I el temps roda, roda sense para, giravolta els dies en un carrusel de canvis. Avui estrenem un nou solstici: l'hivern. El fred ja fa temps que s'ha ficat al nostre cos i ara també ho farà la poesia amb la veu del gran poeta Miquel Martí i Pol:L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
1 comentari:
seamos dóciles a toda palabra de bondad
mi felicitación estos días
s
Publica un comentari a l'entrada