23.11.10

¿Cómo se dibuja una bruja?: poesia de Gloria Fuertes


¿Cómo se dibuja una bruja?
(Gloria Fuertes)

Una escoba lo primero,
-sin escoba no hay brujas,
sin tinta no hay tintero-.
Va muy vestida de blanco,
no va vestida de negro,
lleva una radio de pilas,
una pluma y un plumero.

¡Bruja blanca!

No asusta ni da la lata,
porque es guapa, rubia y chata.

¡Bruja blanca!

Su nariz no es alargada
ni su trenza destrenzada.

¡Bruja blanca!

Lleva el pelo muy cortado,
muy rubito,
muy rizado.

¡Bruja blanca!

No es bizca -dulce mirada-,
-es un cruce bruja y hada-.

¡Bruja blanca!

Sólo usa sus poderes
para que hagáis los "deberes".
Sólo usa sus talentos,
para poneros contentos.
Viste pantalón vaquero
y en el palo de su escoba
hay un letrero.

Bruja blanca, voy en vuelo.
Aquien me quiera, le quiero.

La il·lustració és d'Alex Dukal.

Cançons narratives valencianes



Hui us volem recomanar un llibre, Cançons narratives valencianes, de Maria Teresa Oller i Benlloch, que podem descarregar-se o llegir digitalment en format pdf. Trobem una interessant recopilació de cançons tradicionals  del País Valencià. Cada cançó porta el pentagrama i la lletra, amb el títol i el lloc o llocs d'on sorgeix. Aquestes cançons solen coincidir amb festes populars de cada poble o amb dates puntuals i festives del calendari. Es solen acompanyar d'instruments musicals típics de les nostre terres.

És una material interessant, escrit d'una forma popular -res normativa, està editat per Lo Rap Penat-, tal i com es canten les cançons pels pobles. Hi ha una bona recopil·lació de cançons de Cocentaina i de tots els pobles de la nostra Comtat, El Comtat. Doneu-li una ullada i ho comprovareu!

La il·lustració és de Yosuke Ueno.

22.11.10

Poesia sobre la poesia: versos de Javier de Navascués


Los pocos poemas que nos emocionan,
y los bastantes que nos maravillan,
y los muchos que nos resultan indiferentes,
y los muchísimos, sinceros, ingenuos,
lamentables,
que cuentan torpemente sus desdichas
y por eso no los acabamos de leer,
todos, todos, todos,
cuentan la misma historia.
Los blandamente tristes y los alegres,
los de versos blancos y los de versos negros,
los que hablan de zapatos y los que van descalzos,
los que se anuncian en heroicas revistas
y los que se esconden en cuadernos perfumados,
los que se ofrecen para la salvación del mundo
y los vende algún loco por la calle,
los que se adornan de palabras vistosas
y los desnudos,
los que se forjan con perfectos endecasílabos
("corrientes aguas puras, cristalinas" o "Doctor en Medicina y Cirugía", por ejemplo),
y los desarbolados, furiosos, inocentemente comprometidos,
los cristianos, los budistas y los cristiano-budistas,
los que hablan de pájaros,
los ardientes, los enumerativos, los demasiado conscientes de su belleza,
todos, todos cuentan la misma historia de miedo
a lo desconocido, de amor
a lo misterioso, de silencio
por lo innombrable.
Y todos,
éste también,
de alguna manera,
fracasan.


Les il·lustracions són d'Alan Feltus.

21.11.10

Poemes al balcó, a Cocentaina / Poemas en el balcón, en Cocentaina


Paral·lelament a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina, des de 3 fins a 12 anys (Educació Infantil i Educació Primària) varen començar a treballar la poesia a l'escola per a que els versos anaren creixent per les aules i després plantaren la seua llavor dins de la llar familiar, tot abans de les jornades.

L'activitat s'anomena "Poemes al balcó" i és molt senzilla, força plàstica i motivadora per a la família. Cada alumne, i el mestre o mestra, va rebre a classe , des de la Biblioteca, la silueta  d'un cossiol amb una planta (hi havien models en quatre colors diferents: blau, verd, groc i roig). Junt als cossiols cada classe va rebre en un sobre 6 poemes diferents, tres en castellà i tres en català, que els servira de model a l'hora de ficar els poemes al cossiol. A més, tots tenien  poemes de Miguel Hernández, per tal de rendir-li un xicotet i vegetal homenatge poètic.


Poemes al balcó, amb un poema de Marc Granell, poeta valencià, El cant de la mar

En classe es treballa la poesia, cada mestre o mestra lliurement. Cada xiquet i xiqueta tria el poema que més li agrada -d'entre els poemes enviats o dels seus llibres de poesia infantil)- i el fica al cossiol (escrit, retallat sobre un paper, etc.) o a la planta. Hem vist cossiols i plantes de tot tipus i, nosaltres mateix, n'hem fet ben diferents (com podeu veure a les fotografies). Després cada alumne s'emporta a casa la seua planta poètica. Els pares estaven encuriosits per l'activitat i, alguns d'ells, varen acudir a la Biblioteca de Cocentaina per a demanar cossiols per a ells.

Poemes al balcó, penjats al C.P. Sant Joan Bosco de Cocentaina

El dijous, 11 de novembre, dia abans del començament de les jornades, els xiquets i xiquetes penjaren els seus cossiols al balcó o pegats als vidres de la finestra de sa casa. Cocentaina es va omplir de cossiols i plantes plenes de poesia. Feia temps que els veïns de Cocentaina no alçàvem la mirada per descobrir els nostres balcons. Fàcilment podíem veure les cases on hi viuen xiquets i xiquetes. Algunes veïnes, que anaven llegint els poemes penjats als balcons i finestres, varen suggerir que a la propera vegada caldria repartir més cossiols, entre la gent gran, per a participar també. S'anotem aquesta idea, que trobem molt interessant a l'hora d'implicar a tots els contestans.

Poemes al balcó, penjats a l'Ajuntament de Cocentaina

Balcons plens de poesia, incloent els balcons dels col·legis i, especialment, el balcó del nostre Ajuntament. Cadascun dels regidors municipals va omplir el seu cossiol amb un poema  (triat en funció dels seus gustos poètics) i, tots junts, els penjaren al balcó de la casa consistorial. Una implicació directa de tots els polítics, encapçalats pel nostre Alcalde -Rafael Briet-, a qui li donem des d'ací les gràcies per la seua implicació directa en la realització d'aquestes jornades, així com a Rosa Sellés, regidora de Cultura.

Ara, passades les jornades, continuarem jugant amb la poesia, des de la biblioteca. Però, mentrestant, encara estan penjats en els balcons de Cocentaina, els cossiols dels xiquets i xiquetes. Hem procurat anar sembrant en cada casa una llavor poètica que, amb cura i dedicació, anirà creixent dins de la família i, especialment, dels xiquets.


Poemes al balcó, penjat en una de les finestres de l'Ajuntament de Cocentaina

Els "Poemes al balcó" ens han ajudat a integrar directament als alumnes i les seues famílies dins de les jornades, des d'abans del seu començament, i ha donat a cada participant un protagonisme important -us contaré, com anècdota, que diversos xiquets i xiquets han acudit am els seus pares a la Biblioteca Municipal per a recitar-me el seu poema, doncs es feia il·lusió que els escoltara. Un particular recital poètic del que he pogut gaudir-. És una activitat de la que no sols han gaudit els xiquets i joves, els mestres, els seus pares; també hem pogut gaudir els ponents i participants a les Jornades i els veïns de Cocentaina. La poesia surt des de la biblioteca, pren arrels a l'aula, s'emporta a casa i s'enlaira per tot arreu.


Poemes al balcó, en el Centre Cultural "El Teular", de Cocentaina, seu de les Jornades

Al Centre Cultural "El Teular", seu de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, podíem també trobar un grapat de cossiols, amb versos de diferents poetes (entre ells d'alguns dels poetes que estaven en les pròpies jornades, com Juan Carlos Mestre, Pedro Mañas, Miquel Desclot, Isabel Barriel, Núria Freixa,..) i, especialment, els cossiols de color roig contenien poemes diferents de Miguel Hernández. Es va crear una escenografia especial on la balconada poètica donava la benvinguda a tots els assistents.

Com us hem dit al principi, Poemes al balcó és una activitat senzilla, però molt participativa i pensem que és una forma original de començar a jugar amb la poesia, des de la biblioteca i les aules, tot aquest curs. Cal ficar en pràctica tot el que hem aprés i compartit al llarg de les Jornades.

Palomas de color al atardecer: poesia des de dins de les Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil




En les passades Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil es respirà poesia per tot arreu: es va escoltar, es va jugar, es va escriure (varem omplir un arbre, ja us contarem)... es va sentir. I és quan els sentiments afloren des de dins quan els poemes cobren vida. Anirem ficant, poc a poc (paciència), alguns d'aquests poemes. Hui volem compartir amb vosaltres uns versos, de Mª Rosa Serdio, exemple  perfecte del que estem dient. Gràcies, Mª Rosa!

Palomas de color

En la tarde dorada,
en Cocentaina,
se elevó, detrás de la ventana,
un bando de palomas
de colores.

Colas doradas,
pechos soñadores,
contra la sierra.
Pétalos de plumas,
palomas de arcoiris
y de espuma
en la tarde
con pecho de color.

La il·lustració és de Mattew Cook.

20.11.10

Bailan hojas al son del viento.. es el otoño que con la poesía suena


 El viento en otoño baila con las hojas...

El viento que corre
se quiere llevar
en sus remolinos
hojas que se van.
Vuelan despacio,
las veo pasar.
Viajan muy lejos
¿a dónde irán?
Quiero alcanzarlas
y volar...
El viento que sopla,
las hojas se van
cubriendo la tierra,
ya no volverán.
Cae la lluvia,
el sol ya se va,
un arco iris
empieza a pintar...
¿Todo el color
dónde se irá?

La lletra d'aquest poema és del grup de cançons infantil Mazapán. La il·lustració és d'Alexander Daniloff.

19.11.10

Cir... ¿cuánto?, poesia i geometria: poema sobre la circumferència



La setmana està finalitzant i per anar acomiadant-se del temps hem pensat fer-ho amb les matemàtiques, concretament amb la geometria d'una circumferència. 

Cir... ¿cuánto?
(Danny Perich Campana)
Algunos me llaman círculo,
pero soy una circunferencia,
pues solo tengo contorno,
he ahí la diferencia.
Y sólo el que muy bien se fija
nunca se confundirá
entre el que posee área
y la que no la tendrá jamás.

Por ser una circunferencia
saber mi perímetro es sencillo,
pero si no quieres confundirte
compárame con un anillo.
Cuando calculan mi área
es porque un círculo soy
algo parecido a una moneda,
como ejemplo te doy.

Si desde el centro trazas
a mi contorno un segmento,
conocerás lo que llaman radio
y son infinitos, te cuento.
Y si unes dos puntos de mí,
una cuerda se dibujará ,
que si pasa por el centro
en diámetro de transformará.

Este diámetro mide,
como te habrás dado cuenta,
el valor de dos radios
y mil ejercicios se inventan.
Para finalizar te comento:
mi área es pi por r al cuadrado
y si necesitas mi perímetro
2 pi por r es lo adecuado.

I amb circumferències, com les del poema, podeu crear il·lustracions com la que encapçala aquest blog. S'animeu a poemar i il·lustrar?

17.11.10

Paz, poema d'amor de Jaime Torres Bodet


Paz
(Jaime Torres Bodet)

No nos diremos nada. Cerraremos las puertas.
Deshojaremos rosas sobre el lecho vacío
y besaré, en el hueco de tus manos abiertas.
la dulzura del mundo, que se va, como un río…

La il·lustració és d'Alexander Bazarin.

Escribir con colores: poesía de Severo Sarduy / Escriure amb colors


Escribir con colores

Los colores curan.
Los colores y esa otra forma vibratoria de los colores
que son las palabras.

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

15.11.10

Llegim i escrivim poesia infantil: blog de poetes infantils, "Pitufilandia", des de Cocentaina


Per tal d'anar creant poesies, els xiquets i xiquetes necessiten conèixer-ne'n moltes. Llegir i trobar molts poemes amb registres i estructures poètiques diferents, temàtica variada, etc... facilita que a l'hora de plasmar en vers les seues idees i sentiments, sobre la pàgina en blanc o la pantalla de l'ordinador, tinguen ja assumit l'esquema poètic en que ho volen fer. Caldria que a classe es llegira molta poesia per anar assumint i fent propis aquests models, jugant i quasi sense adonar-se'n.

Us fiquem un exemple concret: a Pitufilandia, blog de poesia dels alumnes de 3r. d'Educació Primària del C.P. Sant Joan Bosco de Cocentaina podem veure com, basant-se en uns poemes, els xiquets i xiquetes han anat creant-ne altres (molt bonics, per cert; així que aprofito per a felicitar-los públicament i animar-los a seguir en aquesta senda poética al llarg de tot el curs). Aquesta és una excel·lent manera de fomentar la poesia, com hem estat xerrant el cap de setmana passat a les Jornades.

Del poema de Miguel Hernández, El corazón es agua, han creat un poema, El gato.

El corazón es agua
que se acaricia y canta.

El corazón es puerta
que se abre y se cierra.

El corazón es agua
que se remueve, arrolla,
se arremolina, mata.

Sobre aquesta mateixa estructura poètica els xiquets i xiquetes han creat aquest poema d'un gat:

El gato
(Los pitufos poetas)

El gato es mirada
que observa y calla.

El gato es noche
que hechiza y esconde.

El gato es sombra
que acecha, vigila,
contempla, escapa.

Al seu blog podem llegir altres poemes creats també de la mateixa manera. És genial! Poc a poc la poesia va enlairant-se, transformant-se... vivint. 

La il·lustració és de Maria Fernanda Mantilla

14.11.10

Tot el que comença, s'acaba... final de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil


... Així és, tot el que comença s'acaba; però açò no és el final, és el principi. Hem estat tres dies compartint poesia, activitats, experiències, amistat, converses, descobriments, sentiments, idees, versos... La paraula poètica ha pres cos en la veu dels ponents i dels participants. Hem acollit els versos, els hem bressolat, els hem enlairat i deixat créixer, han pres formes variades i ara cadascú de nosaltres portem arraulit ben dintre un niu de poesia que s'anirà escampant per les escoles i biblioteques de llocs propers i llunyans. Estic segura que per als assistents hi haurà un abans i un després de les les Jornades.

Poc a poc anirem pujant al blog fotos, gravacions i material per compartir-ho amb tots vosaltres. Entretant tan sols em resta agrair a Juan Carlos Mestre, Miquel Desclot, Pedro Mañas, Glòria Bordons, José Rovira, Mariano Coronas, Pedro Villar, Josep Antoni Fluixà, Rosa Serrano , Mª Rosa Serdio, Vicent Camps i a tos els assistents, la seua amabilitat de compartir temps i paraula en aquest llarg i dens cap de setmana a Cocentaina. 

Amics i amigues, encetem un llarg camí per terres de la poesia, els que heu estat ací i els que no heu pogut assistir, i en aquesta senda anirem trobant-se, grans i menuts, joves i fadrins, homes i dones, perquè sols així, junts, serà quan el vol de la paraula, per damunt de barreres geogràfiques i culturals, en farà retrobar-se en la nostra essència humana.
Per aquest camí que emprenem tan sols enviar-vos, a tots i totes... moltes besadetes i un poema molt especial que Aurelio González Ovies ens ha regalat especialment per a tots els assistents a les Jornades, Hora bruja (poema que ha estat penjat, en una llarga tira de paper, en la seu de les Jornades, gràcies al manuscrit de Rosa i Cèlia).

Gràcies. Bon viatge amb la maleta plena de sentiments i poesia (en l'hora bruixa). No és un adéu, és un fins... les properes Jornades.

Hora Bruja

Es una hora meiga.
Es una hora bruja.
Cerramos el mundo
y a nuestra bruja.

No es porque sea fea,
o tenga verrugas,
o vuele en escoba,
o huela a tozuda.
Allí cocinamos
sopa de petunias
requemamos sueños
con versos y azúcar.

No es a media tarde
tampoco a la una,
es como a caballo
del siempre y del nunca.

Pero es un secreto
nuestra hora bruja,
es una hora vieja,
una hora mayuca.

En ella nos caben
la tierra y la luna
y armarios repletos
de viento, de bruma.

Miles de recetas
para travesuras
y cientos de planos
con mágicas rutas.

Subimos a montes,
cruzamos llanuras
y está prohibido
que nadie se aburra.

Nada de tristezas,
ni mentira alguna;
nada de enfadarse,
en la hora bruja.

En ella no hay prisa
ni penas ni dudas
ni miedo ni sustos
ni gripe ni culpas.

Procura encontrar también
tu hora bruja,
es como un jarabe
que todo lo cura.

La il·lustració és de Megan Hoover.

12.11.10

Libélula, poesía de Juan Carlos Mestre


Hui comencen les I Jornades de Poesia Infantil i Juvenil de la mà d'un gran artista i poeta, Juan Carlos Mestre. Ja que sou molts els que llegiu el blog, però no podeu estar entre nosaltres, volem al menys compartir un dels seus poemes.

Libélula
 (Juan Carlos Mestre)

Yo tenía una libélula en el corazón como otros tienen una patria
a la que adulan con la semilla de los ojos. Verdaderamente
las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
extraños seres petrificados en la ternura como benignos nódulos
en la perfección de los huesos. En aquel tiempo
yo tenía el sueño de una libélula entre los juncos del corazón.
Cansadas como paraguas cerrados recogía las maderas auditivas
de un mar inexistente y con ellas construía algo parecido a una casa.
En aquellos días algo parecido a una casa eran las conversaciones,
palabras relacionadas con la pestaña premonitoria, gatos en los cerezos.
Yo desconocía los vínculos y toda oscuridad era para mí un obsequio,
un rumor de la eternidad que se prestaba como cuerpo desnudo a mi mano.
No era la boca del amor la que respiraba ese óxido, sino la imaginación
del amor como un sastre con pantalones verdes el día de la felicidad.
Verdaderamente las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
la ilusión del hombre es una luz que llega desde lo desconocido
mas no es él el dueño de esa invención sino el ruido de un rumor prestado,
la cámara del que guarda su placer en ella.
Yo tenía la costura de una libélula en el corazón
pero las hojas cerebrales hacían crecer mis manos hacia dentro
en busca de una palanca con la que desalojar la piedra del miedo.
Sin esfuerzo comencé a llorar al revés, a confundir los sentidos
que guían la gota gramática hacia una lengua extranjera.
Antes que me tomaran por un extraño ya que yo no era el dueño de esa invención
me alejé del optimismo de ser entendido por más de dos
y comencé a oír mis propias palabras como martillazos retumbando en un espacio vacío.
Era como si el tiempo hubiera dejado de durar,
era como si todas las obras imaginadas por un ciego se derritiesen al tacto,
como si la langosta hubiera descendido sobre los campos del espíritu.
Yo solo tenía una libélula en el corazón como otros son hermanos del vértigo
y llevan la aorta de las constelaciones acogida en sus sienes.
Está bien, las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
es probable que la invisibilidad y estos hechos
solo guarden relación con una libélula.

La il·lustració és de Karen Dukes.

11.11.10

Preparant les I Jornades Nacionals de Poesía Infantil i Juvenil



Ja estan ací les Jornades, per fi! Demà comencen i tenim el plaer de compartir-les amb molts participants. Anirem informant-vos del seu transcorrer (si el temps ens deixa) i, sinó, us farem un resumen del que s'ha dit i s'ha fet. MOLTA POESIA plou aquests dies a Cocentaina, que el vent de la tardor enlairarà per tot arreu.

El programa és aquest:

Programa

Viernes 12 de noviembre 2010

18.00 – 19.00 Presentación del curso
M. Dolores Insa Ribelles. Biblioteca Pública Municipal Cocentaina - Alicante

19.00 – 21.00 La necesidad de la poesía: poesía y vivencia
Juan Carlos Mestre. Poeta

Sábado 13 de noviembre de 2010
Mañana:

9.00 – 10.30 Sentir la poesía desde la infancia
Miquel Desclot. Poeta

10.30 – 12.00 Siento, pienso, escribo: El proceso de escribir poesía
Pedro Mañas. Poeta

12.00 - 12.30 DESCANSO

12.30 - 14.30 TALLERES DE POESIA

Taller 1: Lluvia de poesía con paraguas de colores
José Rovira Collado. Dept. Innovación y Formación Didáctica. UA

Taller 2: Un bocadito de poesía para empezar cada día
Anna Ballester. Profesora IES

Taller 3: Yo escribo, tu escribes, el y ella escriben….poesía
Mariano Coronas. Profesor de Educación Primaria

14.30 – 16.00 COMIDA

 Tarde:

16.00 – 17.30 Aviones con versos: vuelan poemas en las aulas
Gloria Bordons. UB

17.30 – 19.00 TALLERES DE POESIA

Taller 1: Lluvia de poesía con paraguas de colores
José Rovira Collado. Dept. Innovación y Formación Didáctica. UA

Taller 2: Un bocadito de poesía para empezar cada día
Anna Ballester. Profesora IES

Taller 4: Abecedarios y otras aventuras poéticas
Pedro Villar. Profesor especialista Pedagogía terapeútica. IES

19.00 – 21.00 Café, pastas y poemas: Recital poético colectivo
Vicent Camps
Domingo 14 de noviembre de 2010

9.00 -10.00 La poesía infantil y juvenil: lectura y escritura digital
M. Dolores Insa Ribelles. Biblioteca Pública Municipal Cocentaina - Alicante

10.00 -11.30 Mesa redonda: editores y poetas (Josep Antoni Fluixà –editorial Bromera-, Rosa Serrano –editorial Tàndem-, Pedro Villar, María Rosa Serdio). Coordina: M. Dolores Insa Ribelles.

11.30 – 12.00 DESCANSO

12.00 – 14.30 TALLERES DE POESIA

Taller 3: Yo escribo, tu escribes, el y ella escriben….poesía
Mariano Coronas. Profesor de Educación Primaria

Taller 4: Abecedarios y otras aventuras poéticas
Pedro Villar. Profesor especialista Pedagogía terapeútica. IES

Tot un viatje a l'entorn poètic dels xiquets i joves. A més, paral·lelament, hi ha més activitats; exposicions, "poemes als balcons", un arbre que omplirem de poesia... Tic-tac, tic-tac... ja resta poquet per començar.

Cartells de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil


Cartell d'inscripció a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Cartel de inscripción a las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores


Cartell de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Cartel de las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores
Logotip de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Logotipo de las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores

10.11.10

Bufa el vent de la tardor / Sopla el viento de otoño: poesía de José Hierro


Vientos de otoño
(José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.

9.11.10

La cola del paro sabe a..., poema de Faustino Lobato



Sonido

La cola del paro sabe
a sonidos
de atardecer,
a universo de llantos,
a lenguajes
con números primos,
a buenos días,
a quién es el último,
a sillas
y a papeles hacinados,
a secretarias atentas…

La il·lustració és de Juan Sebastian Amadeo.

8.11.10

Cançó de la tardor, de Glòria Casals


Cantar, cantar, cantar... sempre és fantàstic! Ara estem a la tardor, així que també les cançons acompanyen la caiguda de les fulles.


Cantem a la tardor
(Glòria Casals / Michael Austin, il.)

Mes de juny; cal dur la falç al puny.
Al juliol; descansa aquell qui vol.
Ai, l’agost, quin mes tan calurós!
Però a finals de setember, tothom ho ha d’entendre,
arriba la tardor, doncs hi ha un canvi d’estació.

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
I poc a poc veiem com s’enfosqueix el dia,
com, lentament, se’n va la claror.
Però al mateix temps cantem amb joia i alegria,
cantem tots junts ara que som a la tardor.


Ben aviat, la tardor s’ha acabat.
Tots pensem en el fred de l’hivern.
I quan ja la neu es fondrà
vindrà la primavera, que l’estiu té a l’espera,
que ens portarà calor fins que torni la tardor.

Cargols, bolets, castanyes…

Millor escoltar-ho de les veus dels xiquets i xiquetes del CEIP Sant Salvador.



7.11.10

Trencaclosques poètic de Miguel Hernández / Puzzle poético de Miguel Hernández


Hui, diumenge, un dia que tenim més temps per a descansar i gaudir de la poesia, us proposem que resolgueu aquest trencaclosques poètic. Havíem ficat un trencaclosques fet en flash, però hem canviat per un altre fet amb Jigsaw, més fàcil de realitzar. Si punxeu damunt de la imatge us portarà al trencaclosques. Podem tonar a fer-ho tantes vegades com vullguem, donant-li al botó de l'esquerra, "scatter". Per als més menudets, si es perden fent-lo, poden punxar el botó de "ghost" i ens surt el trencaclosques, ja muntat, com a imatge de fons. Per als majors, si el fem amb moltes peces i també es perden, podem punxar en "image" i ens surt el trencaclosques fet. És fàcil!

Aquesta activitat la podeu portar fàcilment a classe triant la vostra imatge i el vostre poema. Una vegada ho tenim ja fet tan sols cal pujar-ho a Jigsaw Planet (no cal enregistrar-se) i triar quantes peces volem fer i quina forma volem. En funció de l'edat a la que va adreçat el trencaclosques pujarà el seu nivell de dificultat. Es genera un "embed" que ens serveix per a copiar i pegar al nostre blog o web. Passeu-ho bé i sigueu ràpids resolent-ho! Quan ja hem resolt el trencaclosques, surt la imatge ben muntada i ens diu el temps que hem tardat en resoldre-ho, així que sobre un mateix trencaclosques podeu fer competència, a veure qui el resol més prompte. Ja ens conteu com us ha anat.

El poema és de Miguel Hernández, muntat sobre una imatge de Tran Nguyen. A l'altre blog que editem, Pinzellades al Món, trobareu un grapat de il·lustracions poètiques que ben bé ens serviran per a realitzar aquesta activitat.

6.11.10

Un poema, una rosa; però... d'on és aquesta rosa poètica?


¿De dónde la rosa?

Negra la semilla,
la tierra morena,
sin color el agua
que te baña entera.

¿De dónde la rosa,
la rosa bermeja?
¿De dónde ese rojo,
semillita negra? 

Un poco de luna,
de sol y de viento.
Un poco de lluvia.
Lo demás…secreto.

La il·lustració és de Susana Velasco.

Top ten de refranys valencians


Dels Top Ten de Refranys Catalans, Víctor Pàmies ens fa una secció analitzada dels refranys valencians. Aquests són els resultats -curiosos, per cert-:
----

He rebut 220 enquestes d'informants del País Valencià. M'han arribat 768 refranys diferents. 494, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 72 vegades, amb un 32,73%. I el desè, 24 vegades, amb un 10,91% de percentatge.

Sobre la procedència de les enquestes, les zones amb més representació són:
  • 43 de l'Horta de València
  • 41 de la Ribera
  • 22 de la Safor
  • 16 de l'Alcoià
  • 16 de la Marina Alta
  • 15 de la Vall d'Albaida
  • 14 de la Plana
I ara sí, el Top ten de refranys triats al País Valencià ha estat:
  1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era (72, 32,73%)
  2. A la taula i al llit al primer crit (58, 26,36%)
  3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell (43, 19,55%) 
  4. Cel a borreguets, aigua a canterets (36, 16,36%)
  5. No deixes les sendes velles per les novelles (33, 15,00%)
  6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat? (32, 14,55%)
  7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran (30, 13,64%)
  8. A l'estiu tot lo món viu (30, 13,64%)
  9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures (28, 12,73%)
  10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal (24, 10,91%)

Nuechi d'Otoño: poesia infantil i juvenil en asturià


Cada vegada són més els projectes institucionals que porten a difondre la literatura, en diferents idiomes, a través d'internet. Per exemple, per a difondre la literatura en bable podem accedir a la web de Caveda y Nava on trobem un interessant recull digital de textos en asturià o bable -anteriors a 1950- que facilita la seua difusió i coneixement. Sempre felicitem aquests projectes que ajuden tant als estudiosos com als que per primera vegada s'apropen al coneixement de les diferents literatures.

Com que estem en plena tardor hem pensat que per a donar-vos un tastet del contingut de la web res millor que ficar un poema sobre les nits de la tardor: Nuechi d'Otoño / Nits de Tardor / Noches de Otoño.

Nuechi d'Otoño
(Enrique García Rendueles)

Nuichi, la nuichi serena
D' otoño, la nuichi clara
Cuando me mira la 'strella, 
Cuando el lluceru me fala;
¡Nuichi bendita! adormeces
Todes les coses, y á l'alma
Fásla espabilar ximiendo
Per el gozu que suañaba;
Cuando canten los poetas
Y el regatucu sonsaña,
Cuando hay besos enes fueyes
Y hay enos campos ruciada;
Y quier un besá la flor
Y l'oralina que´pasa,
Besá la estrellina pura
Y el cristal de fonte clara...
¡Nuiche bendita d'otoñu
Que per mín fuisti suañada!

La il·lustració és de Ryszard Chmiel.

Niño goloso: un mosset a la lluna


Niño goloso
(María Olimpia de Obaldía)

En el árbol de la noche
cuelgan espléndidas
frutas;
yo quiero la más hermosa,
redonda y blanca: ¡la luna!

¿Su pulpa, será de coco,
de guineo o de naranja?
¿Tendrá jugo delicioso
como piñas o granadas?

¿Cómo será su perfume:
suave y puro de violetas,
fuerte y raro como
orquídeas
o de todos tendrá mezcla?

Si yo comiera esa fruta
no sé qué me pasaría...
Si tan solo con mirarla
¡me emborracho de
alegría...!

La il·lustració és de Antonio Joao Santos.

4.11.10

Cantigas de ninar brasileiras: cançons de bressol brasileres


Hi ha llengües que tenen un ritme especial, una armonia locutiva que ens invita, segons si parlem depressa o lentament, a jugar en el llenguatge. Això passa amb el portuguès i el seu dialectisme, el brasiler. Per exemple, proveu a dir en veu alta i ritme suau, pausat, les cançons de bressol que fiquem a sota aquestes paraules. Sembla com si bressolarem, d'una manera molt musical, la sòn dels bebes. Ens semblen magnífiques aquestes "cantigas de ninar".

Tique, tique… tique, taque
(Maria dos Reis Campos
e Alcina M. de Sousa)

Tique, tique… tique, taque
Bate dentro de meu peito
um coração todo feito
tique, tique… tique, taque…
para amar a vovozinha,
que é só minha! que é só minha!
*

O murucututu
(Wilson Woodrow Rodrigues)

( Cantiga de ninar )

Murucututu,
que está escondidinho
na copa folhuda
do pé de araçá.

Murucututu,
o meu irmãozinho
precisa de sono,
onde é que ele está ?

Murucututu,
amigo da lua,
que não teme a noite
que não tem luar.

Murucututu,
que sorte é a sua
ir dentro da noite
o sono buscar.

Murucututu.
o meu irmãozinho
que não tinha sono
sonhando já está?
*

Ninho do Sono
(Wilson Pereira)

Na rede da varanda
o menino
se põe a balançar
pra lá pra cá
pra lá pra cá
e deixa-se embalar
leve voando.

O sono bem mansinho
vem perto pousando
e num instante
pega no colo o menino
 La il·lustració és d'Émorine Marie.

3.11.10

Miguel Hernández en 48 estampas, de Pedro Villar: auca de Miguel Hernández

El passat 30 de novembre es celebrà el centenari del naixement del nostre poeta Miguel Hernández. Multitud d'activitats s'han organitzat per tot arreu al voltant d'aquesta celebració. Estem arreplegant aquelles activitats que ens semblen més originals i interessants per a portar endavant a l'aula, a més, ja sabeu que podeu consultar el llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández en aquest blog.

Hui us volem presentar un llibre acabat de "traure del forn", de Pedro Villar, amb il·lustracions de Pedro Villarejo: Miguel Hernández en 48 estampas, que prompte podrem llegir en suport paper en l'editorial Libro de Notas, dins de la col·lecció LIJ, però mentrestant podem descarregar-se'l, en format pdf., punxant ací. Trobem molt interessant aquesta difussió digital del llibre per a que aplegue, per mig de la xarxa d'internet, a tothom.

48 estampes (48 eren les vinyetes dels plecs de cordell) està escrit en quartetes de versos octosil·làbics amb versemblança a les auques. L'obra ens fa un recorregut per la vida i obra de Miguel Hernández i és una molt agradable forma d'apropar-se poèticament al coneixement d'aquest gran poeta. Malgrat que el llibre va adreçat a un públic infantil -que ben segur gaudirà de la seua lectura-, també els lectors adults podem disfrutar d'ell, rememorant la seua poesia i reposant la mirada en les magnífiques il·lustracions.

Felicitem als autors, especialment a Pedro Villar, per aquesta gran llavor de difusió i apropament als lectors infantils de l'obra d'aquest poeta oriolà, Miguel Hernàndez. Un llibre que cal ficar a la mà dels xiquets i xiquetes.

Us fiquem un tastet:

Em mil novecientes diez
en la ciudad de Orihuela
nacía Miguel Hernández,
un futuro, una promesa.

Era de humilde família,
su padre no fue a la escuela,
el comercio del ganado
era su única riqueza.

Iniciaba el Bachiller
y estudia en Santo Domingo,
recita y declama versos,
siente amor hacia los libros.
...
Ruiseñores y naranjos,
llevadle la luz más pura
al poeta universal
de la huerta del Segura.

2.11.10

Poesía para el Dia de Muertos


La festivitat del Dia de Difunts es celebra per molts llocs, però d'una forma ben diferent. Per exemple, en Mèxic, Guatemala,... i en Sudamèrica en general la festivitat res te a veure amb la tristor i la pena, ben al contrari, és sol fer una alegre festa on els difunts són els protagonistes (si punxeu ací podeu veure com es celebra el Día de los Muertos en Mèxic i com en l'aula s'intenta recopilar i difondre aquesta part del seu folklore). Com en tota festa hi ha color, lluminositat, bon menjar i, també, poesia. Una excel·lent forma de fer-li ganyotes a la mort, malgrat que a nosaltres ens sembla un poc estrany.

Día de los muertos
(Ningo) 
De dulce calaverita
y flores como atracción
es costumbre, tradición
se convocan a la cita

Los dulces para los niños
en forma de corazón
es pura recordación
de su alma con cariño

Con tambora y el copal
y de los muertos el pan
son ofrendas que se dan
también se obsequia tamal

Es un día de excepción
cuando las almas reviven
y con los vivos conviven
celebran en comunión
*
Mujer de mirada triste
(Julie Sopetrán)
Mujer de mirada triste:
¿díme que ves en las velas,
son espectros de la noche
o son flores de la tierra?

¿Qué guardas en tu regazo,
llena de luz, transparente,
si hasta el aire del espacio
tu piel morena parece?

Doble llama en el sentido,
doble dolor, doble ausencia,
las flores se han vuelto ríos
y los perfumes se quejan.

Contemplación de la noche,
velación de la quimera,
manojo de luces, ecos,
transnochándose la espera..

Mujer de mirada dulce,
las llamas sacan sus lenguas;
se están burlando del tiempo
o están latiendo las treguas.

En tu rostro iluminado
la vida rejuvenece,
noche de oro en la mirada
para los que aman la muerte.

Para los que aman la vida
es noche de desconcierto,
la cera besa las flores
y la llama el sentimiento.
*

Sentado sobre los muertos
(Miguel Hernández)
...
Aquí estoy para vivir
mientras el alma me suene,
y aquí estoy para morir,
cuando la hora me llegue,
en los veneros del pueblo
desde ahora y desde siempre.
Varios tragos es la vida
y un solo trago es la muerte.
*
Día de los Muertos
(magica222)

El día de los muertos
nos acordamos los vivos
con severa compostura
un parentesis abrimos

Al turbión de los placeres
y al frenético bullicio

Dirigiendo nuestro pasos
al silencioso recinto...

donde la insaciable huesuda
nos marca el final destino


Barriletes del Día de Muertos
(Rafael Mérida Cruz-Lascano) 

Corramos al camposanto
Con barrilete gigante,
Pa´que el difunto se espante
Y en el cielo oiga su canto.
Su leyenda es un encanto:
Preciosa artesanía;
“Vuela alto” ¡Ave María!
Belleza de tradición;
folclor de nuestra región;
De San Lucas letanía. 
*
A una calavera
(Lope de Vega)

Esta cabeza, cuando viva, tuvo
sobre la arquitectura destos huesos
carne y cabellos, por quien fueron presos
los ojos que mirándola detuvo.

Aquí la rosa de la boca estuvo,
marchita ya con tan helados besos,
aquí los ojos de esmeralda impresos,
color que tantas almas entretuvo.

Aquí la estimativa en que tenía
el principio de todo el movimiento,
aquí de las potencias la armonía.

¡Oh hermosura mortal, cometa al viento!,
¿dónde tan alta presunción vivía,
desprecian los gusanos aposento?

1.11.10

Poema de novembre / Novembro poesia


Anem deixant caure les fulles del calendari i ja estem en Novembre, més de pluja i fred, de bolets i castanyes, i també de poesia. Ho fem de la mà del poeta João Manuel Ribeiro, que té un grapat de bons llibres de poesia infantil per a xiquets.

Novembro / Novembre

1 e 2, // 1 i 2
começa Novembro // comença novembre
com Santos e Defuntos // amb Sants i Difunts
juntos. // junts.

A 11, // A 11,
S. Martinho // S. Martí
junta as castanhas // junta les castanyes
com o vinho. // amb el vi.

A 23, // A 23,
S. Clemente // S. Clement
faz alçar a mão da fava // planteja la ma de fava
e da semente. // i de llavors

A 25, // A 25
Santa Catarina // Santa Catalina
um mês determina // un mes determina
até ao Natal. // cap a Nadal.

La il·lustració és de Mercedes de La Jara.