31.8.10

Adéu a les vacances d'estiu / Adiós a las vacaciones de verano



Hui finalitzem el mes i encara resten dies per a que l'estiu acabe. Però... que és l'estiu sense vacances? Aquestes si que acaben hui per a la majoria de gent. Ara toca tornar a la feina, reempendre la rutina diària... millor amb il·lusió i plens d'energia. La nostra actitud positiva segur que és contagiosa, com és contagia la bona poesia.

Volem, des d'ací, desitjar-vos una estupenda retornada a la feina i/o estudis. Li diem adéu a les vacances d'estiu amb una certa enyorança i un gran somriure en la mirada.

Adiós al verano

Huérfana queda la mar,
de los cuerpos de verano,
con el vaivén de las olas
se queda sola pensando.
Los sueños de piel canela,
los tequieros entregados;
vacaciones y caricias
la arena los va enterrando.
Que sola se queda el mar,`
la playa pierde su encanto
su sol y su cielo azul,
sus secretos bronceados.
Con las voces de los niños
en ruinas se va quedando
con principes y princesas
su castillo imaginario.
¡Qué sola queda esta mar!
¡qué solo el Mediterráneo!
con el otoño en los ojos,
su soledad va llorando.

Desconeixem el nom de l'autor del poema (a qui aprofitem per a saludar i donar-li les gràcies per compartir). La simpàtica il·lustració és de  María Monescillo.

30.8.10

L'arbre, vida i poesia: en el centenari del naixement de Màrius Torres


Hui, dia 30 d'agost, celebrem l'aniversari del naixement de Màrius Torres (1910-1942). Hem pensat que res millor que rendir-li homenatge amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.

D'entre tota la seua àmplia obra poètica hem seleccionat un tanka sobre l'arbre. Versos senzills però de gran profunditat. L'arbre, símbol de vida i exemple perfecte del pas del temps, rellotge de la natura. Ésser viu que enfonsa els seus arrels en el sòl, sostenidor i font d'aliment, però que alça les seues branques cap al cel, tot buscant la llum i l'espai. Branques que acullen vida i que, fins i tot a la seua mort, donen calor, energia.

L'arbre, metàfora de la poesia, que s'arrela dins d'una cultura, que li dona suport i l'alimenta amb la paraula, i que va creixent i canviant, transformant-se i transformant, donant ombra i acollint, repartint vida a cada fulla, a cada poema. I quan el poeta ja no està encara en resta la flama de la seua paraula, que perdura per sempre entre els lectors.

El millor homenatge que li podem fer és llegir-lo i transmetre la seua paraula a les generacions de xiquets i joves que, per una raó o per altra, encara no l'han conegut i no han bellugat per entre el fullatge de la seua poesia. Aprofitem un dia, com el de hui, per a enlairar els seus versos.

Un arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.

Hui la catosfera s'ha fet ressò d'aquest aniversari i nosaltres volem afegir-nos a l'homenatge col·lectiu que navega per les ones internaútiques, de bloc a bloc.
 
La il·lustració és d'Amparo Phillips Mardones.

29.8.10

El agua: poesía de Blanca Luz Pulido


El agua
Recuerdos de luz
en una gota de agua
en la mirada que atesora
la brevedad y la frescura
que derrama mínima
en el día

El día
que repite sus dones intocados
en las miradas jóvenes del agua

Canta el agua y su voz es una plegaria
que repite clara y cercana una pregunta

Una pregunta que dejamos olvidada
esperando la llegada de la lluvia.

La il·lustració és de  Roger Beckwith.

28.8.10

Luna, lunera: poesia de Fernando Villalón


Luna, lunera

Viudita habías de ser,
viudita cascabelera,
y yo casarme contigo.
Luna lunera… 

¡Quiquiriquí! Canta el gallo;
yo partía a mi tarea
dejándote arropadita,
Luna lunera… 

Tan. Tan. Tan. Ya son las doce.
Yo me sentaría a tu mesa
y en tu boca comería,
Luna lunera… 

Plon. Plon. Plon; a la oración
tus manitas de azucenas
en exvoto rezarían,
Luna, lunera… 

Tin, tan; tin, tan; ya es la que queda…
la nube de tu camisa
trabaría tus lindas piernas
y entre tus dos pomas rosa
dormirán, Luna lunera… 

La il·lustració és de Sara Tyson.

27.8.10

El mosquito fino: poesia satírica per a les nits d'estiu


L'estiu és temps de mosquits. A més calor, més mosquits. Però no tots els mosquits són iguals, hi ha alguns molt fins i delicats que no piquen a qualsevol. Així que per a refrescar-se en aquests asfixiants dies de calor us invitem a un gelat amb poesia... del mosquit fi.

El mosquito fino
Érase un mosquito fino,
érase un mosquito flaco,
que entrando por la ventana,
aterrizó sobre un plato.

Y dijo el mosquito fino,
y dijo el mosquito flaco:
pardiez que este galeón
me servirá de resguardo.

Y el mosquito sobrevuela
los chorizos y el tocino
que de su gusto no son, 
pues es un mosquito fino.

Pues algo habré de yantar,
dijo el mosquito flaco,
pues ni el vino ni el tabaco
me ayudarán a volar.

Sangre fresca necesito,
dijo furioso el mosquito,
aunque haya que invadir
la isla de Perejil.

...Y el mosquito se apercibe
de un ruido atronador
y entra en el aposento
del dueño del galeón.

Caramba, dice el mosquito,
como ronca este señor,
tiene chicha, está gordito...
le clavaré mi aguijón.

Taimado el mosquito fino
se acerca a aquel gran señor
¿por dónde empiezo?, se dice,
pues hay que echarle valor.

Y piensa el mosquito fino:
del cobarde nada escrito
¡atacaremos por la popa,
que en verano hay poca ropa!

Vuelo rasante, zarpada,
manotazo del dormido,
susto del mosquito fino,
que se bate en retirada.

Se esconde tra la mesilla
y asomando el aguijón
observa al gran roncador
durmiendo de maravilla.

¡Al ataque!, dice el mosquito flaco
por los flancos voy, y ataco
y sin pensarlo dos veces
se lanza como un berraco.

¡Patapum!, estoque en popa,
el Corsario se cabrea, 
saca el mosquito la espada
y el Capitán la almohada.

¡Será el mosquito zumbón!
va diciendo el gran señor,
por la popa me ha atacado
¡mosquito flaco y traidor!

Y en batalla desigual,
saca el corsario el cañón,
el mosquito su aguijón,
el Capitán que dispara
y el mosquito que se escapa.

Queda el corsario picado,
el mosquito va saciado,
más, al haberse escapado
anuncia triunfador:
¡el que avisa no es traidor!
volveré a darte bocado

El poema és de Ballenito (no sabem qui hi ha darrere d'aquest pseudònim, però segur que algun o alguna poeta amb molt bon humor).

26.8.10

Tremendo universo: las mates, en verso: llibre de poesia infantil i matemàtiques


Ja hem xerrat altres vegades de la unió tan especial que hi ha entre la poesia i les matemàtiques, no sols en els versos per als adults, també en la poesia infantil. El llibre que hui us  recomanem, Tremendo universo: las mates, en verso, de Marta Muñoz Carrión, amb il·lustracions d'Alicia Arlandis, editat per Brief, ben bé ens ho demostra.

Un llibre que va adreçat especialment als xiquets d'Educació Primària, que els ajudarà a jugar amb les matemàtiques i amb la poesia. Números i geometria amb versos i rimes. Matemàtica i poesia són dos àrees que semblen avorrides, plúmbies,... però sempre es sol tenir aquesta opinió quan s'aprenen malament, sense sentit. Ara tenim l'oportunitat de jugar amb elles i, com sempre diem, jugant és com millor s'aprèn.

25.8.10

Agosto, poesia de João Manuel Ribeiro


No podem acabar agost sense un poema del sobre aquest mes. Ens ha agradat molt la poesia infantil del portuguès João Manuel Ribeiro, amb la il·lustració que per al poema ha realitzat Anabela Dias

Agosto

Uns dizem que sim:
- Se chove e troveja em Agosto,
muita será a uva e o mosto.

Outros não pensam assim:
- Se chove e troveja em Agosto,
o sol será pouco e muito o desgosto.

Uns dizem que não:
- Quem em Agosto ara
nem só riqueza prepara.

Outros pensam, em oposição:
- Toda a fruta tem o seu gosto
nos dias maduros de Agosto.

Uns fazem neste mês o seu posto:
- O sol é bom e dá pelo rosto
e se chove, chove mel e mosto.

Outros, em sentido oposto,
debulham e malham sem gosto:
- Malditos os (de)feitos de Agosto.

24.8.10

Endevina, endevineta, quina és la primera lletreta?


Us aconsellem que li doneu una mirada a l'article Adivinanzas, o la supervivencia de una manera poética para nominar el mundo, de Carlos Sylveira. Fa un repàs interessant sobre què són les endevinalles, la seua història i propostes didàctiques per a jugar amb elles a l'aula.

A més, us fiquem unes quantes endevinalles sobre la vocal "a":

Una en la tierra,
una en la luna;
pero en el cielo no
encontrarás ninguna.
*
Piensa y lo adivinarás:
¿qué tiene Adán delante
que Eva tiene detrás?
*
Yo fui tu primer sonido
cuando comenzaste a hablar
y soy la primera letra
que en el alfabeto está.
*
En el mar yo no me mojo,
en las brasas no me abraso,
en el aire no me caigo
y me tienes en tus brazos.
*
En medio del mar
hay una negrita,
no come ni bebe
y siempre está gordita.
*
Dos veces la veo en la sala
y una sólo en la cocina.
La letra de que se trata
en poco tiempo se adivina.
*
Estoy en guerra
y siempre estoy en paz.
¿A que de adivinarme
no eres capaz?
*
Sin ser el padre de Adán,
principio y fin del alma he sido.
En medio del mar
y al final de la tierra
se escucha mi sonido.
*
En medio del mar estoy,
no soy ni buque ni vela
y si vas al arsenal
me encontrarás la primera.


La il·lustració és d'Andrea Joseph.

23.8.10

Nana del viento: cançó de bressol de Norma Segades


Nana del viento

Abrigáte en mi ternura.
Voy a cantarte la nana
antes que llegue la noche
envuelta en sus sombras largas.

El viento canta en los sauces
canciones de hojitas flacas,
para que duerma tu sangre
en la cuna de mi falda.

Canción de vientos pequeños
y coros de verdes ranas
bajo una luna que nace
junto al temblor de las cañas.

Canción de lenguas azules
como este cielo que pasa…
mi niña de ojos oscuros
y cabeza enmarañada.

Canción de sueños cosidos
sobre los cuerpos de paja,
que vuelan a la alegría
en el lomo de las garzas.

La noche viene silbando,
sucios los dientes de escarcha…
Abrigáte en mi ternura,
voy a cantarte la nana. 

La il·lustració és de Chun Eun Sil.

22.8.10

Niños raros, projecte poètic de Raul Vacas

  
Patinant sobre les ones de la paret, il·lustració d'Alba Marina Rivera

Ens agrada el projecte de Raúl Vacas i Tomás Hijo de fer un llibre de poesia i il·lustració sobre xiquets especials, Niños raros. És una espècie de alfabet amb aquest xiquets, ple de poemes, que tracta d'apropar als xiquets a la poesia a través d'una gran varietat d'estrofes. Esperem veure prompte el projecte editat. Felicitacions per aquesta idea tan original!

Per mostra us fiquem aquest romanç, el de la xiqueta d'escuma:

Romance de la niña de Espuma
(Raul Vacas)
Escuchen bien los infantes
de aqueste noble lugar
la historia que aquí les traigo
de la niña Mari Mar.
Era la niña de espuma
desde su llanto inicial
limpia como el agua clara,
jamás hubiera otra igual.
Sus ojos eran burbujas
de suavizante mirar,
su cabello un espumaje
de algas y de coral.
De espumillón era el talle,
de gomaespuma su andar,
de jabón eran sus besos,
de pompas el suspirar.
Gustábale, en el verano,
pasear junto a la mar,
caminar sobre las olas
y dejarse salpicar.
A una fiesta de la espuma
con un mozo fue a bailar
y entre pitos y entre flautas
se enamoró Mari Mar.
Y aquel mozo, que era limpio,
y le gustaba fregar,
con mucha pompa y boato
prometióla desposar.
Con un gran velo de espuma
que ella mandara bordar
el padrino, de su brazo,
condújola hasta el altar.
Fueron días de perdices
y sueños por conquistar,
hasta que el mal una noche
quiso a su puerta llamar.
Cuando la niña en la ducha,
se acabó de enjabonar,
el tapón de la bañera,
solo se fue a destapar.
La niña por los desagües
que van a dar a la mar,
se perdió sin que el marido
pudiérala rescatar.
Cuánto lloró aquel buen mozo,
cuán hondo fue su penar,
aquel extraño suceso
nunca se llegó a aclarar.
Desde ese día el esposo
de la santa Mari Mar,
trabaja en las pompas fúnebres
pues no la puede olvidar.
Aquí se acaba la historia,
justo es recomendar,
que –como crece la espuma,
y al rato vuelve a menguar–
es preciso, si felices,
no dejar de vigilar
el tapón por si el destino
quisiéralo destapar.


21.8.10

L'estiu, un poema de Sara Guasteví


L'estiu
L’estiu
converteix les hores
en peces de roba
que estenem
mentre el sol
ens escriu poemes a la pell.

