22.9.10

Paraules del vent: escoltem com s'enlairen els versos


Paraules del vent

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.

La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

21.9.10

Canto a la libertad, de Labordeta: celebrem el Dia Mundial per la Pau

Són curioses  aquestes coincidències de celebracions mundials: hui, dia de l'entrada de la tardor o la primavera -segons en quina part de l'hemisferi visquem- coincideix amb el Dia Mundial per la Pau; el 21 de març, dia d'entrada de la primavera o la tardor, és també el Dia Mundial de la Poesia. Dos dates que marquen la renovació de la natura, el canvi, els pas del temps: i dos celebracions, la pau i la poesia, ambdues vivencials per a totes les persones que poblem aquest llogaret que anomenem món.
Un dia carregat de bones intencions i sentiments, de paraules importants, d'esperança. Volem celebrar-ho amb la veu d'una gran persona que fa uns dies ens ha acomiadat, José Antonio Labordeta, un gran home que sempre ha lluita per la llibertat. No hi ha pau sense llibertat!

Canto a libertad
(José Antonio Labordeta)

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad (bis)

Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
para empujar la historia
hacia la libertad

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que empujarla
para que pueda ser

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad

 

La il·lustració és de Citlalinushka.

Bienvenida, primavera: aleteo de poesía para los amigos del hemisferio sur



Un saludo poético para todos los amigos del hemisferio sur. Queremos celebrar vuestra primavera con uno de sus símbolos más preciados: la mariposa. Regalo de la naturaleza, colores en movimiento, brisa suave que aletea... todo ello envuelto con una poesía de Jorge Luján.

Levanté un tallo seco
y en el aire
                                   se hizo flor

Aspiré su aroma
y la vi alejarse
                                 mariposa.

La il·lustració és d'Olimpia Zagnoli

Una tardor amb poesia / Un otoño con poesía


Continuem amb el cicle de la natura que hui dona pas a la tardor. Benvinguts els grocs, rojos, marrons, ocres, ...; benvinguda la boira, la pluja, el vent... els jerseis de llana, les botes d'aigua,... Benvinguda siga la tardor.

Otoño

Las hojas de los chopos se murmuran
secretos al oído
y el tronco les advierte cada tarde
que va a llegar el frío.

Las hojas de los chopos se columpian
cuando las mueve el viento
y las noches de otoño van pintando
de amarillo su cuerpo.

Las hojas de los chopos se desprenden
del calor de la rama
y ponen en el verde de la hierba
una alfombra dorada.

La il·lustració és Vera Rosenberry.

20.9.10

Cuéntame, de Pedro Villar: àlbum poètic il·lustrat per endinsar-se en els misteris dels somnis


Acaba d'editar-se un preciós àlbum poètic, d'aquest que considerem una joieta. Parlem de Cuéntame, un llibre de poesia infantil de Pedro Villar, amb il·lustracions de María Wernicke, publicat per l'editorial Fineo.

El llibre és una invitació a endinsar-se al món del somnis d'una forma molt dolça i poètica i, una vegada dins d'ells, van prenent vida, van jugant i volant, ens fan pessigolles... i, de vegades, ens porten damunt de les ones, suaument ens arrosseguen per l'arena mentre escoltem la misteriosa música d'una caragola. I és escoltant esta música meravellosa  com acabem atrapats en la lectura... o és per la lluna que ens acompanya al llarg de tot el viatge?

Pedro Villar ha aconseguit amb les seues paraules crear fils que van donant puntades en la nostra imaginació i enredant-se en els sentiments. María Wernicke fica forma i colors als somnis, arrodonint el bell text. Els resultat és espectacular. És un d'aquests àlbums poètics que cal ficar a les mans, ulls i orelletes de tots el xiquets i xiquetes. Un regal per a menuts i fadrins!

Todos soñamos.

Algunos
sueños
nos 
acompañan
siempre,
cerramos los ojos
y aparece un rostro
que nos mira,
unos labios
que nos besan
o una manos
que nos llenan
de caricias.

Pero
los
sueños
se mueven,
cambian
de persona
y de lugar,
van
y vienen
por los caminos
como las nubes
o las mariposas.

Hay
sueños dulces
y otros amargos.
...

19.9.10

Arcoíris, poesia de Manuel Muñoz




El sol mira de reojo
los últimos montes del ocaso.

Mudos de asombro
los relojes acumulan instantes extraviados
en surcos del huerto
junto a los naranjos.

Entre mis manos tengo un sueño que he olvidado
y lo derramo bajo el agua de la lluvia
para que no salga cierto.

Dicen que a pesar de todo mañana habrá buen tiempo
mientras dibujo un arcoíris en el espejo.

18.9.10

La llengua, vehicle de comunicació i transmisió de cultura


Els lectors d'aquest blog sabeu que des del seu inici escrivim en català, però això no exclou el anar pujant i difonent poemes en totes les llengües del nostre país i, també, llengües foranies. Per unes i per altres tenim un gran respecte, doncs darrere de cada llengua hi ha tota una cultura i la història de un poble. Aquesta difusió ens ha dut a conèixer paraules que fins ara desconeixíem i que han anat filant-se en el nostre imaginari omplint la maleta de la nostra vida.

Les paraules són claus que ens obrin portes de comunicació, per damunt de les distàncies i les diferències. Hi ha llengües que són parlades per milions de persones i altres que són minoritàries, llengües que tenen arrels comuns i altres que són pròpies i particulars. Hi ha llengües vives i altres que ja estan mortes i llengües que estan en perill d'extinció. Cada vegada que mor una llengua mor tota una cultura de la que, d'una manera o altra, tots formem part. La millor manera de mantenir viva una llengua és parlar-la i, encara millor, transmetre-la gràficament, escrivint-la i llegir-la.  Per això ens ha agradat llegir el poema de Bernardo Atxaga, que compartim amb vosaltres, parlant del basc -euskera-.

Escribo en una lengua extraña

Escribo en una lengua extraña. Sus verbos,
la estructura de sus oraciones de relativo,
las palabras con que designa las cosas antiguas
-los ríos, las plantas, los pájaros-
no tienen hermanas en ningún otro lugar de la Tierra.
Casa se dice etxe; abeja erle; muerte heriotz.
El sol de los largos inviernos, eguzki o eki:
el sol de las suaves y lluviosas primaveras,
también eguzki o eki, como es natural;
Es una lengua extraña, pero no tanto.
Nacida, dicen, en la época de los megalitos
sobrevivió, lengua terca, retirándose,
ocultándose como un erizo en este lugar
que ahora, gracias precisamente a ella,
muchos llamamos País Vasco o Euskal Herria.
Sin embargo, su aislamiento no fue absoluto:
gato es katu; pipa es pipa; lógica es logika.
Como concluiría el príncipe de los detectives,
el erizo, querido Watson, salió de su madriguera
y visitó muchos lugares, y sobre todo Roma.
Lengua de una nación diminuta,
lengua de un país que no se ve en el mapa,
nunca pisó los jardines de la Corte
ni el mármol de los edificios de gobierno;
no produjo, en cuatro siglos, más que un centenar de libros:
el primero en 1545; el más importante en 1643;
el Nuevo Testamento, calvinista, en 1571;
La Biblia completa, católica, allá por 1860.
El sueño fue largo, la biblioteca breve;
Pero en el siglo veinte, el erizo despertó.


Les il·lustracions són de Stanislawa Kodman.

17.9.10

L'avioloncel vola pel blog i sobre el cabells dels infants



L'avioloncel

Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.       

La il·lustració és de Christina Tsevis.

16.9.10

Jorge Guillén a l'aula / Jorge Guillén en el aula


Cada vegada trobem més facilitats, utilitzant internet, per introduir la poesia a les aules. Per exemple, la pàgina de Jorge Gillén, dins de Lectura y Educación -del MEC-. molt pedagògicament ens introdueix a la vida i obra d'aquest gran poeta, amb propostes d'activitats per portar endavant a l'aula. Trobem en aquest lloc:

-L'autor a l'abast dels lectors infantils (Educació Primària, per cicles)

Perfección
(Jorge Guillén)

Queda curvo el firmamento, 
compacto azul, sobre el día.
Es el redondeamiento 
del esplendor: mediodía.
Todo es cúpula. Reposa, 
central sin querer, la rosa,
a un sol en cénit sujeta.
Y tanto se da el presente 
que al pie caminante siente
la integridad del planeta.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

15.9.10

Poemes amagats en llenguatge "versecret": juguem amb la poesia / Poemas escondidos en lenguaje "versecreto": juguemos con la poesía


Hi ha poemes que poden convertir-se en embarbussaments. Tenim l'exemple de Rapa Tonpo Cipi Topo, de José Sebastián Tallón.

RAPA TONPO CIPI TOPO
(Canción en jerigonza)

Sipi sepe duerpe mepe
Gapa topo lopo copo,
Rapa tonpo cipi topo
quepe sopa ropo epe.

Peperopo tanpa topo
quepe sopa ropo epe
quepe sepe duerpe mepe
Rapa tonpo cipi topo.

¡Opa japa lapa quepe
Gapa topo lopo copo
duerpe mapa maspa quepe
Rapa tonpo cipi topo!

Es molt senzill passar qualsevol poema curt a aquest llenguatge "secret" i convertim un poema en "versecret". Sols tenim que separar les paraules per sil·labes i afegir-li la lletra "p" amb la mateixa vocal que la síl·laba precedent. Així, el poema:

Con todos mis amigos
haremos una ronda,
que me da mucha risa, 
porque es toda redonda.

Conpo topo dospo mispi apa mipi gospo
hapa repe mospo upu napa ronpo dapa,
quepe mepe dapa mupu chapa ripi sapa
porpo quepe espe topo dapa repe donpo dapa.

Proveu a recitar en veu alta el primer poema, primer poc a poc, després molt ràpid. Després proveu de llegir el segon poema molt lentament i repetim la seua lectura cada vegada amb més velocitat. Ui!, la llengua és tot un embolic. Resulta molt divertit. Tothom pot jugar, pares i fills, mestres i bibliotecàris, avis i amics. 

Cada alumne pot triar un poemeta i després passar-lo al llenguatge de versecret. Finalment podem organitzar una audició poètica de versos en llenguatge versecret (els pares també poden participar) i aplicar música que ens servirà per acompanyar el ritme del nou poema. Si gravem als xiquets i xiquetes llegint-ho i ho pugem al blog o a la nostra web pot resultar encara més divertit. Ens agradaria que si realitzareu aquesta activitat ens la enviareu o ens diguéreu l'enllaç per a poder-ho veure.

Es poden crear tans llenguatges secrets com vulguem i, ja sabeu, els resultats sempre seran... versecrets. Si volem complicar-ho més podem crear cadascú un parell de rodolins i passar-ho pel tamís del versecret.

La il·lustració és de Cristina Quiles.

14.9.10

El diablo en el paraíso / Refranívocos: Mario Benedetti y Daniel Viglietti


Aquesta primavera passada varem tenir el plaer d'assistir a Cocentaina a un recital de Daniel Viglietti en homenatge al seu company i amic Mario Benedetti (hui és el seu aniversari). Va ser excel·lent, emocionant. D'entre totes les cançons volem compartir amb vosaltres El diablo en el paraíso - Refranívocos, tot un món al revés. Antirefranys de Benedetti junt a les paraules de Viglietti. Un joc de mentides o una il·lusió de la reatitat?

El diablo en el paraíso - Refranívocos
(Mario Benedetti y Daniel Viglietti)

Si a uno le da palos de ciego,
la única respuesta eficaz
es dar palos de vidente.

ojo por
ojo
lente
por
lente.

El hombre se come el pasto
el burro los caramelos
la nieta manda al abuelo
y la sota al rey de bastos
l'agua la llevo en canasto
me duermo debajo el catre
todo lo endulzo con natre
bailo en la tumba del muerto
mentira todo lo cierto
gritaba desnudo un sastre

dime
con quién
andas
y te diré
go home

Los pajes son coronados
los reyes friegan el piso
el diablo en el paraíso
y presos van los soldados
se perdonan los pecados
fusilamiento de jueces
en seco nadan los peces
será un acabo de mundo
cuando en los mares profundos 
los árboles florecen.

un torturador
no se redime suicidándose
pero algo es algo

Los justos andan con grillos
y libres van los perversos
noventa cobres un peso
seiscientos gramos un kilo
los futres andan pililos
los gordos son raquíticos
brincaba un paralítico
sobre un filudo machete
ocho por tres veintisiete
divide un matemático

a enemigo 
que huye
presente
de lata

De asiento tienen el piano
tocan música en la silla
Caín es la maravilla
para el Abel de su hermano
caminar es con las manos
los santos son pendencieros
bendicen a los rateros
se acuesta el perro en la cuna
debajo'e blanca luna
la guagua muerde el rondero.

desde que los hijos
educan a los padres
se acabaron los complejos de Edipo

Aquí termina el ejemplo
fue por el mundo al revés
y con la venia de usted
al teatro lo llaman templo
muy plácido te contemplo
dice el bandido a su presa
es más hereje el que reza
los viejos van a la escuela
los niños a la rayuela
ya nadie tiene cabeza.

o sea
que contra el optimismo
no hay vacuna





La il·lustració és de Toni Demuro.

13.9.10

Las estaciones / Les estacions de l'any, poesia per a rebre-les amb alegria


Poc a poc anem deixant la calor de l'estiu al darrere i quasi estem a punt d'encetar una nova estació, la tardor -i la primavera per a l'hemisferi sud-. Per a celebrar la benvinguda i l'adéu de cadascun d'aquests equinoccis us invitem a llegir el següent poema:

Las estaciones

Por la verde pradera
una niña va con flores
¡PRIMAVERA!

Mucha luz hay en cielo y océano.
El sol brilla ufano.
¡VERANO!

Las hojas caen de sus troncos.
Mi madre coge frutos en el huerto.
¡OTOÑO!

Lluvia y niebla oscurecen el pueblo.
Mi abuelo se peina el blanco cabello.
¡INVIERNO!

La il·lustració és de Patricia Gutiérrez  Fischman.

12.9.10

Ciudad de arena, construcción de sueños / Construïm somnis en ciutats d'arena


Ciudad de arena
(Esther María Ossés)

Mientras juegan los otros
trabajaremos,
construyendo ciudades
sobre la arena.

Una casita haremos
a cada niño,
con su ventana al patio
y su patio limpio.

Una torre muy alta
para la luna
un camino muy corto
para la estrella.

Para todos un poco,
si somos muchos,
la arena es infinita,
la playa inmensa. 
La il·lustració és de Martin La Spina. 

11.9.10

Convocatòria del III Premi "Ciudad de Orihuela" de Poesía para Niños


Esteu a temps de presentar-se a la convocatòria del III Premi "Ciudad de Orihuela" de Poesía para Niños, que organitzen l'editorial Kalandraka i l'Ajuntament d'Oriola. És un dels premis més importants de poesia infantil que es convoca al nostre país. Els anys passats varen guanyar el premi  Beatriz Osés García, pel poemari El secreto del oso hormiguero i Pedro Peña, per Ciudad Laberinto. Enguany, per tal d'unir-se a la celebració del centenari del naixement de Miguel Hernández, s'ha incrementat el premi fins a 14.000 euros, el més important dins d'aquest apartat de poesia infantil. Cal dir que els dos poemaris guardonats tenen una gran qualitat, així que han ficat un llistó ben alt per als participants d'enguany.

El cartell de les bases, com l'altre any, correspon al poemari premiat l'any anterior.

Animeu-se a participar! Aquestes son les bases:


Bases de la convocatoria:
1. Podrá optar al III Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela» cualquier persona mayor de edad con un libro inédito, en castellano, no premiado antes en ningún otro certamen, y dedicado a poesía para niños. Quedan excluidos los empleados de la editorial Faktoría K.

2. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, y escritas por una sola cara. Tendrán un mínimo de 300 versos y un máximo de 500.

3. En las obras no podrá aparecer en ningún caso el nombre del autor, y sí un lema o seudónimo. Los datos personales de los participantes se adjuntarán en un sobre cerrado, en el exterior del cual se escribirá el título de la obra y el lema o seudónimo, y en cuyo interior se hará constar el nombre completo, dirección, teléfono de contacto, correo electrónico y se incluirá el número del DNI o pasaporte, así como una breve reseña biográfica.

4. Las obras serán remitidas o entregadas en el Registro General del Excelentísimo Ayuntamiento de Orihuela, C/Marqués de Arneva nº 1, 03300 Orihuela, especificando en el sobre Para el III Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela». En los envíos que se entreguen a través de agencias de transportes, no podrá figurar el nombre del autor.

5. El plazo de presentación de originales se inicia con la publicación de estas bases, 16 de marzo de 2010, y finaliza el 20 de septiembre de 2010, a las 12:00 horas. El fallo del jurado se hará público el 29 de octubre de 2010, coincidiendo con el aniversario del nacimiento de Miguel Hernández.

6. El jurado del premio estará compuesto por personas de reconocido prestigio en el área de la literatura para niños. Actuará de secretario o secretaria una persona que designen las entidades organizadoras. El premio podrá declararse desierto y el fallo del jurado será inapelable.

7. Con motivo de celebrarse el centenario del poeta Miguel Hernández, excepcionalmente en la presente edición se dobla la dotación económica del único premio establecido, que percibirá 14.000 euros en concepto de adelanto por los derechos de autor. La obra galardonada se publicará por la editorial Faktoría K en torno al 21 de marzo de 2011, Día de la Poesía y, a tal efecto, se firmarán los correspondientes contratos de edición. Asimismo, la editorial tendrá prioridad en la publicación de aquellos originales que hayan recibido mención especial del jurado. Este derecho tendrá vigencia durante un año, pasado el cual, los autores podrán disponer libremente de sus obras.

8. Los originales no seleccionados se podrán recoger por los autores que así lo soliciten, en un plazo no inferior a un mes de producirse el fallo, en las dependencias municipales. Los originales no reclamados podrán ser destruidos pasados dos meses.

9. Si en estas bases quedase alguna cuestión sin precisar, le corresponderá al jurado establecer dicha cuestión y, si así no se hiciese, a los organizadores del certamen. La participación en este premio implica el conocimiento y la aceptación íntegra de las presentes bases.

10.9.10

Shhh! Silenci..., es llig a la Biblioteca / Shhh! Silencio..., se lee en la Biblioteca


Ara si que va de debò... han començat les classes i de nou les biblioteques escolars han obert les seues portes. Aquests són espais màgics on els sons es converteixen en paraula i aquesta en imaginació, ciència, divertiment, comunicació, joc, rialles, amor, aventures, viatges... i un llarg etcètera. Però de vegades la biblioteca necessita silenci. El silenci té el seu propi espai a la biblioteca.

Fa ja un temps varem llegir un poema de Carolina Ibac i Verdaguer creat, justament, per a la inauguració de la biblioteca d'un institut -IES Damià Huguet- i varem pensar en compartir-ho amb tots vosaltres per a inaugurar, també, un nou curs ple de llibres i lectures a la biblioteca.

Shhhh! Silenci, és llig a la biblioteca... passeu, entreu, descobriu i, després, compartiu. Shhhh!!! Silenci

Silenci

Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.

El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

La il·lustració és de Shiori Matsumoto.

9.9.10

Concurso de Poesía Paperblanks


Hi ha un grapat de concursos de poesia i aquest que ha convocat Paperblanks, junt a la revista Qué leer,  ens sembla curiós. Esteu a temps de concursar. Animeu-se!

Paperblanks, mucho más que un simple cuaderno. Un libro en blanco, fiel aliado de tu inspiración, convoca su 1er. Concurso Literario de Poesía en castellano, con una dotación de 1.000€ para el ganador y una colección de cuadernos Paperblanks para el ganador y los 10 finalistas.
1er. PREMIO : 1.000€ y publicación del poema en la revista QUÉ LEER
Ganador y 10 Finalistas: 1 lote de productos Paperblanks

Bases
1. Tema: Libre.

2. Las obras deben ser escritas en castellano, originales e inéditas, no premiadas con anterioridad, constituyendo un poema o colección de poemas de una extensión total de entre 14 y 50 versos.

3. El plazo para la admisión de originales finalizará el 30 de septiembre de 2010.

4. Las obras se presentarán en formato word a través de la página web www.que-leer.com/concursos.

5. Los autores -mayores de edad y residentes en España- se presentarán bajo pseudónimo y deberán rellenar el formulario con sus datos personales (incluido DNI), que son necesarios a los efectos de gestionar el certamen y que serán sometidos al tratamiento y regulaciones previstos en la vigente legislación sobre datos personales. En cualquier momento se podrá instar su acceso, modificación o cancelacion mediante email dirigido a: concursoqueleer@mcediciones.com

No podrán concursar los empleados de PaperBlanks o de MC Ediciones S.A, editora de la revista QUÉ LEER

6. Se otorgará un único premio -aunque puede declararse desierto- consistente en 1.000€ y la publicación del poema ganador en el número de diciembre de 2010 de la revista QUÉ LEER (o una parte en el caso de que la extensión exceda el espacio) así como su publicación completa en la web de la revista. El premio en metálico está sujeto a las retenciones que imponga la legislación fiscal.

7. El ganador y los 10 finalistas obtendrán además como obsequio un lote de cuadernos de la marca Paperblanks.

8. El original premiado pasará a ser propiedad de PaperBlanks, por lo que el ganador le concede -sin otra retribución- los derechos de explotación no exclusiva en el más amplio término, pudiendo Paperblanks efectuar en cualquier momento todas las reproducciones y distribuciones o comunicación pública que decida, en cualquier soporte o formato, incluso electrónico o audiovisual, precise, sin limitación alguna, incluso como elemento asociado a sus campañas de publicidad.

9. El jurado que ha de fallar el Concurso será formado por: José Manuel Caballero Bonald (escritor y poeta), Enrique Villagrasa (escritor y poeta colaborador de la revista Qué Leer), Jordi Capdevila (Paperblanks España).

10. Paperblanks y Qué Leer se reservan el derecho de tomar iniciativas no reguladas en estas bases, sin que alteren el contenido esencial de las mismas.

11. El hecho de participar en este Concurso, presupone la aceptación de estas bases.

Aquestes bases i el formulari de participació podeu llegir-les a la revista Qué leer.

Poesia d'una bruixa per anar a dormir / Poesia de una bruja para ir a dormir


Una de les millors coses que tenen les xarxes socials és que coneixem a molta gent i d'aquesta amistat surten noves idees, s'intercanvien coneixements, s'assabentem de projectes d'arreu del món. I, a més, d'aquestes amistats surten regals poètics com aquest, de María Alicia Esain. Ja hem parlat en altres parts del blog de les seues bruixetes, que ara en acompanyen per anar a dormir. Gràcies, María Alicia!

No tingau por, aquesta bruixa sols fa encanteris de caramel per a regalar a tots els xiquets i xiquetes (això si, els seus encisos tenen la capacitat d'embolicar les paraules de tal manera que surten versos sense que se n'adoneu).

Esta noche cuando tengan
muchas ganas de dormir,
revisen en el ropero,
yo puedo andar por ahí.

...Y cuando cierren los ojos, 
tal vez los haga soñar
con espantos y fantasmas 
y escobas para volar.

Verán mi nariz de bruja 
y una lechuza pintada. 
Si acaso quieren gritar,
¡sólo oirán mi carcajada!/

También vendrá un gato negro 
entre esqueletos deshechos. 
Cuando estén muy asustados,
mi trabajo estará hecho. 

La il·lustració és de Gosia Mosz.

8.9.10

Los que / Els que: rebeldia poètica infantil


Malgrat que la majoria de vegades els adults no se n'adonem, quan es dirigim als xiquets solem manar imposant i així el missatge que reben està ple del pronom "que": que si  has de fer açò, que si camina recte, que si ja està bé de veure tanta tele, que si encara no t'has llavat les mans, que si mastega bé el menjar, que si..., que... Els xiquets i xiquetes es solen rebel·lar davant d'aquestes imposicions, unes vegades per mandra, altres perquè es farten de seguir les normes, o simplement per pur plaer de portar la contraria. O, tal vegada, es que tenen uns sentiments, que ni ells mateixos coneixen, i no saben què fer? D'ací surt el poema de Patricia Iglesias Los que / Els que:

Los que

Que no me baño,
que no me cepillo los dientes,
que tampoco me peino,
ni cuando vienen parientes.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Que no me gusta dar besos,
que soy muy desobediente,
que no me miro al espejo,
que parezco adolescente.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Sí, soy un desaliñado.
Sí, un poco desvergonzado.
También un poco atrevido.
Con amigos, divertido.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Por fijarse como soy,
lo que digo y lo que hago,
nadie se ha dado cuenta
que yo estoy enamorado.

La il·lustració és de Stephen Gilpin.

7.9.10

Refranero apócrifo ilustrado: llibre i activitats per a jugar amb el refranys


Sota el títol de Refranero tamático apócrifo trobem el resultat de la segona convocatòria dels tallers de creació gràfica i literària  Mil de a pie -organitzat pel Departament d'Educació, Cultura i Esports del Govern d'Aragó-. A més del pròleg, el llibre té 45 refranys il·lustrats, un quadern d'apunts amb els millors esbossos i un apèndix amb una descripció detallada de l'activitat, llistat de centres i biblioteques participants, amb una fitxa dels autors que han participat en aquesta experiència.

Ens sembla interessant l'experiència, veure els resultats amb el material i que, a més -cosa que ens sembla encara més interessant- s'haja editat. La publicació és de Pantalia. Ben bé pot servir d'exemple per a portar a l'aula, ara que estem al començament de curs. Jugar amb els refranys i el seu contingut, donar-los la volta, adaptar-los als nostres dies... Si, a més, ho il·lustrem, doncs podem editar-ho i penjar-ho a internet per a compartir-ho amb altres mestres i alumnes.

Com es diu al llibre: Quede al revés o al derecho, lo que se hizo está hecho.

La música y la expresión corporal en Educación Infantil


Us recomanem llegir un interessant article de Mª Carmen Ortega i Mercedes Vico, La música y la expresión corporal en Educación Infantil, publicat en la revista del CEP de Granada Práctica Docente (n. 3, Julio/Septiembre, 2006).

Cançons i jocs infantils, danses, moviment del cos per acompanyar el ritme de la paraula i la música. Un recopilatori molt útil per a portar endavant en l'aula i en el pati de l'escola amb els xiquets de 0 a 6 anys. 

La il·lustració és de Maja Veselinović.

6.9.10

De l'A a la Z: abecedari poètic de Carles Cano per a encetar el curs


Encetem mes, encetem curs acadèmic, encetem il·lusions, encetem activitats poètiques... anem a fer-ho de la millor manera que coneixem: amb la paraula i els versos. Juguem amb l'alfabet, amb totes les seues lletres, perquè amb ell anirem escrivint i llegint poesia al llarg d'aquest curs.

Benvinguts i benvingudes al món poètic de la paraula, dels sentiments i les emocions, de la ciència i el saber, del compartir... Bon curs a tots i totes i... que la poesia us acompanye!

Abecedari 
(Carles Cano)
Tinc totes les lletres
i no me’n sobra cap:

A d’amic i d’abraçada
B de bosc, de bruixa
i de bella dorment encantada
C de cançò, de cor i de cos
com una lluna enamorada

D de dit, de dos i de dau
E de elefanta i d’excursió
d’emigrant i d’embarcar
F de “comença la funció!”
de fall, fill, foll, i de full,
de fell no, que no és cap mot.

G de gat, de got i de galió.
J de jove joglar enjogassat.
de jungla, joc i jeroglífic
K de kiwi, kilo i kayak
L de laberint, de lectura
de lluna, lluny i llibertat.

M de muntanya i de mà
i de mèu, marramèu, mèu
que és la veu de meu gat
N de nit, de nau i de neu
O de oasi, d’ombra i ou
d’oceà i ona acaronant el peu

P de pa que és aliment
i de pi, i de pou i de pau
i també de poma i de peix
de papallona i palau
Q de qui, que i quan
de quasi la cua li cau.

R de riure i de riu-rau
casa de raïm ric i dolç
S de secret i sirena
de serra, de sal i de sol
T de tin! de tren i tresor
de trist, de tabal i de toc.

U d’ungla, d’unió i d‘ull
V de: veig veig…què veus?
un vers verd de viatge
W de Whisky, perquè beus?
No veus, que el cap et dona voltes
i si beus més ja no t’hi veus?

X d’empat en la travessa
i de xarrar, xarop i xiprer
arbre esvelt que creix xino-xano
Y grega d’americà yacaré
i Z de zero, zebra i zebú
zodíac, zoo, zulú i acabem!.

Tinc totes les lletres
i no me’n falta cap.

La il·lustració és de Paul Thurlby.

5.9.10

Haikus d'animalets i bestioles


Haikus d'animalets i bestioles
(Francesc Arnau i Chinchilla)

La sargantana
dóna vida a la pedra
per una escletxa.

L'aranya es gronxa
damunt la seua xarxa,
sempre duu corda.

La papallona
s'ha convertit en pètal
d'una rosella.

La serp dibuixa
en meitat de la sorra
la seua ombra.

La il·lustració és de Simona Cordero.

4.9.10

Diada d'Estellés: versos a la lluna, a la lluna de València, d'un gran valencià. Homenatge a Vicent Andrés Estellés


Hui, dia 4 de setembre, data del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), volem unir-se a l'homenatge que des d'ara -i esperem que per molts més anys- se li fa des del País Valencià. Es tracta de celebrar anualment la Diada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.

La idea ha sortit per part de determinats blocaires, entre ells els d'Amics Arbres, i ens sembla genial. Una forma fantàstica de celebrar una festa per la llengua i la paraula, per la comunicació, per la poesia; a més, un homenatge més que merescut a aquest gran escriptor i poeta.

Però a més, en diversos pobles i ciutats, es celebra un àpat popular, per a que la gent puga enjuntar-se també físicament i gaudir en companyia de bon menjar i beure, junt a l'alegria de llegir i escoltar poesia. El nostre poeta té molts versos que fan referència a menjars típic valencians... menjant i recitant, bevent i cantant.

Des d'aquest raconet aplaudim aquesta tan bona idea i, com hem dit al principi, ens sumem a l'homenatge amb un dels poemes que més ens agraden i que volem compartir amb tots vosaltres. Un poema "a la lluna de València" d'un gran valencià. Versos a la lluna que cada nit, per tot arreu, ens enlluerna en la foscor, de les muntanyes i dels carrers, de la mar i del secà, de la vida i de l'ànima. Com a Vicent... ens enamora la lluna, la lluna de la muntanya!



Cançó de la lluna
(Vicent Andrés Estellés)

La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

La il·lustració de la lluna és de MolMolly.

3.9.10

Necessiten els llibres de poesia infantil i juvenil portar un quadern d'activitats adjunt? / Son necesarios los cuadernos de actividades en los libros infantiles y juveniles?


Ara que estem a punt de començar el curs escolar es hora de fer algunes reflexions en veu alta. Dins d'aquest apartat de "Poetiqüestionari" hem estat xerrant de diferents qüestions al voltant de la poesia infantil i juvenil i hui volem demanar-vos la vostra opinió sobre un fet puntual: Per què hi ha tants llibres de poesia infantil i juvenil que inclouen darrere un quadern o pàgines d'activitats? Penseu que és convenient? Que ajuda a fomentar la poesia? Que són recursos didàctics imprescindibles per a recolzar la difusió poètica a l'aula? Són llibres de poesia infantil i juvenil pensats sols per a utilitzar-se a l'aula? Necessiten els versos aquestes activitats per aplegar als lectors? Necessiten els lectors aquestes activitats per a endinsar-se en la poesia? Aquests llibres van adreçats als xiquets i joves lectors o als mestres?

Què us semblaria a vosaltres, professors i mestres, pares, bibliotecaris... si després de llegir un llibre de Miguel Hernández, per exemple, us manaren fer activitats al voltant de la seua poesia?

Ens encantaria que ens deixareu les vostres opinions i us agraïm, d'avant mà, el vostre testimoni reflexiu.

La il·lustració és de Marta Montañá.

1.9.10

Poesías del otoño: selección de poemas del otoño para jugar en la escuela / Poemes de la tardor

En setembre estrenem alegria a les aules i una nova estació, la tardor, que esperem gaudiu amb poesia! Hem fet una selecció de Poesías del otoño, en castellà, per a que ho disfruteu a l'aula (la presentació se la podeu descarregar,  imprimir, compartir...). Incloem també poesies de la tardor, en català, per si us interessa. La lectura d'aquests versos segur que us fa més lleugera l'acomiadament de l'estiu.



Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño