gràcies al blog de M. Rosa Serdio - que us recomanem li doneu una ullada ben llarga, perquè ben segur que us interessarà el mogolló d'informació i activitats que fa, incloent les poètiques- i amablement comparteix- hem conegut aquesta filastrocca de Simona Maiozzi, Addio alla Scuola a fine anno / Adiós a la escuela a final de curso / Adéu a l'escola a final de curs , un acomiadament poètic dels alumnes d'Educació Infantil d'una escoleta italiana que passen a primer de Primària. La filastrocca podem llegir-la a la seua pàgina web: www.letturacheavventura.it -Lectura quina aventura-.
L'alegria per la vinguda de les vacances i per passar a un curs d'alumnes més fadrins i l'enyor de somriures i abraçades de la mestra que ha estat en ells tots aquests darrers anys. Ens agrada, així que la volem compartir amb tots vosaltres, en la versió original, en la traducció que ha fet M. Rosa Serdio i la traducció al català que nosaltres hem fet.
Un feliç acomiadament dels alumnes a la seua mestra/e en italià, castellà i català, en diferents llengües per a expressar un mateix sentiment: enyorança d'un temps que està a punt de passar.
Addio alla Scuola a fine anno
Cara maestra ti dobbiamo salutare
ormai passiamo in prima elementare!
Ma non vedi come siamo cresciuti?
È arrivato il momento dei saluti…
Siamo felici di essere promossi
e davvero siamo tutti un po’ commossi
ma questo è giorno di gioia, e in effetti,
basta lacrime! basta fazzoletti!
Te le ricordi le prime giornate
tra lacrimoni e timide occhiate?
“Voglio papà! Voglio andar via!
Quando arriva la mamma mia?”
Ma quando il cuore batteva a tamburo
il tuo abbraccio era un porto sicuro.
Nei miei occhi tornava il sereno
col tuo sorriso di arcobaleno.
Con te ho imparato tantissime cose:
nel mio cammino saranno preziose.
Ma la più bella e che più mi piace
è vivere insieme, vivere in pace!
*
Adiós a la escuela a final de curso
(Simona Maiozzi, trad. M. Rosa Serdio)
Querida maestra:
Tengo que despedirme
porque a primero de Primaria he de irme.
¿No ves cómo hemos crecido?
Ha llegado el momento de los suspiros.
Estamos contentos de haber promocionado
y, de verdad, estamos todos
un poco emocionados.
Pero éste es día de alegría y no de duelo.
¡Basta de lágrimas y de pañuelos!
¿Te acuerdas de los primeros días
con lagrimones y miradas tímidas?
-“Quiero a papá”. “Quiero marchar”
-“¿Cuándo vendrá a buscarme mi mamá”?
Y, cuando el corazón latía como un tambor,
era tu abrazo un puerto acogedor.
A mis ojos volvía la vidacon arco iris de tu sonrisa.
¡He aprendido tantas cosas
que en mi camino serán preciosas!
Pero la más bella y que me gusta más
es vivir juntos, vivir en paz.
*
Adéu a l'escola a final de curs
(Simona Maiozzi, trad. Sàlvia del Berri)
Benvolguda mestra, ens acomiadem
perquè a primer de Primària passem!
No veus com hem crescut?
És hora dels adéus...
Estem feliços d’haver-hi promocionat
i en realitat tots estem un poc emocionats.
Però aquest és un dia d'alegria i, de fet,
prou de llàgrimes! fora mocadors!
Recordes el primer dia entre llàgrimes i tímides mirades?
-"Vull anar amb papá! -Vull sortir-me’n!
-Quan ve la meva mare? "
Però quan el cor em colpejava com un tambor
la teva abraçada era un refugi acollidor.
Als meus ulls tornava la vida
quan el teu somriure la feia acolorida.
Ací he après moltes coses:
que en el meu camí seran valuoses.
Però el més bonic, i que m'agrada més,
és viure junts, viure en pau,
això de tu ho he après!
Les il·lustracions són d'Anette Heiberg
16 comentaris:
Hola Sàlvia, et deixe la lletra del que canten els xiquets a l'escola dels meus fills quan s'acomiaden d'Infantil (la música, el "Laudamus Igitur" dels estudiants):
No volem anar-nos-en
de vacances a l'estiu
perquè no sabrem què fer
si no estem en Infantil
Tot el dia en la piscina
com sardina en alta mar.
Senyoreta, vull quedar-me amb tu.
