Clubs de Lectura de Poesia Infantil i Juvenil: dos exemples

Cada vegada són més i més nombrosos els Clubs de Lectura adreçats a totes les edats. Són una excel·lent manera de fomentar la lectura doncs es comparteixen lectures i es parla sobre tot allò que la lectura ens ha fet reflexionar o ens ha cridat l'atenció. Es comparteix. Moltes vegades els joves lectors es troben aïllats perquè no hi té al seu voltant companys amb qui compartir les seues lectures i de vegades aquesta "solitud del lector" fa que poc a poc vaja perdent el seu interès per la lectura.

En el Club de Lectura es parla de llibres, s'intercanvien opinions i reflexions, es fomenta el respecte davant de l'opinió dels demés, es confronten diferents visions d'un mateix llibre, surten comentaris extrapolats que porten a altres llibres i lectures... el lector o la lectora es sent arropat en el seu viatge literari. Us animem a crear-ne, és una experiència força enriquidora.

Dins dels Club de Lectura hi ha una preeminència de lectors de narrativa, són molts menys els que lligen poesia. Hui volem parlar de dos d'aquests Clubs de Lectura de Poesia Infantils que ens semblen perfectes com a exemples a seguir: El Club de Poesia "Los poetas vivos" des de la biblioteca escolar del CEIP Dulcinea del Toboso, dirigit per la seua bibliotecària -Isabel, una entusiasta animadora a la lectura- i el Club de Lectura "Los buhos" de la Biblioteca Municipal de Galápagos.

Juego
(Club de poesia "Los poetas vivos"/ Aldo J. Méndez)
Juego a descubrir un grillo,
por mi trillo.
Juego a atrapar un cocuyo,
pero es tuyo.
Juego a plantar manzanilla
en esta orilla.
Juego a inventar de tu danza
mi esperanza.
Juego a hacer de mi alegría:
poesía

El club de lectura
(Carlota Ribera)

Dedicado a vosotros,
mis amigos los pequeños,
por pasar ilustres ratos
y divertidos momentos.

Juntos hemos embarcado
emprendiendo un gran viaje
donde premia la alegría
y reina el aprendizaje.

Leer libros nos enseña
a la vez que aprendemos;
vivimos mil aventuras
sin movernos del asiento.

Mayte anima y nos motiva,
ella es como un libro abierto,
nos transmite su entusiasmo
y enriquece nuestro tiempo.

Aprendemos a escucharnos
y también a conocernos,
a soñar y respetarnos,
que es lo mismo que querernos.
Un club de puertas abiertas
que te invita a conocerlo;
una pequeña familia
llena de grandes proyectos.

Ens agradaria molt que si teniu un Club de Lectura de Poesia Infantil i Juvenil ens ho diguereu i deixareu el vostre enllaç a l'apartat de comentaris. Gràcies.

La primera il·lustració és de Bobi & Bobi, la segona d'Ofra Amit i la tercera ho desconeixem.

Els poetes en el Dia Mundial de la Poesia - 2010

 

Hui es celebra a tot el món el Dia Mundial de la Poesia. Us invitem a llegir el missatge d'Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, per a celebrar aquest dia.

I nosaltres, per a celebrar-ho, enguany ho volem fer amb el versos i la música d'una cançó, Els poetes, són ells els que ens fan sentir a cop de versos i paraules. Un xicotet homenatge, des d'ací, a tots els poetes del món.

Els poetes

Text: Léo Ferré/Miquel Pujadó
Música: Léo Ferré

Són éssers molt estranys, que viuen de la ploma
o que no en viuen pas, depèn de l’estació.
Són éssers molt estranys, que travessen la broma
amb passes lleus d’ocell sota ales de cançó.
Tancada en un flascó tenen l’ànima prima;
els seus diners, als llibres que mai no han editat;
la seva dona viu lligada a alguna rima
que ens parla de l’amor i del fruit desitjat.
I pinten de colors l’asfalt gris i discret:
quan el trepitgen, creuen que van per l’oceà.
Amb cintes de vellut decoren l’alfabet
i treuen pels carrers els mots a passejar.
Tenen sovint un gos, company de vi i misèria,
que els llepa tendrament les mans, mentre li surt
dels ulls brillants i humits la llum fidel i etèria
que els guia lluny, molt lluny, al país de l’Absurd.
Són éssers molt estranys, que en contemplar les flors
hi veuen, amagats, somriures femenins.
Són éssers molt estranys, que canten les dissorts
tot fent sonar el seu cor com sonen els violins.
Amb braços sense plomes, enyoren les grans ales
que la Literatura enganxarà més tard
al seu espectre gèlid, quan pugin les escales
que els duguin de la Mort als grans salons de l’Art.
Caminen per l’atzur, amb el cap a les viles,
i saben aturar-se per beneir els cavalls.
Caminen per l’horror, amb el cap a les illes
on els botxins ni arriben ni poden fer-hi estralls.
Titllen d’artificials els seus breus paradisos,
i fiquen els seus versos al fons d’un calabós,
talment com si poguessin recloure un bloc de pisos
perquè a la cllaveguera hi ha els amos i els senyors.

La il·lustració és d'André Neves.

Dia de la Primavera i de la Poesia

La Primavera
(Núria Albó)

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.

L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

La il·lustració és de Dunjic Vladimir.

Despierta, primavera, que te canta el poeta

Hui li donem la benvinguda a la primavera! Per fi, deixem que la natura seguisca el seu ritme i que els colors i cants ompliguen el nostre entorn. La renovació i el canvi marquen el ritme primaveral. Què millor que celebrar-ho amb poesia? Doncs en aquest cas hem tirat mà dels clàssics i el poema pertany al Cantar de los Cantares.

¡Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!
Porque ha pasado el invierno,
las lluvias han cesado y se han ido.
Brotan flores de la tierra,
llega el tiempo de cantar,
y el arrullo de la tórtola
ya se oye por los campos.
La higuera echa sus brotes,
y las viñas en flor vierten fragancia.

¡Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!

La il·lustració és de Mariana Kalacheva.

Poesia per al Dia del Pare / Poesía para el Día del Padre

Hui, com la resta de 364 dies de l'any, celebrem el Dia del Pare / Día del Padre. Què millor que fer-ho amb un poemeta, amb la veu de la Mare Teresa de Calcuta. I també: un besadeta ben forta, una abraçada i un llibre, d'aquests on ell és el protagonista.

Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.

Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.

Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella
del camino enseñado.

La il·lustració és de Francisco Pimiango

Antes de cantar: poesia de sirenes, multilingüe

Curiosament de vegades coneixem poemes gràcies a les il·lustracions que acompanyen els versos. Fent una recerca sobre la il·lustradora Aida Emart hem trobat aquest poema multilingüe sobre les sirenes, de Youssef Rzouga, poeta àrab de Tunísia. Aida ha realitzat aquesta preciosa il·lustració inspirada en el poema del seu amic Youssef.

Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
hay el mar y sus alrededores.
Antes de cantar
hay que ir a buscar algo muy precioso
al fondo del mar.
Es el secreto de vivir mucho
para pintar los matices del corazón
y decir lo no-dicho
*
Avant de chanter
(Youssef Rzouga)
Avant de chanter
Il y a la mer et ses alentours
avant de chanter
Il faut aller chercher quelque chose très précieux
au fond de la mer
c'est le secret de vivre longtemps
pour peindre les nuances du cœur
et dire le non-dit
*

قبل أن تغنّي
(Youssef Rzouga)
قبل أن تغنّي
هناك البحر وما جاوره
قبل أن تغنّي
عليك أن تبحث عن شيء نفيس جدّا
في عمق البحر
فهو السّرّ في أن تعيش طويلا
لترسم ألوان القلب
وتقول ما لا يقال
*
Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
há o mar e os seus arredores
antes de cantar
É necessário ir procurar algo muito precioso
No fundo do mar
é o segredo para viver muito
pintar os diferentes matizes do coração
e dizer o não-dito
*
Prima di cantare
(Youssef Rzouga)
Prima di cantare
C’è la mare ed i suoi dintorni
prima di cantare
bisogna andare a cercare qualcosa molto preziosa
in fondo al mare
è il segreto di vivere molto
per dipingere le varie sfumature del cuore
e dire il non-detto

La il·lustració és d'Aida Emart

Endevinalles del caragol / Adivinanzas del caracol

Hi ha un grapat d'endevinalles d'animals, però hui, especialment, us volem ficar unes endevinalles d'uns animalets menuts que no tenen problemes de lloguer i allà on van sempre porten la casa al damunt. Fàcil! El caragol. Les seues característiques morfològiques fa que siga un dels animals més senzills a l'hora de crear endevinalles. S'animeu?

Us fiquem uns models per anar obrint boca. El primer, Acertijo, és de Gloria Fuertes i diu així:

Acertijo
(Gloria Fuertes)
No hago ruido al caminar,
-ando sin piernas-.
Tengo cuernos y no soy toro
yo no me mojo aunque llueva,
nunca salgo de nmi casa,
sólo asomo la cabeza.
Duermo mucho,
como hierba.
Me gusta el sol.
¿Quién soy?
(El caracol)

Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?
(El cargol)

*

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El caragol)

*

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.
(El cargol)

Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
(El cargol)

*

Un cigronet

que puja per la paret.

(El caragol)

*

Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.

(El caragol)

*

Paret amunt,
paret avall,
puja un vellet
amb el cascaret al cul.

(El caragol)

*

No ix de casa quan plou,
però quan plou ix. Es estrany?
Camina amb molt afany
i, malgrat això, poc es mou.

(El caragol)

*

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.

(El caragol)

*

Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.

(El caragol)

La primera il·lustració és de Ryszard Chmiel i la segona d'Aitana Carrasco.

Poemem, blog de poesia infantil per a fomentar l'escriptura de poesia a l'aula

No us havíem comentat que, a més d'aquest blog de poesia, en tenim un altre que utilitzem per a treballar l'animació lectora sobre poesia col·laborativament amb un grup de col·legis de diferents llocs del País Valencià. És una mostra de com, hui en dia, es poden dur a terme projectes conjunts utilitzant les noves tecnologies. El blog es diu Poemem i per allà trobareu un ratolí poeta, Rata Poe, que des de la Biblioteca de Cocentaina va donant-los propostes d'activitats poètiques als xiquets. Es tracta d'anar més enllà de la lectura de poesia i passar a crear poemes.

Cada dos setmanes els mestres reben un correu electrònic de Rata Poe amb les propostes d'activitats i la recomanació d'un llibre de poesia; després, les propostes es pugen al blog. Cada classe adapta la proposta d'activitat al seu grup i a la seua marxa acadèmica. El resultat són una sèrie de poemes, creats pels xiquets, que van pujant-se al blog. Tots els xiquets poden llegir els poemes que s'han creat.

És una experiència que està portant-se des de fa dos anys. Peronalment ho trobe molt enriquidor i interessant. Si esteu interessats en participar podeu demanar-nos informació enviant-nos un correu (ratapoe@gmail.com) i, com que tot es fa a través d'internet, no està tancat sols a escoles valencianes sinó a tots els mestres que els interesse treballar la poesia.

Ara estem treballant els cal·ligrames. De l'activitat passada, crear poemes utilitzant paraules monosil·làbiques, tenim aquests resultat com exemple on s'ha unit la poesia i les falles valencianes.

Comencen les falles

Vens?
Ja vaig!
dus-me el ram,
el verd i blanc,
amb un llaç
llarg i prim.
Quin mant?
el gris i roig.
Quin goig!
*

Sents?
Ja veig
el fum
fosc
i de llums
Pam, pim i puuuum,
foc
roig i groc,
pic, pac, pic, pac, poc
tra, ca, tra, ca, toc.
*

Vens?
Ja vaig al ball
ple de llum,
ple de fum,
Mou el cul,
i mou el peu.

(poemes creats pels mestres i alumnes de 2n. cicle de Primària de l'aulari de Benavites)

Mireu també quin slide hem muntat amb uns poemetes de la lluna fets pel col·legi Cronista Chabret de Sagunt:

Poemes a la Lluna

View more presentations from Salvia.

La poesia, es llig molt o poc?/ La poesía, ¿se lee mucho o poco?

 

En l'apartat de Poetiqüestionari ens agradaria que contestareu a aquesta pregunta: Penseu que hui per hui es llig molt o poc la poesia? S'edita prou, amb tirades molt curtes; però... es lligen els llibres de poesia o penseu que estan a la cua de les lectures? És clar que no podem comparar-ho amb els best seller de narrativa, que no pot entrar en competència amb Harry Potter o Crepuscle, però... trobeu que es pot donar també un best seller de poesia infantil o juvenil? Què necessitaríem per a que açò passarà? 

 

Ens encantaria que deixareu, a l'apartat de comentaris, la vostra opinió. La il·lustració és de Noe Bofarull.

Convocatòria XI Premi de Poesia en Acció, per a tots els membres de la comunitat educativa

De nou ha sortit la convocatòria del premi de Poesia en Acció adreçat a les escoles i instituts. Les bases són les mateixes que l'any passat, tan sols ha canviat el número de poemes i eslògans que s'han incrementat a 10. Animeu-se a participar!

XI Premi de Poesia en Acció
Bases

Modalitats: -Poemes sobre valors humans (Ecologisme, pau, llibertat, igualtat, tolerància i solidaritat) -Eslògans i il·lustracions per a un món millor

Participants:

Tots els membres de la comunitat educativa: alumnat, professorat, PAS, AMPA...
Es presentaran fins a 10 poemes i fins a 10 eslògans per centre.
Poden estar escrits en qualsevol llengua. En cas de llengua estrangera s’haurà d’adjuntar traducció al català o al castellà.
Un jurat format per professors i poetes reconeguts farà la tria dels guanyadors.

Premi:
-Publicació a l’antologia “Poemes per a un món millor”.
-Recitar en la marató poètica del dia 19 de juny, amb la satisfacció de poder contribuir a reduir la fam en part d'Etiopia.
-Sorpresa poètica lliurada al moment del recital

Lliurament dels originals:

-Poemes:

Originals i inèdits. Màxim vint versos.
Format Word i mida DIN-A4.
Peu de pàgina, marge dret, amb nom, cognoms, grup, centre i població de l’autor/a.
En el missatge d'entrada ha d'aparèixer les dades del centre i de l'alumnat participant juntament amb els poemes del concurs. Cal adjuntar també en un únic arxiu amb el nom del centre, la totalitat dels poemes presentats.

-Il·lustracions:

Format JPG 150 ppm.

-Enviar:

*per correu electrònic a poesiaenaccio@gmail.com. Preguem que al tema del correu hi indiqueu només el nom del centre.
*per correu ordinari i per triplicat a "POESIA EN ACCIÓ". Apartat núm.38061, BARCELONA 08080.
Full amb les dades del centre i de l’alumnat participant

-----
Per a qualsevol aclariment podeu consultar el nostre e mail o dirigir-vos als telèfons de contacte
654540094 (Catalunya) / Balears: 639345788

El termini de lliurament acabarà el 27 d'abril de 2008

La il·lustració és de Manon Séarlait.

Tristes: poesia per la pau de Miguel Hernández

Tristes
(Miguel Hernández)
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, Tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, Tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, Tristes.

La il·lustració és de Miguel Tanco.

Soy sobreviviente: la força de la dona en veu poètica

Soy sobreviviente

(Victoria Aldunate)

Soy india, wuacha y loca
Soy negra, gitana, judía y palestina
Peruana, boliviana y migrante
Soy mestiza, latina y blanca.
Soy sobreviviente.

Soy pobre, pobladora, trabajadora
cesante, ambulante y explotada.
Soy puta, vendo flores por las noches,
pido limosnas y canto en las micros.
Coso ajeno, lavo ajeno, limpio ajeno,
pero soy propia y rebelde.
Soy sobreviviente.

Soy niña, jóven, adolescente y vieja.
He sido monja para no casarme
Me he matrimoniado para salir del yugo paterno
He abandonado a un hombre para no ser esclava
Soy sobreviviente.

Soy okupa, activista, anarquista, pensadora, escritora…
y otras veces, me hago la tonta...
Soy terapeuta, comunicadora, monitora y autodidacta
Soy ecologista, pacifista, animalista, vegetariana y vegana
Y otras veces doy la guerra con uñas y con dientes
porque soy sobreviviente.

Soy lesbiana, maraca, amante de un hombre o de varios
Amo, deseo, quiero y desespero…
Visto señido, corta la falda, escote abierto…
O no muestro nada
¡No porque No!
Y No ¡porque No es No!
Tapada
para que no me vean
para que no me acosen
para que no me vendan y me compren
para que no vean quién de verdad soy
Aunque soy quien soy
y la que quiero ser, soy.
Estoy viva, lo confiezo
Soy sobreviviente.

No he ido de blanco, jamás
no me sienta, no es mi color
me invisibiliza, me absorve, me devora
No he usado tacos altos, nunca
me caigo, me enlentecen, me enferman, me idiotizan
Soy defectuosa, no me caso, no me embarco, no me someto
Soy madre, sola y sexual.
He abortado porque he querido
He parido porque me han obligado
He parido por deseo propio
He parido y he aprendido a amar
Vivo sola, a mí me tengo, conmigo me basto y no me sobro
Soy sobreviviente.

Amo la tierra, la luna, las bestias y a las diosas
Soy bruja, divina, urbana, campesina, hipi y volada
Soy rockera, romántica, folclórica y popular
Soy roja, negra, rojinegra y sobretodo morada.
He sido golpeada, torturada, abusada y violada
He sido presa política, rea común y mujer maldita
Soy sobreviviente.

Soy perseguida, culpabilizada, juzgada,
condenada, burlada y calumniada
He sido quemada, odiada, temida y avistada.
He sido ignorada, negada, obviada
y eliminada de la Historia, de la Ciencia y de la Filosofía.
Pero soy sobreviviente.

He sido trastocada, distorsionada, olvidada, difuminada
Se han cooptado mis palabras y mis símbolos
Se han confudido mis ideas
Se han experticiado mis pensamientos
Se han psicologizado mis propuestas
Se han vaciado mis consignas
Se han aprovechado de mis luchas
Pero, quieranlo o no, soy feminista, radical y autónoma
porque soy sobreviviente.

La il·lustració és de Peter McArdle.

Retórica. Manual de retórica y recursos estilísticos: una eina per escriure poesia

Per anar creant i escrivint poesia necessitem tenir a mà un Manual de retórica y recursos estilísticos, com el que té el professor Ángel Romera. Un d'aquest llocs que us recomanem afegiu als vostres favorit i tenir a mà per anar creant poemes.

Què tromen en aquest lloc?

1. La retórica y la creación de textos
2. La argumentación
3. Los géneros del discurso
4. Las partes del discurso
5. Los recursos estilísticos. Introducción
6. Los 14 progymnasmata o ejercicios de retórica
7. Recursos estilísticos fónicos
8. Recursos estilísticos sintácticos
9. Recursos estilísticos semánticos
10. Bibliografía

Doneu-li una ullada!

La il·lustració és d'Esme Nichola Shilletto.

El despertar de la natura: poesia de la primavera, de Jorge Luján

Levanté un tallo seco
y en el aire
se hizo flor.

Aspiré su aroma
y la vi alejarse
mariposa.

(Jorge Luján)

La il·lustració és de Moony Khoa Le.

Top ten de refranys catalans: El 10 refranys més populars

Des del blog de Víctor Pàmies, Raons que rimen, llegim una proposta que ens sembla molt interessant i original. Es tracta de fer una espècie de "top ten" del refranyer popular. Tan sols cal pensar en 10 refranys nostres, els que més utilitzem o els primers que ens vinguen al cap i enviar-los al seu correu. Fàcil, senzill, col·laboratiu, original... Us animem a participar! Nosaltres ja ho hem fet, ara us passem el testimoni.

Ens diu Víctor:

Només us demano que m'envieu per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap.

Us agrairé que, per no influir en la tria d'altres lectors o participants del joc, no els deixeu en comentaris d'aquest escrit, sinó que me'ls envieu a la meva adreça de correu electrònic. Si cliqueu en aquest enllaç se us obrirà el vostre gestor de correus per defecte amb l'assumpte ja emplenat i només haureu d'afegir-hi la llista amb la vostra tria de refranys.

Si, a més a més, em dieu d'on sou (municipi o comarca), podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones.

Apa! A què esteu esperant!

Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan

No totes les cançons de bressol són dolces i tendres. Tenim un exemple ben clar en Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández on el dolor és profund i greu. En Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan trobem també el plany i el dolor entre els versos adreçats al fill.

Canción de cuna
(Emile Nelligan)

Alguien llora en silencio
de las noches de abril;
alguien llora el entresueño
largo de su exilio;
alguien llora su dolor,
y es mi corazón...

La il·lustració és d'Irasema Hernández Izaguirre.

Duerme la noche: poesia infantil de la nit i la lluna

Duerme la noche

(M.D.I.)

Se acostó la noche,

de tan cansada,
esperando al lucero

que no llegaba.
Sábana blanca

tapa su sueño
y el frío oscuro

besa su pelo.

Duerme la noche

en el silencio,
sólo la luna

vela su sueño.

La il·lustració és d'Hajin Bae.

Poesia i matemàtica

Cap matemàtic pot ser un matemàtic complet si no és una mica poeta
Karl Weierstrasse, matemàtic

Des dels grecs podem veure que la poesia i les matemàtiques tenen molt a veure, malgrat que hi ha molta gent que ho troba inexplicable. Feliu Formosa ho té ben clar i ho escriu en aquest poema, on compara la matemàtica amb els versos. El joc d’equivalències que ens proposa el poeta és complex insubstanciós. Segueix aquesta singladura: matemàtiques - onades - versos - amor.

Vénen les matemàtiques
talment com les onades
que moren a la platja.
Pots saber-ne l’alçada,
la força i la freqüència
fins que toquen la sorra
on has fixat els peus.
Tan sobtós i incessant
com aquest moviment
són els versos, però
proves de calcular-los
conscient que la tasca
és d’allò més incerta.
I vas pujant escales
de baranes policromes
fins al lloc on l’amor
(talment com les onades)
no para d’extingir-se.

Poesia per a celebrar el Dia de la Dona: poemes i vivències

Hi ha coses pitjor que cremar els llibres, una d'elles és no llegir-los.Hay cosas peor que quemar los libros, una de ellas es no leerlos
Ray Bradbury

Ja hem aplegat al dia 8 de març, Dia de la Dona. Cada dia de març, fins hui, hem anat penjant poemes de dones, sobre les dones, amb una mirada diferent. La poesia de hui és de la poeta cubana Carlota Caufield (1953) i l'aprofitem per a desitjar-vos feliç Dia de la Dona Treballadora els 365 dies de l'any.

Aprofitem per a dir-vos que, un any més, la Biblioteca de Cocentaina ha editat uns marca-pàgines sota el mateix lema -Dona, lectura i art-, que repartim entre tots els lectors i lectores que hui s'apropen a la nostra Biblioteca. Tan sols és un recordatori de que el Dia de la Dona són tots els dies de l'any. També us invitem a veure el curtmetratge que hem muntat al voltat d'aquest dia, tot de Dones llegint en el seu temps d'oci (al blog d'il·lustració que editem: Pinzellades al món).

A veces me llamo infancia

(Carlota Caulfield)

Y miré hacia atrás contenta
de estar lejos de todo
engrandeciendo los recuerdos
convertida en poeta.
Y estaba allí sola pensando
y allí sóla me quedaré.

La il·lustració és d'Isabel Guerra, una monja pintora.

La jove poesia valenciana: Àngels Gregori

Hui fiquem un poema d'una poetessa valenciana, Àngels Gregori (Oliva, 1985). Un poema provocador, molt en femení. Ens agrada.

Le cancre

(Àngels Gregori)

La jove,

marreca encara de disset anys,

va entrar a l’Institut fent-se’n creus

als cargols virolats dels cabells

mentre el cos l’estirava en giragonses al cel

amb sonets i cançoners.

Als exàmens,

responia les preguntes amb hexàmetres

i contestava els professors amb versos de Papasseit.

Va anar passant els dies, la jove, en el temps del batxiller,

i rodava com un duro rodó rodó que roda

entre classe i classe sense aprendre res.

-Té més cara que un sac de perres!- se’n deia mosca,

d’un profesor d’història que no ensenyava res.

Àvidament,

més prompte que tard,

amb això de l’ESO

-aleshores se’n deia així, això-

es va engolir a cullerades soperes tots els grans poetes,

sense deixar-se

ni una coma

ni un punt

ni una cama

ni un disgust.

