15.9.07

Poema a la magrana: La granada, de García Lorca


La magrana, reina de la Tardor -Toni Bra-
El nostre amic Toni Bra -del que se n'aprofitem de les seues magnífiques fotografies- ens ha enviat aquesta foto de la magrana que, ara, pels nostres camps estan esclatant. No hem pogut ressistir-se a manipular la foto per tal d'humanitzant-la. Una autèntica reina: Sa Majestat la Magrana, reina de la Tardor.
La tardor s'ompli de nous fruits de sabor encisador: caquis, raïm, taronges, mandarines, codonys, figues, pinyons, raïm, castanyes, nespres, avellanes, ametlles, "ceroles", carabasses, moniatos, ... Ben segur que cadascun d'aquests fruits tenen un poema -no? què espereu per a crear-lo?-, i, per supost, la magrana (granada, en castellà) també.
Aquesta fruita, tan típica de la nostra tardor, ha inspirat a un gran poeta: Federico García Lorca. Al llibre d'Enrique Mapelli podem trobar aquest poema.

Canción oriental
(La granada, 1920)
Es la granada olorosa
un cielo cristalizado.
(Cada grano es una estrella,
cada velo es un ocaso.)
Cielo seco y comprimido
por la garra de los años.

La granada es como un seno
viejo y apergaminado,
cuyo pezón se hizo estrella
para iluminar el campo.

Es colmena diminuta
con panal ensangrentado,
pues con bocas de mujeres
sus abejas la formaron.
Por eso al estallar, ríe
con púrpuras de mil labios...

La granada es corazón
que late sobre el sembrado,
un corazón desdeñoso
donde no pican los pájaros,
un corazón que por fuera
es duro como el humano,
pero da al que lo traspasa
olor y sangre de mayo.
La granada es el tesoro
del viejo gnomo del prado,
el que habló con niña Rosa
en el bosque solitario.
Aquel de la blanca barba
y del traje colorado.
Es el tesoro que aun guardan
las verdes hojas del árbol.
Arca de piedras preciosas
en entraña de oro vago.

La espiga es el pan. Es Cristo
en vida y muerte cuajado.

El olivo es la firmeza
de la fuerza y el trabajo.

La manzana es lo carnal,
fruta esfinge del pecado,
gota de siglos que guarda
de Satanás el contacto.

La naranja es la tristeza
del azahar profanado,
pues se torna fuego y oro
lo que antes fue puro y blanco.

Las vides son la lujuria
que se cuaja en el verano,
de las que la iglesia saca,
con bendición, licor santo.

Las castañas son la paz
del hogar. Cosas de antaño.
Crepitar de leños viejos,
peregrinos descarriados.

La bellota es la serena
poesía de lo rancio,
y el membrillo de oro débil
la limpieza de lo sano.

Mas la granada es la sangre,
sangre del cielo sagrado,
sangre de la tierra herida
por la aguja del regato.
Sangre del viento que viene
del rudo monte arañado.
Sangre de la mar tranquila,s
angre del dormido lago.
La granada es la prehistoria
de la sangre que llevamos,
la idea de sangre, encerrada
en glóbulo duro y agrio,
que tiene una vaga forma
de corazón y de cráneo.

¡Oh granada abierta!, que eres
una llama sobre el árbol,
hermana en carne de Venus,
risa del huerto oreado.
Te cercan las mariposas
creyéndote sol parado,
y por miedo de quemarse
huyen de ti los gusanos.

Porque eres luz de la vida,
hembra de las frutas. Claro
lucero de la floresta
del arroyo enamorado.

¡Quién fuera como tú, fruta,
todo pasión sobre el campo!

14.9.07

Pluja... de poemes per a totes les edats

Una pluja de poemes de pluja.

Un llibre:
Gotas de lluvia y otros poemas para niños y jóvenes, de José Emilio Pacheco, editat per Era (Mèxic, 2005)

Un haiku, Tormenta de Javier Díaz Gil:

TORMENTA
Me inundarán
en noches de tormenta
voces de ausencia.
Un poema juvenil, Sota la pluja, de Joan Brossa:


Sota la pluja desplego un mapamundi
Un poema infantil, Lluvia, de Rubén ( 8 anys, col·legi P. San José. Prado del Rey -Cádiz-):
LLUVIA
Cuando las nubes se ponen grises
llueve en el campo.
Cuando llueve en el campo,
huele a tierra mojada.
Cuando huele a tierra mojada
salen las margaritas.
Y cuando salen las margaritas
se ponen contentas.
Y cuando se ponen contentas
escampa.

Un poema d'amor, Escrito de lluvia, de J.O.D:

ESCRITO DE LLUVIA

La lluvia persigue sin cesar

Derramando con lenta precisión

No miente, no hiere

Solo es,

Solo es... fría.

La lluvia corre sin parar

Como besos perdidos

A cuerpos ajenos

No miente, no hiere

Solo es... dulce.

La lluvia invade sin prisa

Como el hurto,

Que son los besos arrancados

No miente, no hiere

Solo es.... descuidada.

La lluvia arropa, envuelve

Sin voz, sin llantos

Como los truenos de luz

Que se disparan entre neuronas lloronas

Solo es.... agonía.

Poema ignorant de la pluja, de Josep Maria Sala Valldaura


Quina pluja! Una autèntica turmenta, fortíssima, ens ha deixat atemorits aquesta vesprada a Cocentaina. Pot ser el començament de la tardor o les turmentes típiques de finals d'estiu. Això ens ha portat al poema de Josep Maria Valldaura, Poema ignorant de la pluja, del seu llibre Els arrels d'ala i de vol (1991). Molt bó.

Poema ignorant de la pluja

Quan, ullpressa,
bocabadada, em demanis què és la pluja,

filòleg,
recordaré PLUVIA
les consonants inicials conservades,
la inflexió de la o tancada davant BY
(per pervivència del iod)
el pas a prepalatal fricativa sonora...

poeta,
et diré que la pluja és aigua de mar,
que torna de viatge perquè, veient les estrelles,
ha enyorat les estrelles del mar,
perquè recorda, quan contempla els cavalls,
els cavallers de casa i els peixos...

Ullprès, bocabadat per dins,
jo no sé què és la pluja.

La mateixa pluja, en funció de a qui preguntem, pot canviar el poema: meteoròleg, llaurador, excursionista, nens, jardiners, bombers, venedors de paraigües, recollidora de bolets,... Podem, utilitzant la mateixa estructura del poema i continuar-lo, incloent diferents punts de vista o professions. Proveu-ho!

La il·lustració és d'Heather Castles.

13.9.07

Pinta con las letras: abecedaris per pintar i jugar amb la poesia

Al principi d'iniciar aquest blog us varem recomanar, en general, el lloc de Poesia Visual que està dins de Educalia. Un lloc per a jugar visualment amb la poesia infantil.

Avui us volem xerrar d'un altre apartat: Pinta con Letras. D'una manera senzilla, plàsticament motivadora i amb uns resultants sorprenents podem anar creant els nostres propis poemes visuals. Podem crear cal·ligrames infantils, pictogrames i siluetes. El lloc té moltes possibilitats educatives, més enllà de la poesia visual infantil, doncs podem realitzar abecedaris pictorics, aprendre com estan situades les lletres al teclat de l'ordinador, aprendre a utilitzar el ratolí i algunes eines per a jugar amb les lletres... i més possibilitats que vosaltres anireu descobrint amb els vostres fills i/o alumnes.
La web està en castellà, però nosaltres podem crear els nostres abecedaris, pictogrames i cal·ligrames en qualsevol altra llengua que s'escriga amb la nostra mateixa tipografia: català, basc, gallec, francès, anglès, portuguès, alemany, italià...

Recomanaria aquest lloc per a tot tipus de gent: Educació Infantil -amb l'ajuda d'un adult-, Educació Primària i Secundaria, doncs ens permet crear cal·ligrames molt bonics.

El cal·ligrama de la il·lustracio és d'Apollinaire, Sabor.

12.9.07

Poesia infantil de Chile y Perú, una interessant antologia poètica

Poesia infantil de Chile y Perú és un fantàstic llibre recopilatori de poetes i poemes de dos països amb una gran riquesa poètica. Podem llegir-lo digitalment (en format pdf.) i gaudir del seu contingut. Està editat per la Biblioteca Nacional de Perú i ABINIA -Asociación de Estados Iberoamericanos para el Desarrollo de las Bibliotecas Nacionales de los Paises de Iberoamerica-.

Efraín Barquero, Carlos Barella, Marta Brunet, Victoria Barrios, Óscar Castro, María Luisa Silva, Pablo Neruda són alguns dels poetes xilens que hi apareixen. Esther Allison, Guillermo Delgado, Julia del Mar, Jorge Eslava, Mariano Melgar... són altres dels poetes peruans. Us recomanem la seua lectura. I d'aquest llibre, per tal d'anar obrint camí a la tardor, podem llegir el poema Rima de otoño, de Melania Guerra, poeta xilena.
Rima de otoño

El otoño es muy inquieto,
es un niño juguetón
que empuja a las nubecillas
y le hace bromas al sol.

Toma la mano del viento
y despeina sin piedad
los cabellos del acacio
y las flores del rosal.

Este niño brusco y loco
viste túnica amarilla
y se arropó en las mañanas
con un manto de neblinas.

El otoño es muy inquieto,
es un niño juguetón
que no ama a las golondrinas
y que se burla del sol.

La il·lustració és de Marine Mixher.

Dibuixar i pintar amb la poesia infantil: activitat per a classe

Una de les activitats que us proposem realitzar aquest primers dies de classe és la de dibuixar i pintar basant-se en poemes infantils. És fàcil i divertit! Es tracta d'agafar un poema infantil -de flors, d'animals, d'objectes, de persones...- i llegir-lo el mestre/a en veu alta, amb tota la candència, sentiment, lirisme i ritme que hi té. Una vegada llegit el dramatitzem conjuntament amb els alumnes varies vegades (la repetició porta a la memorització). Après el poema passem a dibuixar-lo i pintar-lo.

Podem així començar a decorar el RACÓ DE LA POESIA. Què no teniu racó de poesia en la classe? A què espereu per a crear-lo? És el primer pas per a fomentar la poesia infantil entre els alumnes.

Ens serà encara més fàcil realitzar aquesta activitat amb aquest dos poemes:

Mi carita

Yo tengo una carita
que parece una casita.
Los pelos de la cabeza
parecen que son las tejas.
Los ojos son dos ventanas
que se abren por las mañanas.
La boca es una puerta
que siempre la tengo abierta.
Y en el centro la nariz
que es un timbre que hace así:
!ring, ring, ring!.


Como se dibuja un niño
(Gloria Fuertes)

Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño.
Pintarle mucho flequillo,
—que esté comiendo un barquillo—;
muchas pecas en la cara
que se note que es un pillo;
—pillo rima con flequillo
y quiere decir travieso—.
Continuemos el dibujo:
redonda cara de queso.
Como es un niño de moda,

bebe jarabe con soda.
Lleva pantalón vaquero
con un hermoso agujero;
camiseta americana
y una gorrita de pana.
Las botas de futbolista
—porque chutando es artista—.
Se ríe continuamente,
porque es muy inteligente.
Debajo del brazo un cuento
por eso está tan contento.
Para dibujar un niño

hay que hacerlo con cariño.

La il·lustració de la xiqueta és de Nick Towers.

Vladimir Efimkin: ciclisme, poesia i aprenentatge


Un dels líders de l'actual Volta Ciclista a Espanya, Vladimir Efimkin, rus, aprèn castellà amb els poemes de Neruda, de Machado, de... Llegeix, rellegeix i repeteix els seus poemes i així, poc a poc, a cop de pedaleig i versos s’endinsa en els camins de la llengua.

Caminante no hay camino, se hace camino al andar y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar, un poema que li ve a la clau.

La bicicleta con alas
(José Pedroni )

La bicicleta un día va a volar.
La bicicleta de todos.
Ya lo verán.
Le están saliendo las alas.
Son de verdad.
El niño quiere que vuele,
y volará.

El niño irá por el aire
a comprar el pan;
dará una vuelta al campanario
de paloma y de cal.

El niño y la paloma
sobre la ciudad.
El niño acompañando al ganso blanco
Eso se verá.

Le están saliendo las alas.
Ven a mirar.
Mira como el lirio de los campos.
No pienses mal.
Las alas tienen miedo de algo.
Salen y vuelven a entrar.
Miedo de nosotros,
quizás.

Tan pronto los hombres
ganen la paz,
la bicicleta de todos volará.
La que duerme en la puerta de los cines
volará.
La del cartero
volará.
La de la reina Guillermina,
volará.
La mía y -la tuya-
volará.

Por arriba del humo y los cables
me verás.
La bicicleta tendrá un solo nombre:
Libertad.

El ángel de las aguas
ya no se irá.
Calle ancha del cielo
para mirar.

Flores que nunca vimos
aquí, allá.
Habrá tiempo para mirar.
Cuánto tiempo perdido,
hay!

Tan pronto los hombres
dejen de guerrear,
la bicicleta del mundo
volará.

Todos los pueblos tendrán un velódromo
donde los niños correrán.
De alli alzarán el vuelo.
Darán una vuelta sobre el mar.
Si no lo hubiera
sobre el trigal;
irán donde lo hayan y volverán.

Ir y volver
será como cantar.
Porque la bicicleta tendrá alas de verdad.
La del cartero, la de la reina Guillermina.
Nadie se caerá.
Todo es cuestión que los hombres
ganen la paz.

La il·lustració és de Nate Williams.

9.9.07

Un poema d'amor, de Santi Tena

Un fantàstic poema d'amor, de Santiago Tena, escriptor i poeta, publicat al seu bloc. Una bona manera d'acomiadar-se del diumenge.

HAY UN AMOR QUE LLENA LOS POEMAS

que no supone esfuerzo,

que llega sin llamar,

que abre la puerta y entra
sin pedirnos permiso
y se instala en su casa
sin preguntar si es suya.
El amor es palabra,
también es vida, acción,
providencia y descanso,
disciplina y pereza,
también es gracia y paz.
Es el amor que hace
que no te tenga miedo,
el que me hace vivir,
el que busca palabras que entregarte,
más que buscar, encuentra,
más que encontrar
ya todo lo ha encontrado
y ya todo lo es,
y ya no tiene más que elegir
serlo que es a cada paso,
pero tampoco elige,
todo le viene dado.

La il·lustració és de Sarah Joncas.

8.9.07

Convocat el premi Adonáis de poesia jove

Tots els poetes menors de 35 anys podeu participar en la nova convocatòria del premi "Adonáis" de poesia, un dels més antics i amb més prestitgi que hi ha en castellà. Podeu llegir a continuació les bases.

CONVOCATORIA DEL PREMIO ADONÁIS DE POESÍA. BASES

Ediciones Rialp convoca el 61º Premio Adonáis de Poesía en lengua castellana, con arreglo a las siguientes bases:

1ª - Podrán concurrir los poetas no mayores de 35 años que no hayan obtenido el Premio en años anteriores.

2ª - Ediciones Rialp publicará en la Colección Adonáis los originales premiados por el Jurado y se reserva la primera opción para las ediciones sucesivas.

3ª - El ganador recibirá como galardón una escultura realizada por Venancio Blanco, que representa el emblema de la Colección Adonáis. En concepto de derechos por esta primera edición, recibirá cien ejemplares de la obra premiada.También se podrán conceder accésits cuyos ganadores recibirán como derechos cien ejemplares de sus libros.

4ª - La composición del Jurado se dará a conocer al publicarse el fallo.

5ª - Cada poeta podrá presentar un solo original, que ha de ser inédito y no presentado a ningún otro concurso. La extensión deberá ser, aproximadamente, la que corresponde a los volúmenes de la Colección Adonáis: de setecientos a mil versos.

6ª - Los originales se presentarán por correo electrónico a la dirección premioadonais@rialp.com o por correo postal en disquete o CDROM. El archivo deberá ser enviado en formato compatible con Microsoft Word, preferiblemente comprimido con ZIP, RAR o ACE (nunca en formato autoextraíble de extensión .exe). En la primera página deberán constar los datos de identificación del concursante: Nombre, domicilio, fecha de nacimiento, teléfono de contacto y una breve reseña biográfica sobre su persona y actividad literaria.La fecha límite para la presentación es el 15 de octubre de 2007.

7ª - El uso de seudónimos excluye automáticamente del concurso.

8ª - No se mantendrá correspondencia con los autores de los libros presentados. La dirección de correo indicada está destinada exclusivamente a la recepción de los originales. Rialp acusará recibo inmediato a la dirección de correo electrónico de procedencia del original. Rialp no asume responsabilidad en caso de virus u otras anomalías.

9ª - El fallo del jurado tendrá lugar en el mes de diciembre, en fecha y hora que se harán públicas oportunamente.

10ª - El Jurado se reserva la facultad de declarar desierto el Premio convocado.

11ª - La participación en el concurso supone la aceptación de las presentes bases.Ediciones Rialp. Alcalá, 290. 28027 Madrid, Tfno 913 260 504; fax 913 261 321.
La il·lustració és d'Adams Morgan.

Coplas del dragón desdentado, d'Enrique Cordero

L'editorial Hiperión té una col·lecció de poesia infantil molt interessant, Ajónjoli. Dintre d'aquesta col·lecció podem gaudir de bons llibres de poesia infantil i a molt bon preu. Un d'aquests llibres és Coplas del dragón desdentado y otros poemas rimados, d'Enrique Cordero Seva i il·lustrat per Jack Mircala.

Un món fantàstic de personatges imaginaris poblen tot el poemari: dracs i ogres, donyets i trolls,... Ells mateix són els que reciten els poemes, en primera persona, tot utilitzant una mètrica culta i tradicional. Barrejant el bon humor amb la trendresa, la lectura del llibre ens deixa un molt bon sabor de boca. Un llibre que us aconsellem, una bona lectura per a la tardor i per als primers dies de classe.

Podem obrir boca llegint un dels seus poemes.
NANA PARA DORMIR A UNA OGRESA GOLOSA

A la nana de luna,
duerme mi cielo,
que los sueños son nubes
de caramelo.
A la nana de luna,
duerme mi ogresa,
que los sueños son nubes
de nata y fresa.
A la nana de luna,
besa la almohada,
que los sueños son nubes
de mermelada.
A la nana de luna,
duérmete nena,
y tendrás una nube
de azúcar llena.

7.9.07

Un acomiadament a Concha Lagos


Un adéu poètic a Concha Lagos (Códoba, 1907- Madrid, 2007), poeta. Entre l'extensa obra poètica d'aquesta magnífica escriptora podem trobar, també, llibres de poesia infantil: Canciones desde la barca, En la rueda del viento, Canto y cuento. Ens deixa els seus poemes, versos que sempre restaran entre nosaltres.

Las cuentas claras
Concha Lagos

Cerezas para las niñas,
los limones para el mar,
naranjas para los niños
que mejor sepan contar.

El que cuente 2 y 2
con 4 se encontrará.
El que cuente 6 y 6,
la docena tiene ya.

Las niñas, más pequeñitas,
como no saben contar,
se las ponen de zarcillos
y se van a pasear.

Benvinguts i benvingudes al col·le / Bienvenidos al cole


Com ha anat el primer dia de classe?
¡...!
Guai!



Superguai!


Bon cap de setmana per a recuperar energies!

Una capseta plena de poesia

Estem vivint en un món on la imatge és fonamental, on quasi tot ho consumim per la vista, on de vegades l'envoltori és més important que el contingut. Cal en el consum de lectura infantil el continent i contingut estiga equilibrat: una bona presentació i un millor contingut. Al llibres infantils les imatges, les il·lustracions són fonamentals. Però, a més a més, la maquetació i la forma de presentar el contingut també és important, sobretot quan volem fer un regal... i els llibres i la poesia sempre són un bon regal: un regal d'aniversari, de Nadal, un regal per a l'escola, per a la classe.

L'editorial Imaginarium acaba d'editar un mini cofre ple de poesia, Poesía. L'estupenda presentació que dona pas a la lectura és fantàstica. Al seu interior hi trobem 6 llibrets menuts, cadascun d'ells és d'un autor i un il·lustrador diferent. És com un xicotet tresor poètic, molt atractiu estèticament i amb molt bona qualitat literària. Els llibrets són:

-Abc animal, de Bruno Barrachina i Maria Carrasco, il·lustrat per Ricard Robres. Un abecedari poètic per a prelectors.

T
La tortuga
va al trabajo.
¡Menos mal que
es cuesta abajo!


-La mona Simona, de Carmen Gil, il·lustrat per Xa López Domínguez. Els primers pasos en la poesia.

Ayer la mona Simona
con un lazo de cretona,
salió la mar de compuesta,
vestida para ir de fiesta.
...

-Margarita, de Rubén Darío, il·lustrat per Elena Odraizola. Un clàssic de lectura imprescindible.

Margarita, está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma una alondra cantar:
tu acento.
Margarita, te voy a contar
un cuento.
...

-Cyrano de Begerac, adaptat per Fernando Lalana, il·lustrat per Sebastià Serra. Una adaptació molt humorística i divertida.

Se llamaba Cyrano, el caballero, y era francés.
Como la torre Eiffel, el champán, el pastís,
la guillotina, el queso brie o el metro de París.
Alguien puede pensar que era infeliz
Cyrano, por tener tal nariz. ¡Pues al revés!
...

-La pobre viejecita, conte en vers de Rafael Pombo, il·lustrat per Daniel Sesé. Ironia poètica de principi a final.

Erase una viejecita
sin nadita que comer
sino carnes, frutas, dulces,
tortas, huevos, pan y pez.
Bebía caldo, chocolate,
leche, vino, té y café,
y la pobre no encontraba
qué comer, ni que beber.
......

-La canción del pirata, de José de Espronceda, il·lustrat per Lluís Cadafalch. Un clàssic que cal llegir.

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
Cal regalar-se'l o regalar-lo. Molt bó i divertit.

6.9.07

Poesia juvenil i matemàtiques


Ja hem parlat altres vegades de la conjunció de la poesia i les matemàtiques. A la web de Josep Maria Albaigés hi ha un raconet especial dedicat a traure poesia de les matemàtiques. El propi Albaigés hi té un poema, Ficció total, bon exponent del que estem comentant.

FICCIÓ TOTAL

El signe +,
més valor, més solitud.
El signe -,
menys tenebres, menys quietud.
El signe ´,
Dos diferents són germans,
El signe :,
Torno a trobar-hi els mancants.
Números? Només cal l'1.
Tots els altres són ficció.
Fòrmules? Una tan sols:
1 = 1 (jo sóc jo).
La força és el 30.000.
La humilitat, el 102.
L'orgull el 410,
El coratge, el 2.009.
El vuit tombat, infinit (µ),
no tapa pas just del tot.
Pitàgores i el seu p,
al cercle passa el ribot.
Neper i els seus neperians,
logaritmeja, oportú,
i Euler amb el número e
ens treu l'arrel de -1,
i així
ja tenim el número i.
Els complexos, existeixen? (x + iy)
Els savis en dubten, sí.
e2pi = 1,
és la fòrmula tabú!
Einstein diu: E=mc²
i tothom resta confós
.

La il·lustració és d'Escher, Mans dibuixant-se.

Rondes infantils: recitar, cantar i jugar

Les rondes infantils són jocs col·lectius dels xiquets que es transmeten per tradició oral. Es canten com rimes i fent rondes amb moviment. Les rondes infantils porten al seu darrere renou, joc i molta poesia. És així que cal aprofitar aquestes rondes per a jugar, transmetre el nostre folklore i anar introduint la poesia entre els més menuts.
Un lloc web lúdic, estèticament molt atractiu i amb moltes cançons populars infantils és Rondas Infantiles, Està realitzat per la Universitat de Guadalajara -Mèxic- per a fomentar el seu folklore. És un lloc que cal visitar amb els xiquets, amb els alumnes, doncs està adreçat a ells (necessita el plug-in de FLASH per a veure-la i escolatar-la, que es pot descarregar des de la pròpia pàgina). I després... a jugar. La millor manera d'aprendre és sempre jugant.

Cucú, cucú
Cucú, cucú,
cantaba la rana,
Cucú, cucú,
debajo del agua.
Pasó un marinero,
Cucú, cucú,
llevando romero.
Cucú, cucú,
pasó una criada,
Cucú, cucú,
llevando ensalada.
Cucú, cucú,
pasó un caballero,
Cucú, cucú,
con capa y sombrero.
Cucú, cucú,
pasó una señora,
Cucú, cucú,
llevando unas moras.
Cucú, cucú,
le pedí un poquito;
Cucú, cucú,
no me quiso dar.
Cucú, cucú,
me puse a llorar.

Muy buen día, su señoría
-Muy buen día, su señoría.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Qué quería su señoría?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Yo quería una de sus hijas,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Cuál quería su señoría?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Yo quería la más bonita,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-¿Y qué oficio le pondremos?
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de modista,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le podremos de pianista,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de cocinera.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio no le agrada.
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Le pondremos de ........
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Ese oficio sí le agrada,
-Mantantiru-Liru-Lá!
-Celebremos todos juntos.
-Mantantiru-Liru-Lá!



El patio de mi casa
El patio de mi casa

es particular,
cuando llueve se moja
como los demás.
Agáchate

y vuélvete a agachar,
que los agachaditos
si saben bailar.

5.9.07

Blancaneus, poema infantil

Els contes donen molt de joc poètic. Tota la fantasia dels seus personatges i les seues narracions podem reconvertir-les en poesia. Difícil? No, no és difícil. Llegiu el poema de Rosa ( 4rt. de Primària del C.P. "Francisco de Vitoria"de Burgos), una petita i eixerida poeta infantil i comprovareu què fàcil és amb un poc d'enginy.
Blancanieves

Una bruja muy malvada llena de rabia,
con sus poderes mágicos se preparaba,
para hechizar a una niña,
graciosa y muy hermosa.

Sus sabios amigos, los siete enanitos, se dieron cuenta
y la bruja se quedó descontenta.

La manzana envenenada
por los siete enanitos fue cambiada.

Y la bruja tan malvada
cayó en su propia trampa
y se quedó fea y arrugada.

La il·lustració és de Valeria Cis.

Sopa de poetes, un bloc molt juvenil


Sopa de poetes és un bloc que porten endavant tres poetes: Pepe Maiques, Òscar Solsona i Mariano Martínez . És un lloc original, diferent, juvenil i lúdic (en castellà). El bloc és el resultat d'un programa de ràdio que hi realitzen semanalment. Un aplaudiment ben fort per a ells, docs mira que és "raro" trobar un programa dedicat sols a la poesia. Podem escolatar-los tots els dimecres de 20 a 21 h. en El Prat Radio.

Ens ha agradat el terme "chichaversos" que utilitzen per a parlar de la poesia amb humor. Una bona manera d'enrollar-se amb els lectors més joves. Fiquem un dels seus poemes, d'Óscar, molt juvenil i actual, per a que se'n doneu una idea:

VENDO SANDALIAS COMUNES 2002

VENDO sandalias comunes 2002
color tierra número 41 semi-rotas
para llano subir o bajar
sin olor sin ebay
con grapas y cinta adhesiva
idóneas verano
o invierno
[ con calcetines gruesos ]
unisex ideal poetas
PRECIO 1 conversación
contacto òscar.

Poesia i gastronomia, una suculent barreja

Poesia i gastronomia van, o poden anar, de la ma. A Veracruz -Mèxic- han editat una interessant barreja de receptes tradicionals mexicanes i poesia. El resultat és Con sabor a amar, un DVD de la poeta Mariane Jil -ja abans Jil havia aconseguit un gran èxit amb la mateixa combinació Una pizca de poemas para unas recetas de amor, en l'editorial Edamex, 2001-.

Un altre llibre que uneix poemes i menjar és La gastronomia en verso, d'Enrique Mapelli (ediciones EPESA). En el llibre il·lustres plomes com les de Pablo Neruda, Fray Luis de León, el Duque de Rivas, Francisco de Quevedo, Lope de Vega, Rafael Alberti o Miguel de Cervantes... en versifiquen les lloes a un plat o una recepta determinada. En aquest cas l'estructura del llibre segueix la mateixa pauta que els llibres de cuina: Frutas", "Sopas", "Ensaladas", "Guisos", "Del agua", "Huevos", "Carnes/Aves", "Dulces, chocolate y café", "Sobre algunas comidas notables o curiosas", "Sobre algunas cosas de las que se comen", "El Vino", "Halagos al vino y a la comida", "Algunos consejos" y "Varios".

Un exemple d'aquesta unió poètica-gastronòmica la tenim als poemes satíric Tres cosas me tienen preso i Engulle el poderoso rica sopa

Tres cosas me tienen preso
(Baltasar del Alcázar)

Tres cosas me tienen preso

de amores el corazón,
la bella Inés, el jamón
y berenjenas con queso.

Esta Inés (amantes) es
quien tuvo en mí tal poder,
que me hizo aborrecer
todo lo que no era Inés.

Trájome un año sin seso,
hasta que en una ocasión
me dio a merendar jamón
y berenjenas con queso.

Fue de Inés la primer palma,
pero ya júzgase mal
entre todos ellos cuál
tiene más parte en mi alma.

En gusto, medida y peso
no le hallo distinción,
ya quiero Inés, ya jamón,
ya berenjenas con queso.

Alega Inés su beldad,
el jamón que es de Aracena,
el queso y berenjena
la española antigüedad.

Y está tan en fil el peso
que juzgado sin pasión
todo es uno, Inés, jamón,
y berenjenas con queso.

A lo menos este trato
de estos mis nuevos amores,
hará que Inés sus favores,
me los venda más barato.

Pues tendrá por contrapeso
si no hiciere razón,
una lonja de jamón
y berenjenas con queso.

Engulle el poderoso rica sopa
(Diego de Torres Villarroel)

Engulle el poderoso rica sopa
cuando a mí me contenta una zurrapa;
y siendo el mundo dilatado mapa
le parece a su vicio estrecha copa.

Con bordada, sutil y blanda ropa
el barro humano diligente tapa;
y a mí me envuelve miserable capa
y un negro camisón de ruda estopa.

Ostenta a todos la gotosa tripa
y puede ser el que mejor me sepa
a mí la sucia bota que a él su pipa.

De la humana miseria huyendo trepa;
pero, por más que puja, anda y ahipa,
todos somos racimos de una cepa.

Juguem i creem endevinalles

El joc de les endevinalles sempre és un bon recurs per iniciar les classes. Hi ha molts llibres i llocs webs amb endevinalles, en castellà i català, dels que hem parlat en aquest bloc i que podeu consultar.
Les endevinalles infantils són un bon exercici de memòria, de gimnasia mental...desenvolupen l'agilitat i la lògica. A més a més, s'utilitzen per augmentar el vocabulari dels més menuts. Podem crear-ne sobre qualsevol tema que ens interesse o treballem a classe.

Us recomanem que li doneu una ullada a les originals endevinalles creades pels xiquets i xiquetes de 5è del col·legi "Es Liceu" de Pont Inca -Marratxi-. Hi trobem endevinalles d'animals, de vegetals i d'objectes. Són creatives, originals, en bona rima i ens poden servir d'exemple per a crear-ne nosaltres.
Ací en teniu unes quantes d'aquests creatius alumnes:
El meu cos és un pal
i duc una perruca,
a vegades molt bruta.
*
Què sóc?
És verd i no és juliverd,
és groc i no és albercoc,
té espines i no és peix,
té corona i no és un rei.
Què és?
*
És rodona i du corona,
i per dins du caramels
petits com una micona.
Què és?
*
Flor blanca com la neu
i té nom de persona.
A l’escola n’hi ha moltes,
com sa nostra tutora.
Què és?
*
Petit com una goma,
Negre com el carbó.
Li agrada cantar,
però no ballar.
Qui és?
*
Petit i pelut com un ratolí,
menja pinso i és molt fi.
Què és?
*
Sóc marró com el torró
o negre com el carbó.
A l’hivern vaig a dormir,
Per al fred no sentir.
Qui sóc?
Fàcils o difícils? Les solucions a la seua pàgina web.

4.9.07

Miquel Desclot i la poesia per a infants , article de Jaume Aulet

Sentar bases teòriques sobre la nostra pràctica poètica és necessari. Llegir, documentar-se aprendre dels investigadors especialitzats, orientar-se i deixar-se guiar. Cal fer-ho. Us recomanem la lectura de l'article de Jaume Aulet, Miquel Desclot i la poesia per a infants. Aquest article fou guardonat amb el IV Premi Aurora Díaz-Plaja, editat en suport paper per la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofía i Lletres i en Ciències de Catalunya (núm. 123 desembre del 2004) i que ara podem llegir en suport digital gràcies a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Com bé ens diu Aulet, Miquel Desclot ha acabat convertint-se en un autèntic punt de referència pel que fa a la poesia per a infants. I no només per la qualitat de la proposta creativa, sinó també per la seva reflexió sobre el gènere i la tasca de difusió en àmbits diversos. Llegir a Desclot -nom literari de Miquel Creus i Muñoz- sempre és un plaer. Un poeta recomanable per a xiquets i adults. Important també per la seua llavor traductora i per la gran difusió que hi fa de la poesia entres els menuts i joves.
Us recomanem també la lectura de l'article de Miquel Desclot, Leer para ser mejores. Molt, molt interessant. Podem gaudir llegint dos dels poemes infantils de Desclot i compartir la lectura amb els nens del nostre voltant:
Jo tinc un nyu
que menja pa,
sama landú
sama nibà!

Un dia algú
me’l vol comprar,
sama landú
sama nibà!

Serà tan dur
de suportar!
Se me l’endú!
Se me n’hi va.
*
Bici roda
roda bici,
a la moda
d’en Maurici;
cleta roda
roda cleta,
a la moda
de la Teta;
bici roda
roda cleta,
roda roda
bicicleta.

La ilustració és de Patricia Keeler.

3.9.07

Cançons infantils per a cantar i ballar a l'escola i a casa

Amunt... i avall és un disc de Pere Salicru i Alba amb cançons infantils originals, amb molta marxa, ritmes variats i temes vinculats a l'imaginari infantil. Temes com La caputxeta i el llop, El tren de la bruixa, Màgic Blues, Les vocals, Els llibres... formen part d'aquest divertit CD. Podem llegir les lletres de les cançons a la seua web.
Us recomanem, a més, escoltar-los i ballar al seu ritme, millor amb companyia. Un bon material musical i poètic per a tenir a casa i al col·le.
I de mostra tres botons, la cançó d'Els Llibres, la cançó 5,4,3,2,1, És un rock i la cançoneta de Les vocals (hem sap greu que no hi pugueu escolatar-les com estic fent-ho jo en aquest moment).

ELS LLIBRES

Són quadrats, i amb les tapes de cartró,
amb dibuixos i lletres de colors.
Són els llibres
són els llibres.

Poc a poc a llegir vas aprenent,
cada dia en saps una mica més,
amb els llibres
amb els llibres...

Dracs i fades,
reis, carbasses i bruixots
serps encantades, meravelles.

Llops i aranyes,
coves, nines i cavalls
l´ heroi que salva la princesa...

Són quadrats, i amb les tapes de cartró,
amb dibuixos i lletres de colors.
Són els llibres
són els llibres.

I després són els teus millors amics,
quantes coses s’aprèn de tant llegir,.
amb els llibres
amb els llibres...

Dracs i fades...
*****

5,4,3,2,1, ÉS UN ROCK

5,4,3,2,1, és un rock.

Ei !, aixeca les mans,
fes voltetes, fes voltetes,
fes voltetes pel camí.
Ei !Camina, camina,
de puntetes, de puntetes,
de puntetes pel camí.
Ei ! A terra ajupits,
i camina i camina,
i camina pel camí.
Ei ! botem tots plegats,
salta, salta, salta, salta,
salta, salta pel camí...
5,4,3,2,1, és un rock.
*****

LES VOCALS

La “a” és rodona i porta cua,
la “e” és cargola com si res,
la “i” un palet i un punt petit,
és rodona i un serrell porta la “o”,
dues punxes cap a munt fan una “u”.

A, e, i, o, u són les vocals
del nostre alfabet,
aprèn-les bé,
a, e, i, o, u.

2.9.07

Poesia per als primers dies d'escola


L'entrada al col·legi és un moment especial, podem aprofitar-lo amb més divertiment introduïnt la poesia infantil des del primer moment. Una vegada més, Isabel Barriel ens dona la clau poètica per aquest inici escolar.
És aquesta nostra classe

És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

La il·lustració és de Ward Jenkins.

Setembre, poema de Júlia Costa

Aquest és un mes de transició entre l'estiu i la tardor, un mes de canvi a la natura. El poema infantil de Júlia Costa, Setembre, ho reflexa molt bé. Molta sensibilitat per iniciar una nova estació.

SETEMBRE

La senyora sargantana
ara surt a passejar.
-Fa sol, quin dia més clar!
Ai, començo a tenir gana...


La sargantana lleugera
sota el sol de fi d’estiu
lluca un mosquit, vora el riu,
a l’ombra de la pomera.

Mentre fuig aquell mosquit,
(quin ensurt, quina basarda!),
es daura lenta una tarda
d’un setembre poc humit.


La il·lustració és de Robert Rex Burguess.

Dites populars i refranys del mes de setembre i de la tardor


Aurons a la tardor -Cocentaina-, de Toni Bra

I podem començar l'escola jugant amb les dites i refranys d'aquest mes de setembre i també de la tardor, doncs ja falta poc per abandonar aquesta estació estival (punxeu ací si voleu conèixer més refranys de setembre).

A setembre, carabasses.
Agost i setembre, pocs els entenen.
Al setembre, el qui tinga blat que sembre.
Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, no fa cap arruga el ventre.
Boires de setembre, vent per sempre.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
Compra estores pel setembre, cera por l’octubre i llard pel novembre i aniràs bo sempre.
De darrers de setembre fins als darrers d’abril, no dallis d’herba ni un fil.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’abril al setembre sega l’herba.
De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.
Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El mes de setembre, asseca les fonts sempre.
El setembre bo és, si no plou en tot el mes.
El sol de setembre madura el codonyer.
Els bolets collits pel setembre al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen.
En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.
Entre juny i setembre, empelta sense tembre.
Febres setembrals, o llargues o mortals.
Figues i raïm per l’agost, i pel setembre, codonys.
Finit el setembre, les perdius són fetes.
Juliol blader, setembre raïmer.
La bona fusta per obrar, el setembre s'ha de tallar.
La garrofa de setembre és la més tendra.
La lluna setembral és la més clara de l’any.
La pluja del final de setembre, és la millor per l'herba.
La saó de setembre, bona per a les nespres.
Lluna setembrina set llunes afina.
Pel maig, murtra; pel setembre fruita.
Pel mes de setembre es talla el que penja.
Pel setembre acaba la nansa i comença la xarxa.
Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
Pel setembre els melons pels racons.
Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal torna a compra’l.
Pel setembre, a collir ametlles.
Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons.
Pluges de setembre engreixen l’ovella.
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.
Qui pel setembre no va ben abrigat, ja cal que tremoli.
Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar poques n’assecarà.
Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te’n llepes els dits.
Raves i espinacs, pel setembre sembrats.
Valem més nuvolades d’agost que sol de setembre.

TARDOR

A la tardor, el dia porta espardenyes.
A la tardor, ni fred ni calor.
Calentures de tardor, parentes de la mort.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
Diarrea tardoral, sovint mortal
El bou, de tardor i el cavall, de primavera
Flors per la tardor fan el bo i millor.
L’hort de tardor manté el bon senyor.
La bona tardorada, per Sant Bartomeu la primera remullada.
La tardor és la primavera de l’hivern.
La tardor porta tristor.
La tardor segura, Sant Francesc la procura.
Nevades tardorenques, pedregades primerenques.
Per la tardor no feu festa major.
Per Sant Sirvent acaba la tardor i comença l’Advent.
Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor.
Pluja de tardor, pluja de saó.
Quan les serps cacen de tardor, senten que s'acaba la calor.
Quan plou pel setembre, la tardor bé entra.
Si per Santa Clara està seré i trona, la tardor serà bona.
Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu.
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara.
Tardor i hivern, per al vell temps d’infern.
Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré.
Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca.
Tardorada verdadera, per Sant Mateu la pluja primera.
Verdura per la tardor, per a tu, i per a mi, no.

Un poema per a iniciar el col·le

Li hem dit adéu a l'agost i li donem la benvinguda a setembre, un mes plegat de sorpreses, de trobades, d'olor a llibres nous, de sorolls a classe,... tot un interessant curs per davant per a gaudir de l'aprenentatge, per a compartir. Què interessant!

Ens ha agradat el poema infantil Mi maestra, de Carmen Gil Martínez que volem compartir amb tots vosaltres:

MI MAESTRA

Mi maestra
-es mía y es nuestra-
nos pone una muestra
con cinco vocales
que no son iguales

La a
Es gordita y tiene cola.
La trae a rastras la ola
y a veces camina sola.

La e
Con su frente inteligente;
es elegante y sonriente
y está siempre con la gente.

La i
Su puntito te hace un guiño.
Es la vocal de los niños,
la ternura y el cariño.

La o
Redonda, monda y lironda.
Duerme en camisón de blonda
en medio del microondas.

La u
Es la última del menú.
Tu tururú tururú.
Entera la tienes tú.



Carmen Gil té una web, Poemitas, on hi podem trobar molts més poemes infantils. La il·lustració és de Claudia -en Mundogominola-

26.8.07

La poesia i el món infantil, article de Sylvia Puentes de Oyenard

Sylvia Puentes de Oyenard té un article molt interessant, La poesia y el mundo infantil, on ens diu que


... la poesía no se entiende, se vive, se sueña, se goza, se baila. Hay que cantarle al niño desde la más tierna edad, hay que acercarle la eufonía del lenguaje, la musicalidad de un verso, la comunicación insustituible del afecto a través de las palabras dichas con ritmo. Y no decimos con rima ex profeso, porque la rima es útil para la memorización, para jugar con las palabras en los primeros años, pero lo que importa es el ritmo, esa armonía apenas perceptible que convierte al poema en canto y condiciona la experiencia estética.

El niño que vive aislado del mundo poético se priva de la proyección en tiempo y espacio, en sueño y emoción

Al llarg d'aquest article ens fa un repàs de què és la poesia, quina és la seua misió, la rima i el ritme, la poesia a l'escola, poesia i afectivitat, ... acompanyat d'exemples i d'una interessant bibliografia.

Un article que ens ajuda a comprendre millor el llenguatge poètic infantil i les claus per a difondre la poesia infantil a casa i a l'escola. Us recomanem la seua lectura.
La il·lustració és de Linda Bronson.

25.8.07

El caballito de bambú y otras poesias infantiles chinas


La literatura, com hem comentat altres vegades, serveix com un espill on nosaltres podem reflexar-se i, també, com unes portes obertes que ens porten a nous camins per descobrir. La literatura infantil representa el mateix, i també els xiquets necessiten tenir un espill on veure's reflexats, on trobar els seus arrels i la seua cultura. Però açò és molt senzill per al xiquets nascuts ací i força difícil per als xiquets d'altres cultures que hi conviuen amb nosaltres. Són pocs els llibres infantils que s'editen en Espanya d'altres cultures, i menys encara de poesia.

El caballito de bambú y otras poesías infantiles chinas, de Liao Yanping, és un d'aquests llibres. Està publicat per Maguregui, una editorial que té per objectiu apropar la cultura i llengua xinesa al públic infantil.

El llibre està en edició bilingüe, xinès-castellà, i recull poemes infantils procedents de cançons populars i poesies que, una generació rere l'altra, han circulat entre les 156 ètnies de Xina. S'acompanyen de delicats dibuixos originals en tinta xina.