Poesia per a la nit de Nadal: poema de Júlia Costa

I ara compartim amb tots vosaltres una felicitació de Nadal, de Júlia Costa, col·laboradora d'aquest blog, gran poetessa i millor amiga, que amb els seus versos ens dona la mà per endinsar-se en el camí de l'encís de Nadal. Gràcies Júlia.

Entre el brogit de la ciutat desperta,

s'esmuny la boira d'un Nadal antic,

que entra, lleugera, per la porta oberta,

i ens apropa al record d'algun amic.
Encara que les llums semblin de fira

i que el pessebre sigui més humil

hi ha l'espurneig d'un nou estel que ens mira

des d'un racó, pintat al cel tranquil.
Si el temps ens porta enyorament i pena,

si aquells que hi foren ja no són aquí,

i si sentim llunyana la carena

per on els Reis retroben el camí…
…encara aquell misteri de rondalla

ve a una establia plena d'escalfors,

vora un infant que jeu damunt la palla

i que vetllen els àngels i els pastors.

La il·lustració és de Candice Hartsough