20.6.08

Benvinguda poètica a l'estiu: poesia estival


I ja esta ací... tot l'any esperant-ho, desitjant el sol i les vacances, i per fi ha entrat, quasi de puntetes per a que la pluja i el mal temps no se n'adonen.


Ho volem celebrar amb tots vosaltres amb un poema que a mi em recorda la meua infantesa, als carreres de Cocentaina. El poema, I somiem i tot, l'hem copiat del blog Poemes i Pensaments, un lloc que solem visitar i que us recomanem que li doneu una ullada -està ple d'una poesia encisadora-.

I somiem i tot
(J. Roca)

Aplega l'estiu, tot és una festa,
els nois s'acomiaden del mestre pesat,
les classes s'adormen, han fugit els llibres,
el poble es queda més ple, més estrany.
Abans eren vells, dones enfeinades
qui omplia carrers i places de sol,
ara resten muts, guanya la xicalla,
es canvia per palla, el seny dels senyors.
Arriba la nit, el carrer revifa,
s'omple de crits, dèries de minyons,
les velles cadires surten de la casa,
es parla d'històries, de lluites, de tot.
Avança la nit, toca la campana,
dotze campanades de pau i de son,
ja crida la mare, després ho fa el pare,
el llit ens espera i somiem i tot.
La il·lustració és de Pau Ribas.

Cap comentari: