Malgrat que la majoria de vegades els adults no se n'adonem, quan es dirigim als xiquets solem manar imposant i així el missatge que reben està ple del pronom "que": que si has de fer açò, que si camina recte, que si ja està bé de veure tanta tele, que si encara no t'has llavat les mans, que si mastega bé el menjar, que si..., que... Els xiquets i xiquetes es solen rebel·lar davant d'aquestes imposicions, unes vegades per mandra, altres perquè es farten de seguir les normes, o simplement per pur plaer de portar la contraria. O, tal vegada, es que tenen uns sentiments, que ni ells mateixos coneixen, i no saben què fer? D'ací surt el poema de Patricia Iglesias Los que / Els que:
Los que
Que no me baño,
que no me cepillo los dientes,
que tampoco me peino,
ni cuando vienen parientes.
Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.
Que no me gusta dar besos,
que soy muy desobediente,
que no me miro al espejo,
que parezco adolescente.
Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.
Sí, soy un desaliñado.
Sí, un poco desvergonzado.
También un poco atrevido.
Con amigos, divertido.
Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.
Por fijarse como soy,
lo que digo y lo que hago,
nadie se ha dado cuenta
que yo estoy enamorado.
La il·lustració és de Stephen Gilpin.
3 comentaris:
He suprimit el comentari, perquè m'he equivocat.
Realment, és veritat que sovint atabalem els xiquets i xiquetes amb tanta prohibició. Segur que s'estimarien més que els féssim reflexionar sobre les coses.
Besadetes,
M. Roser
Je, je, je...i de vegades fem tot el contrari. Penso com tu: la rflexió i la comunicació són bàsiques en l'educació.
Besadetes amb totes les lletres de l'abecedari.
Publica un comentari a l'entrada