3.7.08

El poema que cayó a la mar, llibre de poesia infantil en bable i castellà

Deu ser la calor d'aquesta nit, però a la ment sols en ve la visió de la mar. El blog està inundant-se d'aigua salada, de colors i de brisa marina.

Us recomanem el llibre de poesia infantil El poema que cayó a la mar, d'Aurelio González Ovies, il·lustrat per Ester Sánchez Vallina. El llibre està en bable i castellà i l'ha publicat l'editorial asturiana Pintar Pintar.

El llibre és un poemari presentat com un àlbum il·lustrat. Poemes per a llegir i per a veure. Tot un mar de poemes amb peixos metàfora, adverbis coral, pops monosíl·labs, rimes amb sal... Un plaer de llibre per a gaudir aquest estiu a la vora del mar. Poesia que ens farà vibrar al só del seu ritme.


El poema que cayó a la mar
Un poema estaba tan abandonado,
se sentía tan solo, tan triste y tan mal,
que marchó del libro que sobre unas rocas
olvidó algún hombre después de pescar.
Se puso de pie sobre las mayúsculas,
se arrancó dos oes, armó unos prismáticos
y miró asombrado aquel folio azul
por el que, a lo lejos, pasaban dos barcos.
Y sin darse cuanta de que estaba alto,
y que un cangrejo enano lo intentó picar,
se agachó a rascarse la última estrofa
y cayó en picado al fondo del mar.
Desde entonces dicen que a veces los buzos
ven peces metáfora, adverbios coral,
delfines esdrújulos, pulpos monosílabos
y algas muy poéticas con rimas de sal.
Verbos caracola, tildes oxidadas,
peces parecidos a la acción de amar.
Y que de la tinta que va destiñendo
bebe el chipirón,
y bebe la jibia;
bebe el calamar.
Desde entonces cuentan que en la arena siempre
hay restos vocales, consonantes nácar,
huellas del tacón de la A y la K
y que algunas olas traen versos sueltos
que mojan los pies a la soledad.
Afirman que el fondo no es tan embustero,
desde que el poema se cayó a la mar.
Que los caballitos son más estilosos
y que el pez espada dejó de cortar.
Que alguna sirena se hizo gargantillas
cosiendo burbujas en gramatical
y que con los puntos suspensivos labran
perlas para sueños en profundidad;
y que las esponjas absorben ansiosas
zumos de adjetivos al desayunar
y que con un ritmo mucho más plateado
los bancos de anchoas salen a nadar.
Parece mentira,
pero un poema
inunda la vida de sinceridad,
cala las mentiras,
ahoga las penas.
Un poema solo, fíjate,
uno solo, puede ser plural.

Poesia del mar: onades de poemes per a l'estiu



A la web de Mag Poesia hi ha un apartat especial de poemes del mar. Molt i bons poemes de petits i grans poetes, onades de poesia infantil. D'aquest lloc hem copiat aquests poemes:


SEMPRE QUE VEIG LA MAR
(Cèlia Viñas )
I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.

I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.

LA MAR
(Joan Alegret)
Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.


La il·lustració és de Kellie Charlton.

1.7.08

Endevinalles de l'estiu: el sol

Aquest estiu us proposarem molts jocs poètics i així les neurones es refresquen i donen puntades de peu a l'avorriment. Volem començar amb les endevinalles i, com no, amb l'astre rei de l'univers: el sOl.
Ací teniu unes quantes endevinalles del sol, però ens agradaria que se n'inventareu d'altres i ens les escriguéreu a l'apartat de comentaris. Quantes més, millor!

Una taronja gegant,
que pel cel va rodolant.
Què és?
*
Que és allò que tothom pren
i ningú no s' emporta?
*
Sóc l'estrella més gran,
per la nit dorc
i pel dia vaig ballant
*
Fa llum sense ser un llum
a vegades ens crema,
al capvespre dorm
i al matí ens desperta.
*
Qui és el qui es lleva
més de matí del món
i de vespre
és el primer que s' adorm?
*
Diuen que sóc el rei, i no tinc regne;
diuen que sóc ros, i no tinc cabells;
diuen que camine, i no em moc;
i arreglo rellotges sense ser rellotger.
Qui sóc?
*
Enlluerna més que un cresol
i de vegades ens crema,
per la nit s'apaga
i pel dia es desperta.
Què és?
*
Em diuen turista del firmament
doncs a tots visito
en algun moment.
Qui sóc?
*
Em llevo, et desperto,
t'escalfo, et faig llum,
si un núvol em tapa
tot queda com fum.
*
Vola com un ocell
i mai no es fa vell.
*
Quan ell volta
tot ho fa alegrar;
el veiem però no el podem mirar
i quan se'n va a dormir
tot ho fa entristir.
*
Quan ell s’aparta: el cerquem,
i si s’acosta massa: marxem.
*
Un pa bullent, lluent,
que alegra a tota la gent.
*
No hi ha res més trist
que un estiu sense ell.
Què és?
*
Una cosa al·leluia
que es fica dins el riu
i no es mulla
*
Redó, redonet com un botonet
i qui em troba a l'estiu
ha de ficar-se barret.
*
Quina cosa és eixa cosa
que es remulla en el riu
i no és banya?
*
Una gran bombeta
penjada al cel
que de dia balla
i per la nit es fica un vel.
*
La il·lustració és de Thierry Mazzeo.

Aquesta remor que se sent: poema políticament incorrecte de Martí i Pol












Aquesta remor que se sent
(Miquel Martí i Pol)

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen- irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

En aquest temps que vivim, tan "políticament correcte", ens agrada que les paraules i els versos lluiten per obrir-se pas a empenteig entre la realitat i no el que ens volem fer veure. Martí i Pol ho tenia molt clar i la seua poesia es testimoni. Perquè... la remor persisteix.
Aquest poema ha estat musicat per Salvador Brotons. La il·lustració pertany a NOCLON.

Dites i refranys del mar, amb brisa mediterrània

Encetem juliol amb dites i refranys del mar. Ben cert que en aquest moment hi ha gent en la platja, o navegant pel mar i gaudint de la brissa i les ones. No és el nostre cas, doncs estem fent feina, però no per això deixem d'imaginar tot el relacionat amb el mar.
Si us interessen les dites i refranys de juliol les teniu en aquest mateix blog í al blog Refranyer Temàtic. Si el que us interessen són els refranys sobre l'estiu també els podeu trobar en aquest raconet de la web.


A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa.
A la mar, per un peix no s’hi coneix.
A mala mar no hi val bon mariner.
A mar boja, pit i fora.A mar boja, testa serena.
Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria.
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell.
Amb bona mar tothom és mariner.
Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra.
Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre.
Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc.
Bord bordeja i el mar mareja.
Com més mar, més peix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar.
El bon any entra pel mar.
El mar és molt bonic mirat de lluny.
El mar, com més té, més brama.
El que la mar dóna, la mar s’ho emporta.
Els trons i la mar ensenyen de resar.
En agost, bull la mar i bull el most.
En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.
Gavines en terra, temporal a la mar.
Gota a gota el mar s'esgota.
L’aigua de mar és medecina.
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.
La mar dóna cent per un.
La mar en calma molt enganya.
La mar no vol jocs.
Lluna clara mar en calma.
Mar blanca, pluja a manta.
Mar roja, vent o pluja boja.
Parlar de la mar és un mai no acabar.
Si la mar bufa fort, senyal de vent nord.

A més, us recomanem que consulteu el post en aquest blog sobre llibres de refranys mariners.
La il·lustració és de PixelBoy Studio.

30.6.08

Poesia i futbol: la poètica d'un gol i la il·lusió d'un país


Temps enrera ja varem parlar del blog Els poemes de Josep Solé i hui l'hem visitat tot imaginant-se que hi hauria escrit un poema parlant de la final de l'Eurocopa de futbol. Efectivament, poesia i futbol no tenen perquè barallar-se i sinó llegiu aquest poema:

JA TENIM L’EUROCOPA
Al guanyar aquesta copa
Ha estat un gran acert,
D’aquest home que avui dia
Està dalt del cireret.
I són molts que no el volien
I ara preguen sobretot,
Que no deixi la batuta
Que es quedi en tal lloc.
Fins la premsa apretava a
Que es tragués l’entrenador,
I ara ells el glorifiquen
Al donar-li la raó.
Lo que ha fet aquest gran home
De seguir sempre son plat
De desfer-se d’uns galàctics
Que l’estaven marejant.
Ha sabut tan bé ajuntar-ne
Jugadors amb ambició,
Que tothom ara l’admira,
Per la seva actuació.
L’ha portat fins a la cima,
D’Europa la millor,
Com s’ha vist aquí a Viena
Que no té competidor.
Que el camp d’allí el prater
Més que un camp era un taller,
On brodaven els onze homes
El futbol que saben fer.
El Casilles a la porta
Que no deixa passar res,
Els penals per ell són xauxa,
I els defenses instrueix.
Que els quatre són muralla
De la Xina es pot dir,
La pilota que els hi arriba,
Ja no passa més d’allí.
Un Puyol i un Marxena
Són dos óssos per passar,
Sergi Ramos, Capdevila,
Laterals com no n’hi ha.
En la mitja “los jugones”
Són petits pro es fan molt grans,
Ajudats pel gran Senna
Sembla facin jocs de mans.
Ells es passen la pilota
Sens mirar-se ni un moment,
I la passen en “bandeja”
Qui l’espera atentament.
Són en Xavi i Iniesta
Els dos màgics del baló,
El contrari que els hi prengui
Ha de ser una excepció.
Al davant tenim en Silva
Un furó escorredís,
Fa ballar a la defenesa
Sempre troba passadís.
I en Torres és un nano
Que en el camp ho dóna tot,
Moltes voltes vol fer massa
Per diblar es perd el xicot.
És en Cesc suplent de luxe
Molt serè i intel.ligent
És un mag amb la pilota,
Un xaval polivalent.
I allí hi tenim en Villa
Element molt oportú,
Sempre està a la que salta,
Un segell de gol segur.
Però el destí, eixa vegada,
Doncs l’esquena l’hi ha girat,
Lesionant-se de tal forma
Sens final ell s’ha quedat.
Els suplents que allí saltaren
Quasi res en varià,
Xavi, Alonso i Cazorla
I en Güiza que marcà.
Finalment Sergi Garcia
El novell de selecció,
Els minuts que allí va tindre,
Es vegé bon jugador.
Ha estat tota una festa
Tot Espanya ho celebrà,
Ara falta continui
I més copes a guanyar!

La il·lustració és de Blanca Helga

Poemas pequeños de pequeños grandes poetas: poesia infantil


Estem ja arrancant la fulla del calendari per acabar juny i, ara si, donar-li pas a l'autèntic estiu. Us volem recomanar un lloc on els poetes infantils han donat llibertat a la seua creativitat. El lloc pertany al col·legi públic Villas (Aragó). Els xiquets i xiquetes han jugat amb la poesia i els seu fruit és una barreja molt divertida i interessant de poemes. Felicitem al col·le per la seua llavor difusora de la poesia entre els alumnes i felicitem als petits grans poetes per la seua creativitat.

BAJO EL SOL
(Ángela)
Bajo el sol la playa,
bajo la playa el mar,
bajo el mar las olas,
bajo las olas las estrellitas de mar,
bajo las estrellitas de mar la arena,
bajo la arena todo,
bajo todo tus ojos,
bajo tus ojos un beso eterno
bajo el sol.
*****
PAJARILLOS DE MONTAÑA
En la montaña hay un bosque,
en el bosque un árbol,
en el árbol una rama,
en la rama un nido,
en el nido unos huevos,
en los huevos pajarillos,
que dicen pío, pío,
que aprenden a cantar,
que aprenden a comer,
que aprenden a volar,
por encima del nido,
de la rama,.
del árbol,
del bosque,
de la montaña.
*****
COSEN
Cosen, cosen.
¿Qué cosen
las abuelas cuando cosen?
Cosen camisas
para sus pesadillas.
Cosen calcetines
para sus pequeñines.
Cosen zapatos
algunos ratos.
Cosen mantas
de las de lana.
Cosen pantalones
de muchos colores.
Cosen jerséis,
muchos más de cien.
Cosen, cosen.
¿Dónde cosen
las abuelas cuándo cosen?
Cosen en la cama
cuando están malas.
Cosen en el comedor
viendo el televisor.
Cosen en la puerta
si está abierta.
Cosen al sol
si están de buen humor.
Cosen, cosen,
cosen su tiempo
con el de sus nietos.
Cosen, cosen,
cosen su vida
con el cielo.
La il·lustració és de Lamia Aziz

29.6.08

La música del Siroco, llibre de poesia saharaui

El proper dia 23 de juliol es presenta públicament en Saragossa el llibre La música del Siroco, d'Ali Salem Iselmu, editat per Um Draiga, Amigos del Pueblo Saharaui en Aragón. Poemes des del més profund del sentiment d'un poble que pateix a les seues vides el sofriment d'un destí incert, injust i cruel arrelat a les fines arenes del desert.

La música del siroco es la música del alma cuando peregrina ajena a la realidad y en la fusión de los sentimientos renace para arrancar al aire la arena y esparcirla en pequeños versos que desbordan la conciencia, es allí cuando cala inmersa y se sumerge para hundirse en cada uno que la adopta como suya.

Es tan profunda una duna como un poema o una canción que entra en nuestros cuerpos y desaparece como lo hace el siroco cuando se funde con el agua, la palabra es belleza cuando la elevamos al orgasmo del verso y es allí donde vuela inequívoca y desafiante para brotar de nuestros labios.

Dejemos que la palabra acompañe a la imagen y desde el exilio de cada uno seamos capaces de sentir el movimiento de los ojos cuando besan el espejismo del desierto.La música del siroco es una charla permanente con el Sahara, con los camellos, con los beduinos y con el paisaje frondoso de Cuba, intenta mezclarse con el tiempo y rebuscar en las migajas de cada historia para sentirse libre en una plaza de El Aaiun, o en alguna calle de Dajla.

Condenados estamos todos a perseguirnos y ser perseguidos, mientras la poesía viaje de una montaña a otra en busca de una nueva ruta que la lleve al corazón de Tiris para jugar con sus dromedarios y pastores bajo el sonido del relámpago y las nubes.


La solidaridad con el pueblo saharaui

Mírame siempre.

Trata de entenderme,

ver mi destino como el tuyo,

nunca dejes de observarme,

si lo haces habremos desaparecido. (El diálogo)^

*****

Los activistas saharauis de derechos humanos

Siento tu mirada

convertida en lágrima

para romper el silencio

con el que tus verdugos violaron

la inocencia de tus ideas. (Aminetu Haidar)

Versos infantils de Stevenson


Un versos del gran escriptor Robert Louis Stevenson, del seu llibre A Child's Garden of Verses, per aquest cap de setmana d'estiu.

A cualquier lector

Como desde la casa tu madre te ve
Jugando por los árboles del jardín
Puedes ver, si miras por las ventanas de este libro
A otro niño, muy muy lejano,
jugando en otro jardín.
Pero no pienses que puedes
Llamarle tocando las ventanas
Para que te oiga.
Absorto está en sus juegos.
No oye, ni mira
Ni se deja salir de este libro.
Pues hace mucho, digo verdad,
que creció y se fue
Y es sólo un niño del aire
que se queda en el jardín aquel.
La il·lustració és de Susan Havice.

27.6.08

Un llarg estiu per a llegir... també poesia

Aquest estiu no s'oblidem, grans i menuts, de llegir; sobretot els xiquets i xiquetes, amb unes llargues vacances i molt de temps per a gaudir del temps. No s'oblidem de ficar a la maleta o a la motxilla de viatge, allà on anem, un grapat de llibres -als llibres també els agrada viatjar- i al menys un de poesia. Encara més, no s'oblidem la gent gran, i els pares, de compartir els nostre temps amb ells i llegir-los. Us assegurem que és ben divertit i junts podem enganxar-se a la lectura.
Un poema que ben bé reflexa el que els llibres estan desitjan que els passe aquests dies estivals:

Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro veía televisión.

Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
Algún pequeño lector.

Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.

Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño,
lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.

Poesia infantil de invierno: Els pingüins

Mai estem contents: quan fa molt de fred pensem en la calor de l'estiu i ara sols busquem la frescor de l'hivern. I així a mi m'han vingut al pensament els pingüins. Com passen ells la calor? Xuclen polos de llimona? Sota quin arbre és refresquen? Es lleven el smoquing i es fiquen calçotets d'estiu? ...? Rememorem la frecor de la poesia de l'hivern amb aquest preciós poema de Pablo Neruda.


Pingüino(Spheniscus Magellanicus)
NI bobo ni niño ni negro
ni blanco sino vertical
y una inoncencia interrogante
vestida de noche y de nieve.
Ríe la madre al marinero,
el pescador al astronauta,
pero no ríe el niño niño
cuando mira al pájaro niño
y del océano en desorden
inmaculado pasajero
emerge de luto nevado.
Fui yo sin duda el niño pájaro
allá en los fríos archipiélagos:
cuando él me miró con sus ojos,
con los viejos ojos del mar:
no eran brazos y no eran alas,
eran pequeños remos duros
los que llevaba en sus costados:
tenía la edad de la sal,
la edad del agua en movimiento
y me miró desde su edad:
desde entonces sé que no existo,
que soy un gusano en la arena.
Las razones de mi respeto
se mantuvieron en la arena:
aquel pájaro religioso
no necesitaba volar,
no necesitaba cantar
y aunque su forma era visible
sangraba sal su alma salvaje
como si hubieran cercenado
una vena del mar amargo.
Pingüino, estático viajero,
sacerdote lento del frío:
saludo tu sal vertical
y envidio tu orgullo emplumado.

La il·lustració és de Zapallo Zoom.

26.6.08

Aquest estiu... conta'm un conte


A qui no li agrada que li conten contes? Qui no s'ha quedat més d'una vegada bocabadat escoltant contes? Cuentame un cuento, de Celtas Cortos, és una cançó que ens invita aquest estiu a gaudir de la lectura de contes. Una cançó-poema que a l'espai de Biblioestiu -el blog de la biblioteca de Cocentaina per a gaudir de la lectura aquest estiu, on anirem penjant tot allò que xerrem al programa de ràdio Un estiu de contes i que us recomanem als adults que us agraden el contes- ens serveix d'introducció.
Però, a més us recomanem a grans i menuts llegir molt, molt molt aquest estiu: contes, llegendes, poemes, llegendes, novel·les... L'estiu ens invita a la lectura reposada. Un autèntic plaer! I no s'oblidem de compartir les lectures. Les orelles dels menuts tenen sed de contes.
Cuéntame un cuento
Cuéntame un cuento
y veras que contento
me voy a la cama
y tengo lindos sueños.
Pues resulta que era un rey
que tenía tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez
y las pobres princesitas
lloraban desconsoladas
y su padre les gritaba
que por favor se callaran.
Cuéntame un cuento...
las princesas se escaparon
por un hueco que existía
que las llevo hasta la vía
del tren que va para Italia
y en Italia se perdieron
y llegaron a Jamaica
se pusieron hasta el culo
de bailar reggae en la playa.
Cuéntame un cuento...
bailando en la playa estaban
cuando apareció su padre
con la vara de avellano
en la mano amenazando
fue tras ellas como pudo y
tropezó con la botella
que tenia genio dentro
que tenia genio fuera.
Cuéntame un cuento...
les concedió tres deseos
y ahora felices estamos
y colorín colorado
este cuento se ha acabado.
Y resulta que este rey
que tenia tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez.
Cuéntame un cuento
la enanita junta globos
la que vuela por los aires
la que nos seduce a todos.
Cuéntame un cuento
el del ratoncito Pérez
que te deja cinco duros
cuando se te cae un diente.
Cuéntame un cuento
que ya creo que estoy soñando
cuéntame un cuento
con música voy viajando.
Cuéntame un cuento
que todavía no es tarde
cuéntame un cuento
que la noche esta que arde.

La il·lustració és de Kristin Abbot.

Un cant a Medina Azahara: llibre de poesia

L'editorial cordobesa Almuzara acaba de publicar el llibre Medina Azahara. El monte de la novia, antologat per Antonio Rodríguez Jiménez.

Un bon grapat d'artistes plàtics i poetes -més de 120- donen veu a una llarga història de mil anys. Medina Azahara és un espai seductor, màgic, ple d'energia i cultura. Poetes consagrats i novells: Pablo García Baena, Antonio Gala, José de Miguel, Mariano Roldán, Carlos Rivera, Jacinto Mañas, Antonio Hernández, Antonio Colinas, Pedro Rodríguez Pacheco i Joaquín Márquez, Carlos Murciano i Luis Antonio de Villena, Elsa López, Manuel Jurado, Campos Reina, Francisco Vélez Nieto, Isabel Rodríguez, Francisco Gálvez, Juana Castro, Manolo Romero, José Luis Amaro, José Infante, Antonio Enrique, Francisco Ruiz Noguera, Antonio Garrido, Alejandro López Andrada, Manuel Gahete, Salvador López Becerra, María Rosal, Francisco Basallote, Soledad Zurera i Alfredo Jurado entre altres.

Cal visitar Medina Azahara i fer una lenta passetjada al ritme de la lectura d'aquests poemes.

La mujer rota, projecte poètic en homenatge a Simone de Beauvoir


Hui us volem recomanar un projecte que ens sembla molt interessant. Sota el títol La mujer rota l'editorial mexicana Literalia ha convocat als autors hispanoamericans a enviar els seus textos i poemes per tal de fer un llibre-homenatge a Simon de Beauvoir.

El 15 de febrer de 2008 es llançà la convocatòria, que es tancà al 31 de març. Més de 500 poetes ha participat i els seus poemes podem llegir-los al seu blog.

El proyecto se titula “La mujer rota”, en homenaje a Simone de Beauvoir, intelectual del siglo XX, quien escribió precisamente el libro “La mujer rota”, donde analiza lúcidamente la condición de la mujer en todo el mundo. Además, en el 2008 se cumple el primer centenario de su natalicio.

El proyecto inicial consiste en hacer un libro de poesía en español, donde participen poetas del mundo hispanohablante. El tema del libro es las mujeres rotas de todo el mundo, y su título, obviamente, será “La mujer rota”, y estará dirigido a: enfermas terminales, enfermas mentales, reclusas, distintas, pertenecientes a minorías, discapacitadas, abusadas, asesinadas, etc. El libro se distribuirá en hospitales, centros de salud, manicomios, cárceles, etc., en los países de los poetas participantes, quienes se han comprometido a distribuirlo gratuitamente, hacer presentaciones del mismo y proporcionar reseñas y notas periodísticas, para ir formando el dossier del impacto del libro en cada país.

La mayor participación es de poetas de España, Italia, Argentina y México, aunque todos los países del continente americano están presentes, sin faltar uno solo, así como todos los Estados de la República Mexicana. El diez por ciento de los participantes son varones. El nivel de poesía es muy alto, así como el nivel académico de los poetas. Nos congratula tener la participación directa de poetas que son a su vez reclusas, enfermas mentales, mujeres pertenecientes a etnias como la Tsotsil de Chiapas, etc.

Si calculamos un promedio de dos páginas por poeta, estamos hablando de dos tomos de 500 páginas cada uno, mismos que estarían seccionados por temáticas, de las cuales hemos localizado ocho principales: la existencia, la discapacidad, la infancia, la violencia física (incluído el asesinato), la violencia mental, la discriminación, la enfermedad: física y mental y la vejez (incluido el alzheimer).

Decidimos que la presentación del libro fuese en el marco de la FIL 2008, y en vista del éxito que ha tenido hasta este momento nuestro proyecto, y de la inquietud que existe en muchos poetas por estar presentes en Guadalajara durante la presentación, hemos decidido realizar el “Foro Internacional de Poesía La Mujer Rota”, los días 5 y 6 de Diciembre durante la FIL.

Molta poesia d'homes i dones parlant del món de la dona en totes les seues vessants. Un projecte al que desitgem molts lectors. Un poema per a mostra:

Sala de espera
(Cristina Toro, Medellín -Colombia-)

¡Ay, las mujeres!
Siempre esperando algo,
siempre en silencio
con ese temblorcito
que da la incertidumbre,
siempre pensando
si será o no será,
si vendrá o no vendrá.
Siempre en secreto
cavilando dudas.
Mujeres niñas que esperan crecer.
Mujeres que ya crecieron
pero esperan lo de siempre
con pánico de amor.
Mujeres solas
esperando al fin
ser esperadas.

La il·lustració és de Froix.

25.6.08

Poesia de les formigues: poemes infantils en filera i amb una cançoneta

A l'estiu tothom viu, però sembla que hi ha una fauna que és fa l'ama d'aquesta estació, que perviu per tot arreu. Parlem de les mosques, dels mosquits i... de les formigues. Llargues fileres de puntets negres que omplin el camp, dibuixant el terreny al seu pas. Incansables. Tambè elles tenen la seua part poètica. Ací teniu en filereta (com diem els valencians) un passa-carrer de poemes de formigues que aquest estiu van caminant pel blog.


Per començar, i al capdavant, el famós cal·ligrama Les formigues, de Joan Salvat-Papasseït.


Ens ha agradat també el poema visual de Capdelín sobre les formigues. I, com no, les formiguetes de Joana Raspall:


Les formigues
(Joana Raspall)

Topant aquí i allà
en cada clot de terra,
caminen les formigues
de dret cap al seu cau;
s'encreuen en filera,
se saluden polides;
si vénen diuen "hola!"
si van "adéu-siau!"
Lleugeres van fent via,
les unes carregades
amb bocinets de coses,
les altres, sense res.

Aquesta que jo miro
em sembla molt cansada;
el gra de blat de moro
que porta, és massa pes!

-Qui t'ha manat pobreta,
ser tan escarrasada?,
voldria preguntar-li
si em pogués escoltar.

Que traçuda i valenta
m'ha semblat, la formiga!
Si volgués ser com ella,
què em caldria portar?

Enric Solbes i Godes té un fantàstic poema sobre les formigues:


Les formigues
(Enric Soler i Godes)

Les formigues
són com uns punts suspensius
- que no diuen
el que dius.
Les formigues
corrua de l'interès
- arrepleguen
dels demés.
Les formigues
van lluint el polissó
- més que treball,
processó.
Les formigues
renglera que fa carrer
- de les eres
al graner.
Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat.
Les formigues
sols treballen a l'estiu
-a l'hivern
junt al caliu

I un altre preciós poema de Josep Carner sobre les formigues:

Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.


