9.11.10

La cola del paro sabe a..., poema de Faustino Lobato



Sonido

La cola del paro sabe
a sonidos
de atardecer,
a universo de llantos,
a lenguajes
con números primos,
a buenos días,
a quién es el último,
a sillas
y a papeles hacinados,
a secretarias atentas…

La il·lustració és de Juan Sebastian Amadeo.

3 comentaris:

Raúl Sánchez Ballester ha dit...

Hola som Raúl i Paula dos bessons de Cocentaina perfavor mira el nostre blog i ses la primera en deixar un comentari. rapaul2000.blogspot.com

Sàlvia ha dit...

Hola, Raul i Paula! Ja m'ha fet seguidora del vostre blog i us he deixat un comentari. Felicitacions!
Espero que aneu entrant per ací i anireu descobrint molta poesia, endevinalles, embarbussament. Si s'animeu a escriure'n m'ho envieu i ho penjaré al blog per a que altres xiquets i xiquetes puguen lleir-ne.

Besadetes als dos

Sàlvia ha dit...

he cabrons perqe no me la xupeu un ratu i dieu que us la fotin pel col mental retrased

moltes marces