No hi ha cap regal que es puga comparar amb la lectura i el temps compartit. Aprofitem el temps de vacances per a regalar el nostre temps i la lectura als nostres fills.
Veig muntanyes de joguines,
totes noves i volgudes:
cotxes, nines
pilotes de tots colors,
dolces bestioles peludes,
pallassos amb panderetes,
trens, cuinetes,
capses, capses amb molts jocs...
Però si em feu dir la cosa
que més feliç em farà,
us diré: Conteu-me històries!...
Qui me les vol explicar?
Apagaríem la tele
i jo us podria escoltar!
3 comentaris:
La meua lluita des que Aitana va naixer: apagar la tele. I he de dir que jo ja no veig la tele GENS (el que significa que a voltes semble una marciana en les converses de café) i Aitana arriba a oblidar-se'n de tant en tant (no vull que ella també se li considere extraterrestre i per això la deixe vore dibuixos animats, que a més crec que són bons per a ella perquè enriqueixen la seua "formació dibuixística").
;)
Besets!
M'ancanta el poema, es molt bonic, i adamés, m'ha ajudat a fer un poema per al concurs de Sant Jordi.
Gràcies ha aquet poema he tingut bona imaginació !! gracies de debó!
:DD !!
Espero que guanyes el concurs.... segur! M'encantaria que passat el temps del concurs m'enviases el teu poema i el publicaria al post. Val? Me l'enviaras?
Es tot un orgull, per a mi, veure que t'ha aprofitat aquest preciós poema de Joana Raspall. Penso que és llegint poesia quan ens ve realment la inspiració i podem crear nous poemes i aquest és un dels objectius del blog.
Gracies a tu per passar-te per ací i deixar el teu comentari.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada