11.12.08

El tió, un poema de Joana Raspall i cançons populars per fer cagar el Tió

Per tota Catalunya està molt arrelada la tradició nadalenca de fer cagar el Tió. El tió era, en principi, un tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Per tal de fer cagar el Tió cal realitzar una cerimònia que consisteix en cantar una o més cançons (que canvien en els diferents pobles de Catalunya) i colpejar el tronc amb força. Al País Valencià no existeix aquesta tradició. Opinem que és important recuperar i difondre les nostres tradicions cara a les tradicions forànies que sens mengen les nostres.
De la ploma de Joana Raspall podem llegir un preciós poema sobre la tradició del Tió.

EL TIÓ
(Joana Raspall)
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Ací teniu algunes d'aquests cançons per fer cagar el Tió:

Caga tió, caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!
*

Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!
*

Tió tió,
caga torró
d'aquell tant bo
pel naixementde
Déu Nostre Senyor.

*

Tió, tió, cagatorró,
d'avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.

*

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
no donguis arengades
que són salades.
*

Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!

*

Caga tió,
caga neules i torró,
d'avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
*

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.

3 comentaris:

elisabet ha dit...

Hola! Enhorabona pel bloc!
Jo sóc de Barcelona i conec una altra cançó de fer cagar el tió. És més llarga, però només recordo aquest trosset:
Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el poll a dalt del pi
toca, toca Valentí.

Sàlvia ha dit...

Ei, Elisabet, quin plaer tenir-te per ací. Jo ja he passetjat moltes vegades per " De passeig", doncs a més de la poesia infantil i juvenil des de la biblioteca portem altres blogs i m'interessa el teu. Ara és un luxe conèixer-te. La cançoneta completa la pot llegir en:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2007/12/canons-del-ti-de-nadal-folklore-catal.html

Així viatges a la teua infantesa.
Moltes besadetes i espero toenar-te a trobar.

elisabet ha dit...

Ai, Sàlvia, sóc jo qui estic encantada amb el bloc que portes. Admiro molt tota la feinada que hi ha al darrere i la quantitat de recursos que aconseguiu tant per a pares i mares, professorat, biblioteques, editorials (el meu cas)... És una autèntica mina. A més, no sols literària, perquè les il·lustracions són impagables.
En fi, que passejo per aquí tots els dies!
Gràcies per passejar també amb mi.
Petonarros
Ps. I gràcies per aquest enllaç.