La il·lustració és de Bannon Fu.

20.8.10

Illanvers: blog de poesia juvenil des de Menorca


Illanvers és un blog de poetes menorquins que ben bé s'han juntat per a donar a conèixer els seus poemes. Ens sembla una idea genial! Gràcies al blog hem pogut conèixer poemes i poetes que fins ara no haviem llegit. Poetes i poetesses amb gran qualitat literària, com comprovareu si es passegeu per aquest blog.

Un lloc molt interessant que us invitem a llegir.

Un tastet de poesia amb aquest dos poemes que, justament, ens parlen de la poesia i del procés de l'escriptura:

Silenci i serenor, no em portis res més, Musa,
orelles per sentir i cor d’espectador,
és tot el que em cal per poder degustar
la bella infinitud de l’oda més precisa:
callin tots els sorolls i comenci la música.
(Bartomeu Obrador)

Cauran més fulles
de l’arbre sempre caduc d’un calendari.
I seguiràs abraçat al vers,
ignorant quants poemes
de vida et queden.
(Guillem Alfocea)

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

19.8.10

Refrescos frescos de burbujas brujas: llibre de poesia infantil, estiuenca i refrescant


Amb la calor que està fent és necessari un refresquet de poesia, gelats de poemes que anem xuclant i xuclant, llepant i refrescant-se. Ho podem fer, per exemple, amb els poemes del llibre Refrescos frescos de burbujas brujas, de Marinella Terzi, amb il·lustracions de Miguel Ángel Cuesta, editat per CEDMA, dins de la seua col·lecció de poesia infantil Caracol.

El mar no se detiene.
Va y viene.
Va y viene.

En la orilla
María lo quiere atrapar
en su cubo de estrellas,
pero el mar no le deja.

Se escurre en sus dedos,
le peina las cejas,
se mete en su pelo.

Y se ríe, se ríe,
mientras María va y viene,
va y viene,
va y viene
y no se detiene.




18.8.10

Los cerros: poesia de Gloria Kirinus


Amb el món de la imaginació tot pot cobrar vida, fins les pedres o les muntanyes. Difícil imaginar-se dues muntanyes xerrant, però... real en aquests versos.

Los cerros
(Gloria Kirinus)

Cuando los cerros
conversan
sobre todo
lo que pasa
no se quedan
como estatuas
cada uno
en su lugar.

Ellos se mueven
sin miedo
y se toman
de la mano,
girando en ronda
de abrazos,
como niños en la escuela.

La il·lustració és de Silvia Crocicchi.

17.8.10

História do Senhor Mar: ones que bressolen per dormir amb poesia


Un poemeta preciós, de l'escritora portuguesa Matilde Rosa Araújo, per a dormir als xiquets i xiquetes a la voreta del mar.

História do Senhor Mar
Deixa contar...
Era uma vez
O senhor Mar
Com uma onda...
Com muita onda...

E depois?
E depois...
Ondinha vai...
Ondinha vem...
Ondinha vai...
Ondinha vem...
E depois...

A menina adormeceu
Nos braços da sua Mãe... 

La il·lustració és de Kirsti Wakelin.

Som pluja de gotes d'aigua i versos: poesia de Gregorio Riveros



Què som? Som partícules d'àtoms fetes aigua que prenen cos i conformen éssers i segur que tenim alguns protons de versos que donen vida als nostres sentiments. Us invitem a llegir el poema de Gregorio Riveros que ho expressa d'una manera molt més poètica.

Lluvia
(Gregorio Riveros)
Somos pequeñas gotas de agua
de líneas verticales
y húmedas escaleras del cielo
de lágrimas ahogadas en las neuronas
de plumajes espesos
que no soportan aleteos sin retornos
que descienden suicidas en pequeños vagones
que silenciosas se juntan tomadas de las manos
y que cantan por el camino para espantar el frío
sin importar que sus vestidos sean de barro
sin importar que la tierra muerda sus pupilas
y se trague las plumas del vuelo
y las huellas sean noches de intensa oscuridad
y las voces tiemblen de miedo
y se mueran de sed y cansancio
tostadas por el sol
y que más tarde suban al cielo
con el vientre reventado de partos grandes
de pequeñas gotas
que vuelven y bajan apresuradas
a correr por el río
en diminutas voces
que se oyen
en el mar.

La il·lustració és d'Andrea L. Peterson.

16.8.10

Cançó del pas de la tarda, de Salvador Espriu


Cançó del pas de la tarda
(Salvador Espriu)

Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va tranquil·la la tarda.

 La il·lustració és de Soledad Sebastian.

