7.9.18

Poematemàtica animal, de María Alicia Esain


Què tal aneu en matemàtiques? I en zoologia? I en poètica? Segur que molt bé. Però... anem a passar a comprovar-ho. Llegiu aquest simpàtic poema de María Alicia Esain i dieu-nos: quants animals i apareixen? Quins d'ells porten barret? Quants són amics? Qui porta patins? ...? Poematemàtiques!


La liebre salta para ser alta
¿Quién salta lejos? Pues un conejo.
¿Qué hace el canguro? Salta seguro 
¿Y dos delfines? ¡Usan patines!
Siete avestruces, bajo las luces, 
con tres leones en pantalones 
y seis ovejas sin una oreja 
le dan bananas a cinco ranas… 
¿Ocho mosquitos con sombreritos 
y nueve abejas con medias viejas? 
Sacá la cuenta y no me mientas. 
Hay muchos bichos, ya te lo he dicho.


La il·lustració és de Clotilde Goubely.

6.9.18

Els mosquits, amb poesia, piquen igual però en vers



Sembla que els resta poc temps per viure aquests estiu, però mentrestant bé que estan fent-nos la guitza. De qui parlem? Dels mosquits, que se n'estan fent un fart. Nosaltres, que no tenim rancúnia, els dediquem un poema, de la ploma d'uns interessants poetes.

El mosquit
(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

El mosquit 
eixerit, 
si has badat 
t’ha picat. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai. 

El mosquit 
surt de nit, 
fa zum, zum 
sobre el llit. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai.

La il·lustració és de Francesc Rovira.

4.9.18

Juguem a escampar les llavors del dent de lleó... bufem amb poesia



Encara estem a l'estiu i podem continuar jugant. Hi ha alguna cosa més divertida que bufar els fruits del dent de lleó, dels angelets, quan correm pel camp? És una bona manera de contribuir a enlairar les llavors i de estar en contacte amb la natura, d'aprofitar el nostre entorn d'una manera lúdica sense espatllar-ho i, a més, les imatges que resulten són tan boniquetes com aquest poemeta (podeu acompanyar el poema amb altres il·lustracions que trobareu al blog que tenim d'il·lustració, Pinzellades al Món).

Angelet 
(*el fruit de la planta dent de lleó)
(Lola Casas)

Vola lluny,
plomall de flor,
cor de vent,
        ales de gasa.
Puja amunt
pel cel d’estiu,
cerca espai
          i nova casa.


La il·lustració és d'Antonia Woodward.

3.9.18

La vocación de los árboles: poema per encetar setembre



Hi ha arbres de tants tipus que necessitem tot un gran llibre de botànica per a classificar-los, però en ells sols trobarem la seua descripció física, no el seu interior, els seus somnis, perquè en la seua saba corre la poesia i això els transforma.

La vocación de los árboles

Algunos árboles
cuando se cansan de estar quietos
piden que los conviertan en curiaras,
si tienen vocación de navegantes, claro:
árboles de acantilado,
de ribera
de playa.

Hay árboles que buscan la libertad del viento
-esos tuvieron por confidente a un pájaro-
puentes colgantes
retadores del tiempo,
argonautas
de los barrancos

Hay árboles que quieren
ser árboles tan sólo.
Sentir los pies de un niño
subiendo entre sus ramas,
entretejer un nido en su follaje,
regalar frutos,
florecer,
dar abrigo.

Y al pasar de los años,
o de los siglos,
descansar finalmente
sobre la Tierra Madre
y soñar que mañana
renacerán, otra vez
árboles.

La il·lustració és de Vladimir Kush.

11.7.18

Horizonte de poesía


Horizonte

Alas de mar
pico de pluma y pluma
patas de arena
cuello de espuma.

Cresta de cielo y cielo
ojos de sol
pecho de caracoles
cola de caracol.

Cielo de sal y arena
aguas de pico y pluma
vuelo de caracoles
tiempo de espuma.

Il·lustració d'Ahmed Mostafa.

10.7.18

Dites populars i refranys a la política actual

Venedors de fum, oradors xerraires i buits de contingut -il·lustració de Mark Conlan-

La buida i farragosa retòrica política actual està plena de dites populars. Dites que, de tant dites, deixen de tenir el mínim significat, però que omplin discursos i tertúlies polítiques sense parar, així com les xarxes socials. Joan Soler i Amigó té un article publicat, Dites i refranys de l'oratòria política, que malgrat no ser actual continua estant de plena actualitat. Aquestes són algunes de les dites i refranys populars que contínuament escoltem a l'àmbit polític:

A les verdes i a les madures
Amb valor afegit
Anar a missa
Annus horribilis
Ara no toca
Buidar la banyera amb la criatura i tot
Convidar a dinar a la Camarga
Desinflar-se el suflé
Enrocar-se
Estar fora de joc
Estar la pilota a la teulada de l'altre
Fer els deures
Fer-se trampes al solitari
La prova del cotó
Marcar un abans i un després
Marejar la perdiu
Matar el missatger
Matar mosques a canonades
Mirar cap a una altra banda
Néixer brots verds
Órdago secesionista
O tots moros o tots cristians
Passar per l'adreçador
Pintar bastos
Política ficció
Posar el carro davant dels bous
Progressar adequadament
Que ningú no s'enganyi
Ser la marca blanca d'un projecte
Ser políticament correcte
Ser un caspós
Ser un despropòsit
Sí o sí
Tancar el sudoku
Tenir una assignatura pendent
Tirar la tovallola
Triar parella de ball
Traspassar una línia vermella
Una qüestió polièdrica
Vendre fum
Venir per quedar-se
Veure la claror al final del túnel
Vuits i nous i cartes que no lliguen
Xoc de trens

I com que estem al mes de juliol, alguns ja de vacances, segur que us interessaran altres refranys al voltant de la calor, del mar, del més de juliol, de les festes, dels refrescos... refranys d'estiu a cop d'un clic.

9.7.18

Poeta futbolista: versos amb baló... un xut i a poemar


Està sent temps de futbol i nosaltres ho volem celebrar amb poesia, perquè els versos no estan renyits amb l'esport. Tot es compatible i amb l'equilibri està el seny.

Poeta futbolista

El balón es mi musa,
mi inspiración.

El balón toco y toco,
porque el balón
-al revés que la rosa
del poema de Juan Ramón- 
cuanto más se toca 
tanto mejor. 

Si no me queda más remedio 
le doy un puntapié 
y lanzo el balón en largo, 
pero prefiero pasarlo en corto, 
que me rompe el corazón 
hacerle daño 
y no soporto 
tanta distancia entre él 
y yo.

La il·lustració és de Daniel Torrent.

27.6.18

Cançó infantil "Els pirates"... solcant amb la veu el mar de la poesia

Pirates, endavant, solquem el mar cantant, ni tingueu por... (il·lustració de Sonja Wimmer)

Huí va de pirates i vaixells, de cançons infantils per començar a gaudir d'aquestes vacances d'estiu. Arrieu la bandera, que ja estan ací!

Els pirates

En un mar ple de taurons
naveguen els pirates Rodamons.
Dins una ampolla surant
hi ha el mapa que seguiran.

Si el tresor volen trobar 
entre tots s'han d'ajudar, 
canviant el rumb en busca d'or, 
tots a l'illa del tresor...


I un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

Desembarquen un matí
quan el sol ja va sortint,
mirant el mapa amb atenció
entre nervis i emoció.

Un pirata despistat
entre arbustos s'ha quedat,
ai! quins nervis, quin patir!
Sense ell no es pot seguir.

Un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

I de lluny senten un crit,
ja han trobat al seu amic!
Es reuneixen tots plegats,
amb les pales carregats.

Ja han trobat el seu tresor
no ha estat pas qüestió de sort,
han seguit, no s'han rendit
i així ho han aconseguit.

Un màstil amb una bandera...


23.6.18

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

I posarem
estris vells a la foguera
en una nit encisera
on el sol no vol ser absent.
I encendrem,
al dessota de la lluna,
tal com ens mana la bruixa,
els pecats que no voldrem.
I anirem
a cercar un xic de llum
per a trobar l'aixopluc
del desig que demanem.
Per a fer-me del tot gran
i, una mica raonable,
haig la joia inenarrable
qui em porta a sant Joan.


I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

21.6.18

Retrat de l'estiu, amb poesia


Portem molt de temps esperant-ho i, per fi, ja està ací l'estiu! S'acaben les classes, venen les vacances. El dia es perllonga a la nostra voluntat i les nits estan plenes de festa. Temps d'estiu, temps de poesia. Fem un retrat de l'estiu amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.

Benvingut, estiu!

Poemes d'estiu

I


Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.

V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

La il·lustració és de Marie Desbons.

19.6.18

Travesura de luna... cuando sale a la una: versos selenitas


Travesura de luna


La luna sale a la una
es su hora del recreo

la noche enciende en el patio
sus faroles de luceros.

Como la luna es traviesa
de dos en dos los apaga
con la espuma de una ola
que la mar le regalara.

