17.11.10

Paz, poema d'amor de Jaime Torres Bodet


Paz
(Jaime Torres Bodet)

No nos diremos nada. Cerraremos las puertas.
Deshojaremos rosas sobre el lecho vacío
y besaré, en el hueco de tus manos abiertas.
la dulzura del mundo, que se va, como un río…

La il·lustració és d'Alexander Bazarin.

6 comentaris:

Àngela ha dit...

Sàlvia!!! M'encanta, l'he copiada al meu facebook! He de donar-te la enhorabona pel supertreball que estàs fent! M'alegre tant d'haver tingut (de menuda) i de tenir (de més majoreta) una biblio tant activa, diversa, compromesa, atractiva, implicada ...WAY! Pense que les de Cocen som unes persones afortunades i és gràcies a tu! T'ho havia de dir!!! GRÀCIES!!!
Una abraçada!!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És difícil trobar tanta sensibilitat en tan poques paraules...
Besadetes,
M. Roser

celia ha dit...

Es difícil expresar tanto con tan poco. Hacía mucho tiempo que no encontraba palabras tan hermosas y directas hacia un tema tan manido, pero omnipresente

Sàlvia ha dit...

Àngela, no saps com m'he emocionat llegint el teu comentari. Sempre que es planta la llavor en qüestions de cultura i lectura no se sap fins on la llavor va geminant, a llarg plaç; i les teues paraules són exemple que la llavor ha donat fruit.
Dos besadetes ben fortes (a més de les que t'he donat personalment) d'una bibliotecària orgullosa dels seus usuaris

Sàlvia ha dit...

M. Roser, estic totalment d'acord amb tú. Quan vaig llegir per primera vegada el poema... em va atrapar.

Compartim gustos poètics.
Besadetes, supermestra.

Sàlvia ha dit...

Celia, como bien dices, és difícil encontrar tanto en tan poco. Descubrí este poeta hace poco y me encantó. Pero este poema, concretamente, me llegó muy adentro.
Besadetes, guapa.