No sabem que està passant amb les granotes però cada vegada se sent menys el seu cant. Estan desapareixent? Estan cansades de cantar? Tanta calor les fa emmudir? Al menys ens queda aquest poema de Guillem Quintana, un petit poeta del col·legi , que editen una revista, Itaca -número 51-, on hem pogut descobrir molts petits gran poetes. Doneu-li una ullada i ho comprovareu.
La granota
(Guillem Quintana
2n Cicle Mitjà. Diables)
La granota salta i salta
Des del dia fins a l’alba.
A la nit se’n va a dormir
I al matí torna a sortir.
Ella vivia al desert
Que és càlid però fred.
A la nit es congelava...
Ella salta per les roques
I després saluda a les vaques,
Elles li mouen el bec
I eleven un gemec.
La granota va amb barret
I una es tira un pet.
(Guillem Quintana
2n Cicle Mitjà. Diables)
La granota salta i salta
Des del dia fins a l’alba.
A la nit se’n va a dormir
I al matí torna a sortir.
Ella vivia al desert
Que és càlid però fred.
A la nit es congelava...
Ella salta per les roques
I després saluda a les vaques,
Elles li mouen el bec
I eleven un gemec.
La granota va amb barret
I una es tira un pet.
La il·lustració és de John Stone.
1 comentari:
Tens rao, cada vegada hi ha menys granotes. El poema té bon humor des del principi fins al final. Els petits poetes van donant producció.
Pepa Lluerna ;)
Publica un comentari a l'entrada