Y qué bonita se mira
la noche así, salpicada.
Charquitos de mar y luna
lagrimitas nacaradas.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

16.6.18

Poema sin fin: crear poemas en casa o en clase / Crear poemes a casa o a classe


Hui anem a proposar-vos crear poemes sense fi entre tota la classe o en família. Ens ha inspirat aquesta activitat els versos de María Alicia Esain:

Poema sin fin

Sobre la vara, una estrella,
junto a la luna, una niña, 
sobre la niña, un sombrero,
junto al sombrero, la magia,
sobre la magia, los cuentos,
junto a los cuentos, un pájaro...
sobre su vuelo, los sueños.
Junto a la niña, los libros, 
sobre los libros, la noche,
junto a la noche, luciérnagas...

Anem a tunejar el poema, cadascú amb la seua creaativitat. Tan sols cal sustituir els substantius i anar emparellant-los. Podem realitzar l'activitat en veu alta o per escrit, per parelles o entre tota la classe. Respectem les proposicions i cadascú diu una paraula i així anem emparellant-les. Si ho fem entre tota la classe ens sortirà un poema coral.

Sobre la casa, una nube,
junto a la nube, un paraguas, 
sobre el paraguas, una gota,
junto a la gota, la charca,
sobre la charca, los sapos,
junto a los sapos, una mariposa...
sobre sus alas, los sueños.
Junto a la nube, los pájaros, 
sobre los pájaros, el cielo,
junto al cielo, las libélulas,
sobre las libélulas, un color,
junto al color, los dibujos,
sobre los dibujos, un niño.
junto al niño, una casa...

Exactament ho podem fer en català:

Sobre l'arbre, un ocell,
junt a les branques, un refilet, 
sobre el refilet, un cor,
junt al cor, l'amor,
sobre l'amor, els xiquets,
junt als xiquets, un vaixell...
sobre el mar, l'esperança.
Junt a l'ocell, un grill, 
sobre el grill, l'estiu,
junt a l'estiu, les vacances,
sobre les vacances, el sol,
junt al sol, l'univers,
sobre l'univers, un ovni,
junt a l'ovni, un mag...

I així anem fent i creant nous poemes... tenim tot un estiu per davant.

La il·lustració és de Lisa Aisato.

11.6.18

Un poema de nassos


Quins nassos!

Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.

I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

6.6.18

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca


Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

5.6.18

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos


El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle
secretos a la arena;
prepara en las orillas
sus voces más serenas.

Pero se calla,
pero se apena.

El mar quiere acercarle
cien collares de espuma
y las escamas dulces
que le deja la luna.

Pero se calla,
pero se abruma.

El mar se esconde entonces
en una caracola
y susurra, apenitas,
un silencio de ola.

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

3.6.18

Primavera, de Gloria Fuertes


Primavera

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.

2.6.18

Endevinalla del grill, de Núria Alberti



Vaig vestit de negre,
surto a la nit,
em persegueixen
grans i petits, i encara que els conto
que sóc molt ric,
ells mʼempresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canta que cantaràs!


1.6.18

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos


La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,
sólo de Lunes a Viernes

Peor que una pesadilla,
más molesto que mi hermana,
más feo que usar horquillas,
o comer comida sana.
Más ácido que pastilla
de aspirina atragantada,
y más triste que una ardilla
con la patita quebrada.
Más molesto que una astilla
que se te queda clavada,
es esa tonta manía
que no sirve para nada.
Es lo que hago cada día
menos el fin de semana,
con lo linda que es la cama:
¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.

31.5.18

La nube en pantalones: un poema sobre la poesia i els poetes



La nube en pantalones

¡Glorifíquenme!
No puedo compararme a los grandes. Y en todo lo que han hecho pongo «nihil».
Jamás
quiero volver a leer nada. ¿Un libro?
¡Qué me importan los libros!
Antes creía
que los libros se hacían de este modo:
llegaba el poeta,
entreabría fácilmente los labios
y al momento comenzaba a cantar el simplón inspirado ¡ahí les va! Pero resulta
que antes de que se comience a cantar
caminan largo rato, les salen callos de tanto fermentarse,
y en silencio chapotea en el limo del alma
el tonto pez de la imaginación.
Y mientras hierven, revolviendo con rimas
cierto guiso de amor y ruiseñores,
la calle se retuerce atrofiada, sin lengua,
sin tener con qué gritar ni conversar.
(...)

La il·lustració és de Carla Fuentes Fuertes.

25.5.18

Un jardín independiente donde crecen los versos a su manera, como las flores


No sé si serà pel canvi climàtic o perquè hi ha jardins que són màgics, però en sabem d'un on les plantes i les flors creixen al seu aire, d'una manera un tant inversemblant, a la seua manera. Clar, els resultats són sorprenents, tant com els versos que a continuació podem llegir.

Mi jardín hizo lo que quiso

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Planté un geranio,
brotó un narciso.
Planté un rosal,
salió un peral.

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Sin previo aviso,
cubrió de hiedras
la oscura reja,
la blanca piedra.

Podé el ciruelo,
creció hasta el cielo.
Las amapolas,
salieron solas.

En vez de flores
de campanillas
él decidió
darme frutillas.

No es caprichoso
ni prepotente.
Es un jardín
independiente.

Il·lustració de Lisa Aisato.

24.5.18

Si los cuentos no se cuentan... poesia d'Ana Roseti


Sempre va be un conte a cau d'orella, Els contes ens obrin la porta a la fantasia. Si, a més, abans del conte llegim un poemeta, encara millor. I si els contes estan amagats per dins dels versos. Doncs... fantàastics!

Si los cuentos no se cuentan

Si los cuentos no se cuentan,
pronto se van olvidando;
palabras sobre la arena
que la marea ha borrado.

El olvido es como un virus
que al disco duro devora
y toda la información
en un instante se borra.

Si los cuentos no se cuentan
dejan de existir las hadas,
los dragones, los vampiros,
los duendes y los piratas.

Y no hay pasajes secretos
ni cuevas maravillosas
ni castillos encantados
ni una isla misteriosa.

Si los cuentos no se cuentan,
se destierra la poesía
del país de nuestra infancia:
País de la Fantasía.

Por favor, cuéntame un cuento
y vuélvemelo a contar,
no vaya a ser que se pierda
a la orillita del mar.

La il·lustració és de Felicita Sala.

22.5.18

Romancillo del viejo ratón, de Javier Villafañe



Romancillo del viejo ratón

Hay catorce lauchas
en torno a un ratón
viejo, rengo y ciego
pelado y rabón.

–Cuéntenos, abuelo,
lo que le pasó…

Y repite el cuento
que otra vez contó:

–Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por una cocina
me paseaba yo.
Limpias las baldosas,
fregado el fogón,
no había en el suelo
ni un gramo de arroz.
La señora escoba
todo se llevó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Dormida en un banco
sobre un almohadón,
una gata negra
hacía ron, ron…
Cuando el gato duerme
pasea el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Andaba esa noche
del banco al fogón,
con mi larga cola
como un gran señor.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

De pronto descubro
que allá en un rincón,
un trozo de queso
la escoba olvidó.
Lo que no se barre
lo come el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Huelo, me relamo,
doy un mordiscón
y en una trampera
mi cola quedó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por comer de prisa
me quedé rabón…

La laucha más laucha
pregunta al ratón:

–¿Y la gata negra
no se despertó?
–Fue por un milagro
que no me comió.
–Este cuento, abuelo,
sirve de lección…

Pito Colorín…
Pito Colorón…

La il·lustració és de Pauline Siewert.

21.5.18

Cançó de bressol: bressolant somnis amb Maria-Mercè Marçal


Cançó de bressol

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

La il·lustració és de Natascia Ugliano.

6.5.18

Hebra de agua: àlbum poètic il·lustrat-brodat, un cant a les mares


Hi ha llibres que pel seu contingut, l'exposició del tema i la seua il·lustració són difícils de classificar, com aquest, Hebra de agua, de Gimena Romero, editat per Thule.

Amb unes precioses il·lustracions bordades, Gimena Romero ens invita a seguir per un riu de meravelloses paraules, un poema que va diluint-se en l'aigua i que està dedicat a totes les mares. Tendre, emotiu, molt poètic... un llibret preciós per regalar-li a les mares o... per autorregalar-se i deixar-se gronxar al compàs dels versos.


Des de la portada al seu interior, de l'originalitat de les il·lustracions tèxtils al díptic vegetal que inclou per proporcionar diferents nivells de lectura a la pàgina on s'inserta... tot en el seu conjunt acaba sent una autèntica joieta. Em superencanta!

Mamá no pide un deseo, pide tres. Pide cuatro.
Mamá baila locamente.
Se hace vapor, se hace nube, se la lleva el viento.
(...)


Podeu trobar més de 100 llibres infantils en les que la mamà és la protagonista punxant en aquest taulell de Pinterest: Mamàs en la literatura infantil / Mares en la literatura infantil. Doneu-li una ullada!

Versos para mi mamá / Versos per a mamà

Besadetes a totes les mares / Besitos a todas las madres (il·lustració d'Ayşe İnan Alican)
Què li regalem hui a la mare? Doncs les millors i més dolces besadetes i un poemeta que ens surt des del cor. Feliç Dia de la Mare / Día de la Madre. 365 abraçades per a totes, una per a cada dia de l'any.

A mamá

Mis dientes, de leche;
mis ojos, de cielo.
Si me das un beso,
te diré: te quiero.

Tu niña de trigo,
labios de melón,
te quiere, mamita,
te quiere un montón.

TInc una estrella. Mare, anem amb ella? -il·lustració de Marjorie Porchet-

Joc

Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.

Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.

I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.