Ens ha dit adéu la gran escriptora i poeta valenciana Maria Beneyto. Però els adéus dels poetes no són reals doncs sempre ens resta la seua paraula, els seus versos, que ja estan enraigats dins nostre i seguiran creixent en les properes generacions.
Fins sempre, Maria.
Caracol
(Maria Beneyto Cuñat)
En mí parece vibrar
todo el ajeno penar.
¿Seré como el caracol
que recoge bajo el sol
el gran sollozo del mar?
todo el ajeno penar.
¿Seré como el caracol
que recoge bajo el sol
el gran sollozo del mar?
3 comentaris:
Gran poeta, encara poc coneguda, malauradament!!! Bon cap de setmana!!!
Efectivament, Júlia, encara per a molts és una gran desconeguda. Ben cert que, des d'ara, es fomentarà més la lectura de la seua obra (malauradament sempre és així).
Bon i llarg cap de setmana, guapetona
HOLA MAGRADA LA TEVA POESIA CURTA PERO SIMPLA.
Publica un comentari a l'entrada