S’esborrà del nas tots els profetes imperials

capitanejats als llibres de text barats.

Escopí tot tractament didàctic i procediment estúpid

emmagatzemat al cap durant massa anys.

Violà els recursos mètrics, fonètics i semàntics

-i no en parlem dels retòrics-

imposats a les més supremes escoles polipatètiques

del panorama d’actuals intel·lectuals.

I,

finalment,

s’alçà de la cadira,

agafà un guix amb la mà esquerre

i escrigué a la paret:

EL MEU POETA NACIONAL ÉS AQUELL

QUE LI ROBÀ UN OU A LA GALLINA FOSCA

I L’ESCAMPÀ EUCARÍSTICAMENT A LA PAELLA,

LI PETÀ FOC I, JA FREGIT,

EL SENYALÀ AMB EL DIT I EXCLAMÀ D’UN CRIT:

HEUS ACÍ EL MÉS MAGISTRAL POEMA VISUAL!.

La gramàtica és feixista,

sexista.

Partint d’aquest principi,

violant-lo,

aquest vers, versa.

La il·lustració és de Justin Lee Williams.

Pare i mare: una poesia infantil de Núria Albó

La família és molt important per als xiquets. De menuts, el pare i la mare són tot el seu món. Sovint hem comentat al blog que per apropar la literatura als menuts cal començar per allò que els és més proper. Però, curiosament, dins de la poesia infantil hi ha molts pocs poemes que fan referència a l'entorn familiar i, més concretament, als pares. No s'expliquem el per què d'açò. És que la proximitat i quotidianitat no fa lliga amb la poesia? Són els pares motiu de besadetes i abraçades, però de pocs poemes. La poesia és un excel·lent camí per a expressar sentiments i, és evident, que els menuts focalitzen els seus sentiments més forts en els seus pares.

Després de llegir el poema de Núria Albó, Pare i mare, ens sembla important, des d'ara, anar recopilant aquests poemes temàtics, més enllà d'aprofitar-los per a celebrar els "Dies de... el pare o de la mare".

Pare i mare
(Núria Albó)

Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen els vaixells.

Les mans del meu pare
són com les arrels
que aguanten els arbres
i els fan crèixer drets.

La il·lustració és d'Angelo Ruta.

Una mujer está sola: poesia d'Aida Cartagena

Un nou poema de dones, aquesta vegada de la poeta dominicana Aida Cartagena Portalatín (1918-1994), que ens parla de la solitud de les dones, des de la veu de l'esperança.

Una mujer está sola
(Aida Cartagena Portalatín)

Una mujer está sola. Sola con su estatura.
Con los ojos abiertos. Con los brazos abiertos.
Con el corazón abierto como un silencio ancho.
Espera en la desesperada y desesperante noche
sin perder la esperanza.
Piensa que está en el bajel almirante
con la luz más triste de la creación
Ya izó velas y se dejó llevar por el viento del Norte
con la figura acelerada ante los ojos del amor.
Una mujer está sola. Sujetando con sus sueños sus sueños,
los sueños que le restan y todo el cielo de Antillas.

Seria y callada frente al mundo que es una piedra humana,
móvil, a la deriva, perdido el sentido
de la palabra propia, de su palabra inútil.
Una mujer está sola. Piensa que ahora todo es nada
y nadie dice nada de la fiesta o el luto
de la sangre que salta, de la sangre que corre,
de la sangre que gesta o muere en la muerte.
Nadie se adelanta ofreciéndole un traje
para vestir una voz que desnuda solloza deletreándose.
Una mujer está sola. Siente, y su verdad se ahoga
en pensamientos que traducen lo hermoso de la rosa,
de la estrella, del amor, del hombre y de Dios.

La il·lustració és de Paulette Insall.

El tren: vaivé de versos pels rails de la poesia

El tren també és tema per a versificar. Al fòrum E.P.I.T. Enfermos de Parkinson de Inicio Temprano, Campanilla, una poeta espontània ha escrit aquest poemeta del tren, que ens ha encantat. Esperem que a vosaltres també us agrade.

El tren
Corre por los campos,
cruza las fronteras,
se esconde en los túneles,
sube por las laderas.
Como una serpiente
que va zigzagueando,
lleva incertidumbre,
dicha amontonando.
También la tristeza,
la dulce inocencia,
la vejez tranquila,
sonrisa lozana
de dulce juventud.
Cuántos largos rieles
de afectos humanos,
como en una caja
los recoge aquel tren.

La il·lustració és de Toru Fukuda.

I Festival Internacional de Poesia de Valencia

Hui comença el I Festival Internacional de Poesia de València, organitzat per Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) amb la voluntat de recuperar la tradició del recital i donar al públic l'oportunitat d'escoltar els poemes de la veu dels propis poetes. Aquest festival poètic coincideix amb la commemoració de centenari de la mort del poeta valencià Ausias March.

Poetes de totes les edats i de diferents estil. Recitaran en les seues pròpies llengües: Rosa Alice Branco (Portugal), Marc Granell (València), Saskia de Jong (Països Baixos), Felipe Juaristi (Gipuzkoa), Nikola Madzirov (Macedònia), Carlos Marzal (València), Jean Portante (Luxemburg), Ponç Pons (Menorca), Sussana Rafart (Ripoll) i Lars Söderberg (Suècia). Els poemes de Lars han estat traduïts al català i es regalaran als assistents en un llibret.

La idea dels organitzadors es donar-li continuïtat al festival i celebrar-ho anualment la primera setmana de març (el dia 3 d'aquest mes és la data de la mort d'Ausias March).

Quedeu tots invitats a participar!

Com que aquests dies estem celebrant amb poesia el Dia de la Dona volem aprofitar per a gaudir dels poemes de Rosa Alice Branco.

-->

Dos palabras para la noche

(Rosa Alice Branco)
Ahora soy el día. He ordenado las ropas
del último viaje, tu voz
en el cajón junto a la cama.
¿En qué lengua oigo las primeras vocales
de nuestro alfabeto, el olor de las sábanas
después de dormir? Viene despacio
por la calle estrecha donde se abre una flor
siempre que pasamos. Eres tú quien lo dice,
eres tú quien te abres cuando la flor. Cuando abres
el pan. El aceite en el plato y nuestros dedos
surcando los caminos de la boca y todo el cuerpo
camino uno del otro. También el vino.
El rojo de la noche. También la lengua.
Siento que la gastronomía y el amor
son dos palabras para la misma cosa.
No me acuses de plagio. ¿Cómo puedo
decir lo que todavía no has dicho?

*

Duas palavras para a noite

(Rosa Alice Branco)
Agora sou o dia. Arrumei as roupas
da última viagem, a tua voz
na gaveta junto à cama.
Em que língua ouço as primeiras vogais
do nosso alfabeto, o cheiro dos lençóis
depois do sono? Vem de mansinho
pela rua estreita onde uma flor abre
sempre que passamos. És tu que o dizes,
és tu que abres quando a flor. Quando abres
o pão. O azeite no prato e os nossos dedos
sulcando os caminhos da boca e todo o corpo
a caminho um do outro. Também o vinho.
O vermelho da noite. Também a língua.
Sinto que a gastronomia e o amor
sãos duas palavras para a mesma coisa.
Não me acuses de plágio. Como posso
dizer o que ainda não disseste?

La il·lustració és d'Aida Emart.

Poemario de mujeres: web de dones poetes

 

Fa un temps que varem parlar d'un interessant blog, Térbol atzur, de la nostra amiga i poeta Júlia Costa; un blog dedicat a les nostres poetesses, totes elles d'àmbit dels països catalans. Ara un volem recomanar una altra web dedicada exclusivament a la poesia en femení: Poemario de mujeres trobem, ordenats alfabèticament, una interessant selecció de poemes de dones. Segons ens diu la pròpia web el seu objectiu és difondre a les dones creadores i la seua obra. Poetes d'abans i d'ara, conegudes i desconegudes. Veus de dones que cal escoltar, que cal traure a la llum.

Totes les dones poetes podeu enviar els vostres poemes per anar ampliant la col·lecció, siga la que siga la llengua en que s'expreseu. Una web de poesia que us recomanem.

D'aquest lloc hem copiat un poema, de Teresa Irastortza:

-Eta badakit hitzak zailten direna
entzulerik asma ezin dutenean,
eta bihotzak gogortu direna
taupadarik entzun ezinda-
*
-Y bien sé que las palabras se endurecen
cuando no pueden encontrar quien las oiga,
y que los corazones acaban petroficándose
si no pueden escuchar otro latir-

La il·lustració és de Nancy-Ribard.

Dites populars i refranys dels dies de la setmana

Cada mes té les seues dites i refranys (per exemple el mes de març i de la primavera ), però també els dies de la setmana. Ací teniu una selecció de cinc refranys per a cada dia. Ja sabeu... la setmana passa volant, si és bona, celebrem-ho; si és dolenta, fiquem-li bona cara (mira per on m'acaba de sortir un nou refrany).

Dites populars i refranys dels dies de la setmana:

Dilluns
A dilluns; peresa, vés-te'n
De dilluns a diumenge, qui no fa feina, no menja
Dilluns és el diumenge dels ganduls
Dilluns no és lluner
Quan el dilluns comença, torna la feina

Dimarts
Cada dimarts té el seu diumenge
Del dimarts encara te'n riuràs, però el divendres, no pas
Dimarts, a mercat me'n vaig
Pluja de dimarts, mal a grapats
Somni de dimarts, fes-ne força cas

Dimecres
De gràcia de dimecres, no te'n meravelles
Dimecres, dia tot sol
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí
La lluna plena en dimecres, boira i tempesta

Dijous
Al mig, com el dijous
Dijous amb el sol tapat, al tres dies mullat
Dijous passat, setmana a terra
La setmana dels tres dijous, que la dotzena tindrà tretze ous
Negoci de dijous, porta bons sous

Divendres
Divendres i dia tres, dolent mes
Divendres i dimarts, dies de buixes i de males arts
El divendres és cavaller: tal com comença, acaba
Els mesos que comencen divendres són variables
Qui riu divendres, plora diumenge

Dissabte
Dissabte es dia redó
Dissabte sense sou, dissabte sense sol
No hi ha dissabte sense sol, ni romaní sense flor
Qui dissabte balla, diiumenge dorm
Si el dissabte es pon tapat, pluja aviat

Diumenge
Els diumenges porten cua
Joia de diumenge, pena de dilluns
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge
Qui fa festa en dia de feina, te feina en diumenge
Qui treballa de gust tota la setmana, el diumenge treballa de mala gana

La il·lustració és de Jenny B Harris.

Dualisme de gènere: poesia d'Anfisa Osinnik

Un poema de la poetessa russa Anfisa Osinnik (Siberia, 1957), el tercer poema d'aquest àlbum poètic sobre poemes de dones que estem fent enguany.

DUALISMO

(Anfisa Osinnik)

Digo el ave
Dices el canto
Digo el mar
Dices el ancla
Digo el camino
me cortas: hacia la casa.

Superficie es tu cuerpo,
superficie sin secretos ni mareas
un secreto es mi cuerpo
a todos tus barcos el naufragiodices el ave
Digo la bala
Dices el mar
con la ola a la palabra derribo.
Dices el camino.
El mar no tiene caminos.

La il·lustració és de Nicoletta Tomás.

Adivina quién soy i Adivina dónde voy: dos llibres digitals d'endevinalles

És important que abans de saber llegir comencem a jugar amb la poesia i una bona manera és fer-ho amb les endevinalles.

Us recomanem dos llibres digitals d'endevinalles per a començar a jugar amb els xiquets més menuts, ambdós de l'editorial Imaginarium: Adivina quién soy i Adivina dónde estoy. Aquests dos llibres uneixen unes il·lustracions molt boniques -i adients per a l'edat a qui van adreçades- amb endevinalles, senzilles i divertides. A més, va donant-se pistes per a facilitar la resposta encertada. La solució es dona en un "clic" de ratolí.

Els autors de Adivina quien soy són Carlos Granada, responsable del text i Silvia Bautista, autora de les il·lustracions.

Adivina donde estoy és de Carlos Salinas i les il·lustracions són de Christian Inaraja. El llibre, en format digital, té 15 endevinalles, amb text rimat, que a més els ajudarà a estimular el sentit del ritme i descobrir la musicalitat del llenguatge.

Buscant la solitud: Sopar a soles, poesia de Gemma Gorga

Un nou poema per avui, d'una dona jove, Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968), amb una visió de la solitud molt interessant, al voltant de la taula per sopar. Una gran poema d'una gran poeta nostra.

Sopar a soles
(Gemma Gorga i López)

M'assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M'acompanya la sagacitat
del mosquit, amagat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta de la mort
que vigila el pas de les culleretes de plata.
I la set, que s'aboca al vertigen ritual del vi.
I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines
amb un remoreig de paraules irremeiables.

No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d'abans.

La Il·lustració és de Brenda York.

Tot per una sabateta / Todo por un zapatito: poesia de Matilde Alba Swan

 

Hui comencem, fins el dia 8 de març, a pujar al blog, cada dia, un poema de dones. Hem volgut començar per la poeta argentina Matilde Alba Swann, pseudònim de Matilde Kirilovsky de Creimer (1912-2000). Un poema a la vegada tendre i punyent.

Pobreza de los diez años

Toda mi angustia tuvo la forma de un zapato, de un zapatito roto, opaco, desclavado. El patio de la escuela... Apenas tercer grado... Qué largo fue el recreo, el más largo el año. Yo sentía vergüenza de mostrar mi pobreza. Hubiera preferido tener rotas las piernas y entero mi calzado. Y allí contra una puerta recostada, mirando, me invadía el cansancio de ver cómo corrían los otros por el patio. Zapatos con cordones, zapatos con tirillas, todos zapatos sanos. Me sentía en pecado vencida y diminuta, mi corazón sangrando... Si supieran los hombres cuánto a los diez años puede sufrir un niño por no tener zapatos... Que anticipo de angustia. Todavía perdura doliéndome el pasado. El patio de la escuela y aquel recreo largo... Mi piececito trémulo, miedoso, acurrucado. Mi infancia entristecida, mi mundo derrumbado. Un pájaro sin alas, tendido al pie de un árbol. La pobreza no tiene perdón a los diez años.

La il·lustració és de Minna Immonen.

Poema de març, de Josep Carner: poesia per a un mes de canvi

Encetem març amb poesia, de la ploma d'un gran poeta català, Josep Carner.

Març

(Josep Carner)

Oh gran frisament

lluent!

S'acluca l'esguard,

covard...

Ja gosa sortir

el bri,

i ve en l'aire dolç

la pols

que fa, tortejant,

un cant.

Damunt el més pur

futur

que, encara enterrat,

s'esbat,

jo penjo camins

divins,

oh dia roent

de vent,

oh núvols espars

de març!

La il·lustració és de Daria Palotti.