Quina pena que s'acabe el curs
Pel setembre ha de tornar
altra volta la tardor
però ara que me'n vaig
he de traure el mocador
No voldria dir adeu
a l'escola on he jugat.
Els amics es queden en el cor
Sempre vos portaré en el record.
(feta pols, així és com m'he quedat després de saber els resultats electorals al PV, molt feta pols)
M'encanta l'adaptació universitària-infantil que has ficat. Me'ls imagino amb el barret ficat, cara de mini-universitaris i cantant a cor ple. És fantàstic. Hi ficaré en un post, amb el teu permís.
Més que feta pols, feta cendra, després d'una bona cremada. És el que hi ha. Sembla que la crisi no afecte a la massa treballadora. No es comprensible, però es real. Jo, que vinc del món de la història, analitzo la situació actual i si que ho comprenc, inclús, ja m'ho esperava.
Cal mimar, educar i obrir camps educatius i culturals a les xicotetes generacions. És una inversió a llarg plaç, però que no podem deixar a banda. Formar persones amb pròpia personalitat i opinió -"ahí es ná"-, crítiques, responsables, tolerants, sensibles, compromeses... i això està ara al nostre abast.
Penso que fomentar la lectura, en totes les edats, és molt important. Ho comprovo en la biblioteca dia a dia; també sóc conscient que es nedar a contracorrent, pero ho hem d'aconseguir.
Besadetes "mitineres"
Encisadors poemes, en les tres llengües i unes il·lustracions precioses, rodones per a la poesia.
Petonets, Sàlvia.
Ximo Valero
Que bé aquesta aportació Sàlvia, avui precisamnet els alumnes d´infantil i primària fem el comiat dels alumnes de la ESO!
Molt bona traducció al català Salvia, vaiga a proposar-la per l'acomiadament de la classe d'infantil del meu fill.
Una poesia preciosa, com totes les que penges. Segueix així.
Salembe
¡Qué estupendo es leer un texto en todas las lenguas posibles! Yo cogí la afición a hacer las traducciones de lo que más me gustaba durante mis estudios de francés y, como en mi infancia resuena el asturiano, en mis estudios manda el castellano, tengo amigos valencianos y el italiano me encanta, no pude perder la ocasión de echar a rodar este texto de mi amiga Simona.
Espero que os motive para buscarles las vueltas a los poemas y compartir los hallazgos.
Todos somos más ricos cuando nos comunicamos.
Ximo, m'encanta que t'agrade. Es llegim.
Besadetes
Stel·la, què guai si t'aprofita el poema. Acomiadar-se del col·le sempre és un poc trist, espero que amb poesia vaja millor.
Besadetes, superlectora (i gran escorcolladora de llibreries, quina enveja em fas)
Salembe, ben cert que no és fàcil traduïr poesia, però m'he arriscat perquè el poemeta m'encantava i era una llàstima no poder gaudir d'ell en català.
Un plaer tenir-te com a lectora del blog i "enlairadora" de poesia.
Besadetes
M. Rosa, a veces una sola mirada basta para comunicarse y otras veces todo un discurso no comunica. En este caso nos comunicamos Italia / Asturias / Alicante unidos por un objetivo común: la poesia y los niños.
Siempre construyendo puentes, uniendo y compartiendo lenguas.
Me ha encantado el post que has escrito.
Besadetes (como se dice en bable?)
Visca la plurilingüitat! Una bona idea compartir poesia en diferents llengües.
Noemí Torres -Barna-
Gràcies Salvia pel teu blog!
Si, si, penso que compartir poemes en diferents llengües és molt interessant, Noemí. M'alegra que t'agrade.
Besadetes
Pepi, eres supermegaamable. Quin goig que passetges pel blog.
Besadetes, guapa.
Español queridas amigas Rosa y MariaDolores
estamos muy lejos pero tan cerca de nuestros corazones se escucho un golpe que habla tres idiomas, pero sigue el mismo patrón:
la poesía con sus alas de luz llega a lugares muy lejos que creíamos inalcanzable,
este es su magia,
gracias a tener que volar mi poesía
con afecto y gratitud
Simona Maiozzi
Roma, Italia
En Italia tenemos un viejo proverbio que dice: "Todo el mundo es el mismo país"
estas palabras son adecuadas para nosotros!
Somos un país,muchos idiomas diferentes ma una sola Europa y una y sólo una es la poesía!
Simona
Publica un comentari a l'entrada