En posts anteriors parlavem de l'alegria de despertar-se amb poesia, però hui a qui volem despertar és a la primavera. S'ha passat un llarg temps ensopida entre núvols de cotó-en-pèl i ja és hora que comence a despertar, doncs d'ací poquet li toca despertar a tota la natura i cal que estiga ben espavilada per complir amb la seua feina. I amb la primavera sembla que vaja unida, també, la poesia. Així que li diem, amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel: Desperta't, poesia!
Desperta't, poesia!
Surt del teu somni,
has de viure al carrer.
Pintar amb rima el rètols,
cantar el vol d'un ocell,
bressolar les veus dels vents
i ballar amb els estels
cada nit del gran univers.
Ser teranyina als balcons,
girar rodona a cada revolta,
tenyir de mil colors
el camí gris que sovint ens envolta.
Surt del teu somni.
Desperta't, poesia!
La il·lustraació és de Jazmín Espinoza.
4 comentaris:
HOLA MAGRADA EL TEU POEMA.
Nora, moltes gràcies per dir-ho, i a Sàlvia per penjar-lo!
A mi i al meu fill Guillem de set anys ens ha agradat molt el poema.
Miquel i Guillem
Els poemes d'Isabel sempre són un encert, directe en la diana poètica. A mi també m'encanta aquest poema (gràcies, Isabel, pel regalet)
Besadetes a totes tres
Publica un comentari a l'entrada