El gato negro del amor: llibre de poesia amorosa de Kepa Murua

Estem en el dia de Sant Valentí, dia "oficial de l'amor", del consumisme de regals compartits. Hi ha 366 dies a 2012 per celebrar aquesta festa, per gaudir del amor en totes les seues vessants. Però... perquè no aprofitar-ho i regalar poesia, poesia amorosa!? L'amor s'estrena cada dia, com les paraules i els versos, com la lectura.

Al blog hem anat xerrant sobre diferents llibres de poesia amorosa i hui us recomanem l'últim llibre de Kepa Murua, El gato negro del amor, editat per Calambur. D'amor i desamor, d'unió i separació ens parlen els versos de Kepa Murua. Poemes que van directe al cor, sense caure en la poesía romanticona -com diu el propi Murua-, escrits des de la seua experiència personal. I és que entre l'amor i el desamor hi ha tants intersticis! 

Els gats simbolitzen diferents estats emocionals: domèstics o de carrer, dòcils o rebels, són la imatge del passat o del futur, de la foscor solitària o el color de l'amistat. La poesia amb tot el seu poder curatiu, contra el silenci i la solitud. El poeta ens deixa escorcollar els racons del seu cor.

La tierra rastrea

cada cierto tiempo

su propio rastro

en busca de un algo parecido

que no se sabe qué es.

Podem escoltar al propi poeta llegint El gato negro del amor. 

M'he enamorat / Me he enamorado: poesia d'amor per als xiquets i xiquetes

El primer amor diuen que no s'oblida mai. No sé si açò és cert, però és una realitat constatable que hi ha molts pocs poemes infantils tractant el tema de l'amor. Ens sorprèn, perquè el primer enamorament sols donar-se ben aviat, sent menudets. Els xiquets i xiquetes, enamorats a la seua manera, necessiten també la poesia per tal de comprendre i saber expressar els seus sentiments.

Pensant en ells i elles... us fiquem aquest poemeta de Marc Parrot, fantàstic, i que també podem escoltar en cançó.

Me he enamorado

(Marc Parrot)

Te acercas y no sé qué hacer ni qué decir,

se esconden las palabras, no quieren salir.

Haces que desaparezca todo lo demás;

hoy, en nada más que en ti puedo pensar,
y sé que es la primera vez que me he sentido así.

De noche, sin abrir los ojos, sin dormir,

te dibujo de memoria, te acerco a mi

ppara ver cómo me miras, para oír

que a ti te pasa exactamente lo que a mí,

y sabes bien que nunca te has sentido así.

Y después te cuento lo que no te sé decir:

que tu nombre suena a un mundo por descubrir,

que no sé pensar en nada más si no estás

y cuando estás no puedo hablar.

La il·lustració és d'Eva Armisén, il·lustradora del llibre ¿Qué me está pasando? / Què m'està passant?, on està aquest poema.

Poesía para disfrazarse en Carnaval

Grans i menuts... ballen i canten en Carnestoltes (il. Philomene251)

 Estem en setmana "carnavalera" i les disfresses són una de les coses més importants que cal tenir en compte. Disfresses per a gran i menuts, disfresses de dracs i de pallassos, de flors i de marietes, de fades i nans, de principescos i de gripaus, de cucs i de robots, de... i vosaltres, de què és disfresseu?

Música, confetti i alegria, comença la festa!

Colorín de colorines

que se acerca el carnaval;

no seré el niño de siempre,

pues me voy a disfrazar.

Y seré por unos días

lo que a mí me guste más:

un payaso de ojos tristes

o un valiente general.

Algún torero famoso

que en el ruedo ha de triunfar,

con bello traje de luces

y capote de verdad.

O seré un astuto "Zorro".

o un Robot o Peter Pan;

o un astronauta engreído,

o aquél que investiga el mar...

Serpentinas, papelillos,

caramelos al pasar...

¡Colorín de colorines,

que ya llega el carnaval!

Arlequí.. on estas?: poema per a Carnestoltes / Arlequín ¿dónde estás?: poema para Carnaval

En la percha está colgado

el vestido de Arlequín,

que es a cuadros, colorado,

verde, azul, blanco y carmín.

¿Y Arlequín? Se ha evaporado.

(Manuel Machado)

La il·lustració és d'Aram Safarian.

Un bes de bona nit! / Un beso de buenas noches! Poesía de Alejandro Bravo

Arrurrú

(Alejandro Bravo)

El niño me besa

y me pide que le acompañe

en el lecho

hasta que logre

alcanzar el sueño.

Antes de dormirse

me dice al oído

¡Papá, te quiero mucho!

Con la calidez

de un pequeño sol

cierta ternura invade mi pecho

La il·lustració és de И. Панов (Igor Panov).

Tinc pressa! Perdó, però se'm fa tard...

Perdó, però se'm fa tard

Tinc la lluna per fer

el sol per recosir

i les estrelles per plegar

(Helena Porteros i Liroz)

La il·lustració és de Yukari Terakado 

Paseando junto a ella: llibre de poesía infantil sobre l'alzheimer

Hui us recomanem Paseando junto a ella, un llibre de poesia infantil de Georgina Lázaro, il·lustrat per Teresa Ramos i editat per Everest.

Un llibre que amb els seus versos tracta de la pèrdua de memòria en la vellesa i de les persones que sofreixen infermetats degeneratives. De la relació d'una xiqueta amb la seua àvia surten poemes amb una gran sensibilitat. Les infermetats mentals degeneratives afecten cada dia a més persones majors i són molts els xiquets i xiquetes que dintre del seu ambient familiar conviuen amb una problemàtica que, de vegades, els costa entendre.

Aquest llibre, com Domingo de pipirimingo, enfronten la qüestió d'una manera original, intel·ligent, tendra i molt poètica. Necessitem llibres com aquests i ficar-los a les mans dels xiquets i xiquetes.

Del cofre de tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.  

Libro, fuente, paloma
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Sorriso / Sonrisa: poesia de Rosa Lobato de Faria

El somriure... base de la felicitat, en grans i menuts (il. Benoît Morel)

Sorriso
(Rosa Lobato de Faria)

O sorriso é uma chave

Que abre portas e janelas.

Entre muitas coisas mágicas

O sorriso é uma delas.

O sorriso é simpatia

Também pode ser amor.

O sorriso tem magia

Tem ternura e calor.

O sorriso dá carinho

O sorriso faz amigos.

Constrói tu, no teu caminho

Uma ponte de sorrisos.

*


La sonrisa
(Rosa Lobato de Faria)

La sonrisa es una llave
que abre puertas y ventanas.
Entre muchas cosas mágicas
la sonrisa es una de ellas.

La sonrisa es la simpatía
también puede ser el amor.
La sonrisa es la magia
tiene ternura y calor.

La sonrisa da cariño.
La sonrisa hace amigos.
Construye tu, en tu camino
un puente de sonrisas.

Esto que ves soy yo: poesia de Teresa Aburto

Esto que ves

(Teresa Aburto Uribe)

Esto que ves soy yo,
ni más, ni menos.
Un pedazo de SER...
un trozo de humanidad...
un puñado de risas...
un montón de sueños.
Una cuota de locura...
un pedazo de dulzura
con toda mi sinceridad.
Esto que ves, soy yo,
ni más, ni menos.
Una mujer, a veces una niña,
a veces espacio...
a veces infinito...
a veces pasión...
a veces libertad.
Pero así, simplemente así...
así soy yo.
Es todo lo que tengo,
todo lo que soy...
No es mucho... pero es todo. 

Il·lustració de Vanessa Dakinsky

Lero, lero, candelero: llibre de poesia infantil de Sergio Andricaín

Sergio Andricaín fa poc que ha publicat el llibre de poesia infantil Lero, lero, candelero, en l'editorial Everest, amb il·lustracions de Nuria Feijóo. El llibre és una recopilació de rimes, cobles, embarbussaments, endevinalles, etc. , de la tradició oral hispanoamericana. Versos, jocs poètics i cançons que acompanyen molts jocs infantils, que han anat canviant al llarg del temps i l'espai, perquè no estaven escrits.

Un recull molt interessant per a compartir poesia i jocs de xiquets d'una i altra banda oceànica. Un llibre dels que cal prendre nota i tenir a les biblioteques.

La micropoesia d'Ajo: la realitat sota el microcosmo poètic

astante tiene una / con lo que tiene (micropoema d'Ajo, il. Jason Mowry)

Hui volem compartir amb vosaltres els micropoemes de Ajo. Són poemes breus que es caracteritzen, sobretot, per la seua brevetat i el seu àcid o melancòlic sentit de l'humor. La pròpia Ajo defineix així la micropoesia:

La poesía es un arma
cargada de futuro.
La micropoesía es un arma
cargada de pasado imperfecto.
(Muy imperfecto).

Saborosos aquests micropoemes. Té editats diferents llibres: en l'editorial La luz roja, Micropoemas 1; en la editorial Arrebato, Micropoemas 2 i Micropoemas 3 i altres llibres. Son obres poètiques que es lligen i relligen d'una tirada, llibres que ens fan sortir un somriure. Cada micropoema d'Ajo és una pessic de reflexió, una realitat poetitzada.

Són un poemes que estem segures enganxen a la lectura poètica als joves, i també a l'escriptura. Poemes interessants que apleguen directament al cervell i al cor, poemes que li donen un tomb a la pròpia poesia. D'entre els seus micropoemes hem fet una selecció dels que fan referència a l'amor.

Micropoemas de amor y desamor

Te voy a tener que matar,
no me queda otro remedio,
el día menos pensado
te encuentran cosido a besos.

 *

¿Y si corazón no fuera más que
el aumentativo de la palabra coraza...?

*

No contento con existir
tuviste que venir
a existir a mi lado
a un milímetro escaso.

*

Una, dos y tres
Quisiera yo saber
qué día y a qué hora
me dejaste de querer.
Por saberlo más que nada
y olvidarlo a la de tres.

*

Teníamos veinte años y
nos volvimos locos
el uno por el otro.
Hoy con ... cuarenta
seguimos locos
aunque ya
cada uno por su cuenta.

*

Deseos con defectos
corazón equivocado
mi boca distraída
con otros besos y
tus ojos con mis labios.

*

Adoptaría tus noches

te sumaría a mis besos

recorrería en carroza

todo tu cuerpo...

*

Te adoraré siempre y me importas un pimiento
todavía no riman
pero ya rimarán con el tiempo.

*

Microzoología
El día que dejemos de
enamorarnos como perras
nos aburriremos como ostras.

 *

Imito a las plantas
y no me muevo
imito a las nubes
y no me quedo
imito a las olas y voy y vengo.

Imito a mis noches
y no te tengo.

*

Arritmia

Odio el amor

y además lo odio

con tu corazón

*

En una laguna
de tu memoria
me baño desnuda.
Me baño desnuda
estando prohibido
me baño desnuda
me baño en olvido.

*

Historia de amor intermitente:

acaba la música

y empieza el baile

de repente

 *

Te amo dijiste, 

y la frase no es tuya, 

lo sé por la prensa: 

Vaticinan una trágica epidemia 

mundial de la enfermedad cardiovascular. 

Dijiste te amo y el desamor fue ciencia

*

Transparentan los amantes 

música de oro y dolor de plata

 *

Microproblema

Si le sumo mi soledad a la tuya 

qué es lo que obtengo a cambio

¿Dos soledades o ninguna?

*

Al principio me dieron
muchas ganas de llorar.
Se me pasaron
y me entraron las mismas ganas
pero ya de que llorarás tú.

*

Qué sustito haber nacido
y toparse con tu ausencia
qué sustito tener tanto tiempo
y tan poquísima paciencia.

*

¿Y si el corazón no fuera más que
el aumentativo de la palabra coraza...?

*

Reclamación
Devuélveme lo que te he querido.
No he quedado satisfecha.

*

Saltaste de la barca

antes de llegar a la orilla

y me quedé yo de capitana

sin un triste norte

que llevarme a la vida

*

Us invitem a passar-ho requetebé gaudint dels seus poemes visualitzats en unes "cortinetes" que es varen passar en la Sexta TV.

Micropoemas I from cocoe on Vimeo.



Micropoemas II from cocoe on Vimeo.

Convocatòria per a poetes, des de Literatura Vertical

Una vegada mes Literatura Vertical ens fa una proposta molt interessant: busquen poetes, versos per exposar. Us ho expliquem: ens donen l'oportunitat de veure el nostre poema exposat al Jardí Botànic de València. Els poemes han de tenir un màxim de 10 versos, de rima lliure i la seua temàtica girarà al voltant  de la naturalesa, el medi ambient i la sostenibilitat. Podem escriure'ls en castellà o en català. Teniu de temps fins els 11 de febrer. Cal entrar a la pàgina del  Facebook "Convocatoria Exposición" i deixar allí escrit el nostre poema.

