Canta tus canciones favoritas: música, letras y vídeos de las canciones

En la web de Chile crece contigo hi ha un apartat adreçat a cançons infantils, Canta tus canciones favorita. Hi trobem quatre CDs de cançons infantils, que podem descarregar-se la lletra i la música, i algunes de les cançonetes tenen també un vídeo animat. Els discs i el llibre s'han regalat a les escoles infantils de Xile i ara, gracies a internet, podem nosaltres accedir a este material musical i poètic tan interessant.

- Lugar de paz amorosa. Música de estimulación prenatal

- Canciones para crecer contigo. Música para la estimulación del lenguaje

- Juguemos en el campo. Juegos musicales para la primera infancia

- Cuentos para cantar contigo. Cuentos musicales para la primera infancia

A la web que us hem indicat podeu a més escoltar la cançó. Les il·lustracions són de Sandra Conejeros, il·lustradora de Cuentos para cantar contigo.

Com escriviu els poemes? Inspiració o tècnica? Les muses en el procès d'escriure poesia

 

Què penseu de les muses? És veritat que existeixen? D'on ve la inspiració que ens fa escriure bells poemes? Ens interessa saber la vostra opinió, com a poetes i poetesses, sobre el procés d'escriptura. Penseu que és bo escriure tots els dies, ficar-se davant del paper en blanc o la fulla de word perquè sols així surt la inspiració? Sou dels que abans d'escriure deixeu que el poema repose dies i dies al vostre cap? Una vegada escrit el poema, soleu donar molts retocs? És millor deixar que el poema, una vegada creat, emmudisca en un calaix o arxiu de l'ordinador per a desprès passar el procés de relectura i possibles retocs?  Soleu tenir un racó a casa especial per a escriure o sou dels que porteu una llibreteta sembre damunt per a quan us ve la inspiració? Abans de publicar-lo (en un llibre, en el blog, etc.) soleu donar-lo a altra persona per a que us done l'opinió? ...? Cóm escriviu els vostres poemes?

Ens interessa molt la vostra opinió, perquè sabem que aquest blog és llegit per molts poetes, i ens agradaria conèixer les peculiaritats de cadascú de vosaltres, tot pensant que les vostres paraules poden animar als xiquets i joves a escriure. De vegades no valorem lo suficient aquest procés, ni les diferents parts del mateix; però a la vegada es sol exigir a l'aula l'elaboració de nombrosos textos poètics i, de vegades, el resultat passa perquè els xiquets i joves comprenguen la diferent metodologia que cada escriptor utilitza.

Al llarg d'aquest curs que s'enceta proposarem, en diferents articles, l'escriptura de poemes i em sembla molt important escoltar la vostra veu. S'animeu a deixar el vostre comentari?

La il·lustració és de Breeann Veenstra. 

Children's Halloween Poetry and Songs: enllaços de poesia i cançons per a l'aula

 It's Halloween (Debbie Terry)

Cal aprofitar qualsevol esdeveniment i festa per a gaudir de la poesia i de les cançons i ara tenim ben prop la festa del Dia de Difunts, que en anglès és Halloween; així hem pensat que tal vegada seria interessant introduir la poesia en anglès en aquests dies. Si el que necessiteu són il·lustracions per acompanyar els poemes i cançons us recomanem que punxeu ací i en trobareu un bon grapat (del blog d'il·lustració que també editem, Pinzellades al Món)

Links of poems and children's Halloween music

-Alphabet-soup

-The Holiday Spot

-DLTK's Holiday Activities for Kids

-Canteach

-Halloween songs

-Halloween treats

-Scary Poems

-Spookified Songs

I us fiquem un poemeta per anar obrint bocs (acompanyat del trio d'esquelets cantors) 

Skeleton Xylophone
Ding, dang, dong!
Crackle a little song!
Use your bones
As xylophones
One went crack, what’s wrong?

 

I una proposta d'activitat: per què no fem un acròstic de Halloween?. Podem agafar qualsevol de les paraules que populars d'aquesta festa i intentar escriure algun poemeta en anglès, com per exemple sleeping, pumpkin, ghost, monster, bat, witche, black cat, eskeleton, vampire, trick or treat, etc... Us fiquem un exemple, basant-se en la pròpia paraule "Halloween":

Halloween is dark and gloomy,
And a scary trick or treat,
Lots of children scaring adults,
Lovely costumes to wear,
On the table a scary pumpkin,
White ghosts all round,
Eek a witch by a cauldron,
Enough of all the costumes, they are scary,
Night time is scary on Halloween.

Zumo de granada y un tic tac. Cuerpoemas II: llibre de poesia sobre el cos humà

Ens ha encantat el nou llibre que ha editat Juan Kruz Igerabide, Zumo de granadas y un tic tac. Cuerpoemas II, de l'editorial Pearson Alhambra (dins de la seua col·lecció Serie Morada), amb unes fantàstiques il·lustracions d'Elena Odriozola.

Tots els poemes del llibre giren al voltant del cos humà. És com si amb els versos es formara un trencaclosques anatòmic que, al llarg de la lectura del llibre, anaren forman un tot, un cos que pren vida. Trobe molt original la manera de presentar els poemes des del punt de vista de les estrofes i del contingut.  La musicalidad dels poemes s'uneix a una gran sensibilitat i certs tocs d'humor. Un llibre molt interessant per endinssar-se en l'anatomia humana amb la poesia.

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Mi cuerpo es un poema

que se deja mimar,

un saquito de huesos

que me cruje al rimar.

Mi cuerpo es un espejo

que se deja mirar

un reflejo de la luna

que tirita al brillar.

Mi cuerpo es un poema

que se deja hilar,

un rollito de carne

que se lee al girar.

*

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Cuando me corto el pelo

en otoño

voy deshojándome

*

La trompa de Eustaquio

(Juan Kruz Igerabide)

Un tobogán

del oído a la garganta

baja a rataplán.

Se llama Eustaquio

Si me sueno las narices,

Eustaquio agarra su trompa

y toca marchas felices

*

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Cuando me río,

un delfín en mis tripas

salta del mar

*

Adivinanza tajú-tajú

(Juan Kruz Igerabide)

Traquetea por la tráquea

con un runrún acotorrado

un tren que transporta oxígeno

popr un túnel embarrado

cruza bronquios como ramas

y bronquíolos de emparrado

hasta las uvas de los alvéolos

con motor descacharrado.

Silba, arranca el tren, tose...

¡La que me he agarrado!

Alfa y Omega: principi i fi de la vida en un sonet de Manuel Machado

Alfa y Omega

(Manuel Machado)

Cabe la vida entera en un soneto

empezado con lánguido descuido,

y apenas iniciado ha transcurrido

la infancia, imagen del primer cuarteto.

Llega la juventud con el secreto

de la vida, que pasa inadvertido,

y que se va también, que ya se ha ido,

antes de entrar en el primer terceto.

Maduros, a mirar a ayer tornamos

añorantes, y, ansiosos, a mañana,

y así el primer terceto malgastamos.

Y cuando en el terceto último entramos

es para ver con experiencia vana

que se acaba el soneto... Y que nos vamos.

La il·lustració és de Yevgenia Nayberg.

Top ten de Refranys Catalans: els 10 refranys més populars

Fa un temps us varem parlar de la genial idea que va tenir Víctor Pàmies de fer un llistat dels refranys catalans que hui en dia són més coneguts i utilitzats per tot el territori del països catalans: Top Ten de Refranys. Passat un temps, i després d'un grapat de col·laboracions que els bloguers han fet, podem conèixer quins són aquests refranys. Teníem interès, i també curiositat, per veure els resultats. Hui ja els podem llegir a la seua web... i "els guardonats són...":

Top Ten de Refranys Catalans

1.- Qui no vulgui pols que no vagi a l'era

2.- Al maig, cada dia un raig

3.- No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

4.- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot

5.- A la taula i al llit, al primer crit

6.- Cel rogenc, pluja o vent

7.- Per Nadal, cada ovella al seu corral

8.- Tal faràs, tal trobaràs

9.- Qui dia passa, any empeny

10.- A l'estiu tota cuca viu

Molt curiós veure els resultats d'aquesta vivència actual dels refranys. Hem comprovat que alguns dels que vàrem enviar estan entre aquests 10 principal. I és que, malgrat el tipus de vida actual, tan diferent del d'abans, els refranys continuen tenint el seu sentit i formen part dels nostres diàlegs. Com hem comentat moltes vegades al blog, són pessics de saviesa popular que perviuen al llarg del temps.

Felicitem a Víctor Pàmies pel seu projecte i per la gran tasca que està portant endavant dins del camp de la paremiologia. Una tasca que ajudarà, sense dubte, a conèixer millor els nostre ric folklore i a difondre'l a les properes generacions.

Vida escolar... resta temps per a jugar?

 

De vegades omplint tant i tant l'agenda dels xiquets i les xiquetes que no tenen ni temps per a jugar. És que ja no se'n recordem de quan érem menuts? El joc és molt important per als menuts i al menys cal dedicar tots els dies una estoneta i si compartim el joc amb ells encara millor. El temps de joc és necessari i, recordem, que la poesia i el llenguatge també poden convertir-se en un joc.

Vida escolar

(Fernando Almena)

Afortunado escolar,

a las siete se levanta

y antes que den las diez

sueña que sueña en su cama.

Una hora goza de bus,

siete de cole, algo largas,

sin contar la hora de inglés,

tampoco la de gimnasia.

No menos de tres consume

entre comida y lavada,

y en acabar los deberes

dos le resultan escasas.

¡Alegre vida escolar!

¡Cuánto tiempo queda libre

al niño para jugar!

La il·lustració és de Sonja Wimmer.

¡Y de repente llegó el otoño! / I de sobte vingué la tardor!

Semblava que l'estiu no volgués dir adéu; però ara ja, per fi, ha entrat la tardor!

Nanas y canciones de cuna, de Lucía Solana

Mi niño sueña

(Lucía Solana Pérez)

                                     Debajo de la cama,

zapatillas.

                         Sobre ella,

almohadón.

                                            Dentro de las sábanas,

mi niño sueña.

*

Canción de cuna

( Lucía Solana Pérez)

A la ea, ea,

                         tu sueño 

                                              ya tiene cuna.

A la ea, ea,

                 allá,

                                          en la Luna.

A la ea, ea,

                       duerme

                                     lucero.

A la ea, ea,

                              en el regazo

                                                  de mis versos.

*

El sueño

(Lucía Solana Pérez)

El sueño 

                                            ha venido a visitar

                              a mi niña.

                  Y detrás de las orejas

                                            le hará cosquillas.

-¡Ay! ¡Ay!

                                                  Que no quiero dormir.

                                             ¡Ay!, que no quiero

                                           soñar con luceros.

El sueño 

                                              ha venido a visitar

                                 a mi niña.

     Y la llevará

                                                     en su concha de nácar.

-¡Ay! ¡Ay!

                                                    Que no quiero dormir.

                                               ¡Ay!, que no quiero

                                              soñar con luceros.

El sueño

                                              ha traído a mi niña

                                                   su collar de lágrimas.

-¡Ay!

                                        Que si quiero, 

                                       que si quiero.

         Soñar y soñar 

                                    tus sueños.

La il·lustració és de Victoria Alessandrello.

Parelles desparelles: activitat per escriure, llegir i cantar poesia / Parejas disparejas: actividad para escribir, leer y cantar poesía

La poesia és un joc i hui us proposem anar saltant entre les paraules, però no entre qualsevol paraula, entre paraules que per la seua fonètica o per la similitud de les lletres que la conformen van fent parelles, que en realitat no són parella. Per exemple, pensem en una paraula que canviant-li una lletra canvia totalment de sentit, com "oCa" i "oLa", o "caSa" i "caLa", o "peT" i "peS", o "Col" i "Sol", o "beC" i "bes", o "cOr" i "cAr",... i així hem podem trobar un grapat, com apareixen en aquest poema de David Chericián:

Ronda de las disparejas

(David Chericián)

Parejas, parejas
que no son parejas:

El como y la coma,
el cuento y la cuenta,
el trompo y la trompa
el medio y la media,
el palo y la pala,
el cepo y la cepa,
el rato y la rata,
el peso y la pesa,
el ojo y la hoja,
el ceño y la seña,
el bote y la bota,
el ruedo y la rueda,
el gamo y la gama,
el seno y la cena,
el palmo y la palma,
el cierre y la sierra,
el limo y la lima,
el verso y la berza,
el libro y la libra,
el puerto y la puerta,
el poste y la posta,
el penco y la penca,
el costo y la costa,
el cuenco y la cuenca,
el paso y la pasa,
el cerdo y la cerda,
el caso y la casa,
el cuerdo y la cuerda,
el tumbo y la tumba,
el velo y la vela,
el rumbo y la rumba,
el suelo y la suela,
el bate y la bata,
el cero y la cera,
el plato y la plata,
el pero y la pera—

¡Parejas, parejas 

que no son parejas!

Us proposem que feu la vostra ronda de parelles desparelles/ parejas disparejas. Escrivim a la pissarra, entre tots els alumnes, un llistat de paraules, seguint els exemples que us hem ficat abans, i després fem el nostre poema (podem escriure'n en altres llengües, com per exemple en anglès). Hi hauran tants versos com xiquets hi ha a la classe, incloent el primer vers que serà del mestre o de la mestra. Una vegada escrit podem fer una lectura col·lectiva o individual, o que cadascú vaja llegint el seu versi li continue el company/a del vers següent. Si la lectura la fem marcant diferents ritmes (lent, ràpid, rap, flamenc,...) segur que us divertireu. Un joc poètic per escriure, llegir i recitar o cantar. Podem crear tants poemes com vullgam. S'animeu!!!

La il·lustració és d'Alice Welliger.

Poemas desde el faro: blog d'Aurelio González Ovies

Us volem recomanar que li doneu una llarga mirada al blog del poeta Aurelio González Ovies, Poemas desde el faro. Són pessics de poesia que ens poden ajudar a despertar la nostra pròpia creativitat i la dels xiquets i xiquetes.

El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
y podrás cambiar
las leyes del mundo.

La poesia és com un far que ens enlluerna dia a dia pel gran mar de la quotidianeitat, que ens ajuda a obrir-se camí.

Manual de instrucciones

(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco

para poeta:

un lapicero blando

y una libreta.

Para ser pensador

muy poca cosa:

corazón y cabeza

más que de sobra.

Para ser entusiasta

se necesita

poner agua a soñar

en la mesita.

Para ser matemático

debes fijarte:

pequeño más pequeño

suman grande.

También podrás hacerte

feliz y obrero,

y construir muy alto

tu propio reino.

La primera il·lustració és de Vladstudio i la segona de Francisco Pimiango.

Poesia en iPad: Poet's Pad

Les noves tecnologies van entrant en la poesia a corre-cuita.  Per exemple, ara els usuaris de la famosa tauleta iPad poden descarregar-se una de les aplicacions que estan disponibles -això si, en anglès- Poet's Pad. Segons ens diuen:

"¿No puedes encontrar la palabra o frase correcta? ¿Te has quedado sin inspiración? Poet's Pad es la herramienta de escritura definitiva para tu iPad gracias a su generador de ideas basado en emociones. Escoge tu estado anímico y te ofreceremos todo tipo de palabras y frases acordes que puedes ir anotando en las notas adhesivas virtuales a pie de pantalla para posteriormente añadirlas a tu poema."

 

El software també inclou nombrosos diccionaris: de la llengua, de sinònims i antònim, de rima i una gravadora per a capturar les nostres idees parlades i que no se'ns escape ni una. El processador de text incorporat se encarrega, a més, de reconèixer diferents estrofes de la nostra composició, donant-nos la opció de reordenar-les una vegada articulades. Tot per 10 dòlars. La inspiració al serveis de la tecnologia o la tecnologia al servei de la inspiració. Curiós.

Adivinanzas y trabalenguas: libro para jugar con el lenguaje

Hui us volem recomanar un nou llibre d'endevinalles, Adivinanzas y trabalenguas, publicat pel Circulo de Lectores, però també per l'editorial Edelvives. El llibre té una interessant selecció del nostre folklore oral. Endevinalles i embarbussament que podem fer, de les vesprades d'aquesta tardor, un especial dia de jocs i rialles per a tota la família. Les il·lustracions de Natasha Rosemberg ajuden a que el llibre tinga una millor proximitat als xiquets i xiquetes.

Us fiquem un tastet...

Adivinanzas:

Casa con dos cuartos, nueva cada mes,

llena está de gente,

adivíname quien es.

(La luna)

*

Pico de cuerno, 

ala de ave, 

rodillas atrás

y anda adelante.

(La gallina)

*

¿Cuál será, será el último pez?

(El delfín)

*

Por las mañanas y las tardes crece,

pero a mediodía desaparece.

(La sombra)

*

Por el pico, pica,

y por la cabeza

saca la tripa.

(La aguja de coser)

*

Es una señora

muy exigente,

cada cuatro horas

quiere hincar el diente.

(El hambre)

*

Es un gran señorón:

tiene verde sombrero

y pantalón marrón.

(El árbol)

*

He aquí una cosa

que todos lo toman

y nadie lo roba.

(El sol)

*

Allí van dos,

uno se moja

y el otro no.

(El paragüas)

*

¿Cuál es la cosa

que encima de todo se posa?

