31.5.10

El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer



El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)

Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,

encontró pura nostalgia.

Gritó, pero nadie lo escuchó.

El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,

derramando versos

en una gaviota.

La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

30.5.10

Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura


No está mal
(Gloria Fuertes)
El perro entiende.
El cocodrilo llora.
La hiena ríe.
El loro habla.
El hombre entiende,
llora,
ríe,
habla
y además puede leer.
De todos los animales de la tierra
sólo el hombre puede leer
para dejar de ser animal.
¡No está mal!
La il·lustració és d'Alice Wellinger.

29.5.10

Coplas a la muerte de su padre, de Jorge Manrique, amb la veu d'Amancio Prada

Ara podem gaudir de l'experiència d'escoltar les Coplas a la muerte de su padre, de Jorge Manrique, en el nou llibre i disc que ha editat Amancio Prada. Aquesta és una obra única, doncs reuneix una combinació de cançons, il·lustracions i cal·ligrafia molt original i amb molta qualitat. Una edició molt ben acurada a càrrec de Casariego.

Amancio Prada li fica la música i la veu, el poeta i artista Juan Carlos Mestre és el creador de les il·lustracions i Pablo González és el cal·lígraf. Sembla un còdex del segle XXI. Una autèntica joieta que cal tenir a la biblioteca personal, escolar o pública.

Rellegint els versos de Jorge Manrique semblen una metàfora de la nostra realitat actual; curiós!?

Coplas a la muerte de su padre
(Jorge Manrique)

I

Recuerde el alma dormida


Recuerde el alma dormida,


avive el seso y despierte


contemplando


cómo se pasa la vida,


cómo se viene la muerte


tan callando,


cuán presto se va el placer,


cómo, después de acordado,


da dolor;


cómo, a nuestro parecer,


cualquiera tiempo pasado


fue mejor.



II

Pues si vemos lo presente


Pues si vemos lo presente


cómo en un punto se es ido


y acabado,


si juzgamos sabiamente,


daremos lo no venido


por pasado.

-116-

No se engañe nadie, no,


pensando que ha de durar


lo que espera


mas que duró lo que vio,


pues que todo ha de pasar


por tal manera.



III

Nuestras vidas son los ríos


Nuestras vidas son los ríos


que van a dar en la mar,


que es el morir,


allí van los señoríos


derechos a se acabar


y consumir;


allí los ríos caudales,


allí los otros medianos


y más chicos,


y llegados, son iguales


los que viven por sus manos


y los ricos.

28.5.10

Homenaje a Miguel Hernández: murals educatius i poètics sobre el poeta -glogs de Miguel Hernández-

Miguel Hernández, logotip creat per Virtual Company

Continuem amb Miguel Hernández y la seua obra poética. Són moltes les activitats que s'estan fent a les escoles -i poc a poc anirem xerrant d'elles i pujant fotografies-, però hui us volem comentar, en concret, una experiència que ens sembla interessant, original, creativa i col·laborativa.

Des de fa uns mesos es va lleçar una idea original per a realitzar glogs (pósters virtuals que tenen la possibilitat de d'integrar en un mateix lloc diferents aplicacions audiovisuals) sobre Miguel Hernández. Ho varen fer determinats professors implicats amb l'ensenyança i les noves tecnologies: Repaso de Lengua, Tres Tizas, Bloggeando i A pie de aula.

La resposta ha sigut molt bona i s'han creat 150 glogs diversos de diferents etapes educatives: 12 d'Educació Primària, 113 d'Educació Secundària, 15 de Batxillerat, 7 de Màster i 3 d'EOI. Tots els podem llegir al lloc Homenaje a Miguel Hernández. Doneu-li una llarga i reposada mirada perquè estic segura que la informació que contenen i la manera de presentar-la us interessarà.

També vosaltres podeu fer els vostres propis glogs (utilitzant Glogster, i si no sabeu com fer-ho mireu aquest Tutorial de Glogster que us ajudarà) sobre el poeta oriolà. Animeu-se. Igual que en qualsevol mural cal primer ordenar les idees del que volem fer, després cercar la informació, treballar-la i finalment dicar-la al pòster virtual. En qualsevol moment podem fer i refer, editar-ho de nou o retocar parts. Si teniui un espai virtual a l'escola o a la classe, per exemple un blog, podeu penjar-ho per a compartir-ho amb tothom.


27.5.10

Escrivint poemes amb models poètics / Escribiendo poemas con modelos poéticos



Per a iniciar-se en la creació i escriptura de nous poemes cal que els xiquets i joves coneguen diversos models per tal d'anar llegint, coneixent i imitant. És de la imitació quan després surt la creació original. A més diversitat de registres poètic, més fàcil serà deixar volar la imaginació.