15.8.10

El mundo de Casimiro. Memoria de un saltamontes: llibre de poesia infantil


Ya podem llegir El mundo de Casimiro. Memorias de un saltamontes, de Graciela Iglesias, obra guardona amb el premi Luna de aire -2009-. Com tota la resta d'obres guardonades el llibre està publicat per la Universidad de Castilla-La Mancha. Ens ha encantat i us el recomanem! Les il·lustracions d'Angela de la Vega donen vida als poemes de Graciela.

Así soy yo
Saltamontes feliz, desocupado
rey sin corona 
de un tiesto que limita
al Norte
con lava de un geranio
al Este
con un mar azul de hortensias
al Sur
con melancólicos jazmines
que sueñan las petunias
del Oeste.

Hijo de ninfas, egipcio con levita,
libador de rocío, caballero
de regadero y lluvia,
distingido galán bailando sólo,
perfumado de noche
en el reino estival de una ventana.

14.8.10

Festa major... poesia de Jordi Sarsanedas


Estem en estiu, és temps de festes majors per tot arreu, de revetlles nocturnes, d'obrir-se a l'amor. Per què no fer-ho amb poesia?

Festa major de tu

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

La il·lustració és de Phoebe Wahl.

13.8.10

Haikus d'arbres, de Francesc Arnau i Chinchilla



Haikus d'arbres

Xiprers solemnes,
ompliu tot el paisatge
de flames verdes.
*
Om centenari,
al centre de la vila
tot solitari.
*
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Mediterrània.
*
De l'olivera
una branca de plata
contra la guerra. 

La il·lustració és d'Anna Himself.

12.8.10

Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular

Mariner amb cor de mar i paraules de sal

Un grapat de refranys al voltant dels homes de mar, dels mariners. Ara que estem de vacances (podeu llegir dites populars i refranys de l'estiu, del mar i del mes d'agost en aquest blog) i quasi tothom visitem e mar i gaudim del plaer de nedar i de la platja cal pensar que hi ha persones que del mar fan la seua professió: els mariners. Faja fred o calor, amb les seues barques, solquen les aigües marines ficant en perill la seua vida.

A cel núvol, mariner serè
A gran maror no hi val bon patró
A on hi ha patró, no mana mariner
A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell
Amb bon vent tothom és mariner
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina
Bandera vella, honra de patró
Barca a la capa, mariner a l’hamaca
Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador
Dalt de la barca el patró és més que l'emperador
De bon mariner, no tothom en sap fer
De mal de mariners, el metges no en curen
De mariner no tothom en sap fer
Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar
El bisbe al palau i el mariner a la nau
El bon mariner navega amb calor, que amb fred no
El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer
El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra
El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu
El mariner i el vaixell són de la mateixa pell
El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser
El patró pesca per ell i per la barca
El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer
El patró, de la barca és el senyor
En temps de gel i en temps de fred, mariner, no surtis del teu indret
Estrelles llampurnents, poca feina pels mariners
Fa mal mariner parlar de la mar des de terra
Gavina a la platja, mariner en terra
Hortolans i mariners, mai esguerren la collita
L´almadrava, vol mar brava
La muller del mariner és casada i no n’és
La ventura del mariner: morir en un racó de casa
Lluna clara, el mariner descansa
Lluna marinera, temps variable
Lo diable no va ser mariner

 La navegació vol vocació

Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana
Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
Mariner, llenguallarg i mentider
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
Ningú no és mariner si no es troba en perill
No és bon mariner el que no ha passat la mar gran
No és bon mariner el que no s'ha marejat mai
No pot dir cap mariner: "D'aquesta aigua, no en beuré"
On hi ha el patró, no mana el mariner
Per molts mariners pereix una nau
Per Nadal, mariner fora de la mar
Pescador sent fred i calor
Quan resa el mariner, és molta la por que té
Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten
Quin temps farà, mariner? Demà t'ho diré
Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner
Si a la vora vols arribar, vogar i vogar
Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar
Sol mariner, pluja al darrer
Timoner que està alerta no mulla la coberta
Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs
Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber
Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar
Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!
Voldria ser mariner per saber conèixer el vent: el cerç i la garbinada, el llevant i el sol ponent

En el Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies, trobareu més refranys de mariners. Les il·lustracions són de Daniela Garreton.

La necessitat d'imaginació i de paraules / La necesidad de la imaginación y de las palabras

11.8.10

Qui canta el seu mal espanta: blog de cançons infantils de Pep Vergés


Què millor que cantar per alegrar un bon dia o per espantar el dies foscos? Per internet hi ha moltes cançons infantil, però us volem recomanar un lloc especial, Qui canta els seus mals espanta, de Pep Vergés. 