(El pensamiento)

Trabalenguas:

Un burro comía berros,

y el perro se los robó,

el burro lanzo un rebuzno,

y el perro al barro cayó.

*

En el juncal de Junqueira

juntaba juncos Julián.

Juntose Juan a juntarlos

y juntos juntaron más.

*

Yo soy Diego y nada digo,

si digo o no digo, soy Diego;

pero si Diego soy, yo lo digo,

digo que si lo digo, soy Diego.

*

Qué col colosal colocó en el local el loco aquel.

Qué colosal col coloco el loco aquel en el local.

*

Si porque te quiero quieres

que te quiera mucho más,

más de lo que quieres quiero,

¿qué más quieres?, ¿quieres más?

*

-¿Usted no nada nada?

-No; yo no traje traje.

*

Los cojines de la reina.

Los cajones del sultán.

¡Qué cojines!

¡Qué cajones!

¿En qué cajonera van?

*

Hoy ya es ayer

y ayer es oy,

ya llegó el día,

y hoy es hoy.

*

Pepe Peña

pela papa,

pica piña,

pita un pito,

pica piña,

pela papa,

Pepe Peña.

La il·lustració és d'Anabela Dias.

Filiberto, el drac cantant: poesia de Liliana Cinetto

Pobre drac Filiberto! Li agrada cantar, però... les seues flames espanten al públic. 

El dragón Filiberto

(Liliana Cinetto)

El dragón Filiberto 

quiere dar un concierto
e invita a sus amigos
a escucharlo cantar
pues ha ensayado tanto
en su clase de canto
que cree que está listo
para un gran recital.

Nadie falta a la cita
en un claro del bosque.
Filiberto nervioso
se dispone a cantar.

Pero entonces ocurre
que enormes llamaradas
le salen por la boca
sin poderlo evitar
y le quema las plumas
a un gorrión distraído,
le chamusca la oreja
a un conejo haragán.

A una ardilla coqueta
se le enciende el vestido
y le incendia la cola
a un zorro charlatán.

Todos los invitados
huyen despavoridos
y el pobre Filiberto
¡BUAH! se pone a llorar.

Patalea en el suelo
y no tiene consuelo:
-No hay caso.¡Qué fracaso!
Nunca podré cantar.

Al verlo deprimido
y descorazonado
una vieja lechuza
lo quiere consolar
y le dice en secreto
que le dará un consejo
para que sin peligro
pueda por fin cantar.

Otra vez Filiberto
organiza un concierto
aunque no es en el bosque
sino en otro lugar.

Pues siguiendo el consejo
de la lechuza sabia
dentro de una bañera
el dragón cantará.

Y así mientras lo escuchan
cantar bajo la ducha
el dragón Filiberto
su sueño cumplirá.

La il·lustració és de César Samaniego.

Viure i sentir la poesia: visió poètica de María Eloy-García

 La quotidianitat de la poesia, el seu sentit de viure-la en tot moment, per tot arreu... la realitat vista amb ulls poètics... així ho veu i ho viu la poetessa malaguenya María Eloy-García. Podem veure un exemple al seu poema La cajera Muriel. Us recomanem el seu llibre Cuanto dura cuando (El Gaviero Ediciones).

La cajera Muriel

(María Eloy-García)

estoy pensando en la cajera sedente 

ella es lo verdadero de la sincronía del mundo 

con su rayo láser ávido de códigos 

me murmura complacida las ofertas 

y cómo suma los dígitos arrastrando 

entre lo dócil y el hastío 

el tesoro precioso de mi dulce integral 

a través de la máquina que le computa 

el precio exacto de toda mi tarde 

dice tres 

y nunca nunca fue este número más mágico 

la cajera extraordinaria teclea el sumatorio 

de la monotonía y dice tres 

y mira entonces justo antes de que se produzca 

el cotidiano milagro de que mi dulce integral 

sea mío para siempre 

de repente ella mira otra tarde 

sale de lo mío a lo del otro 

le susurra las mismas ofertas 

le marca el tetrabrik con el ojo de su láser 

abriendo en fin el cajón místico del hiper 

con un movimiento suyo de mercado 

los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos 

y me voy por esas puertas 

que se abren sólo con el aura 

dejándola mientras su láser que suena 

va marcando otra tarde.

La il·lustració és de Xavi Sepúlveda.

Convocatòria del III Certamen de Literatura L’Aljamia: Haikus

El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el III Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és el Haiku. Us animem a participar! Trobem interessant tots aquests esdeveniments literaris que s'organitzen a les xarxes socials i que ajuda a descobrir a molts autors novells.

Bases:

1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.

2. L’obra es penjarà en el mur del grup L’Aljamia (en Facebook).

3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres “El joc” (Brosquil Edicions) i “L’altura i les circumstàncies” (Llibres de L’Aljamia), de Vicent Penya. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog “Un riu” (http://unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.

4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 31 d’octubre del 2010.

5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.

6. El veredicte s’emetrà abans del 5 de novembre del 2010.

7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.

8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.

 

La fotografia és de Anton and Nina.

También me gusta el amor: poesia de Claribel Alegría

También me gusta el amor

(Claribel Alegría)

También me gusta el amor
al que le cierran la puerta
el que entra por la ventana
volando sobre una cuerda. 

La il·lustració és d'Astrid Yskout.

Publicitat i poesia / Publicidad y poesía

Mireu com, fins i tot, la poesia aplega a la publicitat. Què curiós!

Poemes de tardor per començar octubre

Varem començar el mes de setembre inaugurant-lo amb poemes de la tardor / poemas del otoño. Ara volem fer el mateix al mes d'octubre (il. de Gabee Meyer)

Tardor

(Jordi Pinyol i Mercadé)

Bufa el vent

despullant els arbres

Una catifa de fulles seques

ens recorda que ha arribat

Canvien els colors

Canvien els sons

Canvia la claror

Tot d'una

ens adonem

que és temps de tardor

*

Tardor

(Núria)

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

*

Tardor

(Assumpta)

La tardor a la ciutat

representa en miniatura

un troçet de la natura

però és tardor de veritat!

*

Mantells de foc

(Alba Panisello)

Us esperava feia hores

sense cap pressa ni neguit,

sabent que no fallaríeu

al vostre encontre complit.

Ara cobriu camps i boscos

amb el vostre color enrogit.

Aquest versos tardorencs estan copiats del llibre Versos de tardor, un llibre digital (que podem trobar a Issuu) editat  per Petròpolis, a cura de JM Tibau, que us recomanem li doneu una llegida. Este llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món i el bloc Els 5 sentits, en què els participants havien de crear un poema inspirat en la tardor, dins de les activitats de la Tardor Literària de Tarragona. És curiós com quasi tots els poemes fan referència a la caiguda de les fulles, deixant de banda altres elements propis de la tardor.

La il·lustració és d'Hedekel.

Open publication - Free publishing - More poesia

Barquito de papel: solcant els mesos amb poesia amorosa

Deixem el mes de setembre navegant damunt d'un vaixell de paper, solcant els dies i els mesos, amb l'escuma de les ones de la poesia. Paraules d'amor que naveguen per tot arreu.

Barquito de papel

(Edith Mabel Russo)

Este barco lo plegué con fino papel de seda.

Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.

Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.

Los dejará silencioso en la casa de mi amor.

Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,

con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.

Yo lo veré aparecer.

Mis manos serán el puerto,

los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.

Si lo ves, no lo detengas,

un barquito enamorado,

tiene permiso especial

para andar por cualquier lado.

La il·lustració és d'Alejandra Karageorgiu.

Colors i olors per a cada moment: poesia d'Isabel Barriel

Cada dia té una fragància

(Isabel Barriel)

Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apaivaguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...

La il·lustració és d'Olya Kolyadina.

Serra de Mariola: destrucció intencionada del nostre entorn. Per què?

Create your own video slideshow at animoto.com.

A principis d'aquest mes de setembre la Serra de Mariola, la nostra serra (Cocentaina està a les faldes d'aquesta serralada), va sofrir un gran atemptat: un fort incendi va arrasar tot el que trobà al seu pas. Les conseqüències són aterradores. Allà on hi havia vida -arbres, flors, animals- ara és un desert de pedra. Allà on eren els flaires de les famoses herbes medicinals d'aquest indret, de les flors, ara hi ha pudor de socarrimat. Allà on explosionava el color, ara regna la foscor i la grisor.

Un incendi intencionat que ens ha afectat a tots. I és que cada vegada que destruïm els nostres ecosistemes, per incendis o altres motius -que malauradament hi ha molts-, estem matant part del futur. Caldrà prendre consciència, tots i totes, de la importància de salvaguardar la natura i de que nosaltres formem part d'ella.

De la cançoneta de la Serra de Mariola "...tota a floretes" resten sols les paraules perquè les floretes ja no hi són. A dalt hem ficat un vídeo de l'exposició de fotografia, Els colors de la serra, que Toni Bra va fer al Palu Comtal de Cocentaina -2009- on el protagonisme era la flora de la Mariola. Mireu els colors que han desaparegut

Des del blog Poesia de trinxera, l'amic i poeta Agustí Campos ens ha enviat un poema que ben bé reflexa la impotència davant de tanta destrucció, versos que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Agustí.

Serra de Mariola

(Agustí Campos) 

I callaran els arbres

i les flors i tota la muntanya

callaran els animals

i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot

fins i tot la nostra dignitat

i serem tristos,

és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema

i cremen els nostres cors

amb l'espurna del dessolador paisatge

morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

 Us fiquem un vídeo de Paco Muñoz, en un concert a Bocairent (població molt afectada per aquest incendi) amb la cançó Serra de Mariola (us dic, per curiositat, que les "socarrades" a les que fa referència la cançó són les xiques i les dones de Cocentaina).

Para Miguel: llibre de poesia infantil per apropar la poesia de Miguel Hernández al lectors més xicotets

Fa poc s'ha editat un llibre molt interessant per apropar la figura y la poesia de Miguel Hernández al més menudets: Para Miguel, de M. Dolores Roca. L'edició està a càrrec de la pròpia autora (ens estranya que un àlbum poètic com aquest, de molt bona qualitat, no l'hagi publicat alguna de les editorials de llibres infantils, però... de vegades les qüestions editorials son inescrutables). Podem adquirir el llibre mitjançant dos distribuïdores: Bellaterra (info@ed-bellaterra.com) i, per la Comunitat Valenciana, en Mora Distribuciones (distribucionesmora@distribucionesmora.com).

Al llibre podem llegir sis bonics poemes que M. Dolores li ha dedicat al poeta oriolà. Els versos, amb un llenguatge senzill i molta musicalitat, ens dona xicotetes pinzellades de l'entorn del poeta: la seua infància, els seus primers poemes, el paisatge d'Oriola. Els poemes s'arrodoneixen amb unes il·lustracions poètiques i de molta qualitat, de Juliana Javaloy. Un homenatge, més que merescut, que li fa l'autora a aquest gran poeta de la nostra terra.

Cal remarcar que aquest llibre és un apropament a la vida i poesia de Miguel Hernández per als més menudets, com un joc introductori als seus poemes. Està molt interessant. Felicitem a les autores pel seu projecte i haver-lo portat endavant. És una excel·lent forma de fomentar la poesia des de xicotets.

Un tastet del que podeu llegir:

Una cabrita bala

a la Luna llena.

Le cuenta que hay un poeta

que sabe de lunas y de poemas.

Novembre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels xiquets i xiquetes

Ens sembla genial la idea que des del blog de Bib.Botó (blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) han llençat per a fer-li un més que merescut homenatge a la poetessa Joana Raspall: Novembre poètic amb Joana Raspall. Joana té dos grans passions que giren al voltant de la paraula: els llibres -és bibliotecària- i la poesia -és escriptora-; ambdós s'uneixen pel seu amor als xiquets i els resultats són uns poemes intel·ligents i encisadors que atrapen als lectors joves i adults. La felicitem, des d'ací, per la seua trajectòria personal i professional i li donem les gràcies per ajudar-nos a gaudir de la poesia.

La pròpia Joana té uns versos preciosos dedicats als lectors de poesia, en homenatge a tots nosaltres:

Al lector de poemes

(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

Ara ens toca a nosaltres rendir-li un xicotet homenatge. Cóm? De la millor manera possible: llegint i difonent la lectura de la seua poesia entre els xiquets i xiquetes. Us fiquem la proposta que ens fan des de Bib.Botó:

La poetessa Joana Raspall (Barcelona, 1913) ha dedicat gran part de la seva vida a escriure poesia per als infants. Des de les escoles s’ha treballat molt perquè la seva obra arribi a tots els nois i noies de casa nostra. I moltes biblioteques també han dedicat exposicions, guies i activitats per difondre la seva poesia.

Ara bé, des del Bib.Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC) ens queda la recança de si la poesia és la gran oblidada de gran part de les biblioteques infantils i si realment hem sabut transmetre a poetesses com la Joana Raspall el nostre agraïment i admiració.

És per això que us convidem a sumar-vos a un petit homenatge que des de les Biblioteques voldríem fer a la Joana Raspall i a la poesia per a infants en general.
No es tracta de grans muntatges, ni de grans pressupostos. Només pensàvem amb la possibilitat de dedicar el mes de novembre del 2010 a la Poesia de Joana Raspall.

Com? Doncs com cadascú vulgui: fent un recital amb els infants, repartint poemes a les escoles, fent un punt de llibre, un taller de poesia, una hora del conte, un espectacle poètic, regalant paraules, llegint poesia a la biblioteca, al carrer, a les cases...

COM PODEU PARTICIPAR?
Només cal que envieu la vostra adhesió a l’adreça jimboto@cobdc.org
I un cop sapigueu quina activitat fareu, doncs també ens la feu arribar. La idea és que a mitjans del mes d’Octubre ja poguem penjar per la xarxa i els webs de poesia, etc. Informació de totes les accions que durant el mes de novembre acolliran les biblioteques infantils i escolars.

Animeu-se a participar! En aquest mateix blog podeu trobar poemes i enllaços sobre Joana Raspall que us ajudaran a difondre la seua poesia i participar en aquest homenatge.

La il·lustració és de Marina Marcolin.

Petit vals: ball d'amor al ritme dels segles

Fa poc varem llegir al blog Bibliopoètiques un poema, Petit vals, que ens va encantar i que volem compartir amb tots vosaltres.

Petit vals

(Viçens Llorca)

Dorm en la teva pell
la pau del món.
Jo m'hi embolico, jo,
mentre m'enredes, tu,
amb els teus braços
plens del ritme dels segles,
quan reclamen un vals
en vers d'amor.

La il·lustració és de Julie Morstad.

A los niños les gusta..., un poema-regal per a totes les mestres d'Infantil

Hui volem regalar un poemeta, de Nilda Zamataro,  a tots i totes les mestres d'Educació Infantil que amb tanta il·lusió i imaginació dia a dia van obrint nous camins de saviesa i enriquiment personal a cadascun dels seus alumnes.

A los niños les gusta...

sentarse a tu lado

y observar tus dulces gestos

con ojitos asombrados.

A los niños les gusta...

cuando te acercas despacio

y les regalas caricias

y les das un fuerte abrazo.

A los niños les gusta...

cada cosa que enseñas,

cuando calmas su llanto,

cuando un cuento le cuentas.

A los niños les gusta...

regalarte un ruidoso beso

y el dibujo de un corazón enorme,

con su nombre y el tuyo impresos.

A los niños les gusta...

que les enseñen a conjugar,

con estos pequeños gestos,

el verbo amar.

La il·lustració és de Mauricio Maggiorini.

Poesía y educación poética, un llibre per a introduir la poesia en l'aula

Ja hem començat el curs escolar i no ens hem d'oblidar, tampoc aquest any, que la poesia deu formar part del dia a dia de les aules. De vegades no sabem ben bé com fer-ho i açò ens fa anar, poc a poc, oblidant-se dels versos, que deixem tancats en un calaix amb pany i clau. La paraula necessita respirar, volar, comunicar... els versos s'han d'enlairar, sobretot entre els menuts i joves, per a que s'arrelen entre les seues vivències quotidianes. La poesia és vida i ha d'estar viva. Però si no la fomentem, si no forma part dels quefers escolars, si no la sentim i la fem sentir, difícilment podrà ser viscuda pels nostres alumnes.

Per a que aquesta tasca poètica ens siga més senzilla us aconsellem que llegiu el llibre de Pedro Cerrillo i Ángel Luis Luján, Poesía y educación poética, editat pel Servei de Publicacions de la UCLM. Un llibre que ens ajuda a portar endavant el foment de la lectura i l'escriptura de la poesia en l'escola, que ens ens fa reflexionar sobre la seua importància, que ens obri camins lectors i ens ofereix propostes d'activitats. Un llibre que cal tenir a totes les biblioteques escolars.

Us fiquem l'índex del llibre per a que es feu una millor idea del seu contingut:

1. ¿Qué es la poesía y dónde se encuentra?

2. El género lírico y sus modalidades

3. Poesía, verso y ritmo

4. El lenguaje poético y la estructura del poema

5. Hacer lectores de poesía. Sobre la enseñanza de la poesía

6. ¿Quién habla en el poema?

7. Poesía y creatividad

8. Algunos textos comentados

9. Bibliografía seleccionada

La il·lustració és de Cécile Bercé-Busson.