Podem gaudir de molta diversitat dins de la poesia, molt més enllà de les estrofes rimades. Hui us proposem crear poemes utilitzant la addició i la subtracció. Us fiquem un model per aclarir el que estem parlant:

(Camino de ida y vuelta)
En un árbol hay una rama,
en la rama hay un nido,
en el nido hay un pájaro,
en el pájaro hay un pico
y en el pico una canción.
Llegó el viento
y se llevó la canción
y se llevó el pico
y se llevó el pájaro
y tiró el nido
y rompió las ramas
de aquel árbol caído.


D'aquest poema d'anada i tornada, d'addicció i subtracció, podem crear, per exemple, un altre com aquest, viatjant per les ones de la mar:


En el mar hi ha un vaixell,
en el vaixell hi ha un bagul,
en el bagul hi ha una capsa,
en la capsa un tresor
que és el cor d’un mariner.

Vingué una turmenta
i s’emportà el cor del mariner
i s’emportà la capsa
i s’emportà el bagul
i destrossà el vaixell
que s’enfonsà en el mar
on una sirena té cura d’ell.

Tan sols cal pensar en les paraules/conceptes que podem anar sumant i desprès anar restant. Què us sembla si ho proveu? És un joc poètic, d'acumulació, que a més ajuda molt a retindre els versos i recitar-los posteriorment, des de ben menudets. Com sempre, ens agradaria si ho féreu que ens enviareu les creacions dels xiquets per a compartir-les amb els lectors del blog.
Les il·lustracions són d'Irene Alexandra.

26.5.10

Guardonats en el 1r. Concurs de Poesia en SMS

La poesia també es difòn en SMS, de fet s'acaben de donar els premis del 1r. Concurs de Poesia en SMS, organitzat per Time Out Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Poesia.
Els nous mitjans de comunicació, que semblen de vegades tan freds, no estan barallats amb la bona poesia. Llegiu els poemes dels guardonats i ho comprovareu.

1r. Premi: Irene Torra
Compra pa, bonica,
abans de tornar,
que avui és un bon dia
per sucar la molla
al rovell de la vida.
2n. Premi: Lola Peñaranda (6 anys)
Pet
el cul ha fet un sospir.
3r. Premi: Marc Castro
Regira la butxaca i treu les claus
mentre ella se'l mira per l'espiell.
Encara no sap que ha canviat
el pany del seu cor tan novell.
4rt. Premi: Laia Cardona i Ramón Mas
La soledat ha cavat un pou
on sollies estar tu
ara
per poder-te abraçar
necessito una politja.
5è. Premi: Susana González
Sentado
en el fondo del frasco
espero a que crezca en mi mano derecha
el martillo...


Enhorabona als guardonats i felicitacions als organitzadors d'aquesta iniciativa!


La il·lustració és de Paolo Taddei.

Fotografia dels guardonats

25.5.10

Vida serena, poesia: la granota que no vol convertir-se en príncep blau



Donant-li la volta als contes clàssic trobem diferents contes i poemes sobre les granotes i el famós bes que li dona la princesa per a convertir-lo en príncep blau. Moltes princeses "passen" de donar besades d'aquest tipus. Però... s'havieu plantejat que tal vegada la granota o el gripau, estant tranquil·lament vivint al seu bassal, tampoc li agrade que el "besuquegen" i passi a ser un fastigós i empallegós príncep blau? Seguint les corrents més feministes ara les princeses ja no busquen el blau en la sang dels seus enamorats, però també cal tenir en compte que tal vegada les granotes no volen convertir-se en un príncep blau, com una titella en mans de la princesa.

Hi ha molt que replantejar-se en els personatges dels contes actuals, i també en la poesia, com ens diu Susana Antolí Tello en el seu poema Vida serena. Llegiu-ho i ho comprovareu.

Vida serena
(Susana Antolí Tello)

Jo era una granota de vida serena
dins d’un estany ple de tosques;
una estona de sol per fica’m morena,
un bany, un festí de set mosques.
I de nit, a l’arribar les fosques,
li cantava a la lluna plena. 

Un matí, una bella donzella despistada,
cau a l’estany, i va, la molt babau,
i no se li acudeix d’altre que fem una besada:
I què goig! I què feliç! I què encantada!
Va convertir-me, pobre de mi, en un príncep blau!
Ja em tens de magnífic príncep mudat!

I què festes! Me besaven los guants, i jo, a besar mans;
menjant vedella amb bolets, bevent cava escumat,
a ballar amb vint princeses fins vore’m marejat.
Ai! Com enyorava la vida d’abans!

Li vaig demanar a la donzella del poc senderi,
que encara que li donaré gran tristor, immensa pena,
desitjava que desfés aquell maleït encanteri;
decebuda em va besar; i, beneït misteri!
Vaig tornar al modest estany, a la meua vida serena.


La il·lustració és de Sophie Fatus.

24.5.10

Maig i la poesia


Poema de Maig
(M. Brugué)

Maig, entrada primavera,

perfums i molts colors,

en el camp l’espiga és verda

i la rosella hi troba el repòs.

Camps de maig

que cada any floreixen

en l’arribada del bon temps

i amb la brisa marinera

ballen la dansa amb els ocells.

Llum d’un sol que mai s’apaga,

i el cap vespre s’enrogeig

i a la matinada eixuga l’herba

i tota la natura se’n nudreix.

La il·lustració és de Jean-Louis Salvadori.

23.5.10

Passejades poètiques pels parcs naturals: Poesia als parcs


Poesia als parcs. Com el paisatge, així són els poemes, és una original forma de contemplar la nostra natura i gaudir de la poesia. És un programa que des d'abril a novembre es realitza amb el suport de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, l'Institució de la Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull. Es tracta de combinar les passejades pels parcs naturals amb les lectures poètiques (podeu veure els vídeos de les excursions i lectures ja fetes punxant ací).

Els propers itineraris són:
Parc de la Serralada Litoral
Dissabte 29 de maig, a les 18 h
Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt)
Max Besora i Xavier Caballero

Museu de la Mediterrània
Divendres 23 de juliol, a les 22 h
Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), dins el cicle “Nits d’estiu”
Marc Romera i Josep Miquel Servià

Parc Natural del Montseny
Dissabte 24 de juliol, a les 18 h
Masia Mariona (Fogars de Montclús)
Ferran Aisa i Maria Cabrera i un concert de la Coral de la Diputació de Barcelona

Parco Nazionale della Asinara (Sardenya, Itàlia)
Dijous 2 de setembre
Parco di Porto Conte (l’Alguer, Sardenya, Itàlia)
Dissabte 4 de setembre
Joan-Elies Adell, Xavier Garcia i Maria Carreras (acordió) i Carles Borrell (guitarra)

Parc del Montnegre i el Corredor
Diumenge 26 de setembre, a les 12 h
Font del Pradelló (Olzinelles, Sant Celoni)
Salvador Giralt i Marc Egea (viola de roda)
En cas de pluja, l’acte se celebrarà a la sala d’actes de la Rectoria Vella
(Parc de la Rectoria, s/n) de Sant Celoni

Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Diumenge 10 d’octubre, a les 12 h
Ermita de Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles)
Tomàs Àrias i Patrícia Tosquella

Parc d’Olèrdola
Diumenge 17 d’octubre, a les 12 h
Conjunt històric d’Olèrdola (Olèrdola)
Eduard Escoffet i Vinyet Panyella

Parc del Foix
Diumenge 14 de novembre, a les 12 h
Plaça del Castell, s/n (Castellet i la Gornal)
Susanna Rafart i Andreu Subirats

Parc del Garraf
Diumenge 21 de novembre, a les 12 h
Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts (Begues)
Teresa Colom i Jordi Prenafeta

Estem a temps d'unir-se en aquesta aventura per la natura i la poesia.

22.5.10

Riqui riqui riqui ran. Canciones para jugar y bailar: llibre i CD




L'editorial Ekaré té una col·lecció, Clave de sol, dedicada a difondre les cançons populars, uns llibrets molt interessants. Però hui us volem parlar d'un llibre en concret que pertany a esta col·leció: Riqui riqui riqui ran. Canciones para jugar y bailar.

És una recopilació de 32 melodies populars de Veneçuela i de hispanoamèrica. Inclou, a doble pàgina i magníficament il·lustrat per David Márquez, les cançons, amb la lletra i la partitura. A més, el llibre s'acompanya d'un CD musical amb les cançons interpretades per Ensamble Gurrufío. El llibre ens permet gaudir amb un llenguatge renovat i arriscats arrengaments, un interessant repertori de cançons infantils, amb bon humor i sentit lúdic.

Sonoritats i estils diversos que incorporen, entre altres, la gaita, el bolero, la dansa, el ritme orquídia, el swing i el rap...s'incorpora la tradició als gustos actuals.



Les canconetes són:
1.-El Periquito
2.- Don Ramon
3.-Arroz con Leche
4.- Estaba el Negrito con
5.- La pajara Pinta
6.- Tengo una Muñeca
7.- Un Elefante se balanceaba
8.- Naranja Dulce
9.- La Cucaracha
10.- Que llueva, que llueva
11.- Ambá, atá, matarile, rile rile
12.- El barquito
13.- La Perica
14.- Pico-pico
15.- Maquini surci- Poema de la Plaza
16.- Mariamoñito
17.- Riquiriquiriquiran
18.- Cucú, cantaba la Rana
19.- Los Chimichimitos
20.- Palomita Blanca

21.5.10

Recital poètic-musical en homenatge a Miguel Hernández en Cocentaina


Hui té lloc a Cocentaina, al Centre Cultural "El Teular" a les 20:00 hores, un recital poètic-musical en homenatge a Miguel Hernández, organitzat per l'Ajuntament de Cocentaina i la Universitat d'Alacant.

El recital està realitzat pels alumnes de la Universitat Permanent de la UA coincidint amb el desè aniversari de la seua creació. L'objectiu és promoure una trobada intergeneracional entre els joves i la gent gran.

20.5.10

No juzgues a un libro por su cubierta: llibre de refranys i anti-refranys

Els lectors d'aquest blog sabeu que poc a poc anem pujant refranys de tot tipus per tal d'anar recuperant i difonent el nostre folklore. Doncs hui us volem recomanar un llibre de refranys amb un títol ben curiós: No juzgues a un libro por su cubierta. Refranes y anti-refranes para toda ocasión, publicat per Océano Travesia.

El refranyer popular està ple de pessics de saviesa però, curiosament, hi ha un grapat de refranys que tenen els seus anti-refranys o refranys antònims. Així tenim, per exemple:

A quin madruga, Dios le ayuda i el seu anti-refrany No por mucho madrugar, amanece más temprano. Un i altre són totalment contraposats i resulta evident que algún dels dos tenen tota la raó. Trobem refranys per a totes les ocasions.

La tipografia i les il·lustracions del llibre, de l'il·lustrador mexicà Alejandro Magallanes, són molt variades, originals i atractives el que fa que la lectura del llibre siga molt atractiva per als joves.

19.5.10

Nana para Candela: una cançoneta de Mónica Molina per acotxar la son dels xiquets




Nana para Candela
(cançó de Mónica Molina)
Duerme mi niña preciosa, mi alma pichosa, que te guardo yo
Duerme mi niñita hermosa de piel tan sedosa que tuyo es mi amor
Dulce mirada serena carita morena la noche llegó
Cierra los ojos mi vida, mi mano te cuida no tengas temor

Nana nani nana que mi tesoro dormirá
Nana mi niña la nana bonita mi niñita duerme ya

Sueña que vuela Candela, mis ojos te velan no sientas temor
Sueña feliz mariposa, boquita de rosa que tienes mi amor
Sueña que bailan las nubes que sube que sube que vuelve a empezar
Baila feliz mi princesa, carita de fresa no temas soñar

Nana nani nana que mi tesoro dormirá
Nana mi niña la nana bonita mi niñita duerme ya
Nana nani nana que mi tesoro dormirá
Nana mi niña la nana bonita mi niñita duerme ya

La il·lustració que encapçala el post i les il·lustracions que apareixen al vídeo són de Pete Revonkorpi

18.5.10

Promesas del pirata: poesia de Patricia Iglesias



Els poemes de pirates sempre són encantadors, aventurers, arriscats, amb sabor al salobre marí. Per hui us presentem una poesia d'un pirata que, passat per la beguda -vi, no ron-, acaba marejant-se i penedint-se de la seua afició a l'alcohol. Les nefastes conseqüències de la beguda en alta mar...

Promesa del Pirata
(Patricia Iglesias Torres)

El pirata tomó vino.
Mareado entre dos mares
no sabía el camino.
Resbalando con un limón
se estrelló contra el timón.
Sin el parche en el ojo izquierdo
robado por un gorrión
mal herido y morado,
buscaba el bastón dorado.
Y así poder levantarse
como un pirata educado.
Miraba a las golondrinas.
Pedía un hada madrina,
para implorarle un deseo:
tres mandarinas, tres mandarinas.
La sed de esa mañana,
le jugó una mala pasada.
Sólo vino y las olas
provocó la gran mareada.
Mandarinas pedía a gritos
aunque sea a los pajaritos,
pero nadie acudía
ni siquiera con un gajito.
Este loco bucanero
decía: mandarinas o agua quiero.
Más ni el hada ni la lluvia
le mandaban aguatero.
Solo le quedó el limón
que jugo dio al ladrón,
chiquitito y aplastado
parecía un botón.
Y aunque un poco delirante
prometió muy elegante
nunca más tomar alcohol.
Aunque sea denigrante:
“tomaré solo limón”.

17.5.10

Lo que Noé no se llevó: llibre de poesia infantil de Enrique Cordero

 
Noé va agafar tots els animals? Varen cabre tots a l'arca? Quin es varen quedar a terra? Aquestes i altres preguntes són habituals entre els xiquets quan contem el famós diluvi universal. Ara podem explicar-ho amb els versos d'Enrique Cordero Seva.

Estem parlant del llibre Lo que Noé no se llevó, guardonat amb el VI premi de poesia infantil "Luna de aire" 2008, que convoca el Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil -CEPLI-, un dels guardons amb més prestigi dins d'aquest gènere. Moltes, moltes felicitacions a Enrique Cordero, bon amic i col·lega i gran poeta. El llibre està il·lustrat per Pilar Campos, amb imatges que arrodoneixen els poemes, i està editat pel Servei de Publicacions de la UCLM.

El llibre està ple de tendresa, solidaritat, i bon humor. A més, té l'originalitat de poder gaudir, dins d'una mateixa obra, de diferents comprosicions poètiques, jugant amb la mètrica i les estrofes. Així trobem poemes en silva, sonets, haikús, cançons, complantes -endechas- sèdgels, -zéjels- romanços. "ovillejos".. Tot d'una llegida tenim una bona mostra d'aquestes composicions, que són difícils de trobar en els llibres de poesia infantil.

Un llibre molt interessant i amb bon humor, que falta hi fa dins de la poesia infantil. Molt recomanable! Us fiquem un tastet dels poemes:

Romance del búho miope
(Enrique Cordero)

Hubo cierta vez un búho
que andaba mal de la vista,
pues tenía en cada ojo
doce o trece diptrías...
...

Canción del cangrejo cojo
(Enrique Cordero)

Pataclán, pataclín,
pataclín, pataclán,
un pasito hacia delante
dos pasitos hacia atrás.

¡Qué miseria, que desgracia,
que desdicha es caminar
con una pata de menos
y cien tristezas de más!...
...

Zéjel de la jirafa enfermera
(Enrique Cordero)
Siendo tan buena enfermera,
¿no he podido encontrar quien me quiera?

Siendo tan alto mi cuello
que le doy besos al cielo,
siendo mi cutis tan bello,
¿merezco yo ser soltera?,
¿no he de encontrar quien me quiera?

Si lo único que anhelo
es dar mi amor a un enfermo
que esté pachucho y maltrecho,
¿no tengo yo ese derecho?
Si desespero en la espera,
¿no he de encontrar quien me quiera?


16.5.10

Dites populars i refranys del sol




Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campe realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitem ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda hem seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre. Podeu trobar en aquest blog refranys del mes de maig i refranys de flors.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

15.5.10

Poesia escrita en els tovallons dels bars: llibre / Poesía escrita en las servilletas de los bares: libro


Hi ha llibres que ens criden l'atenció pel seu contingut, com aquest que s'acaba de publicar: Poesía de barra. Un bar de poemas, un llibre de Nati de la Puerta. L'autora ha anat recopilant poemes escrits en els tovallons i en els mantells, en burelles de cigarrets i un llarg llistat de deixalles de paper dels bars. Poemes anònims -majoritàriament- recollits en trobades de poetes, escriptors i editors. Poemes volàtils, pensaments poètics i fugaços escrits sense pensar que algú els llegiria.

El llibre s'ha editat en paper en l'editorial bilbaïna A Fortiori, però el podem llegir i se'l podem descarregar gratuïtament en Issuu (punxeu ací i comprovareu que curiosa és la seua lectura). Us fiquem un tastet d'aquest originals poemes:

14.5.10

XV Jornades de Didàctica de la Dramatització al CEFIRE de Sagunt


Faig de savi i de talòs,
faig de vidu i de promès,
faig de ric i de pagès,
ploro i canto com si res,
faig de tot i no sóc res.

QUÈ SÓC?

Si encara no ho has endevinat és que necessites anar a les XV Jornades de Didàctica de la Dramatització al CEFIRE de Sagunt. Teatre i poesia són les ventafocs de la literatura, tant per adults com per a xiquets. Cal fomentar les tècniques de dramatització a l'escola, com cal, amb tota la bona metodologia que podem aprendre en la nostra assistència a aquestes jornades. Any rere any, des de el CEFIRE de Sagunt, s'han dedicat a fomentar el teatre a les aules (un dels pocs llocs al nostre país on la tècnica, la pedagogia i la metodologia sobre la dramatització es donen la mà) i des d'aquest llogaret de poesia vull agrair-los públicament la gran llavor que estan portant endavant, des d'un punt de rigorós a la vegada que lúdic.

Així que no s'ho podeu perdre! Tindran lloc el dissabte 29 de maig a Canet de Berenguer (València). Un dia molt complet i pràctic, amb tallers, conferències, actuacions... tot seguint aquests objectius:

- Temes, idees i estratègies per a la creació de dramatúrgies amb joves.
- Desenvolupament de diferents formes de teatre de l'oprimit (teatre periodístic, teatre de la imatge, teatre fòrum, etc.)
- El teatre social als centre per a implicació de tota la comunitat educativa.

Podeu inscriure's fàcilment punxant ací.

Compartim i fem nostres les paraules d'un gran poeta, Federico García Lorca: El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana, i com la poesia també necessita arrelar-se en les ments i esperits dels xiquets i joves per a que vaja creixent i obrint nous camins. La millor manera... a l'aula.

La il·lustració és de Nina Le Corre.

Contaminación: poesia de Carlos Blanco per a conscienciar-nos dels problemes ecològics




Ens encanta donar notícies com aquesta: Carlos Blanco Sánchez, mestre, amic i molt bon poeta, acaba de guanyar el primer premi dins de la 1ra. convocatòria del certàmen de poesia La Guardia de Jaén, lee. L'objectiu era celebrar, a ritme de poesia, el Dia de la Terra. Ens agrada aquesta proposta poètica que ha fet l' Ajuntament de La Guardia -Jaen- i suposem ho repetirà en altres ocasions.

Contaminación és el poema guardonat i ens ha agradat molt, com al jurat que l'ha premiat, doncs amb molt bon humor i molta crítica, va desenvolupant els temes més importants que estan fent mal bé a la nostra Terra. Ritme, rima, batec des de dins dels sentiments per a conscienciar als xiquets i joves (als adults també) de la importància de tenir cura del nostre entorn. Tots a una, com diu la última estrofa del poema, ho aconseguirem. Felicitacions, Carlos!!!

Contaminación
Con la contaminación
que asola nuestro Planeta,
a ritmo de pandereta,
se ha preparado un follón.

Ahora, un grupo de países,
los más ricos, -según dicen-
se juntan a dialogar
pues lo quieren arreglar…

Se marcharon a Kioto,
en avión, -ninguno en moto-
y en su plácido sillón
opinaron en cuestión.

Soluciones, al Planeta,
buscaban, mas conclusiones,
les costaba un mogollón
y así, reunión tras reunión.

Bajo el nombre del “Geocho”
mandatarios de “Los Ocho”
fueron a deliberar y,
otra vez, vuelta a empezar.

El Planeta se resiente y,
a puertas del dos mil veinte,
buscan hallar solución
para tan magna cuestión.

Que si son las nucleares
las causantes de los males,
del todo, transcendentales…
La respuesta es: -¡Qué sé yo!…

Los sprays vinieron luego y,
a todos, fuera de juego
nos dejaron… ¡Vaya susto!…
Aquí, carpetazo y punto.

Los gases contaminantes,
-antes, después y durante-
de vehículos a motor,
produjeron estupor.

Barcos se fueron a pique,
-hoy la historia se repite-
chapapote que dejaban
hasta las playas llegaba.

Plagas, como la langosta,
arrasando a toda costa,
de los campos se adueñaban
y campiñas esquilmaban.

Y la pertinaz sequía
a todos nos maldecía
mes tras mes, año tras año;
con su rostro seco, huraño.

Tanto incendio forestal
al bosque sienta fatal;
deforestado el paisaje:
sin flora y fauna salvaje.

Para colmo de los males,
van quedándose animales
y otros tantos vegetales
en peligro de extinción.

Cual tesoros escondidos,
yacen tóxicos vertidos
en barriles, sin control.
¡Ahí os queda la cuestión!

Y con tanta producción
transgénica, sin razón...
¿Podrá dañarme el riñón
a la vez que el corazón?…

El petróleo, ni lo toco,
ya va quedando muy poco.
¡Fuera coche y fuera moto!
-Lo dijeron en Kioto-

Tsunamis y terremotos,
aparecen cada poco;
inundan y resquebrajan
y vidas nos arrebatan.

Agua y hambre… ¡Ni mentarlo!…
Un paseo por Montecarlo
y verán qué despilfarro.
¡Todos subidos al carro!

Apúntate, cuanto antes,
al tren de biocarburantes;
del barril de crudo pasa,
que el futuro es la biomasa.

No emiten contaminantes,
son limpios, son elegantes;
se obtienen del cereal,
lo que no está nada mal.

Que es de ser inteligente
proteger el Medioambiente,
Reducir y Reciclar
y también Reutilizar.

Hay que ponerse las pilas
y juntarse, cerrar filas
y dar con la solución
para atajar la cuestión.

Y no te quedes mirando,
ni tampoco vacilando.
Esto no puede esperar
pues, la Tierra, herida está.

Esta herida hay que curarla,
tras sanarla, vigilarla.
¡De todos es la misión
de encontrar la solución!
La il·lustració és d'Erika Hastings.

Carlos Blanco rebent el guardó.

13.5.10

Gegants que salven la natura i la nostra imaginació amb passos de poesia




Gigantes
(JHANOA )

Pasos descomunales de los gigantes verdes
Escapados de los cuentos de hadas
Con una misión extraordinaria
Llenar de flores la primavera
Porque un cuenta cuentos les dijo
Lo penoso del clima en la tierra
Que morimos poco a poco
Y un día, no muy lejano
Los cuentos dejarían de ser escritos
Y dejarían de ser leídos
Inexplicables las criaturas que viven en las mentes se extinguirían
Y la imaginación desaparecería
Duendes, hadas y nomos y elfos
Salieron de los cuentos
Para recuperar el tiempo
No quieren morir y desvanecerse en el recuerdo
Llegan a la realidad para hacer lo que los hombres no hicieron
Llenarnos de nuevos sueños
Sólo los niños pueden verlos
Volviendo selva la ciudad
Devolviéndole al planeta su pulmón natural

La il·lustració és de Victor Hugo Riveros Strange.

12.5.10

Corazón de ángel. Antología poética: llibre de poesia infantil


Us recomane Corazón de ángel. Antología poética, un llibre que ha editat la lleonesa Fundación Conrado Blanco, dins de la col·lecció Charín, dedicada a divulgar la poesia infantil i juvenil. Varietat de temes, d'estils i bona poesia per als xiquets: tendresa, humor, bellesa, joc i molt més podem trobar en els seus versos.

Un tastet del que podem trobar, La gallina blanquinegra:

La gallina blanquinegra
(Luis Caissés)

La gallina blanquinegra
que abuela me regaló
en su nidal pone un huevo
un día sí y el otro no.
Cuando llega a doce huevos
no vuelve a decir ni cló.
Y se echa sobre ello
un día sí y el otro no.

El llibre va adreçat als lectors infantils d'edats diferents i adjunta una part d'exercicis i aplicacions didàctiques -no ens agrada molt que s'adjunte aquest tipus de material, perquè sembla que el llibre tan sols vaja orientat a treballar-se a classe i pensem que la poesia cal ser un joc per als xiquets, sense cap d'exercici afegit-. Les il·lustracions de Fernando Noriega arrodoneixen i complementen a la meravella el contingut dels poemes.

La selecció de poemes està a càrrec de María del Camino Ochoa i de Jorge del Arco. Podem trobar, a més del poeta cubà Luis Caissés -que ja hem ficat abans-, poesies de Joaquín González Estrada, Carmen Albert, Antonio A. Gómez Yebra, Carmen Gil, Enrique Barrero, Carlos Aganzo, Teresa Núñez, Carmen Truchado, Pedro Flores, Raquel Lanseros, Ignacio Sanz, Carlos Murciano, Ana Isabel Conejo, Juan Van-Halen, Antonio Murciano, Jesús Munárriz, Pedro Sevilla i Jorge del Arco.
Carlos Murciano, al seu pròleg ens diu que acercar la poesía al niño no es misión que corresponda a determinados miembros o sectores de la sociedad, sino a la sociedad entera. A un lado la prosa, indispensable, el niño necesita de la poesía, como de la música, para buscarse y buscar la cara oculta de su luna, el más allá de su espejo, el más acá de su alma encendida por todo lo nuevo, puro y solidario: alma que estrena el mundo al par de cada latido y que es como una limpia caja de resonancia en la que el verso zumba como un abejorrillo milagrero.
La mateixa fundació té un altre llibre editat, Corazón de luna, de José González Torices, que també us recomanem (Els dos podem adquirir-los a través de Castilla Ediciones).

11.5.10

Poesia en moviment: Typolution

El cosquillero, poesía de Beatriz Osés



Quina meravella, les pessigolles! A tothom ens encanten! Menuts i grans! Però... tal vegada no sabieu que hi ha un personatge, el Pessigoller / el Cosquillero, que té una màgia especial a l'hora de fer-ne. No el coneixeu? És un bon amic d'una gran poeta, Beatriz Osés, i ella us el presenta amb l'encant captivador que té la seua poesia:

El cosquillero
(Beatriz Osés)

Sabe hacer cosquillas
donde nadie sabe.
Apaga las lágrimas,
con solo rozarte.

En tu dormitorio
por las noches entra.
Pasa de puntillas,
sin que tú lo sepas.

Cuando tú te duermes,
llega el cosquillero...
Armado de plumas.
Armado de sueños.

10.5.10

On podem trobar la poesia?: Conclusiones, de Luis Caissés


On està la poesia? On la podem trobar? Cal remenar molt pel món per a descobrir-la? Tothom podem descobrir-la? ...? Aquestes qüestions tenen les seues conclusions amb el versos de Luis Caissés.

Conclusiones
(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía
no sólo está en el crepúsculo,
la rosa,
el mar,
la lluvia,
la pobrecita página en blanco.
Está también en ti, amor,
aún cuando lo ignores,
dudes de lo que digo,
estés contra ella,
la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

9.5.10

La biblioteca del bosque: poesia de Cecilia Maurig



Què pensàveu, que les biblioteques són espais tancats plens de prestatgeries? No, no i no.! Hi ha biblioteques al fons del mar i balenes bibliotecàries (algun dia d'aquest us contaré la seua història); també hi ha al cim de les muntanyes més altes, on les àguiles ajuden a repartir els llibres i, com no, al bosc. Hi és en el bosc, amb la immensitat i quietud del arbres, amb el soroll constant dels animals, ple d'olors de primavera, on trobem aquesta biblioteca descrita amb els versos de l'amiga bibliotecària i poeta Cecilia Maurig. Després de llegir-ho segur que us agradaria visitar-la.

La biblioteca del bosque
(Cecilia Maurig)

Entre las hojas de acacia
una nueva colección
colocará en los estantes
con prolija abnegación.

Jirafa y bibliotecaria
los libros son su pasión:
los atlas, los diccionarios
y diez tomos de aviación.

El buho lee sonetos,
las arañas mitologías
y la nereida del lago
sólo novelas de intrigas.

Para todos tiene un libro,
le gusta recomendar
y en esas tardes nubladas
ella lee sobre el mar.

Sobre naufragios, piratas,
sobre rutas por tomar
y sobre algún navegante
que tiró botella al mar.

Los animales lectores
conocen nuevos paisajes
porque los libros les cuentan
historias de otros parajes.

La vieja acacia erudita
y la jirafa en su altura,
comparten en la floresta
la emoción por la lectura.

8.5.10

Un jardín de poesías / Poemes al jardí. llibre de poesía infantil


Acaba de publicar-se, en l'editorial Bullent i dins de la seua col·lecció per a primers lectors Cavallet de mar (Caballito de mar, en castellà), el llibre de poesia infantil Un jardín de poesías / Poemes al jardí, d'Irene Verdú, amb il·lustracions de Noèlia Conca, que podem llegir en castellà i català.

Ara que estem en primavera podem aprofitar per a llegir el llibre al camp o al jardí, lloc d'inspiració d'Irene per a crear els seus poemes. Animalets i animalots poblen el llibre i el jardins: marietes satisfetes, tímids teuladins, granotes cantores, caragols que surten amb la pluja, sargantanes prenent el sol... Un autèntic animalari poètic.

El llibre va adreçat, sobretot, als primers lectors, que podran gaudir en la seua lectura d'una reposada passejada pel jardí. Res millor, com hem dit abans, que llegir-ho en el propi jardí o en el camp.

Us fiquen un dels poemes per a que doneu un tastet: Les granotes

Les granotes

A la bassa, les granotes
s'amaguen entre el verd
i només es deixen veure
quan a elles els convé.
En eixir saltant de l'aigua
per rebre el sol del matí
toquen un concert magnífic
sense flautes ni violins.

Podeu gaudir del vídeo promocional del llibre, que és molt boniquet:

7.5.10

Canción de Mayo, de Lope de Vega


 

Respira maig poesia i les paraules cobren ritme amb la ploma d'un dels nostres poetes més clàssics, Lope de Vega:

En las mañanicas
del mes de mayo
cantan los ruiseñores,
retumba el campo.
En las mañanicas,
como son frescas,
cubren ruiseñores
las alamedas.
Ríense las fuentes
tirando perlas
a las florecillas
que están más cerca.
Vístense las plantas
de varias sedas
que sacar colores
poco les cuesta.
Los campos alegran
tapetes varios,
cantan los ruiseñores,
retumba el campo.


Sale el mayo hermoso
con los frescos vientos
que le ha dado marzo
de céfiros bellos.
Las lluvias de abril
flores le trujeron:
púsose guirnaldas
en rojos cabellos.
Los que eran amantes
amaron de nuevo
y los que no amaban
a buscarlo fueron.
Y luego que vieron
mañanas de mayo,
cantan los ruiseñores,
retumba el campo.

Les il·lutracions són de Natalia Colombo.