Un jurat composat per Eva Pastor, directora de comunicació del Jardí Botánic de la Universitat de València; Cristina Camarena, editora de Kireei Magazine i Marta Garreta, en representació de Literatura Vertical, triarà entre tots els poemes a dos autors. El 15 de febrer es faran públic els guardonats.

Les il·lustracions d'Ana Ventura i Camilla Engman acompanyaran els versos de Gemma Martí O'Toole (i els vostres) en l'exposició a l'espai Estufa freda, dins del Jardí Botànic valencià, que s'inaugurarà el 27 d'abril. 

A què espereu per escriure els vostres poemes!? No hi ha límit d'edat, grans i menuts. Sabem que els lectors d'aquest blog sou molt creatius... animeu-se!

Paraules, poemes... per a qui? / Palabras, poemas... para quién?

Quan s'escriu... per a qui ho fem? (il. Sarah Wilkins)

Estas palabras

(Jorge Teillier)

Estas palabras quieren ser

un puñado de cerezas,

un susurro -¿para quién?-

entre una y otra oscuridad. 

Sí, un puñado de cerezas,

un susurro -¿ para quién ?-

entre una y otra oscuridad.

Refranero de la música: llibre de refranys musicals

Unos llorando y otros cantando,

y así va el mundo rodando.

La música té els seus propis refranys, com totes les arts. Podem trobar-ne molts al llibre Refranero musical, de José Ramón Carbonell Beviá, editat pel propi autor. Dites populars i refranys dels instruments musicals, de la seua interpretació, de la seua unió amb la festa, del cant i les cobles, del ball, d'estils musicals... Sobre aquests refranys populars ja vàrem estar xerrant al blog: la música i els refranys / la música y los refranes.

Hem copiem un quants refranys, aquest llibre, tots al voltant del cant i les cançons.

Refranes sobre el canto y las canciones

Cantar es una forma de escapar.

Él se lo canta, él se lo baila.

Palabras y canciones, el viento las traspone

Cantar de ángel y sesito de cascabel.

El que canta y danza se agita y no avanza.

De padres músicos, hijos cantores.

Quien no sabe más que una canción, no tenga presunción.

El que te canta la copia, ése te la copla.

Quien la copla te canta, ése te la planta.

Cantar el salmo

En la iglesia cantar; y en casa, llorar.

Según canten, así bailaremos.

Andar en copla.

A ti mismo te haces la copla.

Quien le canta al asno, pedos saca de recambio.

Por dinero canta el ciego y baila el perro.

El abad debe cantar y el acólito acompañar.

Gallo que es bueno lo mismo canta en su corral que en el ajeno.

El pelo y el cantar no entran en ajuar, pero ayudan a enamorar.

Quien canta, su mal espanta.

Día vendrá en que el que hoy llora, cantará.

Quien hoy canta, llorará mañana.

Tal se canta como alegre se tiene el corazón.

El agua hace sudar; el vino, cantar.

Coser y cantar, todo es empezar.

Este mundo es casa de locos: cantan unos y lloran otros.

A nueva canción, nuevo contrapunto.

Quien te canta la copla, ése te la sopla.

En cantalapiedra y en catalpino, canta la moça con el buen vino.

En tierra ligera, el arador canta y el amo desespera.

Entre contar y cantar, lo primero has de procurar.

Más se perdió en Cuba y volvieron cantando.

Niño que en la mesa canta, se atraganta.

O cantas o callas.

Oyó cantar, y no sabe en qué muladar.

Qué bien canta María después de la comida.

Quien canta sus males espanta, y quien llora los aumenta.

La il·lustració és de Lyle Motley.

Adverbialitzem i versifiquem: activitat poètica per jugar amb els adverbis / Adverbializamos y versificamos: actividad poetica para jugar con los adverbios

Adverbiem i versifiquem... s'animem? (il·lustracions d'Andrea Zuill)

Hui volem jugar amb les paraules i els versos, així que hem acudit a un especialista amb el joc de la poesia: Miquel Desclot. Descobrir el joc del llenguatge sempre és molt divertit, enginyós i interessant, per a totes les edats, però més encara per als xiquets i xiquetes. El ritme, la musicalitat i el joc són peces clau per descobrir la poesia, com ben bé ens va dir Miquel Desclot en la seua ponència a les Jornades nacionals de Poesia Infantil i Juvenil que vàrem tenir a Cocentaina.

Doncs... juguem, juguen amb els adverbis i la poesia.

De gramática

(Miquel Desclot)

Si navegar es lo que hace el navegante

e ignorar, el ignorante,

si habitar es lo que hace el habitante

y restaurar, el restaurante,

será que vuela el volante,

turba el turbante,

sembla el semblante

y tala el talante.

Si de veras cantar es lo que hace el cantante

y ayudar, el ayudante,

si es cierto que consonar es lo que hace la

consonante

y caminar, el caminante,

enntonces es una verdad exasperante

que, por detrás o por delante,

infa en su corte el infante,

giga en su cueva el gigante,

elefa en su sabana el elfante,

diama en su diadema el diamante,

bienpiensa en su fuero interno el bienpensante,

diosmedia donde puede diospensante,

y alica todo el día la buena gente de

Alicante

Basant-se en aquest poema anem a canviar el verbs i adverbis. Per tal de simplificar abans farem un llistat i així després tan sols hem de substituir. Ens sortirà poemes com aquests:

Si pasear es lo que hace el paseante

y liar, el liante,

si vivir es lo que hace el viviente

y morir, el muriente,

será que persevera el perseverante,

pica el picante,

irrita el irritante

y vianda el viandante.

Podem aprofitar, també per a jugar amb el sentit de les paraules:

Si assonar és el que fa l'assonant

i capejar, el capejant,

si parlar és el que fa el parlant

y trencar, el trencant,

serà que vola el volant,

cura el currant,

llista l'enllistant

i mor morrejant.

O podem crear nous poemes d'estructura diferent, però sempre utilitzant sols els adverbis.

Corrent i passejant

va el caminant.

Pujant i travessant

camins transviant.

Home transhumant.

I, de vegades, pot resultar un embarbussament humorístic:

Convincente y contuntende,

siempre consciente, 

yendo a contracorriente,

llora riente

el contribuyente

clamo rosa mente

S'animeu vosaltres? Apa! Ens encantaria que deixareu les vostres noves creacions a l'apartat de comentaris. 

Un acomiadament a una gran poeta: Wislawa Szymborska

...Un adéu en acomiadament a una gran dona, a una gran poeta: Wislawa Szymborska. Poeta de la bellesa, de la memòria, de la condició humana. Dona lluitadora, poema a poema, vers a vers. Mestra de la parula i de les emocions... Ens resten, per sempre, els seus poemes.

Todos mis poemas nacen del amor. Diría incluso que todos los poemas nacen del amor; incluso aquéllos que transmiten el mal tienen en el fondo una forma de amor hacia el mundo. Estoy totalmente convencida... Y si no es así, lo siento por esos poetas.

Posibilidades 
(Wislawa Szymborska)


Prefiero el cine.
Prefiero los gatos.
Prefiero los robles a orillas del Warta.
Prefiero Dickens a Dostoievski.
Prefiero que me guste la gente
a amar a la humanidad.
Prefiero tener a la mano hilo y aguja.
Prefiero no afirmar
que la razón es la culpable de todo.
Prefiero las excepciones.
Prefiero salir antes.
Prefiero hablar de otra cosa con los médicos.
Prefiero las viejas ilustraciones a rayas.
Prefiero lo ridículo de escribir poemas
a lo ridículo de no escribirlos.
Prefiero en el amor los aniversarios no exactos
que se celebran todos los días.
Prefiero a los moralistas
que no me prometen nada.
Prefiero la bondad astuta que la demasiado crédula.
Prefiero la tierra vestida de civil.
Prefiero los países conquistados a los conquistadores.
Prefiero tener reservas.
Prefiero el infierno del caos al infierno del orden.
Prefiero los cuentos de Grimm a las primeras planas
del periódico.
Prefiero las hojas sin flores a la flor sin hojas.
Prefiero los perros con la cola sin cortar.
Prefiero los ojos claros porque los tengo oscuros.
Prefiero los cajones.
Prefiero muchas cosas que aquí no he mencionado
a muchas otras tampoco mencionadas.
Prefiero el cero solo
al que hace cola en una cifra.
Prefiero el tiempo insectil al estelar.
Prefiero tocar madera.
Prefiero no preguntar cuánto me queda y cuándo.
Prefiero tomar en cuenta incluso la posibilidad
de que el ser tiene su razón.

