20.10.17

15.000 llibres de poemes als carrers de Barcelona i Madrid / 15.000 libros de poemas en las calles de Madrid y Barcelona

 

Els lectors i lectores de poesia són molt menys que els de narrativa, però amb iniciatives com la que passem a comentar-vos segur que augmenten depressa. Aquests dies van a alliberar-se pels carrers de Madrid i Barcelona 15.000 llibres de poesia, un bookcrossing espectacular, tot a càrrec de l'editorial Mueve Tu Lengua, Si nos organizamos leemos todxs, una antologia amb textos de diversos autors del seu fons editorial.

Ens sembla una idea genial!

Esta editorial, creada por el cantautor Diego Ojeda, ha logrado popularizar la poesía y acercarla a un público que hasta entonces no se había interesado por el género. La antigua Frida ha convertido la lectura (de poemas, textos poéticos y relatos) en una de las pasiones de un público joven que se mueve entre las redes sociales y el fenómeno fans, como se comprueba en las presentaciones o recitales de sus autores: Isasaweis, Pedro Andreu, Pedro Guerra, Ismael Serrano, Srta Bebi, Zpu, Carlos Salem... De entre todos ellos, destaca Defreds, un joven gallego que colgaba sus textos en las redes, y que con sus tres libros publicados ha superado los cien mil ejemplares.

Y serán las redes sociales las que irán anunciando, en la madrugada de este domingo, los lugares por los que los chicos de la editorial irán dejando sus libros. Así lo explica Pedro González, director editorial de Mueve Tu Lengua. "Vamos a comenzar a las cinco de la mañana. Tres parejas de la editorial saldrán con diez mil libros y seguirán una ruta en la que irán abandonando los libros en coches, papeleras, bancos, comercios, en cualquier parte menos en el suelo. No se dejarán en bloques sino en plan individual, de modo que cada tres metros te puedes encontrar con un libro".

Para que el público pueda enterarse en directo de la acción y de las rutas seguidas, los repartidores de la editorial irán grabando y colgado 'historias' en su cuenta de Instagram. Serán tres horas de 'bookcrossing' por las calles del centro de Madrid y del distrito de Chamberi. Y una semana después, en la madrugada del 22 de octubre, esta misma acción se repetirá en los distritos del Ciutat Vella y el Ensanche de Barcelona.

...

Así explica Pedro González la inquietud social de la editorial: "La mayoría de nuestros lectores son jóvenes, están entre 18 y 35 años, y es un público con una gran conciencia social. rNosotros nos debemos a ellos, y con nuestas acciones, tanto de fomento de la lectura como benéficas, queremos ser fieles y compartir el espíritu de nuestros lectores".

(la notícia l'hem llegida al periòdic El Mundo)

Diego Ojeda, cantautor i fundador de l'editorial Mueve tu lengua

18.10.17

Dos nuevos libros infantiles sobre Gloria Fuertes / Dos nous llibres infantils sobre Gloria Fuertes


Estem d'enhorabona doncs les editorials estan aprofitant el centenari del naixement de Gloria Fuertes per a publicar i difondre la seua vida i poesia. Per exemple, acaben de sortir al carrer nous llibres infantils sobre aquesta gran poeta. El primer d'ells de l'editorial Blackie Books, El libro de Gloria Fuertes para niñas y niños. Versos cuentos y vida, il·lustrat meravellosament per Marta Altés.

Aquest llibre de poesia infantil inclou una exhaustiva selecció de poemes infantils i contes, barrejats, que faran les delícies d'adults i xiquets. A més, té passatges de la vida de Gloria Fuertes en format de contes. Al final del llibre trobem diversos materials didàctics sobre la poeta. Un llibre que us interessarà, segur.
 

El segon llibre que passem a recomanar-vos és Gloria Fuertes, de Mª Isabel Sánchez Vegara, amb il·lustracions de Cinta Arribas i editat per Alba (en castellà i català), dins de la seua fantàstica col·lecció Petita i Gran (vol que els xiquets/es descobreixin qui eren i què van aconseguir les dones més importants de la història contemporània). La seua biografia narrada com un conte, apropant-la als menuts, d'una manera senzilla i atraient. Molt recomanable llibre per a casa, el col·le i la biblioteca.


Us fiquem un tastet del llibre:

La petita Gloria va néixer a Madrid. Ella no volia fer-se gran
i va créixer i créixer, però per dins continuava sent un infant. 


Somiava que seria un pallasso, perquè era tota alegre.
Li agradava explicar històries a tothom que es volgués distreure.  


Als catorze anys es va enamorar i aquell dia es va fer poeta.
Guardava mil paperets escrits a la butxaca de la jaqueta. 


Un dia va començar la guerra i, abans que arribés a la meitat,
Gloria ja sabia que ella era una pacifista de veritat.  


....


16.10.17

Para que sepan de mí: poema de Laura Devetach en el Dia de les Escriptores


Hui, dia 16 d'octubre, es celebra per segona vegada el Dia de les Escriptores / Día de las Escritoras. Necessitem visibilitzar a tantes i tantes dones que formen part de la literatura universal i que han passat desapercebudes o o sense donar-les el mèrit corresponent. 

En 2017 se celebra el 16 de octubre con el lema "Mujeres, saber y poder" inspirándose en el término “empoderamiento”, que define el proceso seguido para aumentar la fortaleza de individuos y comunidades en relación a su situación de pobreza o marginación. Los textos han sido seleccionados por Ana Caballé profesora de literatura española y responsable de la Unidad de Estudios Biográficos de la Universidad de Barcelona. Las autoras centrales de la conmemoración son: Teresa de Jesús, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, Mercedes Cabello de Carbonera, Emilia Pardo Bazán, Victor Català (Caterina Albert), Juana de Ibarbourou, Elena Fortún, Teresa de la Parra, Maria Etxabe, Julia de Burgos, Alfonsina Storni, Dolores Medio, Rosario Castellanos, Mercè Rodoreda, Elena Soriano, Elena Garro, Begoña Caamaño, Carmen Martín Gaite y Gloria Fuertes
Nosaltres, des d'ací, s'unim i difonem aquesta celebració i ho fem amb uns versos de Laura Devetach... poemes sobre les dones.

Para que sepan de mí

Soy mujer de buena voluntad
mucho trabajo
variadas noches sin sueño
y carencia total de aburrimiento.
Estoy al margen del margen
porque no ando merodeando puertas.
Podría decir que estoy bien así
muy bien
y ustedes
bien gracias
y bien también la familia
pero no sería cierto.
Miento sólo por piedad
o por terror
y éste no es el caso.
Soy loba, hambre, beso de amor
para morder a fondo
el sentido de las cosas
y solo brizna para soportar esta manera
de andar andando.
Aprendí a callar
a llevar con disimulo
ciertas tristezas
a romperme por dentro
y a recomponerme por dentro
y a recomponer mis partes
a fabricar juguetes nuevos
con pedazos viejos
Y acumular con avaricia
el único capital
que merece mi fe
la fuerza del amor
que me das
que me dan
que me quitan
y que estoy dando
para tirar hacia delante
aquí
ahora
hace ya millones de siglos
desde este margen sin remedio



Les il·lustracions són de Laura Medei.

15.10.17

Bajo el rumor de las rimas, I Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes



No hi ha molts premis de poesia infantil per a xiquets, així que ens agrada informar-vos -per a que animeu als xiquets i xiquetes a participar- que s'acaba de crear: Bajo el rumor de las rimas, I Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil Gloria Fuertes / Sota el remor de les rimes. I Certamen Escolar per al Foment de la Poesia Infantil Gloria Fuertes. Està organitzat per la Mediateca 'Federico Martín Nebras' del CEIP Princesa de Asturias -Elx, Alacant- i col·labora l'Ajuntament d'Elx. Ens encanta aquesta iniciativa poètica aprofitant el centenari del naixement de la gran poeta Gloria Fuertes. Va adreçada als alumnes entre primer i sisè d'Educació Primària i els poden escriure en castellà i/o valencià.

Llegiu les bases i fomenteu l'escriptura poètica, a casa i a l'escola. Teniu de temps fins al 30 d'octubre per enviar els vostres poemes. Animeu-se a participar!!!

I CERTAMEN ESCOLAR PARA EL FOMENTO DE LA POESÍA INFANTIL GLORIA FUERTES
“Bajo el rumor de las rimas”


OBJETIVO : Esta iniciativa surge a partir de la colaboración de la comisión de mediateca del C.P. Princesa de Asturias, apadrinada por Federico Martín Nebras con el propósito de fomentar la Poesía Infantil dentro del ámbito escolar.

1-Podrán participar todos los alumnos y todas las alumnas de Educación Primaria.

2-Las obras podrán presentarse tanto en valenciano como en castellano bajo una temática, métrica y rima libres.

3-Los textos poéticos deberán presentarse en el colegio Princesa de Asturias o a un responsable de cada centro participante para que lo remita ( si lo hubiera ).

4-Habrán tres categorías :

A) 1r Ciclo de Educación Primaria
B) 2º Ciclo de Educación Primaria
C) 3r Ciclo de Educación Primaria

5-La decisión del jurado se dará a conocer el 27 de noviembre (fecha de la muerte de Gloria Fuertes), en la mediateca del colegio Princesa de Asturias mediante un acto público.

6-Reconocimientos:

-Diploma con un poema de Gloria Fuertes a los finalistas de cada categoria.
-Lote de libros de poesía y de humor a los tres primeros.
-Publicación de los textos finalistas de cada categoría, bien en la página web del centro, página web del ayuntamiento y/o edición en papel.
-Lotes de libros a las tres escuelas con mayor participación.

7-Las obras deberán estar escritas en un folio en A4, con un título, original y copia y añadiendo los datos personales siguientes:

-Nombre y apellido del/la niño/a
-Curso y centro educativo.
-Teléfono de contacto del padre y la madre.

8-Jurado integrado por distintos miembros de centros participantes y personas externas expertas en la materia.

Podeu enviar els vostres poemes a la següent adreça: 
Bajo el rumor de las rimas, I Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes CEIP Princesa de Asturias. 
María Goyri nº4 03203
Elche (Alicante)




Parlar amb la branca: versos tardorencs de Joan Josep Roca



No s'oblidem que estem a la tardor, que si, malgrat el calor agostenc que fa. Toca poesia tardorenca, amb fulles seques que ballen i castanyes torrades (malgrat que les acompanyem d'un gelat per a refrescar-se). Anem-hi a pels versos, i la fullaraca de colors, com aquests tan boniquets del nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia.

Parlar amb la branca

Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.

Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.

Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.

Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí. 


Les il·lustracions són de Lisette Spapens.

12.10.17

Versos por la paz, d'Humberto Ak´Abal



–Abrir la tierra
con las manos,
llenarse de su aroma,
levantar el rostro al cielo
y comer el aire:
esa es la paz
–respondió la abuela.

(Humberto Ak´Abal / Dinara Mirtalipova, il-)

9.10.17

"Enséñame", un rap para mejorar la educación / "Enséñame", un rap per millorar l'educació

 

Rapejant a l'escola i a l'insti, parlant d'educació i d'inclusió... poemant i cantant per expressar les seues idees. Mireu aquest vídeo, escolteu i prenguem nota.




El proyecto Buscando Fortuna 917 da voz a los protagonistas, los estudiantes, para que nos cuenten con este rap qué piensan del sistema educativo y sus propuestas para mejorarlo:

La canción Enséñame es una vibrante declaración de las inquietudes y necesidades de un grupo de estudiantes que aman el rap por encima de todo. Las letras, escritas íntegramente por ellos, reflejan su inconformidad ante un sistema educativo basado aún en el método tradicional de enseñanza-aprendizaje que les exige pasar más horas de las que querrían sentados y dedicados únicamente a recibir información. Pero también hay espacio para imaginar otra forma de aprender, con historias, con recursos audiovisuales, basada en la confianza, el cariño, el deseo de aceptación y el apoyo mutuo entre docentes y estudiantes. Tenemos muchas cosas que aprender de nuestros alumnos y alumnas…

Buscando Fortuna es un proyecto de la Asociació Garaje nacido en el barrio de La Fortuna, en la localidad madrileña de Leganés (España). Un barrio humilde, con altas tasas de desempleo y abandono escolar, pero que constituye a su vez un entorno muy especial caracterizado por su interculturalidad y la gran identidad comunitaria que viven sus habitantes.

Toda una oportunidad que Asociación Garaje ha sabido aprovechar para dar voz a Buscando Fortuna 917, un espacio educativo dirigido a adolescentes de entre 12 y 16 años con riesgo de fracaso escolar y que utiliza el rap como herramienta educativa para trabajar con ellos diferentes valores y contenidos, y convertirlos en agentes de cambio social de su entorno.

6.10.17

Caricatura del sapo: un poema d'Arturo Corcuera



Caricatura del sapo

De lo más fresco.
Sarcástico.

Boca dando saltos,
buzón acuático.

Pobre
corneta afónica.
Músico despedido
de la sinfónica.

La il·lustració és d'Alejandra González.

5.10.17

Taquititán de poemas: llibre de poesia infantil



Feia ja un temps que voliem recomanar-vos aquest llibre, però... el temps passa volant i no ho havíem fet. Ara és hora de ressenyar aquest llibre de poesia infantil, Taquititán de poemas. Antología de poesía, de l'editorial Ekaré, amb il·lustracions d'Ana Palmero Cáceres.

Estem davant d'una antologia de poemes preciosa i molt interessant. Versos que d'una manera inteligent uneixen les paraules al joc, a la naturalesa, a la imaginació, a la infància. Trobareu 28 poemes de diferents autors: Luis Barrios Cruz, Carmen Delia Bencomo, Andrés Eloy Blanco, Velia Bosch, Jacinto Fombona Pachano, Eduardo Gallegos Mancera, Ana Teresa Hernández, Beatriz Mendoza Sagarzazu, Esther María Ossés, Rafael Olivares Figueroa, Jesús Rosas Marcano, Manuel Felipe Rugeles, Luisa del Valle Silva, Efraín Subero, Josefina Urdaneta, Miguel Ramón Utrera, Fanny Uzcátegui i Marisa Vannini; tots ells/es són escriptors i poetes veneçolans.

Díptics, tercets d'art major i menor, cançons i rondes, cobles,... musicalitat, sonoritat i ritme en el llenguatge, acompanyat d'unes delicades i acolorides imatges. Un llibret que és una autèntica delícia, per a grans i menuts.

Us fiquem un tastet del seu contingut:


Día gris
(Marisa Vannini)

Hoy el sol 
no ha salido

Se ha enganchado
en una nube,
y se ha quedado
prendido.

Viento, ayúdalo 
a soltarse
y a cumplir 
su recorrido.


Pensamiento
(Manuel Felipe Rugeles)

Espérame hasta que llegue
al otro lado del río,
¡para ver qué piensas tú
de este pensamiento mío!


Los capitanes de la comida
(Jesús Rosas Marcano)

Un capitán
trajo pan.
Un capitén
la sartén.
Un capitín
el cebollín.
Un capitón
el cucharón.
Y un capitún
trajo el atún.
(...)

4.10.17

Otoño ha venido, la poesía lo ha traído


Otoño
(Emerson Klappenbach)

Las hojas son nubes del cielo.
Las nubes son hojas del cielo.
Azules y rojas
Las nueves, las hojas.
Las aves son naves de estío.
Las naves son aves de río.
Se van con el frío.
Las aves, las naves,
las nubes, las hojas.
Otoño ha venido.

La il·lustració és de Richard Thompson.

3.10.17

Dites populars i refranys sobre les magranes



Ens encanta la fruita, sobretot la de temporada. Menjar la fruita quan correspon és tot un plaer, a més que així diversifiquem el nostre menjar, adequant-se al pas natural del temps. A la tardor tenim les primeres mandarines, codonys, caquis, pomes, peres, carabasses, castanyes, figues, raïm.... i magranes. La magrana madura està saborossíssima i és tan atraient amb els seus grans rojos. Aprofitem l'octubre per gaudir de les magranes i també d'un grapat de refranys sobre elles-

Dites i refranys sobre les magranes

Anar a esqueixa magraner
Any de magranes, any de blat
Bonico o bonica, com la magrana d'Elx
Carregat i vora camí? Agres són les magranes!
Dels colors la grana i de les fruites la magrana
Esclatar com una magrana
Estar fet una magrana
Fer cara de magranetes agres
Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser
Ha perdut s'ai i ses magranes
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La magrana i la taronja, les fruites més bones
Magraner a la vora del camí: agre o bort
Magraner fes castanyes, m’enganyes
Magraner fi a vora camí, tirori
Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li
Més vermell que una magrana
Obrir-se com una magrana
Per l'octubre, la magrana madura
Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes
Per Sant Francesc, les magranes
Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana
Perdre l'ase i les magranes
Ple com una magrana
Primer que gana, taronja i magrana
Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs
Quedarà aixafat com una magrana
Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir
Si vols agafar gana, menja magrana
Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís
Tindre cara de magranetes agres
Tindre el cap com una magrana
Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent
Va fer-se més roja que una magrana
Val més taronja i magrana que passar gana


Podem llegir més refranys d'aliments -incloent els bolets, molt típics també de la tardor-, refranys de la tardor, refranys de Tots Sants i refranys del mes d'octubre. Aquests refranys estan seleccionats del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies.
 
Les il·lustracions són de Dina Kalinkina.

2.10.17

El país de Nolosé, con sus más de treinta y tantos nosequés y nosecuántos: poesia de Carmen Gil



El país de Nolosé

El país de Nolosé
-con sus más de treinta y tantos
nosequés y nosecuántos-
tiene un rey llamado Qué.

La condesa con su conde
van viajando siempre en tren,
cualquiera sabe con quién,
hacia no se sabe dónde.

Pasa el tren de vez en cuando
y los lleva a tomar té
al país de Nolosé
chiquichando y humeando.

La il·lustració és de Carlo Mirabasso.

1.10.17

Los meses de Gloria Fuertes / El mesos en la poseia de Gloria Fuertes




Los meses
Enero es un viejo que viste de blanco.

Febrero es un loco que viste de tul.

Marzo llorón cuerdo.



Abril es poeta.

Mayo es invertido.

Y junio es la siesta.


Julio es arrogante.

Agosto sensual.

Septiembre es el mar.


Octubre es un libro.

Noviembre una vela.

Diciembre es un niño

que nace y que tiembla.

La il·lustració de Daniel Torrent.

27.9.17

Fantasía en poesía: llibre de poesia infantil de Marisa Alonso Santamaría


Quant que ens agrada comentar novetats de llibres de poesia infantil!. Acaba de sortir al carrer el llibre de Marisa Alonso Santamaría, Fantasía en poesía, amb il·lustracions d'Elizabeth Aguillon, editat per la mateixa autora (podeu adquirir el llibre ficant-se en contacte amb ella per correu electrònic: marisa_alsa@hotmail.com )

Trobem un bon grapat de poemes infantils sobre animals ben diferents -gats, gossos, ratolins, aranyes i pingüins, etc.- que ens inviten a participar de la seua vida amb la poesia. Poemes juganers, divertits i amb ritme, per llegir a casa i a l'escola. Versos animals que busquen orelletes inquietes per ficar-se ben a dins. Els animals sempre són molt propers al món de la infància i la literatura infantil se n'aprofita per empatitzar amb ells/es. 

Són poemetes que us encantaran i des d'aquest raconet felicitem a Marisa Alonso Santamaría per haver-hi aconseguit aquest somni de veure publicats els seus poemes (en podeu llegir molts més al seu blog Poesía infantil).

Un llibre molt recomanable, tant per la forma com pel contingut. Les il·lustracions d'Elizabeth Aguillon arrodoneixen, d'una manera molt simpàtica i lúdica, el versos de Marisa. Us fiquem un tastet per a que ho comproveu:

El regalo del ratón
(Marisa Alonso Santamaría)

«Vengo a traerte un regalo,
-dice el ratón a la gata-
un bonito cascabel
con campanilla de plata».

La gata muy presumida
al cuello se lo colgó,
y el ratón se fue tranquilo
cuando oyó cómo sonó.


 Benavente
(Marisa Alonso Santamaría)

Este perro es diferente,
le faltan todos los dientes.
solo come arroz y pasta,
pan y leche caliente.

Este perro es diferente,
tiene dos grandes orejas,
pero hay que gritarle fuerte,
es sordo por accidente.
( ... )
 

26.9.17

La luna se esconde: poema de Antonio García Teijeiro


La luna se esconde

Se esconde la luna
detrás de las casas.
¡Qué casas tan grises!
¡Qué luna tan blanca!

No hay luz en la calle
      ni viento
                                 en la plaza.
La luna se esconde.
La brisa se apaga.
Y sueñan las nubes
                             con risas de plata.
El cielo está serio.
                             La luna no canta.
La lluvia pregunta.
Las aves se callan.
Ya nadie sonrie.
                               La luna se alarga.
¡Qué muros tan tristes!

La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.

25.9.17

Pel carrer, un refredat busca algú delicat: comproveu-ho amb la poesia de Nuria Albertí


Amb aquests canvis de temps és fàcil agafar un bon refredat. Tot perquè pel carrer van els refredats buscant-nos. Amb compte! Fugiu si podeu, no us atrape.

Pel carrer, un refredat
busca algú delicat.
Un coll desprotegit,
un guant d’on surti un dit.
Una jaqueta oberta.
Algú l’ha descoberta?
Un forat al mitjó…
S’ha colat! Oh, no, nooo!
Ploren els ulls i el nas.
Un virus eficaç.
Sóc al llit estirat.
Mare, quin refredat!

La il·lustració és de Nanda Corrêa.

24.9.17

Dialectos de animales: lenguaje poético



Tots els animals tenen un llenguatge, un mig per a comunicar-se entre ells i amb els demés. Les vaques i el sue muuu, les ovelles i el seu beeeee, les granotes i el croac-croac, els porquets i l'oink, els gats miolant i els gosos bordant. Podem afirmar que cada espècie animal tenen els seus dialectes i amb la poesia podem jugar amb tots ells.

Dialectos
 
Dialectos, muchos dialectos,
en el mundo de los animales,
para expresar sus afectos,
para comunicar sus rencores.

El dialecto de balidos
es propio de las ovejas
para todo dicen beee,
sean jóvenes o viejas.
Beee, beee, vendemos lana,
de la última trasquiladura,
para tejer frazadas, polleras,
ponchos, mitones y bufandas
y aplacar los estragos,
de la lluvia y las nevadas.

Miau, miau dicen los gatos,
por la sala y los tejados,
cuando los gatos dialogan,
temerosos los ratones, tiritan,
sigilosos platican, en los agujeros.
Miau, miau dicen los gatos,
con idioma de maullidos,
estén robustos o estén tullidos.
Cuando están enamorados,
se mantienen encandilados,
durmiendo en los sofás,
maullando en los tejados. 

Con guau, guaus,
ruidosamente parlan los canes,
de todas las estirpes y naciones:
belgas, afganos, pekineses,
daneses y pastores alemanes.
Guau, guau, es el habla
de los sabuesos, sin importar color,
procedencia, tamaños y religiones.
Para entenderse mejor,
no necesitan traducciones.

Cri, cri, cri,
monótono idioma de los grillos,
no tienen otros recursos,
para enriquecer sus estribillos.
Cri, cri, cri,
No aprendieron otras sílabas,
menos el abecedario,
solo aprendieron la cri,
en la escuela de Juanjuí.

Muuu, muuu, en los potreros,
charlan vacas y terneros.
Su lenguaje es bronco, sonoro,
muuu, muuu acredita el toro. 

Quiquiriquí, quiquiriquí,
se escucha en los gallineros,
comunican que viene el alba
apagando la luna y los luceros.


La il·lustración és de Jake Tebbit.

23.9.17

Canción del tiempo, de David Chericián / Soterrem el temps acompanyat de poesia

 

Corre, vola, para, poc a poc, desapareix, bota,... són moltes les sensacions que cadascú tenim del temps en cada moment. El temps es relativitza, malgrat que les manilles del rellotge van marcant el seu pas. Però... qué passaria si el temps desapareguera? Doncs tenim una cançó infantil amb el seu soterrament.

Canción del tiempo

 El tiempo,
el tiempo,
el tiempo se murió
y lo van a enterrar
dentro de un gran reloj
con las manos cruzadas
a las diez y a las dos;
que sí,
que no,
que el tiempo se murió
y nadie sabe, nadie,
a qué hora sucedió;
que sí,
que no,
que el tiempo se murió.

La il·lustració és de Stefano Arici.

21.9.17

Un poema infantil sobre el Alzheimer



21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, primer dia de la tardor: cauen les fulles de la memòria... les acompanyem amb poesia per a xiquets i xiquetes i, a més, demanant més inversió en investigació per a curar esta terrible malaltia.

Veo, Veo

Veo…

veo…

                                                         ¿ Qué ves, abuela ? ¿ Qué ves ?

Una cosita…

                                                 ¿ Con qué letrita ?

 Y yo que sé.

                                          ¿ Será con té ?

 Será.

                                          ¿ Será con ce ?

Será.

                                    ! Camafeo !

!Quiá!

                                En la punta de la lengua

                      tengo lo que veo,

es…

es…

                                                               ! Pues saca la lengua, abuela,

                                          y yo lo leo !

La il·lustració és de Kathy Hare.

20.9.17

Benvinguda la tardor amb poesia, de Jordi Pinyol / Bienvenido el otoño con poesía, de Rafael Alberti



Ja està ací la tardor, li donem la benvinguda amb molta poesia. Cada fulla que cau porta un poemeta o una cançó. Estigau ben atents/es... que ballen poemes.

Bufa el vent
despullant els arbres.
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat.

Canvien els colors.
Canvien els sons.
Canvia la claror.

Tot d’una
ens adonem
que és temps de tardor


Todavía el verano
hinca con sed su espada enfebrecida
en el cuerpo naciente del otoño.

*

Lucha el otoño por entrar, inicia,
dulce y maravilloso, sus primeros
tenues y delicados amarillos.

Les il·lustracions són de Danielle Duer.

18.9.17

Pugem amb globus: recital poètic a la Biblioteca de Cocentaina. Llibre de poesia infantil, amb CD, de M. Dolors Pellicer


Amb el començament del nou curs escolar, també arranquem les activitats de foment lector -per a menuts i majors- a la Biblioteca de Cocentaina. Comencem amb molta i bona poesia, per això volem compartir amb tots/es vosaltres els poemes de M. Dolors Pellicer, cantats per Rubén Suárez, i presentats en un magnífic, divertit, poètic i superxulo, recital que el propi Rubén Suárez ens farà.

Aleshores, us espere a la Biblioteca de Cocentaina el proper dijous dia 21 de setembre de 2017, a les 17:30 hores, en la sala infantil de la biblio, en que tindrà lloc la presentació de Pugem amb globus, un llibre de poesia infantil, amb CD de les cançons, i un format súperbonic i espectacular, que farà les delícies dels menuts i joves lectors/es. Podreu adquirir el llibre en la presentació.

No s'ho podeu perdre, grans amb menuts. Us esperem a la biblio per a gaudir de la paraula, feta poema i cançó i, perquè no, també ball.

Canta, juga, balla... poesia! 

17.9.17

Las hojas empiezan a bailar, aunque el otoño está por llegar: poesia de la tardor



 Sembla que aquest any la tardor entrarà com cal, al seu temps i amb el seu clima propi. Resta molt poquet per a donar-li la benvinguda, però per ací les primeres fulles ja comencen a ballar, ja se sent el sorollet de la seua sequedat i hi ha una especial que sembla voltejar amb la poesia.

Hoja de pájaro
(Mª Rosa Serdio)

Hay una hoja de plátano
al borde de mi tejado.
Hace días que la miro
¡y creo que está ensayando!
Hoy se ha puesto de puntillas,
y se ha agitado despacio.
El viento pasó enfadado,
con prisas, como buscando
cabellos que revolver,
arenas para ir jugando
a remolino en desierto
y pasar así un buen rato.
La hoja bailó sardana
con sus lados en lo alto
mas, luego, le dio vergüenza
y se terminó agachando.
Cuando la miro sonríe
allá solita en lo alto.
Yo la comprendo y la animo.
Sé que tiene alma de pájaro.
Cualquier día no estará.
Ya se habrá ido...¡volando!

Il·lustració d'Irene Amaro 

14.9.17

Animales de compañía: llibre de poesia infantil de Manuel Lourenzo González


Tenim un grapat de llibres de poesia infantil que hem llegit, ens han encantat, però que encara no hem comentat al blog. Hui ja s'hem decidit a pujar i anar difonent aquest llibres, doncs el curs escolar ha començat i tenim que omplir la motxilla poc a poc.

Començarem per un llibre que està acabat d'editar, adreçat als més menudets: Animales de compañia, de Manuel Lourenzo González, amb il·lustracions d'Óscar Villán i que està editat per Kalandraka.

Es tracta d'un relat, en forma poètica, que juga amb les paraules, que invita, a més, a que nosaltres també juguem i en creem de noves. I tot perquè la senyora Maria, una vella molt vella, dona una passejada per la muntanya i arreplega en una capseta uns bitxets. La seua veïna, que la troba tan contenta, li pregunta que du en la capsa i ella li ho conta. La veïna, xafardera, va enlairant el que li ha dit, però donant la seua versió del que ha escoltat. Uns van dient-ho als altres i, com els bons rumors, tot acaba transformat. Així, el caracol passa a ser un caramontes i després un garramontes i finalment un camamontes; cadascú dona una versió diferent, adaptant-la a la seua manera, que acaba sent monstruosa. És el que té la rumorologia i el xafardeig, que escoltem a mitges i la resta s'ho inventem.

Tot amb un divertit joc de paraules, barrejades entre elles, que ens dona peu a inventar-se'n més. Un llibre molt divertit, fantàstic per a jugar amb la poesia i la il·lustració -Óscar Villán, amb el seu estil tan personal, en fa traure un bon somriure llegint les seues il·lustracions, que arrodoneixen el text-.

Què, juguem amb la poesia? Us animem a llegir el llibre i fer-ho junts, grans i menuts, a casa, a classe i a la biblioteca. Llegim, juguem, poemem.

13.9.17

Si no és alegria, no vull poesia


Si

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara et diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria,
no vull poesia.

         
La il·lustració és d'Arianna Floris.