Ja s'han acabat. Hem viatjat, passejat, caminat, vist, xerrat, escrit, fotografiat, menjat,... hem viscut l'estiu, en tota la seua plenitut i solejament, tot a les vacances d'aquest mes que hui finalitza. Però no sempre la tornada és el fi, com el conte de Sergi Pàmies on el personatge gaudeix més en la preparació del viatge que en record.Tornada de vacances
(Sàlvia del Berri)
De tornada a casa
porta el records a la motxilla
i, al seu cap,
les images del proper viatge.
Sempre és un inici,
la tornada no existeix.
Tan sols les fotografies
deixen testimoni
dels records quasi esborrats.
La il·lustració és de John Devine.
2 comentaris:
Acabe de trobar, i encara no se com, aquest blog. M'ha encantat. Proment continuar pegant-li una ullada de tant en tant.
SEMPRE MIRANT ENDAVANT, SENSE "TRAUMATISME POST-VACACIONAL". PER CERT, EL CONTE DE PÀMIES ÉS FANTÀSTIC, COM AQUEST POEMA.
CIAO
MANUELA
Publica un comentari a l'entrada