Ens agrada que últimament algunes editorials s'hagin espavilat i estiguen editant els llibres de poesia infantil amb tota la cura que es mereixen. A la fí, els llibres de poesia infantil també entren pels ulls i cal que la maquetació, el format i les il·lustraciones es mimen. Tot junt fa que els llibres siguen més cars, però val la pena invertir en qualitat literària i il·lustrativa.
Això és el que passa amb la col·lecció Trece Lunas (Trece Lúas, en gallec), que edita Factoría K de Libros. Una col·lecció tota molt recomanable, però hui us volem comentar el llibre Gabriela Mistral. Selección poética.
Ens diu la pròpia Gabriela Mistral, parlant de la poesia infantil: El poema para niños ha de tener los ritmos tan exactos como los de su arquetipo melódico y han de ser sus temas de una emocionalidad desnuda como una entraña. I això és el que ella fa en els seus propis poemes. Gabriela pensava que la millor manera d'introduir als xiquets a la literatura era mitjançant la poesia i els temes més propers al món infantil. La selecció poètica ha estat realitzada per Antonio Rubio i Federico Martín Nebras; molt bona selecció, per cert. Acompanyen els poemes les il·lustracions de Paloma Valdivia que ens inviten a imaginar els versos i a crear el nostre món poètic.
Un nou llibre per afegir a les lectures d'estiu.
Miedo
(Gabriela Mistral)
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan;
se hunde volando en el Cielo
y no baja hasta mi estera;
en el alero hace el nido
y mis manos no la peinan.
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan.
Yo no quiero que a mi niña
la vayan a hacer princesa.
Con zapatitos de oro
¿cómo juega en las praderas?
Y cuando llegue la noche
a mi lado no se acuesta…
Yo no quiero que a mi niña
la vayan a hacer princesa.
Y menos quiero que un día
me la vayan a hacer reina.
La subirían al trono
a donde mis pies no llegan.
Cuando viniese la noche
yo no podría mecerla…
¡Yo no quiero que a mi niña
me la vayan a hacer reina!
*
Dame la mano
(Gabriela Mistral)
Dame la mano y danzaremos;
dame la mano y me amarás.
Como una sola flor seremos,
como una flor, y nada más…
El mismo verso cantaremos,
al mismo paso bailarás.
Como una espiga ondularemos,
como una espiga, y nada más.
Te llamas Rosa y yo Esperanza;
pero tu nombre olvidarás,
porque seremos una danza
en la colina y nada más…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada