Poesia de les formigues: poemes infantils en filera i amb una cançoneta

A l'estiu tothom viu, però sembla que hi ha una fauna que és fa l'ama d'aquesta estació, que perviu per tot arreu. Parlem de les mosques, dels mosquits i... de les formigues. Llargues fileres de puntets negres que omplin el camp, dibuixant el terreny al seu pas. Incansables. Tambè elles tenen la seua part poètica. Ací teniu en filereta (com diem els valencians) un passa-carrer de poemes de formigues que aquest estiu van caminant pel blog.

Per començar, i al capdavant, el famós cal·ligrama Les formigues, de Joan Salvat-Papasseït.

Ens ha agradat també el poema visual de Capdelín sobre les formigues. I, com no, les formiguetes de Joana Raspall:

Les formigues
(Joana Raspall)

Topant aquí i allà
en cada clot de terra,
caminen les formigues
de dret cap al seu cau;
s'encreuen en filera,
se saluden polides;
si vénen diuen "hola!"
si van "adéu-siau!"
Lleugeres van fent via,
les unes carregades
amb bocinets de coses,
les altres, sense res.

Aquesta que jo miro
em sembla molt cansada;
el gra de blat de moro
que porta, és massa pes!

-Qui t'ha manat pobreta,
ser tan escarrasada?,
voldria preguntar-li
si em pogués escoltar.

Que traçuda i valenta
m'ha semblat, la formiga!

Si volgués ser com ella,
què em caldria portar?

Enric Solbes i Godes té un fantàstic poema sobre les formigues:

Les formigues

(Enric Soler i Godes)

Les formigues
són com uns punts suspensius
- que no diuen
el que dius.
Les formigues
corrua de l'interès
- arrepleguen
dels demés.
Les formigues
van lluint el polissó
- més que treball,
processó.
Les formigues
renglera que fa carrer
- de les eres
al graner.
Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat.
Les formigues
sols treballen a l'estiu
-a l'hivern
junt al caliu

I un altre preciós poema de Josep Carner sobre les formigues:

Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.

I més poemes de formigues, aquesta vegada d'Àngels Garriga

Les formiges

(Àngels Garriga)

Les formigues
trafagueres,
bellugoses i feineres
que caminenen fileres,
arrepleguen
a l'estiu
les llavors
escadusseres
que han pispat
de les garberes;

les traginen

per dreceres

i les guarden

dintre el niu.

I una cançó d'aquest animalets:

Les petites formiguetes

Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat ja està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu, xiu,

fent xiu, xiu.
Cap aquí, cap allà,
van collint les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n’hi ha.