I més poemes de formigues, aquesta vegada d'Àngels Garriga


Les formiges
(Àngels Garriga)

Les formigues
trafagueres,
bellugoses i feineres
que caminenen fileres,
arrepleguen
a l'estiu
les llavors
escadusseres
que han pispat
de les garberes;
les traginen
per dreceres
i les guarden
dintre el niu.

I una cançó d'aquest animalets:

Les petites formiguetes

Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat ja està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu, xiu,
fent xiu, xiu.
Cap aquí, cap allà,
van collint les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n’hi ha.

24.6.08

Marina, llibre de poesia infantil d'Olga Xirinacs

Olga Xirinacs té un llibre de poesia preciós i ideal per a llegir a l'estiu: Marina. Cavall de mar, editat per Barcanova (col·lecció Sopa de lletres). Els llibre, a més, s'acompanya d'unes fantàstiques il·lustracions d'Asun Balzola. Un llibre amb dos poemes, doncs si li el girem troben un nou poemari, Cavall de mar.
Dos poemaris que recreen el món marí, tot ple de peixos, de vaixells, de xiquets que juguen en l'arena. Poemes i poemetes amb sabor de mar i d'estiu, amb colors marins i animalots que neden per les pàgines de la mà d'Olga i del pinzell d'Asun.

Marina
(Olga Xirinacs)
La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

Aprofitem l'estiu per a llegir bona poesia amb brisall marí.

L'alfabeto del mare, poesia infantil italiana del mar


L’alfabeto del mare

A come ASTICI grossi e brillanti
B come BALENE che spruzzano ai venti
C come paciose CERNIE giganti
D come DELFINI giocosi e ridenti
E come ESCHE per pesci golosi
F come FOCHE dai baffi pelosi
G come GRANCHI timidi e lenti
HO catturato per pochi momenti
I come IPPOCAMPI seri e eleganti
L come LUCE di fari sicuri
M come MEDUSE leggere ed oscure
N come NARVALI che solcano le onde
O come OCEANI dalle acque profonde
P come gialli PAGURI stanziali
Q come QUATTRO gabbiani reali
R come RICCI in mezzo alle rocce
S come STELLE che giocano a bocce
T come TARTARUGHE che nuotan felici
U come UOVA di azzurre alici
V come VONGOLE belle e anche buone
Z come ZUFOLI di antiche sirene.

La il·lustració és Tara Ross Studios.

23.6.08

Poesia para la noche de San Juan: tres poemas y dos conjuros


La nit de Sant Joan és celebra per tot arreu del món per a donar-li la benvinguda als solstici de l'estiu. És la nit més curta de l'any i el dia més llarg. A la vora de la mar, saltant sobre la foguera, cremat tot el roïn de l'any passat...renaixem... i també amb poesia. Tres poemes i dos conjurs per aquesta nit (aquesta vegada en castellà), els tres sota el títol de Noche de San Juan:
Noche de San Juan
(Pilar Iglesias de la Torre)
Tacto en lapislázuli
el terciopelo que la noche,
susurró
en aromas de penumbra
cuando los rizos de las llamas,
capitalizaban como druidas,
el escote del gemido,
ése
cuya arquitectura,
desencriptaba fósiles
al ir dejándonos las manos,
con el picaporte,
prendido de deseos.

*****
La noche de San Juan
(Jorge Luís Borges )

El poniente impecable en esplendores
quebró a filo de espada las distancias.
Suave como un sauzal está la noche.
Rojos chisporrotean
los remolinos de las bruscas hogueras;
leña sacrificada
que se desangra en altas llamaradas,
bandera viva y ciega travesura.
La sombra es apacible como una lejanía;
hoy las calles recuerdan
que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando
su rosario de estrellas desparramadas.
*****
Noche de san Juan
(Juan Luís Panero)
Anticuado, interrogo las estrellas,
su desnudo, inapelable misterio,
mientras miro las llamas en la playa,
en esta noche cuando empieza el verano.
Lector de Drieu o Pavese, sé también
lo sencillo que puede ser acabar con la historia,
no preguntar ya nada, olvidar para siempre
esta apariencia de tarjeta postal.
Frente a mí, imperturbables, desveladas,
pasan, en silencio, vida y muerte,
evitando, con un rictus cansado,
este fantasma insomne, este papel en blanco,
esta hoguera apagada que perdura.



Conjuros

Lluvia de estrellas,
polvo de mar,
vientos polares,
aurora boreal
en las llamas del fuego
revivan mis sueños
y queme la hoguera
mis oscuras miserias
*****
Dios te salve, san Juan bendito,
antes sancto que naçido,
gran profeta esclareçido,
de mi Dios, gran pregonero.
Vos seás mi medianero
en aquesto que te pido:
....


Les il·lustracions són de Roberto Forero.

Poesia i cançó en la nit de Sant Joan


Nit de Sant Joan
(Joan Manuel Serrat)

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

M'aclame a tú, poema per a la nit de Sant Joan

Un preciós poema de Vicent Andrés Estellés, musicat per Ovidi Montllor, per a la màgica nit de Sant Joan.

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!




Maclame a tu - Ovidi Montllor

21.6.08

Sol de invierno: poema infantil d'Antonio Machado

A l'hemisferi sud donen la benvinguda a l'hivern. Fred, vent, pluja, neu, boira... i poesia per tot arreu.

SOL DE INVIERNO
(Antonio Machado)
Es mediodía. Un parque.
Invierno. Blancas sendas;

simétricos montículos
y ramas esqueléticas.
Bajo el invernadero,
naranjos en maceta,
y en su tonel, pintado
de verde, la palmera.
Un viejecillo dice,
para su capa vieja:
«¡El sol, esta hermosura
de sol!...» Los niños juegan.
El agua de la fuente resbala,
corre y sueña
lamiendo, casi muda,
la verdinosa piedra.


La il·lustració és de Patty's Quilt Garden.

Poemes infantils de l'estiu, de Bernardo González Koppmann

Un cap de setmana totalment estivals i uns poemes per a gaudir a la fresqueta de la vorera del mar. Els poemes són de Bernardo González Koppmann (Talca -Xile-, 1957).

Pez
Estatua
del río
después de ti
todo se mueve
Separas
el agua
en tu paseo:
eres un puente
de burbujas
*
Ola
Caballo
de agua
galopa
rumbo
al sol
sudando
peces
*
Para lavar la luz
Friegan trapos
bajo ramas de trinos
el sol, dónde está el sol
esperando ser agua?

Pasa el día cantando
por las manos, y
queda un rumor en
la burbuja

Cuelgan del cordel
calzones blancos

20.6.08

Benvinguda poètica a l'estiu: poesia estival


I ja esta ací... tot l'any esperant-ho, desitjant el sol i les vacances, i per fi ha entrat, quasi de puntetes per a que la pluja i el mal temps no se n'adonen.


Ho volem celebrar amb tots vosaltres amb un poema que a mi em recorda la meua infantesa, als carreres de Cocentaina. El poema, I somiem i tot, l'hem copiat del blog Poemes i Pensaments, un lloc que solem visitar i que us recomanem que li doneu una ullada -està ple d'una poesia encisadora-.

I somiem i tot
(J. Roca)

Aplega l'estiu, tot és una festa,
els nois s'acomiaden del mestre pesat,
les classes s'adormen, han fugit els llibres,
el poble es queda més ple, més estrany.
Abans eren vells, dones enfeinades
qui omplia carrers i places de sol,
ara resten muts, guanya la xicalla,
es canvia per palla, el seny dels senyors.
Arriba la nit, el carrer revifa,
s'omple de crits, dèries de minyons,
les velles cadires surten de la casa,
es parla d'històries, de lluites, de tot.
Avança la nit, toca la campana,
dotze campanades de pau i de son,
ja crida la mare, després ho fa el pare,
el llit ens espera i somiem i tot.
La il·lustració és de Pau Ribas.

Poesia d'amor: exposició i poemes a l'IES Josep Pla

Copiem aquesta interessant informació per tal de divulgar una tasca poètica molt interessant que han portat endavant a la biblioteca IES Josep Pla:
La biblioteca IES Josep Pla ha volgut afegir-se a les activitats de Barcelona Poesia 2008 amb una exposició dels llibres que hi ha a la biblioteca dels poetes més destacats de la convocatòria d’enguany.
L’exposició s’s’ha acompanyat de poesies de temàtica amorosa d’aquests autors. S’ha trïat l’amor com a tema perquè està molt present a la vida de tothom i especialment a la dels joves que comencen a experimentar moltes de les sensacions i emocions plasmades en els poemes seleccionats.
Esperem que aquest recull que us presentem serveixi perquè la poesia us sigui més propera i perquè us entrin ganes de llegir més versos dels poetes presentats a l’exposició.
Els felicitem per aquest projecte portat endavant per la seua Biblioteca Escolar i per enlairar els versos. Podeu llegir ací els poemes amorosos que han seleccionat:



Read this document on Scribd: expopoesia