Hombres necios que acusáis a la mujer, sin razón...: poesia reivindicativa de la dona, del passat a l'actualitat

Hi ha paraules, hi ha poemes que malgrat el pas del temps sembla que sempre estiguen de plena actualitat. Llegiu aquest poema que hem triat per encetar el mes de febrer, de Sor Juana Inés de la Cruz, parlant sobre la relació dels homes i les dones i de com aquests les acusen, justament, d'allò que promouen (malauradament sembla que per alguns els temps no han canviat).

En veu de dona....

Redondillas

(Sor Juana Inés de la Cruz)

Arguye de inconsecuentes e gusto y la

censura de los hombres que en las mujeres

acusan lo que causan.

Hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis;

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.

Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis
para prentendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.

¿Qué humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo
y siente que no esté claro?

Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.

Opinión, ninguna gana,
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.

Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.

¿Pues como ha de estar templada
la que vuestro amor pretende?,
¿si la que es ingrata ofende,
y la que es fácil enfada?

Mas, entre el enfado y la pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.

Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.

¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?

¿O cuál es de más culpar,
aunque cualquiera mal haga;
la que peca por la paga
o el que paga por pecar?

¿Pues, para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.

Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.

Les il·lustracions són de Francesca Cosanti.

D'empreses i gats el ratolins estan farts

Mal negoci és juntar els ratolins amb els gats (il. de Marta Mayo)

S'acomiadem d'aquest gener amb humor. Un poema divertit i molt actual, de Joan Josep Roca.

El mixino

(Joan Josep Roca)

A la font,
ben pobrissons,
he trobat:
dos ratolins,
blancs i fins,
amb un gat.
El mixino, bona cara,
els contava:
una història
de un regne amb bona llei
i remei,
a les portes de la glòria.
Els ratolins escoltaven
i menaven
llargs bigotis,
de tant en tant, s'envolaven
i pensaven:
Serem socis!
No cal dir que aquesta empresa,
farcida de gran promesa,
s'ha acabat,
han expirat els dos socis,
els dels bigotis,
a les urpes d'aquell gat. 

La niña / El grito: poesia per la pau en el Dia Escolar de la Pau i la No-Violència

La niña / El grito

(Mahmud Darwish / il. Lora Zombie)

En la playa hay una niña, la niña tiene familia

y la familia una casa.

La casa tiene dos ventanas y una puerta...

Una mano no divina que la ayuda. Grita: ¡Padre!
¡Padre! Levántate, regresemos: el mar no es como nosotros.
El padre, amortajado sobre su sombra, a merced de lo invisible.

No responde.
Sangre en las palmeras, sangre en las nubes.
La lleva en volandas la voz más alta y más lejana de
La playa. Grita en la noche desierta.
No hay eco en el eco.
Convierte el grito eterno en noticia
rápida que deja de ser noticia cuando
los aviones regresan para bombardear una casa
con dos ventanas y una puerta.

Agafa'm la mà... amb poesia: poema d'amor per a un dimenge gelat

 ..agafa'm la mà (il·lustració d'Alexander Daniloff)

Quan tot sembla naufragar, de vegades, sols necessitem que ens agafen la mà. Una mà que acaricia, protegeix, ens dona seguretat, ens arrossega cap endavant, ens uneix... una mà que ens estima.

Si el món s'ensorra
avisa'm,
però mentrestant,
agafa'm la mà!

(Xelo Llopis Roca)

Somos PoeTICos: poemes juvenils al voltant d'internet

PoeTICament internauTIC (il. de Christoph Niemann) 

Us invitem a llegir aquests poemes, Somos poeTICos, al voltant d'internet i les xarxes socials, que han creat els alumnes de l'IES Àfrica (Fuenlabrada, Madrid), IES Sierra de Leyre (Sangüesa, Navarra) i el col·legi El Valle (Madrid). Partint de poemes clàssics, força coneguts, han fet unes adaptacions ben simpàtiques i interessants.

Open publication - Free publishing - More diadeinternet

Otro ritmo es posible... seguro que si, con la poesía

Otro ritmo es posible
(Jorge Riechmann)

Un buen verso
no sacia el hambre.

Un buen verso
no construye un jardín.

Un buen verso
no derriba al tirano.

Un verso
en el mejor de los casos consigue
cortarte la respiración
(la digestión casi nunca)

y su ritmo insinúa otro ritmo posible
para tu sangre y para los planetas.

La il·lustració és de Alessandro Blasucci.

La lectura, un vici / La lectura, un vicio / Leitura, um vício

Meu vício 

(André Nerves)

Pode parecer loucura
a cura.
Tomei controle da situação
com ação.
Não me arrependo
se entendo.

Abraço palavras
com asas.
Na página que passo
sou pássaro.
Meu céu
é o papel.

Não dê sumiço
ao meu vício.
Tente entender
meu prazer.
Nem vem que não tem
nenê.

É por tanto amor
seu doutor.
que eu não me livro
do livro.

La il·lustració és de Klaas Verplancke.

Un regal molt poètic: poema i il·lustració de Dolors Todolí

Editar aquest blog, dia a dia, té moltes sorpreses boniques! Mireu aquest poema i la il·lustració que ens ha regalat la nostra amiga Dolors Todolí. Què boniquet!!!!! Moltíssimes gràcies Dolors. Volem compartir amb vosaltres els nostre regal poètic.

La bruixa Dolors,

viu en un bell jardí,

de bipliopoemes

i blibliocolors,

obert per a tú

d’hivern fins l’estiu.

Herbaris de fades,

memòries d’arbres,

mentides il·lustrades

i paraules

que se’n van de vacances.

Qui dóna

més per menys?

Llibres d’etiqueta,

petits conills blancs ,

un peix irisat,

i un mig pollastre

que sols vol casar-se

amb la filla d’un rei.

Qui dóna

més per menys?

Alfabets d’art,

un soroll blanc,

un món del revés

i un punt vermell.

Llibres a les mans

de nans i gegants

Qui dóna

més per menys?

Ostres avorrides,

pirates

i dracs

animals de pluja

i donyets cantants.

Qui dóna

Més per menys?

(Dolors Todolí)

10 Poemes per la pau / 10 Poemas por la paz

Poemes per la Pau / Poemas por la Paz

View more presentations from Salvia.

Dins de poc, el dia 30 de gener, celebrem el Dia Escolar de la Pau i la No Violència / Día Escolar de la Paz y la No Violencia. Volem col·laborar des d'aquest blog a celebrar el dia amb poesia sobre la pau. Us presentem una selecció de 10 poemes, 5 en castellà i 5 en català, d'autors diferents, per tal de ficar una pinzellada poètica a la convivència, la tolerància i la pau.

Des de la família, l'escola, les biblioteques... tots junts estem educant als xiquets i xiquetes i tenim la responsabilitat de fer-ho bé, d'educar en valors i responsabilitat, de ensenyar amb l'exemple. La poesia ens ajuda, a cop de paraules i versos, a enlairar aquest missatge de pau per a que la seua llavor brote als cors infantils i prenga vida

De "Copa de mar" a "Nube de cielo": de la lectura a l'escriptura de poesia

Ens encanta veure com de la lectura poètica se'n passem a l'escriptura. Seguir models poètics és una fantàstica manera de llançar-se a crear nous poemes, com ja hem comentat moltes vegades al blog. L'altre dia vàrem ficar un poema de María Cristina Ramos, Copa de mar, i a l'apartat de comentaris "Mandales" (pseudònim de les classes de 3r. i 4rt. d'Educació Primària del col·legi públic Pare Pere, de Jesús Pobre de Dènia -Alacant-) ens va deixar un poema infantil molt bonic. Pensem que tal vegada allà no es llisca per molta gent, així que us el fiquem a continuació i el compartim amb tots vosaltres. Gràcies "Mandales" :) Us animem a continuar per aquest caminet poètic, amb bosc de versos i xixiueig de paraules, que heu començat.

Nube de cielo
(Mandales, pseud.)

En el aire caluroso hay un pájaro
que vuela muy alto
y que ama el cielo

¿Sabrá el cielo
que hay un pájaro
que está cantando?

¿Sabrá el cielo infinito
que hay un pájaro
de lo más bonito?

¿Sabrá el cielo azulado
que hay un pájaro
que está encantado?

Hay un pájaro en una nube
que está emocionado con el cielo. 

La il·lustració és de Chris Buzelli.
 

Queremos paz: cançó de Maná

Pau / Paz / Peace...-il. Arkady Zaifman-

Queremos paz

(Maná)

Al comenzar

el mundo era otro

sin límites

de muros y fronteras

todo para todos

nadie pretendía más

Por pánico

se armaron hasta el diente

y una invasión

tenían en la mente

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

Coro:

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

Cuando el amor

lo aplasta el más fuerte

llega el dolorla sangre y la muerte

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

No, no, no, no, no, no, la guerra

Coro

En mi casa hay un patio particular...

Copla tradicional

(il·lustració de Paola De Gaudio)

En mi casa hay un patio
particular,
cuando llueve se moja
y vuelve a secar.

En mi casa hay un gato
muy diferente,
adentro de la boca
tiene los dientes.

Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes - 2012

De nou es convoca el Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes. Ja sabeu que la convocatòria abarca poemaris  en castellà i en valencià. Teniu de temps per a presentar-se fins el 26 de març de 2012. Animeu-se a presentar els vostres poemes!

Bases:

1.      Hi podran concórrer, en qualsevol modalitat, tots els treballs poètics inèdits que no hagen estat premiats en altres concursos o publicats anteriorment.

2.    La temàtica, el metre i la rima seran lliures.

3.    S’estableixen dues modalitats: valencià i castellà.

4.    L'extensió màxima dels treballs no podrà sobrepassar els dos-cents versos. Podent consistir en un o més poemes.

5.     Els treballs es presentaran per quadruplicat, enquadernats o cosits, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Els originals hauran de presentar-se acompanyats d'un sobre tancat, a l'exterior del qual hi haurà el lema o títol del treball, la cita "CERTAMEN DE POESIA MARC GRANELL" VILA D'ALMUSSAFES, i la modalitat a la qual es presenta i, a l'interior, el nom, els cognoms i l'adreça  i correu electrònic de l'autor, així com el telèfon de contacte.

6.    El Jurat estarà presidit pel Sr. Alcalde d’Almussafes o persona en qui delegue i integrat per  Marc Granell, un especialista en la matèria designat per l’Ajuntament d’Almussafes, mitjançant el grup poètic Argila de l’Aire,  i un, designat per Edicions 96. Actuarà de secretari un funcionari de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Almussafes.

7.    Les obres es presentaran fins el 26 de març de 2012 a la Biblioteca Pública Municipal d'Almussafes, c/ Llauradors, 42, 46440 Almussafes, admetent-se aquelles obres que s'hagen enviat per correu certificat dintre d'aquest termini.

8.    La dotació del premi és de 1.200 € per a l'obra guanyadora en cadascuna de les modalitats, estant aquesta subjecta a les retencions pertinents d'acord amb el que disposa la legislació vigent, i els  exemplars corresponents per a l'autor@. Amb aquesta dotació es consideren liquidats els drets de la primera edició del poemari, corrent a càrrec de l'editorial la liquidació d'edicions posteriors d'acord amb el contracte d'autor signat amb els guanyadors.

9.    Els poemes guanyadors es publicaran, amb la col•laboració d'Edicions 96, dins de la colecció "Razef. Certamen de Poesia Marc Granell".

10.    Les obres no premiades sols  podran ser retirades personalment a partir del dia 2 de maig, per tant no es realitzaran enviaments postals de les mateixes. Transcorreguts quinze dies, les obres no retirades, seran destruïdes.

   

11.     La decisió del Jurat es farà pública en l'acte de Lliurament de Premis que tindrà lloc el dia 27 d'abril, a les 22:30 hores al Centre Cultural de l'Ajuntament d'Almussafes.

12.    El Jurat podrà recomanar la publicació d'alguna obra presentada pel seu contingut o qualitat. Aquestes, serien editades dintre la col•lecció poètica “Racef”de l'editorial Edicions 96.

13.     Qualsevol dubte que poguera generar-se sobre les presents bases serà resolt pel Jurat del Certamen. El veredicte serà inapel•lable.

14.    El Jurat podrà decretar desert els premis.

15.    La participació en el Certamen suposa l’acceptació de les presents bases.

La il·lustració és d'Irudika.