Podem escoltar un grapat de les seus cançons que són magnífiques per a cantar i ballar a l'aula i per tot arreu. Cançons modernes i tradicionals per a gaudir escoltant i cantant.

Us fiquem un exemple del que diem:

( Música: Ireneu Segarra. Text: Francesc Bofill. Harmonització: P. Vergés)

Set follets un matí passejaven, passejaven,
set follets un matí passejaven pel camí.

El primer relliscà dins de l'aigua, dins de l'aigua.
El primer relliscà dins de l'aigua s'ofegà.

Ja són sis els follets quina pena, quina pena,
ja són sis els follets quina pena els set follets.

En un clot molt pregon va ficar-se, va ficar-se.
En un clot molt pregon va ficar-se el segon

Ja són cinc...

Va venir l'esparver per endur-se, per endur-se.
Va venir l'esparver per endur-se el tercer.

Quatre són...

Quan el quart ho veié, tant plorava, tant plorava,
quan el quart ho veié tant plorava que es fongué.

Jo són tres...

Al cinquè l'atrapà un goril.la, un goril.la.
Al cinquè l'atrapà un goril.la africà.

Ja són dos...

El follet que fa sis va llençar-se, va llençar-se.
El follet que fa sis va llençar-se d´un quart pis.

Sols n'hi ha un...
ai, pobret!

El follet que restà cap a casa, cap a casa.
El follet que restà cap a casa va tornar.

Ja no hi ha cap follet, quina pena, quina pena.
Ja no hi ha cap follet, quina pena els follets!

La il·lustració és de Patrícia González.

10.8.10

Ramón Cabanillas. Escolma poética: llibre de poesia juvenil


No som molt de festejar aniversaris (de naixement, de mort, de publicació d'una obra, de... tantes i tantes coses), però no deixem de reconèixer que amb aquestes celebracions sens presenten unes oportunitats ideals per a fomentar la lectura d'un autor. Aquest any es celebra el 50 aniversari de la mort de Ramón Cabanillas i l'editorial Factoria K de Libros acaba de publicar Ramón Cabanillas. Escolma poética. Cabanillas és un dels grans renovadors de la poesia gallega i, sobretot, té el mèrit de difondre la llengua gallega en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Ara, apropant les seues paraules als més joves, podem llegir 13 poemes dels més famosos i coneguts de Ramón Cabanillas, seleccionats per Luis Rei (especialista en la seua obra) amb precioses il·lustracions simbòliques d'Anxo Pastor. Una delícia de llibre. Podem trobar els següents poemes: Camiño longo, Amor de neno, Xoquín,  Meus irmáns, A calzada de Cambados, A rosa que sangra, Galicia, ¡En pé!, A Rosalía de Castro, Noite de Lúa, Lume no pazo, Sorpresounos a noite i Do berce á cova.

Camiño longo
(Ramón Cabanillas)
Camiño, camiño longo,
camiño da miña vida,
escuro e triste de noite,
triste e escuro de día...
¡camiño longo
da miña vida !
Vereda, vereda torta
en duras laxes aberta,
arrodeada de toxos,
crebada polas lameiras...
¡vereda torta, ti onde me levas!
Camiño, camiño longo.
A choiva, a neve e as silvas
enchéronme de friaxe,
cubríronme de feridas...
¡camiño longo da miña vida !
Vereda, vereda fonda
de fontes tristes, sen auga;
sen carballos que dean sombra,
nin chouzas que dean pousada..
¡vereda fonda, ti cando acabas!
*
Camino largo
Camino, camino largo,
camino de mi vida,
oscuro y triste de noche,
triste y oscuro de día…
¡camino largo
de mi vida!
Vereda, vereda torcida
en duras losas abierta,
rodeada de tojos,
quebrada por lodazales…
¡vereda torcida, tú donde me llevas!
Camino, camino largo.
La lluvia, la nieve y las zarzas
me llenaron de frío,
me cubrieron de heridas
¡camino largo de mi vida!
Vereda, vereda honda
de fuentes tristes, sin agua
sin robles que den sombra
ni chozas que den posada
¡Vereda honda, tú cuando acabas!

9.8.10

El pobre soldadet, poesia de Júlia Costa


El pobre soldadet

El pobre soldadet
va venir de la guerra,
carregat de pecats,
sense cor ni bandera.

-Què et va portar el soldat
de la guerra llunyana?
Què va portar el soldat
a la seva estimada?


-Em va portar l'esglai
d'una mina amagada,
la sang d'un enemic
amb pau a la mirada.

-Què més et va portar?

-Un glop d'aigua salada,
la febre del covard,
i un bri de pols cremada,
desada en un retrat
amb la data esborrada.

No heu sentit sí ni no,
ni tampoc or ni plata,
ni he dit negre ni blanc
en aquesta jugada.

El soldat em va dur
la vergonya penjada
d'un fil d'enyorament
damunt d'una medalla.

El soldat em va dur
una cançó escapçada
i se'm va morir al llit
després d'una abraçada.

No he dit ni sí ni no
ni he parlat d’or o plata,
no he dit negre ni blanc
ni cap altra paraula
que m'haguessin prohibit
en aquest joc, encara.

Penyora no he pagat,
ni cap deute m'encalça.

Al fossar del soldat
damunt la pedra clara
vestida amb negre dol
sota la lluna blanca
hi escriure un no i un sí
pintats amb or i plata.

La il·lustració és de Fabo Arts.

8.8.10

Cal·ligrames: activitat poètica per a l'estiu / Caligramas: actividad poética para el verano

Cal·ligrama am disseny digital, de Laura Ruggeri

Ja sabeu que els cal·ligrames són poemes visuals en els que les paraules "dibuixen" o conformen un personatge, un animal o qualsevol objecte imaginable. El contingut del poema i la seua representació gràfica van a la par. Els cal·ligrames ens recorden que les paraules no sols es poden llegir, també es poden mirar. Tenen forma, color, textura...Així, a més de l'escriptura podem trobar molts cal·ligrames en la pintura; els dos arts es fonen. Des de Simmias de Rodas (segle III a.C.), passant per la cultura àrab, el seus fonaments més coneguts com són Apollinaire i Odilon Redon, fins els dissenys més actuals, els cal·ligrames sempre han agradat als xiquets i joves. Són poemes atraients.

Ens els llibres pedagògics per aprendre a llegir i escriure trobem molts cal·ligrames per tal que els xiquets associen més fàcilment la paraula amb l'objecte qe s'esmenta.

Ara que tenim temps per a fer tot allò que volem, que podem jugar amb la paraula i el color...s'atreviu a fer vosaltres uns cal·ligrames estiuencs?  Per exemple, agafant una estrofa del poema Surto, surto! d'Isabel Barriel podíem crear un cal·ligrama vacacional:

Surto, surto!
Al sol, a l'aire,
a veure el paisatge,
a jugar i saltar i riure,
a nedar i volar.


I què tal provar a fer un cal·ligrama nocturn amb el poema Media Luna de García Lorca?

La luna va por el agua.
¿Cómo está el cielo tranquilo?
Va segando lentamente
el temblor viejo del río
mientras que una rama joven
la toma por espejito.

Com quedaria un cal·ligrama amb el poema del Pop de Gloria Falcón?
Sóc un pop
pop, pop
amb singlot
glot, glot
prenc xarop
glop, glop
pel singlot
glot, glot
sobre un roc
ai, ai
faig un rot
rot, rot
torna el bot
bot, bot
tinc singlot!

Encara podem anar més enlla... podem crear un poema, el nostre poema i pintar-lo en forma de cal·ligrama. Això també seria fantàstic! Si ens l'enviu ho publiquem al blog.

Us fiquem un exemples de cal·ligrames, fets per adults, per si us donen una idea per a fer els vostres:

cal·ligrama d'Aziz Efendi

Cal·ligrama de Laura Rugeri

Cal·ligrama d'ENI

Cal·ligrama de Farma Bag

Cal·ligrama de Chambaron

Cal·ligrama musical

Recordeu que també podeu fer cal·ligrames virtuals  i veure la galeria del que han fet altres xiquets i xiquetes.

7.8.10

Les dos cares del nostre entorn


Estem en ple estiu, una època per a disfrutar i compartir, que no per abusar de consumir. No tothom estem en igualtat de condicions per a gaudir de les vacances... quantes persones ací i arreu del món estan passant-ho molt malament!? No apartem els ulls, aquesta realitat conviu amb nosaltres, com diu el poema de Luis Miguel Rabanal.

Detrás
de las casonas
el mismo silencio,
la misma algarabía.
Alguien sufre
y es impertinente
como su debilidad
y el hambre.
Nada ha sucedido,
desde entonces
los caminos
se llenaron de brea.
Al pasar, el Afilador
se estremece.

La il·lustració és d'Igor Dukic.

6.8.10

El canario: refilet d'uns versos


Quin plaer sempre escoltar el cant dels ocells! Els canaris són, entre aquesta fauna voladora, uns dels més cantors i dels més boniquets.Un poemeta per a gaudir de versos escoltant el seu cant.

El canario
(Rosa María Rojas)

Madeja de oro, 
capullo de ámbar,
canto que brinca,
brinco que canta.

Limón de plumas,
retama en jaula,
¿de qué campiñas?
¿de qué mañanas?

Botón de sol
con trinos de agua;
luz melodiosa,
voz irisada.

Pecho de arpegios,
flauta con alas:
¡canto sin nido...! 
¡brinco sin rama!

La il·lustració és de Cally Johnson-Isaacs.

5.8.10

Premio Sargantanas de Poesía Visual, Villa de Chiva

No hi ha moltes convocatòries de premis de poesia visual, així que ens sembla interessant donar-li difusió al premi Sangantanas de Poesia Visual.

Podeu accedir a les bases punxant ací, o llegir-les a continuació:

Bases

1.-Podrán participar los autores/autoras nacidos o residentes en el ámbito del Estado Español, siempre que sus obras no hayan sido premiadas ni publicadas en otros certámenes ni en la convocatoria anterior a ésta.

2.- Para trabajos de creación poética, con plena libertad temática y técnica libre.
 
3.-Máximo de dos obras por autor/autora.
 
4.- Los originales irán sin firmar. En el dorso se anotará el título o lema de la obra y el formato deberá ajustarse a las siguientes dimensiones: mínimo A-4, máximo de 30x40cm. Será preceptivo presentarlos sobre soporte rígido (cartón pluma) y uno en formato digital (tiff, jpg, eps, freenad, illustrador, etc,) con la calidad y resolución suficiente 300 dpi y en CMYK) para que, en caso de resultar premiada, sea posible su reproducción en el catálogo que se pretende editar de las obras seleccionadas.

5.-La dotación total del premio es de 1.500 euros, éste se repartirá de la forma
siguiente:
a) Primer premio: 1.000 euros.
b) Accésit 1: 250 euros.
c) Accésit 2: 250 euros.
De estas cantidades será deducido el IRPF que legalmente establezca la legislación vigente.
 
6.-El jurado será designado por la Comisión Informativa de Cultura del Ayuntamiento de Chiva a propuesta de la Concejala de Cultura. El veredicto, inapelable, se hará público en los medios de comunicación social, a través de la página web del Ayuntamiento: www.chiva.es y será notificado a los participantes.

7.-Las obras seleccionadas por el jurado serán expuestas en la sala de exposiciones de la Casa de Cultura, del 29 de octubre al 12 de noviembre de 2010. Como soporte a la misma, se procederá a editar un catálogo con la reproducción de cada una de las piezas que hayan sido objeto de selección. Cada uno de los artistas recibirá cinco ejemplares del mismo.

8.-El plazo de admisión de originales finaliza el día 30 de septiembre de 2010. Los datos personales del autor/autora se presentarán en sobre cerrado aparte, utilizando para ello el boletín de inscripción adjunto e indicando en el exterior del sobre el lema o título de la obra así como el tipo de premio al que opta.
 
9.-La entrega de premios tendrá lugar el día 29 de octubre de 2010. Las obras no premiadas podrán ser retiradas en el plazo de 30 días siguientes al fallo del jurado, o remitidos por la organización al artista conforme al modo elegido en boletín de inscripción

10.-El jurado podrá declarar desierto el premio, si estima que las obras presentadas no reúnen la calidad necesaria.
 
11.-El hecho de participar en este concurso supone la total aceptación de las bases. Cualquier cuestión no prevista en las mismas, será resuelta a juicio del jurado.

La il·lustració és de Julie Paschkis.

4.8.10

Tormenta de verano: poesia de Baldomero Fernández



 A l'agost estan les típiques tormentes d'estiu. Amb un ruixat sembla que es remulle el sol. Aquest poema, de Baldomero Fernández Moreno, ho descriu bellament (nosaltres tan sols canviariem "Diciembre", estiu a l'hemisferi sud, per "Agosto", estiu a l'hemisferi nord).

Tormenta de verano
Diciembre, tarde, calor,
gran tormenta de verano.
Espesa nube de tierra,
fuga de coches y autos.
Ramas de árbol por el suelo,
grotesco rodar de bancos.
Chillona danzas de hojas
y papeles de diarios.
Alarmas en los hogares,
silbos, carreras, portazos...
Parece que va a volar
el pueblo todo en pedazos.
Han caído cuatro gotas
lo mismo que cuatro clavos.
Y el pueblo está donde estaba:
quieto, fresco, alegre, claro...

La il·lustració és de Shirin Sahba.