Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots.
Els mots d'alegria,
els noms de les flors.
Els verbs que renoven
la vida del món.
Són aigua de pluja
que eixuga el sol,
son el verd de cada fulla
que a la tardor mor.
Són el recer de l'abisme,
són el foc, són la por.
Són testimoni intangible
del nostre vell joc.
Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots...
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots.
Els mots d'alegria,
els noms de les flors.
Els verbs que renoven
la vida del món.
Són aigua de pluja
que eixuga el sol,
son el verd de cada fulla
que a la tardor mor.
Són el recer de l'abisme,
són el foc, són la por.
Són testimoni intangible
del nostre vell joc.
Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots...
La il·lustració és d'Ana Villalba.
1 comentari:
Gràcies, Sàlvia!
Com sempre, un plaer aparèixer per aquí...
Isabel
Publica un comentari a l'entrada